Crònica informal d’una simatera [EDITORIAL] #8deMarç ★ @blogSAUC @RosaBrines ★

#Valldigna ★https://t.co/GYMXaVCFM3★ Crònica informal d’una simatera [EDITORIAL] #8deMarç ★ @blogSAUC @RosaBrines ★ pic.twitter.com/v2yb1xsCWw

— marinyen – valldigna (@alfandech) 8 de març de 2016

Crònica informal d’una simatera

No és perquè la conega i l’estime, que també, però vos vull contar que Rosa Brines, que té pavor al món de les xarxes per allò de que “pot ser un món caòtic i difícil de governar”, ha obert un blog. Es diu Saüc i en ell va penjant informacions que es deriven del seu treball i no tenen un espai propi.

“Crec que és informació que té un valor i no serveix de res que m’ho quede només per a mi, no té sentit que no ho compartisca” -assegura-. El bloc, escrit per ara només en castellà “per necessitats obvies de continguts que superen la nostra geografia” prompte tindrà versió en valencià, “en això estem”, diu Rosa.

La darrera publicació és un article sobre el jueu supervivent de Auswitch, Siegfried Meir, una reflexió que ha fet d’esprés de fer-li una entrevista per encàrreg que es farà pública en un context ben diferent. El genocidi jueu contat pels mateixos jueus és per a ella “un treball difícil ”perquè toques dolors col·lectius (i històrics) molt profunds i hi ha que ser exquisidament respectusos, més encara quan el l’actualitat hi ha un conflicte àrab-israelià que sagna per tots els costats”. Però si de dolors col·lectius i històrics parlem, sembla que a esta dona li ha tocat estar ahí des de l’àmbit professional “i també personal perquè una vegada has empatitzat amb l’experiència de l’altre és impossible no vore al ésser humà per damunt de la política i dels debats acadèmics, tant important per un altre costat”. Quan eixim del pla intel·lectual, propi de la societat occidental (tot ho volem intel·lectualitzar), i comencem a vore a l’altre només com a ésser humà, és quan comencem realment a comprendre”, assegura. Es la seua visió, clar, i sempre afegeix que “això no té perquè servir a tothom, em conforme en què em servisca a mi com a guia” No obstant, diu que “necessitem el rigor històric i acadèmic per treballar però la meua ferramenta és el periodisme, em servisc del periodisme per arribar a la gent que haja d’arribar”

Tot açò vos ho conte per a avançar-vos que el seu darrer documental, de pròxima estrena, l’ha portada fins a Algèria, país on van arribar milers d’exiliats republicans. El títol, Operació Stanbrook: viatge a l’exili, 75 anys després. L’audiovisual forma part d’un llibre-dvd amb el mateix títol i es presentarà en la pròxima Fira del Llibre de València (20 d’abril – 1 de maig) I amb un poc de sort, l’Operació Stanbrook formarà part de les activitats d’enguany de la Dipu i qualsevol ajuntament podrà sol·licitarla.