Un cartell de luxe per a una causa justa, la continuïtat del centre sòcio-cultural Ca Revolta a València. Fa dotze anys que és un dels epicentres de l’activitat cultural de la ciutat, però l’ofegament econòmic a què el sotmet l’ajuntament l’ha portat a una situació molt complicada. Amb la intenció de mantenir-se actiu, avui es farà un concert que ja té les entrades exhaurides de ja fa dies: Al Tall (en un dels darrers concerts abans de plegar), Maria del Mar Bonet, Carles Dénia i Joan Amèric, al Palau de Congressos. ‘Estem molt contents, i molt agraïts als cantants i a la manera com ha respost la gent’, diu a VilaWeb Mariajo Algarra, una de les responsables de Ca Revolta.
Persecució de l’ajuntament
Ca Revolta té una llicència de bar i sala de conferències que no els permet de fer res d’allò que inclouen en la programació. Tot i que van demanar una altra llicència a l’ajuntament, no els la va donar. Sí que els va permetre de rehabilitar l’edifici que tenen a la ciutat vella de València, amb una sala insonoritzada on abans es feien actuacions. Però poc després van començar les traves: denúncia per soroll d’un veí i amenaces de tancament del consistori. Mesos i mesos de feina per a atendre requisits acústics i litigis que van acabar amb una denúncia de no complir els termes de la llicència. Finalment, una sentència: 70.000 euros de multes i la prohibició de fer qualsevol activitat musical. ‘Amb la llicència que tenim no podem fer res, i això ens ofega econòmicament. No som un bar, ni un pub, i cap llicència no conté un epígraf que preveja activitats com la nostra.’ La prohibició de fer música, a més, diu que ‘és horrible tant per a Ca Revolta com per als músics, que fins ara comptaven amb aquest espai per difondre la seua obra.’
‘No hi ha voluntat política de resoldre la situació’
L’ofec i la persecució de l’Ajuntament de València semblen tenir una intencionalitat precisa: ‘No els interessa que hi haja centres com el nostre’, diu Algarra. ‘Per ells, com menys coses fem i menys se’ns escolte, millor. Ací s’han organitzat campanyes molt importants contra l’ajuntament, com ara el “Jo no t’espere”, el “No a la guerra”, el “Ja en tenim prou”… Hem tocat molt els nassos.’ A més, retreu que no hi ha cap intenció de canviar res: ‘Si hi haguera bona intenció, regularien la situació, amb una legislació que inclogués aquests casals, que afortunadament cada volta són més, a València. Però no hi ha voluntat política de fer-ho.’
La casa del moviment artístic valencià
Ca Revolta fa més d’una dècada que dóna espai a manifestacions artístiques de tota mena que no acostumen a aparèixer en els circuits comercials, i aplega bona part del moviment artístic de València. També és un centre on es fomenta el pensament crític, a través de conferències. I és la casa de molts col·lectius que necessiten un espai, com el Col·lectiu de Músics Ovidi Montllor, associacions com Per l’Horta, Dones immigrants, etc.
Perilla Ca Revolta? ‘Som al límit’, respon. El centre ha reduït el personal i ha mirat de minimitzar les despeses. Va muntant actes per a recollir diners i suport, que serveixen per agafar aire i aguantar fins al següent acte.
Cartell de luxe per a un concert solidari
‘Un amic, crec que en Josep Vicent Frechina, va dir una vegada que Ca Revolta érem realment la Conselleria de Cultura. Els qui fèiem cultura i moviment. I el sol fet de programar Al Tall, la Bonet, en Dénia i n’Amèric és un exemple’, diu Mariajo Algarra, que recorda que són ells i no l’ajuntament que ha portat aquests artistes de primer nivell avui a la ciutat. I explica així la tria del cartell per al concert d’avui: ‘Teníem claríssim que Al Tall havia de tocar, sempre ens han fet costat. Després va sorgir la idea de Maria del Mar Bonet, que aporta el component illenc i a més ha fet un disc conjuntament amb Al Tall. Carles Dénia és un magnífic cantant. Tot i que a València encara no el coneixen gaire, qui el coneix se n’enamora, pel sentiment i la màgia que transmet. Finalment, Amèric, que es mereixia ser-hi i presentar el disc nou després de molts anys de silenci. Haurien pogut ser molts més, però al final vam triar aquests, que actuaran en un concert presentat pels actors Josep Manel Casany i Maria Minaya.’
Joan Andreu Quiles, col·laborador de la revista digital Tres deu, conductor del programa Llengua Viva de Ràdio Universitat i director d'Anquiro Produccions [3/10]
03/02/2013 at 7:13 PMEra la primera vegada que anava al Palau de Congressos de València, però l’ocasió no podia ser millor: el concert per la revolta. Els nostres amics de Ca Revolta havien organitzat un concert amb un cartell immillorable amb Al Tall, Carles Dènia, Joan Amèric i, com a plat fort, Maria del Mar Bonet; una fusió ben difícil de veure actualment.
En arribar a les portes i veure tantíssima gent em va fer saber que aquella nit seria màgica i irrepetible. A causa de la gran assistència, el concert començà a les 21.15h, un quart d’hora més tard del previst, ja que les cues per a entrar col·lapsaven els accessos (ja feia setmanes que s’havia penjat el cartell “sold out” al més pur estil dels grans esdeveniments).
Una vegada tothom va estar assegut a la seua butaca, després de les salutacions pertinents entre totes les amistats presents a la sala, feren acte de presència els dos presentadors de la nit. Cal fer una grata menció a la seua tasca ja que saberen mantenir el ritme durant tot l’espectacle amb moments molt divertits de gran actualitat, com el pas dels sobres o les reivindicacions al més pur estil “manifa”.
