Home // Archive by category "* ValldignaDigital" (Page 247)

>PEGADA DE CARTELLS

>Gandia ha amenegut amb un cartell que encara no havia aparegut a la campanya política, es tracta del Tio Sam taxat sobre la petició del vot responsable i per la terra. Així continua l’anomenada ALTRA CAMPANYA de la Plataforma Pels Pobles de la Safor.

Aquesta nit (per la nit del dijous dia 24 de maig), “Pels Pobles de la Safor” ha pegat 1.000 cartells de la seua campanya demanant el vot contra els camps de golf, els macroPAI’s i els alcaldes que es someten als promotors. La campanya encetada aquesta setmana busca fer memòria entre la població comarcal per a recordar qui ha defensat la terra i el nostre paisatge i que pel contrari ha estat a favor de la seua destrucció.

La Plataforma Pels Pobles de la Safor demana el vot pels partits D’ESQUERRES I ECOLOGISTES que han estat a les nostres manifestacions, als plens i als jutjats, junt amb nosaltres defensant els nostres aquífers, el nostre paisatge, els nostres boscos, CONTRA ELS CAMPS DE GOLF I LES SEUES MACROURBANITZACIONS.

Hui divendres continuarà la pegada de cartells i el repartiment de panflets. Així que si vegeu al TIO SAM pareu a veure el que ens diu.



>L’altra campanya: el cartell

>



>“Pels Pobles de la Safor” enceta l’ALTRA CAMPANYA: “Per un vot responsable Vota contra els camps de golf i contra els PAI’s”

>Des de “Pels Pobles de la Safor” vam començar la setmana passada una campanya destinada a la població de la nostra comarca, per demanar un vot responsable amb la terra, crític amb els que han proposat camps de golf i macrourbanitzacions sense que anaren als seus programes electorals de fa quatre anys.

La nostra campanya vol recordar als saforencs els projectes de; camps de golf, PAI’s, les canteres, els polígons, i les macrourbanitzacions que arreu de la Safor, han anat apareguent durant aquests últims quatre anys, proposats per constructores i defensats per alcaldes amb poca responsabilitat política. Volem recordar que tots aquests grans projectes destructors del medi, no anaven en els programes electorals dels partits i dels alcaldes que els han recolzat. Són projectes que multipliquen per tres i per quatre pobles com Vilallonga, Alfauir, Ròtova, Palma, Ador, Tavernes de la Valldigna, Simat…
Aquests partits polítics i aquests alcaldes han deixat que determinats constructors i promotors hagen fet els plans d’ordenació urbana del seus pobles, al seu gust, al gust i a les necesitats dels promotors,
“Pels Pobles de la Safor” ho ha denunciat contínuament durant aquests quatre anys i ara volem recordar-ho. Per això hem encetat aquesta campanya recordatòria, per a que els votants de la Safor voten a qui vullguen però contra tota aquesta forma de governar i d’enganyar al poble.
“Pels Pobles de la Safor” demana el vot per a les opcions polítiques que defensen el nostre territori. Aquelles que ens han recolzat i ajudat a dur el missatge i a denunciar als responsables de les agressions, aquelles formacions polítiques que van vindre a la manifestació de Vilallonga, de Gandia i a les de Compromís pel Territori a València. Demanem a la població saforenca que no permeta governar als culpables d’aquest desgavell. Demanem el vot per opcions verdes, ecologistes, que defensen el territori i una moratòria urbanística. És necessari.

La nostra campanya va començar el dissabte passat al Passeig de les Germanies amb el repartiment del nostre fullet informatiu i el repartiment d’enganxines i un tríptic “Pel Vot Responsable. Contra els Camps de Golf”. Continuarà al llarg d’aquesta setmana, amb pegada de cartells, repartiment de tríptics i repartiment d’informació a tots els nostres pobles.



>Comunicat de premsa. Manifestació del dissabte passat

>

La Plataforma pels Pobles de la Safor considera un gran éxit la manifestació que el dissabte va convocar “Compromís pel Territori” a València, Alacant i Castelló i que va reunir aprop de 12.000 persones només a València. La nostra plataforma va participar com a convocant ja que és part de “Compromís pel Territori”. Des de la Safor vam acudir prop de 150 persones que vam recòrrer la ciutat de València per cridar de nou contra la hipocresia d’un govern que fonamenta tot el seu pla d’acció polític i econòmic en la construcció, en la especulació i en la mentida. Vam cridar ben fort que l’agiua del trasvasament és per a construir i no per al llaurador, que els recursos s’han de gestionar amb racionalitat i no de forma desmesurada i insostenible. La Plataforma pels Pobles de la Safor vol agrair a tots els saforencs i saforenques que es van desplaçar fins al cap i casal i considera que la presència de la nostra comarca va ser necesària i molt positiva.

