Ferran Garcia-Oliver ha obtingut el Premi Joan Fuster d’Assaig, dotat amb 6.000 euros, amb ‘Nació, ancestres i ADN‘, una reflexió “sobre els narracions que han fet els uns i els altres sobre el que som els valencians”. Garcia-Oliver ha explicat que la idea li va sortir en llegir a la premsa que l’ADN dels valencians havia romàs immutable des del Neolític. “He salvat la humanitat de llegir la literatura pornogràficament horrorosa que ha fet el blaverisme durant la Transició” ha dit Garcia-Oliver, que ha afegit que l’origen iber és “l’estrella” d’aquestes teories i ha lamentat que algunes d’aquestes teories hagin arribat a les Corts Valencianes.
L’autor ha dit que la conclusió, després de fer algunes reflexions sobre la nació, és que “pensar que l’ADN ha romàs incòlume durant milers d’anys és una bestiesa després de tot el que ha passat pel nostre solar valencià”. Garcia-Oliver ha indicat que amb el llibre també ha volgut fer una “legítima defensa de les bestieses que corren per les xarxes socials”.
Estradé, Bach i Garcia-Oliver, nous noms en el palmarès dels Octubre [EL TEMPS]
31/10/2015 at 9:32 PMUn assassí en sèrie a la ciutat de Lleida, una reflexió poètica sobre el temps i la vellesa i un assaig sobre els orígens valencians, les temàtiques de les obres que han resultat guanyadores de la 44 edició dels Premis Octubre que organitza l’editorial Tres i Quatre. Els seus autors, el narrador Miquel Àngel Estradé, el poeta Josep-Ramon Bach i l’assagista Ferran Garcia-Oliver.
L ‘activista i polític Miquel Àngel Estradé, alcalde de les Borges Blanques en diferents etapes (entre 1995 i 2003 i durant el període del 2007 al 2011), a més de diputat, és el nou guanyador de l’Andrònima de narrativa, dotat amb 10.000 euros. Estradé ja havia publicat un grapat llibres d’assaig polític, alguns de títols premonitoris (Del catalanisme possibilista al nacionalisme radical, del 1989, El fracàs d’un Estat, de 1995 o Nacionalisme i globalització, de l’any 2002) i fa un any debutà en la narrativa amb una novel·la llegidora i amb una trama agosarada, L’home impassible (Gregal, 2014), la història de dos pistolers de l’IRA que acaben embolicats en una sèrie de successos de la Guerra Civil. El llibre va merèixer el Premi Gregal de Novel·la Històrica.
En el seu segon assalt narratiu que serà publicat -en té tres novel·les més al calaix-, L’assassí que llegia Vidal Vidal, Estradé torna a plantejar una trama poc convencional a casa nostra, un thriller al voltant d’un assassí en sèrie a la ciutat de Lleida els crims del qual tenen a veure amb les obres de l’escriptor Vidal Vidal. El fet que es tracte d’un escriptor real, condimenta la història. I també la figura d’un assassí que “mata per avorriment, gent sola, benestant, i també avorrida”. Crims que donen “un nou sentit a la vida de molta gent, periodistes, policies, escriptors fracassats o joves que fan accions a les xarxes demanant més assassinats”.
En acabant, hi havia la intenció, reconeguda pel jurat -format per Tomàs Llopis, l’editora de Tres i Quatre Laia Climent i Maria Antònia Oliver-, de fer una novel·la diferent dins del gènere negre. “És una novel·la que sorprèn moltíssim”, va resumir Tomàs Llopis durant l’habitual roda de premsa del matí, a banda de destacar la unanimitat absoluta a l’hora de decidir aquest premi.
Escriure per ser estimat
Més disputat va ser el premi Vicent Andrés Estellés de Poesia. Vicenç Altaió, membre del jurat, destacà el “nivell altíssim, molt òptim i satisfactori” dels originals presentats a concurs, amb “deu llibres premiables” i tres finalistes que generaren més de tres hores de deliberacions. En acabant, el jurat, conformat també per Ester Xargay i Ricard Mirabete, es va decidir pel poemari Secreta dàlia, de Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946), un veterà poeta i dramaturg, amb una vintena llarga de llibres publicats. Bach s’adjudica el guardó més important de la seua carrera amb una reflexió poètica sobre el temps i la vellesa i, en paraules d’Altaió, per haver construït “un contínuum d’imatges poètiques reproduïdes sobre el flux de la memòria”. “Una escriptura entesa com una feridura moral”, reblà Altaió.
“Sóc un autor moral”, concedí Bach, “que està reflexionant sobre el pes del temps i l’entrada a una edat prou notòria. Escriure és viure”, digué, al temps que destacà la mirada del seu llibre cap al passat del cinema i l’art, amb referències com ara Joan Miró o Rita Hayworth o Lorca. “Demano perdó per presentar-me a concursos però necessito que m’estimen”, bromejà l’autor en resposta a una pregunta llançada per Altaió.
L’ADN dels valencians
D’una altra banda, el catedràtic d’història medieval Ferran Garcia-Oliver (Beniopa, la Safor, 1957), escriptor i investigador amb una llarga trajectòria també, guanyador entre altres del Premi Carles Rahola d’Assaig, sumà el Joan Fuster al seu currículum gràcies a Nació, ancestres i ADN, una reacció a l’intent de fixar l’essència valenciana en èpoques tan pretèrites com l’existència dels ibers o, fins i tot, el paleolític. Operacions de la dreta més rància del País Valencià per obviar les capes i aportacions que han anat sumant-se amb posterioritat per motius ideològics. “Barbaritats que, fins i tot, han arribat a les Corts Valencianes”, advertí l’autor.
El portaveu del jurat, Albert Sàez, format també per Aitana Guia i Antoni Furió, definí l’obra com un “assaig pur” que tracta una temàtica, la de la definició de la identitat, “molt actual”. Sàez, amb tot, posà l’accent en el fet que “es tracta d’un text molt fusterià. Té la contundència de Fuster i és un molt bon assaig”, afegí. Després d’això recordà que el guardó “porta el nom de Joan Fuster, no és un premi d’assaig en abstracte”.
L’editora Laia Climent, d’una altra banda, destacà la presentació de 151 obres, “un 12 per cent més que l’any passat”. Un certamen enguany, ateses les circumstàncies del canvi polític, “molt especial”.