Entre molta gent de la península Ibèrica existeix una malaltia ben estesa a la que jo anomene “espanyolitis agudis”. Una de les particularitats més curioses de la qual consisteix en què la gent que la pateix no sol ser-ne conscient. L’”espanyolitis agudis”, que misteriosament sovint afecta amb especial virulència molt concrets sectors de la població, com ara els militars, les forces de l’ordre o certs polítics (o el món de l’esport!), és una de les var…iants més grolleres, més perverses i més imperialistes (quina paraula més lletja!) dels anomenats nacionalismes.
Persones com ara l’Arturo Pérez-Reverte no han pogut perdonar mai a catalans, bascos o gallecs –eixos desagraïts– les seues ínfules autonomistes, o pitjor encara, les seues pretensions separatistes. Quina barra! amb tan bé que s’està amb el dolç i grat caliu hispànic. Com volen comparar un Lope de Vega, un Unamuno o un José María Pemán amb els seus escriptorets de mig calbot que no llig ningú. “Però si nosaltres som 400 milions!”, exclamen amb un somriure entre irònic i condescendent, “400 milions!”. “Però si nosaltres tenim un festival de l’OTI i tot!”. “Però si nosaltres tenim un Cid Campeador, uns Reis Catòlics i un Hernán Cortés!”. “Però si nosaltres tenim un grapat de gent –futurs quintacolumnistes– en els mateixos USA!”.
Sí, gent com A. Pérez-Reverte, o Federico Giménez-Losantos, o el Sánchez Dragó (o els mitjans de comunicació madrilenys en general) són més nacionalistes que tots els Arzalluz, els Pujol o els Eliseu Climent del món; però per un d’eixos misteris que pareix confirmar la inabastable complexitat de la ment humana no en són conscients. Què hi farem! Ells segueixen somniant amb allò de “Espanya, una, grande y libre” o en “Santiago y cierra Espanya”, i no poden pas tolerar –ni comprendre– que com ara Catalunya (esa pequeña región del nordeste español) tinga altres mites nacionals com els almogàvers, el Roger de Flor o el Roger de Llúria. Així doncs, vet ací el gran problema del nacionalisme espanyol: com podem discutir, nosaltres, els nacionalistes dels pobles petits, d’un problema del que els nostres oponents ignoren l’existència?
(del meu recull d’articles “Genocidi (in)visible.