>Al·legacions del GEMAS al Pla de Sostenibilitat del PGOU de Palma de Gandia

>NOTA DE PREMSA DEL GEMAS (AL·LEGACIONS):

1a AL·LEGACIÓ:

Que, estant en període d’exposició pública l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del municipi de Palma de Gandia, vol fer les següents al.legacions:

1.- Aquest Informe continua repetint els mateixos errors de l’Estudi d’Impacte Ambiental del PGOU. Continua considerant vigents disposicions legislatives ja derogades i substituïdes per altres més recents. Per exemple, ignora que existeix una Llei de Caça de la Comunitat Valenciana o un Catàleg valencià d’Espècies Amenaçades deu anys posterior al que cita. En canvi, cita els Decrets de declaració dels Parcs Naturals del Montgó i la Marjal de Pego-Oliva i els seus PORNs que res tenen a veure amb el PGOU de Palma de Gandia.

2.- Incompleix els apartats b) i c) de l’Annex 1 de la LEY 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente on es preveu la informació que han d’aportar els Estudis de Sostenibilitat. En ells se especifica que s’ha de reflectir la següent informació:

b) Los aspectos relevantes de la situación actual del medio ambiente y su probable evolución en caso de no aplicar el plan o programa.
c) Las características ambientales de las zonas que puedan verse afectadas de manera significativa.

En aquest Informe s’ignoren totalment les característiques ambientals i aspectes rellevants de les zones que poden veure’s afectades per la requalificació urbanística que es pretén en el PGOU perquè en ell es continua parlant de vegetació de marjals i platges, o conreus de cereals i vinyes que, evidentment, no hi ha al terme municipal de Palma. De la mateixa forma ofereix un catàleg faunístic on considera espècies inexistents (cabra salvatge, àguila culebrera, esquirol, picot gran, etc.) i en canvi ignora la major part de les que sí habiten la zona.
Continua ignorant el paper de corredor biològic que exerceix la zona Jovada-Quintanes on vol situar-se el camp de golf i la urbanització i que ve recollit a l’estudi que porta per títol “Proposta per a la definició i implementació d’un Sistema d’Espais Naturals Protegits a les Comarques Centrals Valencianes (2000)” realitzat per C.M. Mansanet, J.R. Nebot i J. Villaplana per al Consorci de les Comarques Centrals Valencianes dins del Programa Concercost, i editat en resum per la Xarxa d’Institucions d’Estudis Comarcals (XIEC) en el 2002. Aquest estudi ressalta la importància de l’àrea anomenada Vall del Riu Vernissa-El Morquí (afecta als termes municipals de Ròtova i Alfauir) com a corredor ambiental que posa en comunicació dues àrees de gran riquesa faunística com són les serres del Mondúver-Marxuquera amb les de la Safor-Racó del Duc, i quan es refereix de les Propostes de Gestió d’aquest espai diu literalment: “Limitació de les zones industrials i de segones residències. Permeabilització d’infrastructures viàries”.

Difícilment es poden avaluar les afeccions que pot tindre un canvi en el planejament urbanístic com el que es proposa amb la nova àrea residencial amb camp de Golf si es desconeixen els components biòtics que hi habiten i quin és el seu valor. Ja ho diu el mateix Informe a la pàg. 101:

Conocer el patrimonio natural elaborando un catálogo es el primer paso necesario para poder emprender actuaciones efectivas para protegerlo y potenciarlo.

Tanmateix, a l’Informe hi ha massa proves de que es desconeix la realitat ambiental del terme municipal de Palma de Gandia, i això no es pot interpretar tan sols com una falta de preparació i de coneixements adequats per part del tècnic redactor, sinó com un acte deliberat d’ocultació d’informació des del moment en que aquesta al·legació ja es va fer a l’Estudi d’Impacte Ambiental (realitzat pel mateix tècnic) i que des del propi Ajuntament de Palma de Gandia es va admetre.

3.-En la Pàg. 73, en l’apartat de “Problemas ambientales relevantes en el Plan”, apareix el següent:

El suelo urbano ocupa una gran extensión del municipio, estando en su mayor parte colmatado por la edificación. El uso principal del suelo urbano es el residencial, existiendo una gran falta de zonas verdes y dotaciones en las zonas de Les Marines y de Les Rotes.
El suelo no urbanizable está definido en una gran parte por la presencia del Plan de Ordenación de los Recursos Naturales del Montgó.

També, a la pàg. 84, quan es refereix a l’afecció a la Flora:

La vegetación que podría verse afectada por las nuevas zonas industriales, la creación de las nuevas infraestructuras y mejora de las existentes y la implantación de suelo dotacional y residencial, es principalmente la formada por cultivos frutícolas (cítricos), las comunidades arbóreas asociadas a ellos y los espacios forestales anexos a las zonas de actuación. Cumpliendo con la legislación que protege las zonas de interés natural y paisajístico (espacios naturales como el Montgó, la Marjal…) no deberán afectar estas acciones a la vegetación natural.

