L’Ajuntament de Xàtiva ha obert l’expedient que inicia els tràmits administratius que desembocaran en el nomenament de Raimon com a fill predilecte de la ciutat. El regidor de Cultura, Jordi Estellés, ha declarat que “és un reconeixement que s’havia d’haver fet molt abans. És una personalitat del món de la cultura que suposa un orgull per a Xàtiva. Ara aprofitarem el seu 75è aniversari per obsequiar-lo amb un regal tan significatiu”. Estellés creu que Raimon és mereixedor d’una distinció d’aquesta importància, donada “la seua trajectòria artística, caracteritzada per una reivindicació dels drets i llibertats que tots podem gaudir hui i també per haver contribuït a donar relleu a la nostra ciutat arreu del món”.
El següent pas és que el plenari de l’Ajuntament aprove la incoació de l’expedient, amb el nomenament del regidor de Cultura com a instructor i de l’arxiver municipal, Isaïes Blesa, com a secretari. Una vegada complit el tràmit d’aprovació pel plenari, l’expedient estarà exposat al públic per un termini de quinze dies, a fi de recollir totes aquells mèrits, informacions o al·legacions que hi vulga fer constar la ciutadania.
En paraules d’Estellés, “mai és tard per a que la ciutat de Xàtiva reconega, de manera institucional, la trajectòria artística de Raimon. Es tracta de facilitar-li ara tot allò que no va poder ser al seu moment”. A més d’aquesta distinció, el regidor ha anunciat que estan previstos una sèrie d’actes de reconeixement entre els quals s’inclouen recitals i altres esdeveniments de caire cultural.
Ramon Pelegero Sanchis, Raimon, nascut a Xàtiva el 1940, és un artista reconegut internacionalment. Ha musicat obra de grans escriptors medievals i contemporanis com ara Ausiàs March, Joan de Timoneda, Anselm Turmeda, Salvador Espriu o Joan Salvat-Papasseit, entre d’altres. Els recitals de Raimon es convertiren en fenòmens de masses des dels inicis de la seua carrera com a cantautor. Foren multitudinàries les seues actuacions en l’Institut Químic de Sarrià (1966), el Palau de la Música Catalana (1967), la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Madrid (1968) o al Pavelló d’Esports del Reial Madrid (1976), per citar uns quants exemples en què Raimon i altres artistes posaren veu i música a les ànsies de llibertat durant l’anterior règim. Fora d’Espanya, ha actuat a països com ara França, Japó, Estats Units o a alguns altres de Sudamèrica.
Posseeix nombrosos premis i distincions, entre els quals destaquen els següents:
• Premi Nacional de Música 1993.
• Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes 1995.
• Medalla d’Or de Generalitat de Catalunya.
• Premio Ondas (SER) Barcelona 1997.
• Premio de Honor de la Academia de las Artes y las Ciencias de la Música 2007.
• Medalla de la Universitat de València 2009.
• Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Alacant 2011.
• Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona 2012.
• Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2014.
• Medalla de Oro del Circulo de Bellas Artes de Madrid 2014.
Tots els grups polítics aproven la distinció a Raimon excepte Ciudadanos, que s’absté [L'INFORMADOR DE LA COSTERA]
14/09/2015 at 6:27 PMEl saló de plenaris es va tornar a omplir de públic per assistir a l’aprovació de l’apertura de l’expedient que conclourà amb el nomenament de Raimon com a fill predilecte de la ciutat de Xàtiva. Tots els grups votaren a favor de la proposta de l’àrea de Cultura, a excepció de l’abstenció de Ciudadanos, malgrat que el seu portaveu, Juan Giner, va mostrar el seu reconeixement als mèrits del cantautor en la seua intervenció inicial.
L’alcalde Roger Cerdà es va sumar a la posició majoritària del plenari en aquest punt, indicant que la distinció està més que justificada. Cerdà va llegir una carta que un veí de la ciutat va remetre per tal d’adherir-se al reconeixement “pel seu afecte a Xàtiva, mai amagat i molt divulgat, bressol de les seues arrels, les quals mai ha oblidat. Per haver-les defès i haver-ho predicat per tot el món”, entre altres motius citats a l’escrit.
El torn d’intervencions el va iniciar Juan Giner, de Ciudadanos, qui va demanar el consens de tota la societat i no sols de les forces polítiques per a la posada en marxa d’aquest expedient. Giner, després d’exigir transparència respecte del cost i els motius de l’homenatge, va preguntar si no seria millor destinar els diners de l’organització dels actes previstos a altres prioritats de caire social i obres de manteniment. També va dir que el reconeixement que se li va a fer a Raimon s’hauria de fer extensiu a altres artistes, músics o tenors de la ciutat.
El regidor de Cultura, Jordi Estellés, qui va exercir com a portaveu del grup socialista en aquest punt, va respondre que l’apertura de l’expedient té cost zero per a les arques municipals. Estellés va fer un repàs per la trajectòria i mèrits artístics del cantant de Xàtiva i va fer una crida a col·lectius i ciutadans per tal que participen i amplien l’expedient obert. El regidor va dir que “Raimon no mai va oblidar la seua ciutat” i també va tenir un record especial per a Joan Juan, empresari xativí desaparegut a qui l’unia una estreta relació d’amistat amb el cantautor.
