Comprenc la crítica que es fa, sobretot des del País Valencià, cap a la incorregible actitud de superioritat lingüística per part de mitjans de comunicació catalunyesos, de molts lingüistes «professionals» i sobretot de l’IEC. La consideració que ha d’haver un estàndard regional –catalunyès oriental en aquest cas– de referència preferent ha estat i és un
@valldignaCAT @alfandech ? XII ANYS EN XARXA?️ espai lliure de #SEXISME i #LGBTQIfòbia ♀ ?️? … tota política que no fem serà feta contra nosaltres (JOAN FUSTER) ? DIADA #Valldigna'18 |
Nosaltres, (els) Països Catalans
Cinquanta anys de la publicació de Nosaltres, el valencians (i també de Questió de noms). Enguany llegirem, possiblement, moltes coses –algunes de substancials i d’altres dessubstanciades– sobre aquest llibre cabdal en la història política del País València, dels Països Catalans. Dic possiblement perquè tinc els meus dubtes sobre si a l’actual valencianisme triomfant, el que
Torna Zaplana? Amagueu els patos!
Terra Mítica, parc temàtic preferit pels especuladors i polítics corruptes, lluny de destruir els seus mostres sota l’abundantíssima merda que ha fet, els manté en vida, pudents com un carnús, per a retornar-los, si convé, a la política activa. El rumor, un escoltellet que encén la sang de la gent honrada, escapolida i indefensa, diu
Joan Fuster i el “destarifo” de l’AVL
Em pega, de bon matí, per repassar les converses de Toni Mollà amb Joan Fuster. Converses inacabades, però, per la mort repentina de Fuster l’estiu de 1992. El capítol dedicat al llibre Nosaltres, els valencians, del qual enguany fa cinquanta anys de la seua publicació, es tanca amb aquesta pregunta de Mollà i la resposta
Polítics de «champán y mujeres»
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=egdyFItv23k[/youtube] L’inefable Alfonso Rus, bufó major dels mítings del PP, va dir durant la passada campanya electoral que celebrarien la victòria del 20N amb «champán y mujeres». Amb cava no que el cava és català i ell ja va sentenciar en el seu moment que «a los catalanes, ni agua», encara que siga alcalde d’una
No volíeu CiU? Jas, dues tasses!
Ai, guilopo, guilopo… Artur Mas s’ha esperat fins que han passat les eleccions per a traure la tisora d’esporgar, amagada que la tenia. Després de l’exitós resultat –la formació política més votada a Catalunya–, se sent amb força per a repartir una segona tassa de porga entre la població: retallades de sou i més impostos.
 |
Copyright © 2026 @valldignaCAT @alfandech ? XII ANYS EN XARXA |