Ens sembla un desgavell que el tècnic redactor no haja repassat allò que signa abans de presentar-lo a l’Ajuntament de Palma de Gandia, però encara és més patètic que el Govern municipal i els regidors que l’oposició que l’aprovaren en Plenari, ni tan sols s’hagin llegit aquest document. Això no és més que una xicoteta mostra de la importància que li donen a aquest Informe de Sostenibilitat. La LEY 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, en la seua exposició de motius diu:

Esta ley, por tanto, introduce en la legislación española la evaluación ambiental de planes y programas, también conocida como evaluación ambiental estratégica, como un instrumento de prevención que permita integrar los aspectos ambientales en la toma de decisiones de planes y programas públicos,…

Un d’aquests instruments de prevenció és l’Informe de Sostenibilitat. És evident que a l’equip del Govern municipal de Palma de Gandia li importa ben poc integrar els aspectes ambientals en la ordenació del territori i que la decisió de crear una gran àrea residencial sobre Sòl No Urbanitzable d’Especial Protecció Agrícola (qualificació que tenia en el PGOU de 1999) en la zona de Quintana-Jovades s’ha pres per damunt de qualsevol consideració ambiental. No tan sols ho demostra la tramitació i exposició pública d’aquest Informe de Sostenibilitat amb posterioritat a l’exposició de la resta de documents del PGOU, sinó la nul·la importància que li han donat a qualsevol possible recomanació que es derivara d’aquest Informe, ja que no s’han pres la molèstia de llegir-se’l.

4.-La requalificació del sector Jovada-Quintanes a Sòl Urbanitzable Residencial incompleix el Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística segons el Decret 67/2006 i la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, perquè, tal com s’arreplega a la pàg. 74 de l’Informe de Sostenibilitat, els criteris d’ordenació del territori son, segons aquestes disposicions:

Crecimiento limitado y ordenado de la población, que genere el menor impacto en el
territorio y menor afección a valores y recursos. Debe continuarse con un modelo de
crecimiento compacto en torno a los cascos urbanos.
o Gestión de la mejora de entornos urbanos
o Compatibilidad de usos.
o Arquitectura de calidad.
• Urbanización del territorio concentrada, frente a dispersa, favoreciendo la
rehabilitación y acabado de la zona urbana, ubicando alrededor de la misma los
nuevos crecimientos.
o Núcleos históricos degradados potenciando su edificación.
o Generación, rehabilitación y construcción zonas verdes y construcción
equipamientos públicos.
• Modelo de ciudad compacta que concentre las densidades más altas en el casco
urbano y zonas consolidadas para conseguir una mayor integración urbana y
paisajística.
o Integración del paisaje periférico

Resulta evident que el model que es proposa en el PORN és el d’una ciutat dispersa, allunyada de les directrius que proposa la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, amb un gran impacte sobre el territori i sobre els valors i recursos naturals (aigua, sòl agrícola de màxima qualitat, fauna, paisatge, etc.).

5.- A la pàg. 77 de l’Informe es diu el següent:

El campo de golf proyectado en Palma de Gandia servirá para:
o Diversificar y cualificar la oferta turística de la población.
o Desarrollar actividades que generan un valor añadido en cuanto al empleo y
renta de los municipios.
o Contribuir a la regeneración ambiental y paisajística del territorio.
o Disminuir el impacto provocado por la actividad agrícola.

És totalment fals que el camp de golf puga contribuir a la regeneració ambiental i paisatgística del territori quan al seu voltant es preveu construir 2400 vivendes unifamiliars que no es poden deslligar del camp de golf. Aquesta no és més que altra de les informacions tendencioses que el tècnic redactor, ofereix sense cap prova que la recolze. Les afeccions a la flora y la fauna són més que evidents. Pretendre comparar la diversitat biològica que ofereix una zona de conreus actual (amb arbrat i multitud de espècies vegetals i animals) amb la d’un camp de golf (amb pocs arbres i sols gramínies que no ofereixen ni menjar, ni refugi, ni zones de reproducció) és sols fruit de la ignorància. Demanem al tècnic redactor que es documente bé abans de fer afirmacions com aquesta. Però allò més incomprensible és que un poc més endavant (pàg. 87), quan es refereix a l’impacte sobre el paisatge, diga el següent:

Las actuaciones humanas presentan una considerable importancia en la calidad del paisaje. La nueva clasificación del suelo, y sus nuevos usos urbanizables, pueden ejercer efectos negativos en la calidad intrínseca del paisaje, en función del relieve y los contrastes topográficos; la presencia de vegetación natural y su diversidad y estructura; la diversidad de cultivos; la presencia de elementos discordantes; el contraste; la presencia de elementos de valor cultural, etc.

Respecte a que el camp de golf disminueix l’impacte provocat per l’agricultura és igualment fals, perquè un conreu monoespecífic com és el de la gespa necessita com a mínim tanta aigua, fertilizants i plaguicides que un conreu de cítrics.