Tant els portaveus d’EU, Miquel Lorente, com de Compromís, Joanjo García Terol van manifestar el seu recolzament a la mesura de l’equip de govern. Ambdós destacaren que era el conjunt de la societat xativina qui reclamava aquest homenatge institucional, fent referència a l’acta del Consell Escolar Municipal, de 28 d’abril de 2010, on figura textualment tal petició. Lorente va afirmar que “el reconeixement arriba tard després d’haver sigut reivindicat per partits i societat. Ara cal establir un termini suficient per a que la gent puga fer aportacions a l’expedient”. Per la seua banda, Garcia Terol va manifestar que “no estem aprovant despeses. És el moment d’estar units per saldar un deute de gratitud amb un dels nostres fills més il·lustres. Hui deixem de fer el ridícul i complim una obligació”.
El Grup Popular tampoc no va ser aliè a les mostres de suport. La seua portaveu, Mª José Pla, va dir que “estem a favor del reconeixement sense complexes a qualsevol personatge il·lustre de la ciutat”.
La unanimitat com a tònica general
La pràctica totalitat de punts que arreplegava l’ordre del dia del plenari varen ser aprovats per unanimitat de les forces polítiques. Així, es va aprovar la declaració de la plurianualitat de l’obra de restauració del refectori de l’exconvent de sant Domènec. El regidor d’Hisenda, Ignacio Reig, va fer constar que “el compromís amb la recuperació del patrimoni es demostra posant-ho al pressupost. Hem fet un esforç pressupostari important per a continuar amb la recuperació d’aquest monument”. De fet, l’obra ha suposat una modificació pressupostària superior als 500.000 € per a 2015, mentre que el pressupost de 2016 destinarà una quantitat per damunt dels 300.000 € a aquesta actuació. Una altra de les qüestions que suscità la unanimitat dels grups municipals va ser el pagament en 10 anys de la liquidació definitiva de la contribució als tributs de l’estat de l’any 2013, que puja fins els 389.000 €. En aquest punt, tant la portaveu de Compromís, Cristina Suñer, com Miquel Lorente reclamaren a l’administració central un finançament dels ajuntaments millor i més just.
Al plenari també es varen aprovar dues mocions. La primera, la que feia referència a la posada en marxa d’un operatiu especial per a l’acollida de refugiats sirians que va ser aprovat prèviament en junta de portaveus amb el vot favorable de la totalitat de grups municipals.
La segona moció aprovada va ser una presentada conjuntament per Compromís, EU i PSPV-PSOE, en relació al protocol i els mecanismes d’actuació de l’Ajuntament davant els desnonaments. En la moció s’acorda elaborar un conveni amb els jutjats de Xàtiva que permeta anticipar-se a les possibles situacions de desnonament, realitzar un inventari d’immobles buits que siguen propietat d’entitats financeres i estudiar un recàrrec de l’IBI per a aquestes propietats. Tant Ciudadanos com el Partit Popular se sumaren a aquesta moció, després d’haver mostrat la seua disconformitat pel fet de que no fora presentada en junta de portaveus.
13-14/XI Raimon actuarà a Xàtiva amb motiu del seu nomenament com a fill predilecte al Gran Teatre de la Ciutat
01/11/2015 at 8:00 PMRaimon actuarà el 13 i 14 de novembre a Xàtiva amb motiu del seu nomenament com a fill predilecte. El Gran Teatre de la ciutat acollirà els recitals del cantautor. El reconeixement se celebrarà el dia 12 i s’inaugurarà l’escultura “La veu d’un poble. Homenatge a Raimon” del seu amic Andreu Alfaro
Raimon actuarà el 13 i 14 de novembre al Gran Teatre de Xàtiva en el marc dels homenatges pel seu nomenament com a fill predilecte de la ciutat. Segons ha informat l’ajuntament, l’acte institucional de nomenament tindrà lloc el 12 de novembre a les 20.30 hores a l’exconvent de Sant Domènec. Durant l’acte, l’alcalde imposarà Raimon la medalla de la ciutat. Com a preàmbul, es durà a terme la inauguració de l’escultura “La veu d’un poble. Homenatge a Raimon”, d’Andreu Alfaro, donada per la família de l’escultor. L’alcalde Roger Cerdà ha remarcat que “estem davant d’una cita històrica pel reconeixement a la principal figura de l’àmbit cultural que la ciutat ha donat a les darreres dècades”.
Cerdà ha remarcat la “dimensió internacional” i el “paper fonamental en la lluita per la nostra cultura i pels nostres drets com a societat” de Raimon. En opinió de l’alcalde, el seunomenament com a fill predilecte de Xàtiva és una distinció que compta amb un ampli suport social, donat que “és una qüestió llargament reclamada per la ciutadania que suposa saldar un deute de gratitud cap a un artista que sempre ha fet gal·la de ser xativí arreu del món. Les cançons de Raimon formen part de la nostra història col·lectiva i del nostre sentiment com a poble”.
L’Ajuntament està estudiant el lloc per a la ubicació definitiva de l’escultura “La veu d’un poble. Homenatge a Raimon”, que Andreu Alfaro, amic de l’artista, va realitzar l’any 2005 a imatge i semblança de l’original de 1964, encara que de majors dimensions, L’altura de la peça supera els 2,30 metres. El material empleat per la seua execució és l’acer inoxidable. El regidor de Cultura, Jordi Estellés, preveu que l’escultura s’instal·le a alguna dependència municipal situada al centre històric de Xàtiva.