La nit començà amb força amb l’actuació dels esperadíssims Al Tall. Aquest va ser un dels seus darrers concerts i en l’ambient es podia notar l’emoció dels seus components i de gran part del públic a l’hora d’interpretar els himnes que ens deixaren per a la posteritat. Entre les cançons interpretades no faltaren “Lladres que entreu per Almansa” o el “Tio Canya”, però per damunt de totes m’agradaria destacar “Vergonya, cavallers, vergonya!”, del seu darrer disc del mateix nom, que interpretaren amb una taula com a base rítmica i una cançó inèdita a capella entre tots els components del grup que va produir l’emoció entre el públic.
Seguidament i sense temps per assimilar l’actuació, va ser el torn de Joan Amèric. El cantautor de la Ribera Alta va fer patent els més de 30 anys damunt dels escenaris i va encisar tots els assistents amb la seua dolça veu a través de cançons profundes amb lletres precioses. Al final de la seua actuació, tota la sala va cantar “Parlant de sirenes” i, com el mateix cantautor va dir damunt de l’escenari, ens vam emocionar, i molt!
Després d’aquesta actuació va ser el torn d’un dels grans de l’escena musical parida a la nostra terreta, Carles Dènia. El cantautor va estar molt ben acompanyat per un violí, una guitarra clàssica i tota mena d’instruments tradicionals valencians. Com apuntava el presentador abans de la seua actuació, Carles Dènia va demostrar a tots els presents el seu “duende” i ens va regalar interpretacions magistrals de cant valencià així com peces més properes al blues o el jazz del seu treball “El paradís de les paraules” (2011).
Finalment, arribà el moment esperat per a tots els assistents. Maria del Mar Bonet feu acte de presència damunt de l’escenari i una gran ovació la va rebre: més de 5 minuts d’aplaudiments que demostraren l’entusiasme amb què el públic del País Valencià esperava tornar a escoltar la inconfusible veu que la caracteritza. Acompanyada d’un piano, la cantautora mallorquina va demostrar el seu nivell i la seua experiència adquirida amb anys i anys d’actuacions. Els assistents vam caure rendits davant la seua veu, és tot un plaer poder sentir-la mentre penses que estàs veient una de les veus més mítiques i importants de l’escena musical catalana. El punt més emotiu de la nit fou quan interpretà “La Balanguera”, cançó que el públic va cantar emocionant, fins i tot, la cantautora.
Per acabar d’arrodonir la nit, vam poder gaudir d’actuacions conjuntes entre Carles Dènia i Maria del Mar Bonet, els Al Tall i Joan Amèric o Maria del Mar Bonet interpretant “La ploma de perdiu” amb Al Tall, una fusió mítica. Tot seguit, els cantants interpretaren conjuntament l’himne més representatiu de la lluita musical del País Valencià ,“El cant dels maulets”, posant punt i final a l’espectacle.
Sens dubte, la de dijous fou una nit màgica i irrepetible que tots aquells que vam tindre la sort de poder gaudir guardàrem en la nostra memòria per poder contar-la als més menuts d’ací uns anys.
La cançó necessària, els setze jutges moderns [3/10]
03/02/2013 at 7:16 PMEls cantautors Josep Romeu, Andreu Valor, Cesk Freixas, Pau Alabajos, Jordi Montañez i Meritxell Gené arran d’una actuació conjunta passen a formar un col·lectiu que com afirmen ells al manifest fundacional: “Bevem de l’herència necessària d’una actitud. Bevem de l’herència que va ser capaç de combatre l’immobilisme polític, que va renegar dels pactes amb el franquisme, i que mai no va encaixar les mans amb el silenci. Bevem de l’herència de la Nova Cançó. I som aquells i aquelles que li cantem a l’Ovidi, a Guillem d’Efak, i a Pi de la Serra, i recitem els versos de Maria Mercè Marçal, i d’Estellés, per celebrar la seva coherència, i per reconvertir-la en fonaments sòlids per a la nostra conseqüència”.
Trobem una grata coincidència amb Els Setze Jutges, un grup català format també per cantautors de la Nova Cançó a finals del franquisme on va arreplegar artistes tan destacats com Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Raimón, Lluís Llach o Fracesc Pi de la Serra. Formats per promoure la cultura i llengua catalanes es van desfer per seguir les seues carreres en solitari, molts dels quals amb molt d’èxit.
En el cas de La Cançó Necessària trobem en el manifest de la seua fundació una vessant més ideològica i social, sense deixar de banda el català o la unitat dels Països Catalans, com ells diuen: “La Cançó Necessària és dir que la cultura no és cap luxe! Que hi ha cançons que han de ser necessàriament crítiques amb les elits polítiques i econòmiques. Que hi ha cançons que es canten amb el català parlat de cadascú de nosaltres, i que n’hi ha que neixen indignades, i que vénen de la primavera valenciana, i que arriben de la dissidència de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. La Cançó Necessària és la nostra memòria i el nostre present. La voluntat d’omplir amb contingut, valors i compromís la cultura d’aquesta terra. Som el puny que ja és cançó. Som la cançó que ha de ser de tots”.
Hi seran a la campanya Som Països Catalans a Mallorca i a Abril a Lleida. Esperem, doncs, que els cantautors valencians Andreu Valor i Pau Alabajos, components tiren cap a casa i els puguem veure a tots junts al País Valencià.