6.- A la pàg. 97 es donen xifres sobre el consum d’aigua del camp de golf (278.000 m3) front als 310.000 m3 que es diu necessiten els conreus de cítrics actuals, dient, per tant, que amb el camp de golf s’estalviarà aigua. A l’informe no consten les dades bàsiques que s’han utilitzat per a traure aquestes xifres però les considerem del tot errades, perquè amb els antecedents d’altres urbanitzacions amb camp de golf on sí que s’ha fet un càlcul rigorós, el balanç final dóna un increment en el consum d’aigua. El que deuria fer un Informe d’aquest tipus és oferir un càlcul real i detallat del balanç de consum d’aigua i no oferir xifres totals que, si tenen el mateix grau d’exactitud que l’inventari ambiental, manquen de tota credibilitat i no són més que un intent per justificar una actuació urbanística com la que pretén el PGOU.
De la mateixa forma, es diu que el reg del camp de golf es farà amb aigües procedents de la depuració de l’EDAR de Palma. A la vista del que ocorre en altres camps de golf al País, i que el tractament terciari de les aigües residuals és econòmicament molt costós, tant per les noves infrastructures que necessita l’EDAR com per l’elevat manteniment, no podem menys que ser escèptics, i més quan no consta en cap lloc del PGOU qui i de quina forma es farà càrrec d’aquestes despeses.

7.-Al punt 9.1 de l’Informe on es fa una justificació de les alternatives elegides, respecte a l’ordenació dels conreus apareix el següent:

Sin embargo, las zonas abiertas a los vientos fríos del interior, partidas de Carril, Marxuquera, Les Bases, Blanquisal, Torreta, La Pusa, Tarrocha, Plá, Jovada y Quintanes, de escaso valor agrícola por las heladas frecuentes, ofrecen malas
condiciones para su destino agrícola y pueden quedar clasificadas como suelo no urbanizable común o -en su caso- ser susceptibles de uso urbanizable dentro del modelo territorial elegido.
En este sentido se propone la reclasificación como suelo urbanizable, para el
desarrollo de un sector residencial con campo de golf.

Que un Informe sobre sostenibilitat recomane que es desenvolupe un sector residencial amb camp de golf sobre un sòl que en el PGOU anterior es classificava com a Sòl No Urbanitzable d’Especial Protecció Agrícola solament en base a uns suposats estudis d’aprofitament (pàg. 116) i rendibilitat agrícola (que no apareixen ressenyats per cap lloc, ni es donen xifres concretes, ni s’adjuntaren a l’EIA quan hagueren estat una informació fonamental) és una prova més de la subjectivitat i el plegament als interessos urbanístics del que ho redacta. També diu que tenen baix valor agrícola per les gelades freqüents, però, en l’apartat climatològic, el mateix estudi aporta una taula on la mitja de les temperatures mínimes del mes més fred, el gener, és de 6,3ºC, i ni tan sols aporta una dada sobre la freqüència de les gelades (si hi ha) ni del règim de vents, perquè els que allí es reflecteixen són dades del Cap de Sant Antoni, situat en un punt geogràficament i orogràfica molt diferent de l’àrea d’estudi.

8.- Respecte a l’Alternativa 0 que està en la mateixa definició del que és un Estudi de Sostenibilitat l’Informe diu el següent:

8.1.2.17.- Alternativa cero
El hecho de que permanezca vigente el Plan General anterior, supondría a largo
plazo un excesivo grado de suelo no urbanizable, así como un descontrol en la
ubicación de edificaciones en zonas de gran riesgo a erosión, inundaciones, etc. como
son las numerosas construcciones existentes en laderas de barrancos, cerca de ríos, etc…

9.1.1.17.- Alternativa cero
Dado el crecimiento previsto de la comarca, se hace necesario un desarrollo
urbanístico en el municipio, a fin de favorecer el desarrollo económico.
Por este motivo existe la necesidad de planificar dicho desarrollo a fin de que
adopte una estructura ordenada, dejando la alternativa cero como inviable.

L’Alternativa 0 no té perquè aplicar-se per a la totalitat del PGOU sinó a actuacions que, com a mínim, són dubtoses des del punt de vista de la sostenibilitat. És el cas del nou Sòl Urbanitzable Residencial del sector de les Jovada-Quintanes que ha estat el que ha motivat la redacció d’un nou PGOU molts pocs anys desprès de ser aprovat l’anterior.
La noció de Sostenibilitat que té el tècnic redactor queda ben manifesta quan en el punt 8.1.2.17 conclou que seria tot un problema tindre un excessiu grau de Sòl No Urbanitzable. Serà perquè considera que sols és sostenible un municipi si està tot urbanitzat? Respecte al descontrol en la ubicació d’edificacions en zones amb gran rics d’erosió, inundacions, etc. no cal més que aplicar la legislació vigent i no deixar construir-ne més. Respecte a les ja construïdes el nou PGOU en cap punt parla de la seua eliminació i ,per tant, tampoc resol el problema.

