Home // - València // Homenatge a Estellés al Palau de la Música de València [#paualpalau]

Homenatge a Estellés al Palau de la Música de València [#paualpalau]

23/10/2026 4 comments
[youtube width=”606″ height=”333″]http://www.youtube.com/watch?v=K-iNv28PDw8&hd=1[/youtube]
[youtube width=”606″ height=”333″]http://www.youtube.com/watch?v=89K4wlChBKo[/youtube]
 
Hui 29 de setembre a partir de les nou del vespre, Pau Alabajos i l’Orquestra Simfònica del Coral Romput, celebren els deu anys del cantautor als escenaris, amb un concert extraordinari al Palau de la Música de València

Pau Alabajos en concert al Palau de la Música de ValènciaLaura Navarro, l’eterna companya musical d’Alabajos, ha preparat uns arranjaments específics per a aquesta formació, revisant algunes cançons dels discs “Futur en venta”, “Teoria del caos” i “Una amable, una trista, una petita pàtria”. A més a més, aquest concert especial serà gravat per a un futur disc en directe, que s’editarà a principis de l’any 2013 amb Bureo Músiques, el segell discogràfic de Castelló amb el qual es va publicar l’últim disc. “Fa molts anys que un cantautor compromès i que canta en valencià no actua en el Palau. L’última vegada va ser Raimon durant l’etapa de Ricard Pérez i Casado com a alcalde de la ciutat de València. És una fita històrica i volem que quede constància d’aquest moment tan emblemàtic”, afirmen des de la discogràfica.

L’acte retrà homenatge al poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, en l’emblemàtic escenari de la ciutat, amb la participació de diferents rapsodes dalt de l’escenari: Miquel Gil, Núria Cadenes, Vicent Partal, Amàlia Garrigós, Cesk Freixas i membres de de l’associació Rodonors Invictes. El propòsit d’aquesta actuació és presentar en directe al Cap i Casal el nou treball discogràfic del cantautor torrentí, “Una amable, una trista, una petita pàtria” que pren el títol del primer vers de “Coral Romput”, un dels llibres més destacats d’Estellés. El concert – homenatge estava previst pel setembre de l’any passat i es va ajornar a conseqüència d’unes obres de remodelació en una de les sales del Palau.

Les entrades per a aquest recital és poden comprar a la xarxa en la web del Palau de la Música [www.palaudevalencia.com] i al mateix auditori.

 Laura Navarro [#paualpalau]

Feliu Ventura [#paualpalau]

 

 

 

Posted in - València, * L'ACCENT, Gemma Boada, Pau Alabajos and tagged as , , ,

4 Comments

  • Valldigna Digital » Blog Archive » valldigna.cat a paper.li

    21/08/2012 at 9:43 PM

  • foto i crònica de VICENT PARTAL [VilaWeb]

    30/09/2012 at 12:18 PM

    .Diumenge 30.09.12 NotíciesDiumenge 06:00 Autor/s: Vicent Partal

    Pau Alabajos conquesta el Palau de la Música
    El concert d’anit esdevé una fita en un espai vetat durant dècades a la música valenciana

    Xarxes socials.Envia l’articleImprimeix l’articleConverteix a PDF. Pau Alabajos va inventar-se l’etiqueta #primaveravalenciana, quan els estudiants valencians van ocupar el carrer. Per això el cantant de Torrent es va permetre al final del concert d’anit un gest insòlit: va demanar al públic que es quedara dempeus mentre ell feia una foto i una piulada per a dir que ‘el palau és nostre’.

    Això arribava al final d’un llarg concert, on el cantant havia aconseguit finalment omplir el Palau de la Música de València, un espai públic hostil tradicionalment a la música del país. De fet, el darrer concert d’un cantant en català en aquell escenari calia anar-lo a buscar al començament de la transició democràtica amb Raimon. Per això, uns minuts abans Alabajos havia convidat els assistents a cantar ‘Al vent’.

    Era un dels records i homenatges de la nit. N’hi va haver també per a Ovidi Montllor amb el públic fent de comparsa musical i per a moltes de les causes que Pau Alabajos abandera amb la seua guitarra. Des de Guillem Agulló a les víctimes de l’accident del metro de València, des de Palestina al desheretats del món.

    Però sobretot va ser la nit de Vicent Andrés Estellés. El poeta de Burjassot és un personatge emblemàtic encara al País Valencià i una de les grans referències del cantant, que convidà amics i companys de moltes procedències a llegir-ne els poemes entre cançó i cançó. Miquel Gil va anar més enllà i convertí l’enyorança estellesiana per la filleta perduda en un cant d’estil entonat sense cap més acompanyament que les seues mans, un moment que esborronà, literalment, l’audiència.

    Audiència que era, per si mateixa, un component clau del concert. El fet que el Palau de la Música siga un espai tan poc obert a la música en valencià va fer del concert tot un esdeveniment, amb etiqueta pròpia, #paualpalau, i amb públic que l’omplia de gom a gom.

    Els assistents van gaudir d’un espectacle molt especial també, amb versions simfòniques de les cançons més emblemàtiques d’Alabajos interpretades per una Orquestra Simfònica del Coral Romput tan sorprenent com compacta. Tots ells, músics professionals, amics, que col·laboraven desinteresadament i que van oferir moment excelsos (inclosa una versió especial de la Moixeranga, orquestrada per Laura Navarro), que va cloure l’acte.

    No van faltar els crits independentistes i les banderes, que el cantant mirava des de l’escenari amb cara satisfeta. Al final va dir que tot allò era un somni que havia perseguit molts anys i va esmentar un a un tots els músics, el del seu rotund grup i els de l’orquestra, alguns dels quals dissimulaven ben poc la condició de fans.

    I al carrer els espectadors van començar a preguntar-se quin seria el pròxim cantant a dotar de normalitat la institució de vora el riu o quin havia de ser el pròxim espai a recuperar de València, amb una candidatura ben òbvia: la plaça de bous.

Deixa un comentari

css.php