Tavernes de la Valldigna (03, 04 i 05 de maig). El motiu d’enguany és l’art i els camps d’extermini. A Tavernes de la Valldigna (la Safor) ve organitzant-se des de l’any 2010 un festival modest que aplega diferents manifestacions artístiques i culturals, sempre amb el protagonisme de la literatura. El festival en qüestió porta el nom de LLETR3S, «tres dies en tres espais», i enguany arriba a la seua quarta edició. El LLETR3S ha donat veu a escriptors com Rafa Gomar, Xavier Aliaga, Rubén Luzón, Isabel Garcia Canet, Eduard Ramírez, Damià Bardera o Josep Pedrals; ha donat així mateix veus de Víctor Peris, novel·lista juvenil i coautor dels primers materials aprovats per la Conselleria d’Educació com a llibres de text per a la segona etapa de l’Educació General Bàsica, els cèlebres ‘Terra’, ‘Llavor’ i ‘Fruit’ editats per Gregal Llibres. Per a la quarta celebració del LLETR3S, LLETR3S 2013, s’ha escollit el lema ‘Artbeit Macht Frei’, un constructe lèxic que voldríem traduir així: “El treball artístic allibera”. Un gir per a retornar al treball el seu sentit humà, redimint el mot ‘Arbeit’ de la mort, del llardós cinisme amb què el deshonraren els empresaris del mal. [Cultura Tavernes]
divendres Salvador Company estrena 'Nit i boira' (1955)
01/05/2013 at 11:30 PMSalvador Company (València, 1970) ens visitarà aquest divendres amb un text escrit a propòsit de ‘Nit i boira’ (1955) i en ocasió del LLETR3S #4. Per a la seua sessió Salvador es farà acompanyar de la projecció digital del documental d’Alai…n Resnais.
Company és l’autor de ‘Silenci de plom’, una novel·la farcida de menudes coincidències que culminen amb mestria en una gran trama d’insinuacions revelades. Els tres eixos narratius que conformen la història s’acosten i s’allunyen, ens despisten, però ens mantenen sempre amb l’ai al cor, seduïts per les giragonses d’una prosa que hipnotitza. D’una banda, el relat que fa el marit d’una periodista desapareguda a València quan investigava l’assassinat d’un regidor i de la seua família; d’altra, la història d’un supervivent dels camps nazis que es llegeix al poema ‘212’; per últim, la novel·la de ciència-ficció que està traduint el marit de la periodista, que relata un futur relativament proper. A poc a poc –enmig de l’evocació de la cara més fosca d’una València que ha passat de la grisor de la postguerra a la disbauxa d’una falla on gairebé tot funciona a colp de PAI, de totxo i de bitllets– les tres trames aniran lligant-se fins que uns esdeveniments inesperats faran palesa la fondària d’aquests murs de silenci impenetrable.
https://groups.google.com/forum/?fromgroups#!topic/valldigna/afwMw5yVyyA
dissabte Música Degenerada (Entartete Musik) Llevant Ensemble
03/05/2013 at 12:00 AMMúsica Degenerada (Entartete Musik) fou l’etiqueta que el nazisme aplicà durant els anys trenta i quaranta del segle passat a determinades formes musicals. El Tercer Reich considerà «degenerats» determinats tipus de música per raons vàries, en general, perquè s’oposaven als fonaments de la doctrina nacionalsocialista en virtut del seu contingut o de la filiació política o racial dels seus compositors i intèrprets. Així les coses, per exemple, la música modernista de Berg, Hindemith, Schönberg o Webern, contrària al sentit de progrés i civilització del nacionalsocialisme, fou titlada de «decadent», «inferior» a la música clàssica pretèrita. Els compositors i intèrprets d’Entartete Musik acumularen patiments de tota mena, des de l’exili exterior i interior a l’assassinat en cambres de gas, passant per la segregació en el gueto.
Per a aquest concert el quintet de vent Llevant Ensemble interpretarà obres de Paul Hindemith, Erwin Schulhoff, Daniël Belinfante, Pavel Haas, Ilse Weber i Kurt Weill. També s’integrarà el recitat de poemes de Paul Hindemith, Ilse Weber, Jaroslav Seifert, Bertolt Brecht i Erik Fried.
