Sueca 14 de setembre de 2012. 11:00 h del matí.
Delicte: Desobediència per parlar en valencià.
El dia que la justicia a donat un gran pas !!! Avui, com ja havia anunciat, m’he presentat en el jutjat de Primera Instància núm. 1 de Sueca, juntament amb la meva dona, que venia com a testimoni, ja que va sentir per telèfon pràcticament tota la conversa amb l’agent de la Guàrdia Civil. Cap dels dos pensàvem que faria falta entrar a la Sala. A mitjan mes de juliol el Sr. Tinent de la Casena de Cullera em va telefonar ja que volia parlar amb mi i em demanà que li llevàrem importància a l’assumpte, que havia estat una actitud per part dels agents poc afortunada i em demanà que no anara més enllà. jo li vaig demanar que retiraren la denúncia, però em digué que això no era possible. vaig entendre en ell una disposició a fer, per la seua part, tots els possibles perquè la cosa no acabara malament; però poca autoritat té el Senyor Tinent Antonio Ruiz Aranda, atès que no pot controlar els seus subordinats ja que si que he hagut d’entrar a la Sala de judicis, on se’m jutjava per un delicte de faltes, per parlar-los en valencià i segons ells per faltar-los el respecte.
Resulta que contestar en valencià a la Guàrdia Civil, ara és una falta de respecte i motiu per fer un judici amb Secretària, Jutgessa i Fiscal. Ells, els dos agents, s’han ratificat en totes les mentides per les quals m’acusaven, (sembla mentida que es diguin defensors de la llei).
S’han ratificat davant la jutge, per no reconèixer que van ficar la pota i que es van sobrepassar en les seves atribucions, no respectant el dret a poder expressar-me en la meva pròpia llengua. L’agent repetia “Hábleme en español que estamos en España”. segons ells, no entenien absolutament res de valencià, i no obstant això són capaços de posar en la denúncia paraules i expressions que jo no vaig dir mai i que mai diria. Tenia un testimoni per poder ratificar-ho però el Senyor Fiscal present en el judici no ho ha admès, perquè el seu raonament és que si els dos agents es ratifiquen en l’escrit redactat per ells mateixos (tot fals) i no hi ha contradiccions entre ells (això vol dir que els dos havien de dir exactament el mateix i així ho han fet, han seguit el guió establert), això ja és suficient, ja que se suposa que el meu testimoni dirà el mateix que he dit jo.
Un fiscal més interessat a acabar ràpid i seguir el protocol que a interessar-se per la veritat i la justícia. No solament en cap moment els vaig faltar el respecte, sinó que més aviat ells no van respectar els meus drets, recollits en la Constitució, igual que en la Llei d’ús i ensenyament del valencià, i en repetides ocasions van ser grollers, menyspreant el nostre idioma i per a més vergonya, em llançà dins de l’automòbil, per la finestreta, dues denúncies i em digué: “UNA EN VALENCIANO Y OTRA EN ESPAÑOL” i me les tirà a la cara.
Tot seguit vaig anar directe a la Caserna de Cullera, i quan vaig exposar el tema al guàrdia que estava en la porta d’entrada, no em va donar cap facilitat per presentar la queixa contra aquests agents que havien vulnerat els meus drets com a ciutadà. Per la qual cosa, al final, en vista de la impossibilitat que m’atengueren, els vaig dir que ” me he equivocado de sitio” i que me n’anava a Alzira a presentar la queixa a la Policia Nacional.
Al final no vaig voler portar més lluny el tema, pensant que poc o gens es podia fer contra el corporativisme de la Guàrdia Civil, així que no vaig fer ni queixa ni denúncia, encara que ells pensant que sí que l’havia feta, es van apressar a redactar una denúncia davant el jutjat per falta de respecte cap a ells escrivint una sèrie de falsedats del tot injurioses per a així poder defensar-se per la seva conducta poc lícita i molt vexatòria cap a la meva persona.
Sembla ser que davant una possible amenaça de queixa o denúncia, el protocol que tenen marcat és interposar ells també una denúncia, per qualsevol cosa que siga. En el judici, la senyora jutgessa m’ha deixat explicar la meva versió i la meva defensa, encara que sincerament no sé si ha servit per a alguna cosa. El senyor fiscal solament ha atés els agents i quan jo parlava no atenia els meus arguments i en finalitzar, com no, em considera culpable i demana al tribunal que m’imposen una multa de 10€ durant 100 dies.
La senyora jutgessa m’ha preguntat si tenia alguna cosa més a dir, al que he contestat que en cap moment he tingut la sensació d’haver ofés a ningú i que si ara parlar en valencià s’havia convertit en un delicte.
Ara la justícia té la paraula
Una víctima mes, tot esperant justícia
