La idea primigènia d’aquesta convocatòria és la següent: la producció per a grup de cambra i veu amb textos en valencià és realment mínima. Analitzar el per què seria tema per una altra entrada. El cas és que davant aquest fet, ens hem plantejat convocar un concurs de composició que, amb convocatòries successives, conforme un corpus de composicions amb textos de poetes valencians. Per aquesta primera edició les obres hauran de ser per a quintet de vent -la nostra formació- i soprano.
Per posar a caminar la iniciativa hem escollit uns poemes del valldignenc Joan Vicent Clar i Camarena. El concurs, així, ret homenatge a aquest gran poeta de la Vall. Joan Vicent tenia una gran estima per la música, i així queda constància amb els poemes escollits per al concurs, els quals els agrupa amb el títol de
Concerto grosso en sol menor. A més, cada poema compta amb una marca agògica, que forma part del poema.
Des d’ací volem animar als compositors, especialment als més joves, a participar. A la resta d’amics que seguiu el blog us demanem que ens ajudeu a donar difusió a aquest projecte, amb qual des de l’Ajuntament de Tavernes i el Llevant Ensemble volem potenciar la creativitat musical, gaudir de la poesia i normalitzar en l’entorn de la música clàssica l’ús del valencià. Per a nosaltres és un projecte molt il·lusionant i engrescador. Amb l’obra guanyadora i les finalistes conformarem un programa amb el qual donarem difusió a aquestes noves creacions. Però no estem sols! en aquest comboi col·laboren l’editorial
Les bases del concurs i els poemes els podeu aconseguir a la següent adreça:
Naix, organitzat per l’Ajuntament de Tavernes i el Llevant Ensemble, el concurs de composició SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA 
Homenatge al poeta valler Joan Vicent Clar
31/08/2014 at 10:22 PMEl concurs de composició SOLFES DE LA MEDITERRÀNIA ret homenatge al poeta valler Joan Vicent Clar. El concurs naix amb una clara pretensió interdisciplinar, on el maridatge entre música i poesia serà el seu fonament. Llavors, no és d’estranyar que ens hagem inclinat pel poeta valler. La seua poesia, per ella mateix ja s’ho val. Però el poeta era un gran melòman, i trobem traces musicals escampades pel seu corpus poètic, també del plàstic. La tria poètica efectuada per Franzescz Kaufka és un bon exemple de la influència de l’art dels sons en Clar. Aquest organitza els tres poemes en una forma musical, concretament els anomena concerto grosso. No sols això, àdhuc els adjudica una marca agògica a cadascun d’ells, Allegro non molto-Allegro, Adagio-Presto i Presto. Quina era la pretensió del poeta en adjudicar una forma purament instrumental a aquests poemes? Ens remet a una composició concreta? Doncs sí, les referències agògiques clarament ens emmenen cap una obra, el concerto d’Antonio Vivaldi que coneixem amb el nom de l’Estiu. Aquest grup de tres poemes el poeta l’anomena l’Estiu Roig. Concerto grosso en Sol menor. Antonio Vivaldi era conegut com il prete rosso, el mossèn roig, pel color dels seus cabells, i l’Estiu, el segons dels concerts de la col·lecció les quatre estacions, s’emmarca en la tonalitat de Sol menor. La referència queda més que clara.
Fàcilment podríem imaginar al poeta vinclat cap al paper, en les hores mandroses del calorós estiu valldignenc, amb la música del Vivaldi, tan veneciana ella!