En el punt 9.1.1.17 no s’analitza l’alternativa 0 sinó que justifica el nou PGOU com un intent d’afavorir el creixement econòmic, establint una correspondència entre creixement econòmic i desenvolupament urbanístic, com si no hi haguera cap altra forma d’assolir-lo, és a dir, tot el contrari del que marquen els principals paràmetres de sostenibilitat. Són aquests punts una prova més de la falta d’imparcialitat, de coherència i escàs rigor tècnic que demostra el redactor, que ha fet un Informe considerant-lo com un simple tràmit administratiu, però amb nul·les conseqüències sobre un PGOU, fet amb l’únic objectiu de donar cobertura legal a una operació urbanística que oferirà bons rendiments a uns pocs i despeses de tot tipus a la gran majoria.

9.- L’Informe acaba oferint una sèrie d’indicadors de sostenibilitat però no aplica cap d’ells a la principal operació urbanística contemplada en aquesta proposta de nou PGOU com és l’àrea residencial amb camp de golf de les Jovada-Quintanes. Si així ho haguera fet, ens hauríem adonat de la insostenibilitat de la proposta. Els indicadors que fan referència a l’estructura urbana proposada en la nova zona residencial o als usos del sòl apunten cap a la insostenibilitat de l’actuació urbanística. I així ho acaba reconeguent el mateix Informe, en una mostra més d’incoherència (pàg. 127) amb el que tan sols uns paràgrafs abans recomanava:

USO SOSTENIBLE DEL SUELO
El modelo que mejor se acomoda a los criterios de planificación sostenible es el modelo de ciudad compacta y compleja. Su modelo territorial complementario está
conformado por un mosaico de áreas agrícolas, forestales, de pasto y de conexión como
ríos, corredores ecológicos,… Y en medio la ciudad compacta y compleja. A ello se le
une un modelo de movilidad que potencia la configuración de nodos o núcleos,
cerrando el paso a la dispersión urbana.

Per molt que el vulga justificar, un PGOU on una sola actuació urbanística, la del sector Jovada-Quintanes, propose la construcció de 2410 noves vivendes, per a una població actual de 1700 habitants, a banda de les 475 noves vivendes a desenvolupar en altres sectors residencials prevists, és del tot insostenible perquè no respon a la dinàmica de creixement del municipi en els darrers anys, és malbaratador de recursos naturals i crea un model de ciutat difusa que és l’antítesi del que recomanen totes les directrius pera conseguir un desenvolupament sostenible.

És per tot això pel que

SOL.LICITA:

1.-La retirada d’aquest Informe de Sostenibilitat per estar ple d’errors, incoherències i estar fet a la mida d’interessos urbanístics molt concrets.

2.-La redacció d’un nou Informe de Sostenibilitat rigorós, coherent, imparcial i ben documentat que defineixca adequadament els nivells de sostenibilitat de la proposta urbanística recollida al PGOU.

3.-Que l’equip de govern i tots els regidors de Palma de Gandia llegesquen aquest nou Informe abans d’aprovar-lo o rebutjar-lo per a que no ocórrega el mateix que en aquest últim.

4.-Que l’equip de govern aplique les seues recomanacions i les integre en la redacció d’un nou PGOU tal com assenyala la LEY 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, ja que el que va estar a exposició pública no recollia els paràmetres de sostenibilitat necessaris.

2a AL·LEGACIÓ:

Que estant en període d’exposició pública l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del municipi de Palma de Gandia, vol fer les següents al·legacions referents a geologia, hidrologia i riscos geològics:

Ap. 3.1. GEOLOGIA.
Agafa com a base del capítol, el Mapa geocientífic de la província de València (1986) a escala 1:200.000 que assigna a tot el Sud de la província l’ambient “Sierras y valles prebéticos”,… que agafa les comarques de la Safor, Costera, Vall d’Albaida,… i torna a afirmar les mateixes barbaritats ambientals de l’Estudi d’Impacte Ambiental i un treball a escala 1:200.000 pot servir d’orientació però mai de base per a traure dades actuals i conclusions medioambientals de gran importància.

Ap. 3.1.2. (pàg. 23) LITOESTRATIGRAFÍA.
Afirma l’existència de “…….. calizas y dolomías jurásicas y cretácicas. Paleógeno detrítico carbonatado. Cuaternario detrítico en los valles”.
1) En tot el terme de Palma no afloren els materials juràssics (els més propers es troben a la Canaleta d’Ador a uns 3 km al S). Tampoc aflora el Paleogen detrític-carbonatat (el més pròxim es troba al port del Genovés a uns 17 km al O-NO de Palma).
2) Quant al Quaternari, a banda de lligat als valls, al terme de Palma són molt importants en superfície d’afloraments i en comportament hidrogeològic els dipòsits quaternaris de peu de muntanya, els dipòsits de con de dejecció antics i moderns, etc.

Ap. 3.1.3. (pàg. 23) GEOLOGÍA
Afirma: “En la zona ……. localizar 6 zonas con diferentes geologías….”. I passa a definir-les segons la litologia, sense donar edats de ninguna de les formacions ni tan sols, relatives, i sense donar la relació espacial entre elles, necessària per a delimitar i quantificar l’estructura i els aqüífers.
La seua localització és molt ambigua:….. “Calcáreas y dolomías que se encuentran en distintos puntos localizados del término”.