dissabte «Postres de músic» el serbi Petar Matović descansarà Les maletes de Jim Jarmusch
03/05/2013 at 12:14 AMPer acabar d’animar la vetlada, i després de les menges, el serbi Petar Matović descansarà Les maletes de Jim Jarmusch (Xicra Edicions, 2013) al corral. La seua és una poesia que, en paraules del seu traductor al català, Pau Sanchis, ens obri el món interior i exterior d’un jove escriptor que visqué la caiguda de Milošević i la transformació del país quan acabava la carrera universitària; talment una cuca de llum que ix de la crisàlide. En aquest context, la sensació de desorientació, d’estranyesa, i també de ràbia i rebuig és el punt de partida de moltes de les seues creacions. Les maletes de Jim Jarmusch és l’equipatge d’algú que avança, gairebé sense abandonar una menuda cambra atapeïda d’objectes i referències culturals, des de la Sèrbia actual al món fluid dominat per la Xarxa, mentre el subjecte dels poemes teixeix una densa teranyina on és alhora aranya i presa. Aquestes «Postres de Músic» tindran sabor bilingüe: la fruita sèrbia de Matović vindrà acompanyada de la mistela valenciana de Pau Sif.
dissabte 'Les maletes de Jim Jarmusch', de Petar Matović - recital a dues llengües [LaCasaCalba]
03/05/2013 at 12:17 PMJa és casualitat que de les tres recomanacions que fa Maria Rosell en el suplement ‘Posdata’ (diari ‘Levante-EMV’), suggeriments per a la 48a Fira del Llibre de València, una siga ‘Les maletes de Jim Jarmusch’, de Petar Matović. Casualitat?… No, qualitat que s’imposa i que s’exposarà el dissabte al corral de LaCasaCalba, després de sopar, durant les “Postres de Músic”, recital a dues llengües en la segona jornada de LLETR3S.
Escriu Maria Rosell: “Xicra Edicions acosta la llunyana poesia del serbi Petar Matović, gràcies a les traduccions dels poetes Pau Sif i Josipa Sokol, l’esforç dels quals suposa la transmissió a un altre temps i a una altra llengua del microcosmos d’un jove escriptor enmig del conflicte bèl·lic de Belgrad. La cinquantena de poemes actualitza amb el llenguatge renovellat de les noves tecnologies els referents clàssics de la cultura occidental, alhora que minimitza distàncies entre les experiències culturals de desorientació i d’estranyesa envers un món canviant, que semblen discordants entre els països d’Europa, però que aquesta veu balcànica universalitza”.
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=529276280451657&set=
diumenge «Janina Hescheles amb els ulls de dos valencians» MOLI del PLA
05/05/2013 at 12:22 AMAmb els ulls d’una nena de dotze anys (Riurau Editors, 2012) són les memòries d’una de les poquíssimes supervivents de l’abans nombrosa població jueva de Lwow, l’antiga capital de la regió de Galítzia i ara pertanyent a Ucraïna, que els nazis van ocupar de l’any 1941 al 1944. L’autora, Janina Hescheles, fou rescatada per un grup resistent jueu polonés el 1943 i aconseguí salvar-se, amagada en un refugi de Cracòvia. Allà, quan la seua vida encara perillava, redactà aquestes pàgines. En aquells moments, Janina tenia dotze anys. L’edat de l’autora ha fet que en alguna ocasió s’haja comparat aquest text amb el famós diari d’Anna Frank, però les diferències —segons el parer d’Enric Sòria— són més acusades que les semblances. El Diari d’Anna Frank és la introspecció profunda i claustrofòbica d’una adolescent tancada amb la seua família en un pis clandestí d’Amsterdam. Enllà de les quatre parets del seu recer, que és la seua presó, tot el que passa al carrer, les accions dels botxins i els patiments de les víctimes, només pot ser conjecturat. En canvi, Janina Hescheles és un testimoni atordit i angoixat del desfermament de l’horror, un dia rere l’altre, a la seua ciutat. Les seues paraules —redactades de pressa quan el malson encara no havia acabat, amb tota la immediatesa del tremolor a dins i l’automatisme una mica inconscient dels infants— són les paraules d’una xiqueta. D’una xiqueta ben educada, bona lectora, molt lúcida i bastant destra a l’hora d’expressar-se, però que encara és una xiqueta, i té la vivor i la quasi al•lucinatòria precisió fotogràfica que guarden els records dels infants trasbalsats.
Amb l’activitat «Janina Hescheles amb els ulls de dos valencians» es busca que Guillem Calaforra, autor de la versió catalana des de l’original polonés —el llibre ha estat traduït només a l’alemany, a l’ucraïnés, al rus i al català—, dialogue amb Josep J. Conill, sociolingüista, poeta i assagista, bon coneixedor de l’obra de Janina, i que ens facen partícips de la troballa d’un text sacsador.
