1 Comment

• 

  > Grups gais critiquen la deriva comercial de la Festa de l'Orgull [EL PERIÒDICO]

  25/06/2014 at 11:46 AM

  Nuvolades tapant l’arc de Sant Martí. Aquest és el panorama que es conforma a l’horitzó del col·lectiu gai de Catalunya, el mateix que s’aixopluga sota la bandera multicolor i en el qual es detecten dissensions sobre la celebració del Dia de l’Orgull, el 28 de juny, el moment de l’any en què acaparen més protagonisme mediàtic i social.

  «S’està oblidant que l’origen de la commemoració són els disturbis de Stonewall, a Nova York, el 1969, quan per primera vegada el col·lectiu homosexual protesta pels seus drets després d’una batuda discriminatòria», exposa Eugeni Rodríguez, president del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). Un esperit que, segons Rodríguez, es «difumina» davant altres prioritats, «comercials i lúdiques». L’activista es refereix al Pride Parade, la desfilada de carrosses organitzada per ACEGAL, l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes, que comparteix el protagonisme de la celebració amb la Comissió Unitària 28 de Juny, promotora tradicional de l’acte.

  En aquest mateix sentit s’expressa Joaquim Roqueta, secretari general de Gais Positius. «Si no hi ha reivindicació social al darrere, correm el risc de perdre l’autèntica naturalesa de l’acte i de frivolitzar-lo», exposa. Deixa clar que no és contrari al to festiu, «però garantint que arriba el missatge sobre els reptes pendents per a l’univers gai».

  DIVISIÓ / Roqueta subratlla que «la gran majoria d’entitats «estan unides», però també que el 28 de juny van agafant forma «dos models diferenciats», amb objectius dispars, i que s’ha de decidir quin missatge s’emet: «O el de les entitats, el de la lluita pels drets civils; o el de la festa i la diversió, en què sembla que no queden reptes, que tan sols importa vendre la imatge gai friendly de la ciutat que interessa al sector turístic i a l’Administració», diu Roqueta.

  «És clar que s’ha de visibilitzar l’orgull de ser gai. Però això servirà de poca cosa si només compten les carrosses i oblidem que fa uns dies van agredir un xaval en un institut de Cerdanyola pel fet de ser homosexual, o que en 77 països del món ser gai encara està perseguit», afegeix Rodríguez. Per Roqueta, s’ha avançat molt en els drets homosexuals, però detecta un conformisme que el preocupa. «Sembla que des que es va aprovar el matrimoni gai s’hagi aconseguit tot, i està lluny de ser així», explica. I posa un exemple per evidenciar la confrontació: «Al proposar que els actes se centressin a parlar de la sida i les retallades, els empresaris s’hi van negar; no els interessa per a la imatge que volen vendre, ni és bona idea per rebre subvencions».

  Les discrepàncies entre les dues maneres de concebre el Dia de l’Orgull es van accentuant durant els últims anys. Des del 2003, la commemoració se celebra a Barcelona a partir de dues propostes diferenciades que fins llavors havien actuat unides. L’any passat es va anar un pas més enllà. Les manifestacions que organitzen les dues entitats, que fins llavors s’havien celebrat en moments diferents, coincideixen per primera vegada el mateix dissabte a la tarda, de manera que s’obliga els col·lectius que hi volen participar a dividir els seus representants. Aquest any es tornarà a produir la coincidència.

  Des de l’Ajuntament de Barcelona, la presidenta del Consell Municipal de Gais, lesbianes i dones i homes transsexuals, Francina Vila, recorda que el consistori dóna suport a «totes les iniciatives» que redundin en benefici del col·lectiu gai, sense prendre partit cap on han d’orientar-se iniciatives «estrictament privades».

  ENFOCAMENT / Joan Igual, president d’ACEGAL, nega que la filosofia del Pride sigui tan sols festa i especulació. «Ens recolzen 31 entitats del col·lectiu, més que als altres organitzadors», argumenta al discrepar amb l’enfocament de Rodríguez i Roqueta. Considera que la seva proposta compatibilitza la «reivindicació amb la festa». «Hi ha espai per a les dues expressions. Mantenim les protestes i posem Barcelona en el circuit internacional, com un dels destins favorits del turista gai», diu.

  «Tots busquen el seu espai, i durant anys la Comissió Unitària l’ha tingut al 100%, però començava a ser una festa residual, amb una marxa de 2.000 persones; l’any passat nosaltres en vam reunir 25.000», addueix Igual. Els organitzadors preveuen que unes 250.000 persones assistiran a la sisena edició de la Pride, i es gastaran uns 20 milions d’euros.

  Igual no descarta pactar amb els altres organitzadors, però ho veu «difícil» per l’actitud de la Comissió, al recordar que «van ser les entitats les que el 2002 van decidir que les empreses no participarien» en l’organització del Dia de l’Orgull, cosa que va precipitar l’actual divisió.

  Grups gais critiquen la deriva comercial de la Festa de l’Orgull

  Entra per respondre