Ap. 3.1.5. ENCUADRE GEOLÓGICO (pàg. 24)
Afirma: “En estas zonas encontramos alternancia de sierras y valles sobre materiales carbonatados dirigidos de NE a SW. Los relieves están constituidos por anticlinorios de materiales carbonatados, mientras que los valles corresponden a sinclinorios con potentes espesores de margas…..”

1) Les valls del terme de Palma pràcticament en ningun cas tenen aquesta direcció,… la vall de Marxuquera Alta–Ermita té una direció N-S aproximadament.

2) Quant als relleus, no es correspon ningun en anticlinoris, ja que la part sud del terme són “sistemes de falles inverses i cavalcants” i la part de Marxuquera Alta, la vall que afirma que seria un sinclinori segons l’Estudi,… en realitat és un anticlí Nord-Sud amb el nucli afonat per una xicoteta fossa tectònica de direcció aproximada N-S, és a dir la vall és l’anticlí, al contrari del que s’afirma a l’estudi.

Ap. 3.2.3. VIENTO (pàg. 28)
Afirma: “vientos del S. Proceden del mar, aunque…….”
Els vents de S a Palma no venen precisament del mar,… però tal vegada l’autor es referirà a Dénia, població que es repeteix en altres llocs.

Ap. 3.4.2. HIDROGEOLOGÍA SUBTERRÁNEA (pàg. 30 i següents)
1) Es limita a donar (o copiar) les generalitats de les grans Unitats Hidrogeològiques de “la Sª Grossa” i de “l’Almirante-Mustalla” [probablement tretes del Mapa Geocientífico de Valencia (1986)]
2) I així en la 1ª localitza en el terme tots els aqüífers d’aquesta gran Unitat i la gran majoria d’ells no es troben en aquest terme com: el “Juràssic de Xeraco”, “el de Barx”, el “d’Olleria–Benigànim”, etc. (pàg. 32 i 33),… i amb dades de gruixàries que no es corresponen amb els afloraments del terme de Palma.
3) En la 2ª Unitat (Almirante-Mustalla) (pàg. 36) també nomena aqüífers que no es troben en aquest terme: “Salem-Albureca-Gallinera”, “Terrateig”, “Villalonga”, “Oliva”, etc.
4) A la pàg. 40, quan està definint la Unitat Hidrogeològica “Salem-Albureca-Gallinera”,… i en observaciones afirma: “El acuífero Marchuquera-Falconera tiene riesgo de sobreexplotación”, cosa que era certa en el 1988 (data dels estudis nomenats de l’IGME) i que hui endia té major RISC, i aquest aqüífer és de la 1ª Unitat,… i és del que s’extrauen les aigües potables de diverses poblacions, com Gandia, Real, …
5) Les dades qualitatives i quantitatives procedeixen de l’IGME (entre 1978 i 1988) i només es troben algunes anàlisis químiques de l’ITGE de 1988. [Per cert l’ITGE (Institut Tecnològic i Geominer d’Espanya) és la denominació més moderna de l’IGME]. Per tant no es poden considerar fiables les seues dades quan falten les dels últims 19 anys.

Ap. 4.9. SUBSIDENCIA Y COLAPSO
A la pàgina 71 afirma: “Sobre la escasez de rocas evaporíticas (yesos) en el término municipal de Palma de Gandia resulta totalmente improbable este tipo de riesgos”,… amb el que l’autor demostra que no deu conèixer gens bé la geologia del terme ja que un dels principals afloraments de l Safor del Triàsic Superior (Keuper) en fàcies d’argiles roges i verdes alternes amb bancs d’algeps es troba a menys de 500 metres al Noroest del poble, a la zona nomenada “terrer de Palma-Ador-Alfauir”.

Ací els bancs d’algeps tenen gruixàries entre 0,60 i 1 m i globalment arriben a una potència de més de 30 metres. En aquest mateix aflorament, que continua per l’oest pel terme d’Alfauir es troba l’antiga mina d’algeps d’Alfauir….. per això l’algeps es troba al substrat del terme de Palma.

Per tant no entenem que es puga acceptar un Informe de Sostenibilitat Ambiental basat en uns suposats Estudis geològic, hidrogeològic i de riscos ambientals que demostren ben a les clares (si els Srs Regidors de l’Ajuntament es molesten en llegir-se’l abans de discurti-lo) que reflexen un desconeixement quasi total de la realitat geològica i hidrogeològica del terme de Palma.

I més encara quan d’aquestos estudis depenen les dades per al possible subministrament d’aigua per a una població futura d’uns 11.000 habitants (7 vegades superior a l’actual població de Palma de Gandia).
I sobretot quan les dades quantitatives sobre l’aigua disponible, es basen en treballs anticuats (del 1978 al 1988) i per tant no són actuals, concretes ni fiables, tant en el temps com en l’espai.