* * * LA COTORRA DE LA VALL
05/05/2013 at 11:24 PMPrimera jornada de LLETR3S #4, LLETR3S 2013
Salvador Company , escriptor de València, ha presentat a a la Casa de la Cultura de Tavernes el documental “Nit i Boira”, d’Alain Resnais, amb una durada de mitja hora de durada sobre els camps d’extermini dels nazis.
“Unes imatges esgarrifoses dels camps: éssers deshumanitzats, fins a límits inversemblants, morts en vida amb un horror immens als ulls, i les muntanyes de cossos on els dies de l’estrena als anys cinquanta, només quedaven els fils d’aram i entre les vies dels trens i … “, anava llegint Salvador Company mentre els assistents podíem seguir el seu text de lectura.
El col·loqui estigué a una bona altura respecte als camps d’extermini, i les situacions que s’havien donat al llarg de la geografia i la història humana, més centrada al segle XX. Un documental que hauria de ser obligat per a majors d’edat que no poden passar, ni deuen, de les situacions actuals a Europa i especialment a l’Estat Espanyol.
I centrant-nos , també en les diferents filmografies que han tractat el tema nazi. I en especial les dèries polítiques sobre l’odi, la guerra civil des del punt de vista de historiadors que donaren un toc de rigor a la xerrada que, en nom de LLETR3S#4, presentava i moderava Francesc Bononad.
http://lacotorradelavall.blogspot.com.es/2013/05/segona-jornada-de-lletr3s-4-lletr3s-2013.html
Segona jornada de LLETR3S #4, LLETR3S 2013
El vent necessari per sentir els instruments no ens alegrava els ulls, sinó més bé el contrari. La musica que eixia d’una trompa, un clarinet, un oboè, un fagot i una flauta travessera, sinó era prou, la música es complementava amb la música de les paraules de Josep Antoni Alberola, trompa, que amb la paraula ens arribava al cor, al sentiment. Era tan directa l’explicació de les formes musicals que anàvem a sentir i allò que els havia passat als seus autors que ens enterbolien els sons i sentíem l’odi vers a aquests compositors pel Tercer Reich .
I si no era prou, les paraules versades que ens interpretava Annabel Sala, ens recordaven les papallones i els guetos…. La darrera que veurem, que volem recordar per saber que prompte hem d’oblidar: que havia d’haver fet jo perquè no mataren tanta gent; la por de no morir; com m’agafava al fil ferro abans d’anar a cap a la fosca, ballem i som feliços, amb la moral forta.
Eixa música “degenerada”, com la presentava Francesc Alberola, eixa música de record amarg, tan bonica ella i amb tant de patiment pels seus creadors, han omplit una vetlada musicalment perfecta a la Casa Calba. Aquesta nit de dissabte plena de gom a gom. El concert de LLEVANT ENSEMBLE és mereixia aquest mesurat èxit, aquests aplaudiments tant sentits en una nit de record a grans compositors morts a les càmeres de gas com Hindemith, Schulhoff, Haas, que per tossir va salvar la vida a un director d’orquestra i Mengele li acurta la vida salvant al seu director.
Hem escoltat la flauta, narrant-nos que se sentia per tota la megafonia del camp, gràcies a la Philips. I ens aborronà, sense més. Per acabar feren un bis llarg de l’opera “dels tres reals o penics” de Brecht. I va fer que ens recordarem de la cita de Bertold “a la bona gent se la coneix, que resulta molt més millor quan més se la coneix”. Aquesta nit de dissabte, en nom de La Cotorra i dels seus lectors i lectores, hem estat amb en bona gent, gent que lluita contra l’odi, gent tan humana que ens ha regalat música per omplir-nos una nit culturalment satisfactòria. No tots els dies podem dir el mateix.
Després del sopar hem escoltat una veu en serbi, una veu greu tant ben modulada que semblava tractada a l’estudi d’enregistrament: era Petar Matovic i el seu poemari “Les maletes de Jim Jarmusch” que hem escoltat en el ritme acurat del seu idioma i, després, traduit a la nostra llengua pel seu traductor Pau Sanchis.
Sincerament aquestes postres de músics ens han acostat al tast cert de la fruita balcànica i la mistela alacantina. Un plaer de la Casa Calba, donat en petites dosis als lletraferits de la comarca. Per molt de temps. Però caldria eixamplar el concert a la gent culta que n’hi ha, i prou, al nostre poble. A qui corresponga, nosaltres al vostre servei.
http://lacotorradelavall.blogspot.com.es/2013/05/segona-jornada-de-lletr3s-4-lletr3s-2013.html