Criatura dolcíssima, que fores la sola riba, un deix d’idea, la mà que entre les meues perdurava! [@more@] No sé si m’estimaves: t’estimava i això era tot, i això era prou, i els nostres cossos obraven en llur glòria. Érem hostes del bes i la insistència, i et sabia ma carn meravellada i