És per tot això pel que

SOL.LICITA:

1.-La retirada d’aquest Informe de Sostenibilitat per estar ple d’errors, incoherències i estar fet a la mida d’interessos urbanístics molt concrets.

2.-La redacció d’un nou Informe de Sostenibilitat rigorós, coherent, imparcial i ben documentat que defineixca adequadament els nivells de sostenibilitat de la proposta urbanística recollida al PGOU.

3.-Que l’equip de govern i tots els regidors de Palma de Gandia llisquen aquest nou Informe abans d’aprovar-lo o rebutjar-lo per a que no ocórrega el mateix que en aquest últim.

4.-Que l’equip de govern aplique les seues recomanacions i les integre en la redacció d’un nou PGOU tal com assenyala la LEY 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, ja que el que va estar a exposició pública no recollia els paràmetres de sostenibilitat necessaris.

Gandia, 5 d’abril de 2007

>Per la nostra terra, manifesta’t!

>

>L’ONU presenta l’informe més pessimista sobre el canvi climàtic

>Prediu sequeres que afectaran milions de persones i onades de calor a Europa i el nord d’Amèrica

Representants de més de cent països reunits a Brussel•les han tancat un informe sobre el canvi climàtic que és el més pessimista emès fins ara. Segons aquest document, la sequera deixarà sense aigua a més de mil milions de persones i afectarà especialment alguns països africans. A més, hi haurà onades de calor a Europa i el nord del continent americà i augmentarà el nivell dels oceans. Si el ritme d’escalfament del planeta continua al ritme actual, som en risc de perdre una cinquena part de les espècies vegetals i animals.

Rajendra Pachauri, president del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtico (IPCC), ha dit que s’havia aconseguit un bon document, malgrat que han calgut negociacions maratonianes perquè alguns països com els Estats Units, la Xina, l’Índia i l’Aràbia Saudita han demanat de suavitzar-lo.
Font: Vilaweb

>Demanem que es restituïsca el camí entre Castellonet i Almiserà-Llocnou

>

Des del Col·lectiu Vall de Vernissa demanem la restitució del pas del Murtadell i el seu canvi d’ubicació al camí de Castellonet per tal de donar continuïtat a aquesta via històrica, ara tallada. Per això, hem enviat una al·legació a Jose Ramon Garcia Anton, Conseller d’Infraestructures i Transport.

Al·legació presentada:

El Col·lectiu Vall de Vernissa
EXPOSA:
Que hem tingut coneixement de diverses modificacions fetes en el projecte de l’autovia del Morquí, en el tram entre Terrateig i Ròtova.
Que malgrat que el projecte original de l’any 1994 no comptava amb cap pas en el camí del Murtadell (terme municipal d’Almiserà), fou afegit posteriorment per tal de millorar la permeabilitat transversal de l’autovia, la qual cosa millorà positivament el projecte original.
Que aquest pas, malgrat no ser la solució més adient, era un mal menor per tal de donar-li continuïtat al camí vell que unia les poblacions de Llocnou i Almiserà amb la de Castellonet de la Conquesta, continuant el seu trajecte fins a Ador.
Que una de les modificacions recents ha estat l’anul·lació del pas previst al camí del Murtadell dins del terme municipal d’Almiserà, segons consta a la documentació que adjuntem.
Que només arguments econòmics poden esgrimir-se per a justificar l’anul·lació d’aquest pas.
Que el camí vell d’Almiserà a Ador, malgrat que ja fou tallat per la circumval·lació de la CV-60 al municipi de Llocnou, seguia sent molt utilitzat per vianants, ciclistes i ciclomotors, els quals, creuaven la carretera CV-60 en el punt on havia quedat tallat el camí, amb el consegüent perill per a les persones.
Que aquest camí és una via històrica, la qual forma part de la xarxa de les ramificacions del Camí Reial. Per tant, en cas de ser anul·lada, hauria de veure’s acompanyada d’una alternativa.
Que el camí de Castellonet forma part d’una xarxa de connexió de camins històrics dins la Vall de Vernissa, que conecten els pobles de la vall, i que, a més, formen part d’un projecte de turisme sostenible, que consisteix en una ruta circular entre els cinc pobles que hauria de poder fer-se amb bicicleta o a peu. L’autovia, ara, provoca un greuge amb les comunicacions entre els municipis i suposa un entrebanc, també, cap als plans de futur que els municipis realitzen.
Que el camí és, a més, una via pecuària anomenada “colada de Castellonet” i classificada com a tal segons ORDEN de 20 de mayo de 1974 por la cual se aprueba la clasificación de las vias pecuarias existentes en el término municipal de Almiserat, provincia de Valencia (BOE núm 168).
Que, per tant, i segons la Llei 3/1995, de 23 de març de Vies Pecuàries, cal mantenir el seu traçat sense ser interromput per noves infraestructures i en cas de variació o desviació del seu traçat cal fer-ho mantenint la seua continuïtat per al trànsit ramader i la resta d’usos compatibles.
Que la infraestructura de l’autovia, tal com està concebuda, impermeabilitza la vall, la parteix en dues parts incomunicades, cosa que impossibilita el trànsit d’un costat a l’altre de les persones que hi habiten o que tenen propietats i que es vulguen desplaçar sense utilitzar vehicles motoritzats.
Que el fet que haja estat declarada com una obra necessària no implica que la seua execució haja d’anar en perjudici dels termes municipals que creua. Un projecte complet ha de saber resoldre el greuges que infligeix al territori, de manera que cree quants menys trastorns millor a la vida normal dels seus habitants.
Que malgrat l’avançat estat de construcció de l’autovia, en tot moment es pot afegir el pas suprimit, fins i tot amb posterioritat a la seua inauguració.

DEMANA:

La restitució del pas del Murtadell i el seu canvi d’ubicació al camí de Castellonet per tal de donar continuïtat a aquesta via històrica, ara tallada.

Ròtova, 21 de març de 2007

Documentació annexa:

  • Còpia del projecte amb el pas al camí del Murtadell.
  • Còpia del projecte actual (febrer 2006) amb el pas anul·lat.
  • Fotocòpia BOE núm 168 amb l’ordre de classificació de les vies pecuàries d’Almiserà.
  • Fotocòpia del croquis de les vies pecuàries d’Almiserà.

>Sobre Barx

>NOTA DE PREMSA
La Plataforma pels Pobles de la Safor, vol fer públic el seu rebuig a les últimes actuacions realitzades pel consistori de Barx a la nostra comarca, a la Safor. No podem quedar-nos impassibles davant de les actuacions contra el paisatge i a favor de l’urbanisme desmesurat i gens sostenible que a la vall de la Drova, terme de Barx, estem veient de forma continuada.
Aquests passats dies, va aparèixer una pancarta exageradament gran i exageradament hipòcrita on es pot llegir “Bienvenidos a casa”… títol que fa referència a la promoció i venda de pisos a la ja sobre poblada plana de Barx. Aquest cartellot està col·locat just al començament del terme municipal del poble, poc els ha faltat per fer un túnel en mig del cartell i travessar-lo per dins.

“Bienvenidos a casa…” és una demostració clara de falta de sensibilitat i de molt mala orientació en la política local, evidentment l’actiu més valuós del terme municipal de Barx és la seua gent i després el seu paisatge. És com sabeu un indret especial, bell i d’un paisatge exquisit. Sembla que el consistori local té intenció de transformar-lo de forma que finalment deixe de ser un actiu poderós. Sota el nostre parèixer no estan equilibrant la balança i estan destruint el que volen vendre. Des de la Plataforma pels Pobles de la Safor, exigim la immediata retirada d’aquest cartell que genera un impacte i és una burla per a la població local i de tota la comarca.

Igualment des del nostre col·lectiu, denunciem la transformació de la via pecuària de la font de la Drova, que el mateix consistori ha fet. Entenem clarament que aquesta transformació és un primer pas cap a la urbanització posterior de tota la zona agrícola que queda entre la vessant de la Serra Grossa i l’actual carretera de Barx. La transformació ha suposat la desaparició d’un camí agrícola (certificat com a PR per la Federació Valenciana de Muntanyisme) i l’aparició en el seu lloc d’una pista de pas de transport pesat, augmentant la seua amplada instal·lant voreres i modificant el ferm, un nou pas en la política urbanística del municipi.DIGUEM NO! Exigim respostes polítiques i posicionaments.

>El TSJ desestima la paralització del PAI de Vilallonga

>El TSJ de la Comunitat Valenciana ha emitido un auto en el que levanta la suspensión cautelar de la aprobación por parte del ayuntamiento de Villalonga del PAI que prevé la construcción de 4.000 viviendas y dos campos de golf. Ahora la tramitación sigue su curso legal y espera la respuesta de la Conselleria.

El PAI de Villalonga ha superado un obstáculo más para su aprobación definitiva. Y es que el TSJ de la Comunitat Valenciana ha emitido un auto en el que levanta la suspensión cautelar de proyecto aprobado por el consistorio que contempla la construcción de 4.000 viviendas y dos campos de golf.

Esta resolución no ha sorprendido al gobierno que preside el popular Juan Ros, ya que el pasado mes de febrero, el TSJ desestimó un recurso interpuesto por la Abogacía del Estado, a instancias de los socialistas de Villalonga, quienes denunciaron irregularidades en la aprobación del concierto previo, ya que según estos, el documento que se aprobó en pleno difería notablemente al presentado a la Conselleria.

Tras superar este escollo, ahora el PAI del municipio necesita del visto bueno de la Conselleria de Territori, cuya respuesta se espera para después de elecciones.El alcalde Juan Ros se mostraba satisfecho con esta última resolución, ya que “demuestra que el Ayuntamiento ha cumplido todos los parámetros de la ley y la documentación del concierto previo era correcta”, declaró.
(Font: SaforGuia)

css.php
%d bloggers like this: