[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=BDuLKQJCYOA&feature=player_embedded#![/youtube]www.valldigna.cat[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=jSPqp5-GPSI&feature=related[/youtube]
-
Homenatge a Fuster [ACPV] Fuster va ser el primer president de l’entitat
-
NOTÍCIA RELACIONA: 2012 ANY JOAN FUSTER *
Un acte recordarà l'Aplec de Castelló de 1982 [LLIBERTAT.AT]
25/04/2012 at 4:47 PMLa plataforma cívica Castelló per la Llengua, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, organitza aquest dimecres, un acte d’homenatge al gran escriptor i assagista Joan Fuster, que servirà, alhora, per commemorar els 30 anys de l’Aplec celebrat a la Plaça de Bous de la nostra ciutat, el 1982, quan s’acomplien 50 anys de la signatura de les Normes de Castelló.
L’homenatge, presentat i conduït per l’actor Valentí Pinyot, inclourà la lectura de diferents textos de i sobre Joan Fuster, la projecció d’un documental sobre l’acte de la Plaça de Bous, i una actuació musical del grup Naia, amb la col·laboració del cantant Miquel Gil.
Aquest homenatge és el primer dels actes que la nostra plataforma prepara per a la campanya de commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló, i que culminaran amb una gran manifestació al desembre.
Aplec de Castelló 1982
A l’acte d’aquesta nit planarà la veu inconfusible de Fuster que en aquell Aplec del 82 proclamava: “Venim a Castelló, el 1982, a ratificar el sentit unitari, d’irreductible catalanitat, que inspirà les Normes. Venim a Castelló a proclamar en veu ben alta que, contra les maniobres hostils al nostre idioma que hi ha en marxa, el poble valencià més conscient alçarà la resistència més festiva i més clara”.
La plataforma Castelló per la llengua
La plataforma Castelló per la llengua la integren associacions de l’àmbit de la llengua i la cultura (ACPV, Escola Valenciana-Col·lectius per la llengua i la cultura de Castelló, Plataforma per la Llengua), partits polítics (PSPV, Bloc, EUPV, ERPV, Iniciativa), sindicats i sindicats d’estudiants (STEPV, CGT, SEPC), organitzacions polítiques i juvenils (Bloc Jove, Endavant, Esquerra Independentista de la Plana, Maulets) i altres entitats (com Botafocs, el Centre Excursionista de Castelló, El Camí, el Moviment de Renovació Pedagògica o el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló).
30 anys de l'històric discurs de Fuster a Castelló. L'acte commemoratiu del 50è aniversari de les 'Normes del 32' va esdevenir un homenatge a l'escriptor, que havia sofert un intent d'assassinat amb bomba a casa seva [VilaWeb]
29/04/2012 at 7:42 PMAquesta setmana s’ha celebrat el trentè aniversari de l’Aplec commemoratiu de les ‘Normes del 32’ a la Plaça de Bous de Castelló, un 25 d’abril de 1982. La trobada va ser una reivindicació de la normativa ortogràfica aprovada cinquanta anys abans a la ciutat, que confirmava explícitament la unitat de la llengua i l’adopció de les normes de Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans. Amb tot, l’acte prengué també el caràcter d’homenatge a l’escriptor Joan Fuster, que pocs mesos abans havia sofer un intent d’assassinat fracassat amb bomba a la porta de casa seva a Sueca.
Fuster pronuncià un discurs a la Plaça de Bous, que ha esdevingut una marca històrica i de referència per a les generacions d’activistes i defensors de la llengua i la cultura d’aleshores i les posteriors. Immersa en la batalla per definir les estructures que l’adveniment autonòmic prometia, la societat valenciana maldava per ratificar el compromís contret a Castelló cinquanta anys abans. La pressió dels grups espanyolistes i anti-catalans començava a manifestar-se amb força i impunitat. I Fuster fa descriure amb precisió el terreny de joc i els arguments que calia defensar.
‘País Valencià, Països Catalans’, cridaven repetidament els assistents a l’aplec amb Fuster alçat i pacient a l’escenari de la plaça. ‘Venim a Castelló, el 1982, a ratificar el sentit unitari, d’irreductible catalanitat, que inspirà les Normes. Venim a Castelló a proclamar en veu ben alta que, contra les maniobres hostils al nostre idioma que hi ha en marxa, el poble valencià més conscient alçarà la resistència més festiva i més clara’, afirmà Fuster.
‘Ací, el què ha de quedar ben clar és que el valencià, el català que parlem al País Valencià, és encara una llengua postergada. O pitjor, perseguida. Ens la volen acorralar al reducte folclòric. I no, ací hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua, per la supervivència de la llengua, pels drets de la llengua.’
Fuster, en unes paraules que han esdevingut un lema popular i ben actual, acabà el seu discurs afirmant que ‘o ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai!’
Borja Català | L'ACCENT 225
10/05/2012 at 12:29 AMReivindicacio(ns) de Joan Fuster
Borja Català Manises | L’ACCENT 225
Diumenge, 6 de maig de 2012
L’Esquerra Independentista homenatja l’escriptor suecà en el 50 aniversari de la publicació de Nosaltres, els valencians.
Enguany fa 50 anys que es va publicar Nosaltres, el valencians sens dubte el llibre més conegut de Joan Fuster. Amb aquesta obra l’escriptor de Sueca va agitar el debat de la qüestió nacional del País Valencià en ple franquisme amb una clara aposta per la construcció del projecte polític del Països Catalans. El debat suscitat per Nosaltres… en 1962 continua vigent hui en dia i nombroses iniciatives arreu del país han aprofitat l’efemèride per reivindicar la figura i el pensament del savi de Sueca ( com l’exposició de la Universitat de València ). Una reivindicació a la que també s’han sumat algunes de les organitzacions de l’Esquerra Independentista.
En aquest sentit els passats 26 i 27 d’abril, l’Assemblea de l’Horta d’Endavant (OSAN) va organitzar al Racó de la Corbella (València) unes jornades en què van participar alguns dels millors experts en l’obra Fuster. El primer dia hi va haver una taula rodona amb Vicent Salvador, catedràtic de la Universitat Jaume I; el periodista i escriptor Francesc Pérez i Moragón; i Guillem Calaforra, autor de Dialèctica de la ironia. La crisi de la modernitat en l’assaig de Joan Fuster (PUV, 2006).
Salvador va parlar de Nosaltres… des del seu vessant més literari i va explicar que el llibre és una barreja d’assaig i de treball de divulgació acadèmica: “Els lectors són lliures de triar una o altra opció, però això marcarà la lectura que puga fer-se’n”. Segons Salvador, si s’entén com un estudi acadèmic, deuria haver estat actualitzat, però si s’entén com un assaig, respondria a un context històric i a unes circumstàncies concretes. També hi destacà la presència dels trets característics de l’estil de Fuster en les seues pàgines: la ironia i la tendència a degradar la metafísica a una cosa física, el conversacionalisme, l’amenitat i la sentenciositat (de la qual no abusa en aquesta obra).
Al seu torn, Pérez i Moragón, parlà del Fuster més estrictament polític i explicà que la seua evolució política el va menar a xocar amb el règim: “La seua voluntat era que la situació al País Valencià millorara, que tinguera una entitat política, que els governant de la democràcia tingueren una visió del fet nacional”. Arran de la publicació de Nosaltres… Fuster ja quedà sempre exposat i el franquisme no li perdonà mai que se n’apartara (de jove havia format part del Frente de Juventudes), si bé això també va implicar que esdevenira un referent d’oposició.
De la seua banda, Calaforra parlà del pensament de Fuster tot assenyalant que fou un humanista en el sentit clàssic i destacà la utilitat dels seus escrits: “Ell ensenya tant quan encerta com quan s’equivoca”. I assegurà que si el de Sueca fa por és perquè la seu escriptura incita a la llibertat de pensament.
L’endemà, l’historiador Pau Viciano va presentar al Racó de la Corbella el seu darrer treball De Llorente a Marx. Estudis sobre l’obra cívica de Joan Fuster (PUV), amb el qual mostra l’evolució del seu pensament, des d’un punt de partida hereu de la tradició de la Renaixença (el regionalisme) fins al marxisme, al que s’aproximà bastant als anys 60, sobretot per influència de Pierre Vilar i d’Antonio Gramsci (de fet, al pròleg de Nosaltres…> es fa esment a Karl Marx).
Viciano qualificà el seu com a “llibre de combat”, tot explicant que la major part del que s’ha escrit sobre Fuster ha sigut per criticar-lo, ja que al seu parer aquest posicionament “obre moltes portes” (en clara al·lusió al revisionisme de la tercera via) i recordà que moltes vegades se li atribueixen idees com el fracàs de la industrialització valenciana que no són seues (no apareix en Nosaltres…). Viciano va concloure afirmant que Fuster no és un clàssic, ja que la subordinació del País Valencià de què parla el seu escrit més famós continua vigent.
Aquestes jornades, que van provocar un intercanvi d’idees entre assistents i ponents, van ser retransmeses en directe via streaming per TV L’Accent.
Campanya nacional de Maulets
De la seua banda, l’organització juvenil Maulets ha engegat un campanya nacional d’homenatge a Joan Fuster amb tot un seguit d’actes com ara, i de moment, el concert de Brams, Eina i Deskarats que tingué lloc el 14 d’abril a Celrà (Gironès) o la taula rodona (organitzada amb Llibertat.cat) Joan Fuster i la construcció nacional que, amb la participació del politòleg Jordi Muñoz i de l’historiador Toni Rico, es va desenvolupar el 20 d’abril a La Cruïlla, el Casal Independentista de l’Eixample de Barcelona.
A les Terres de l’Ebre Maulets també ha organitzat diversos actes. El passat 20 d’abril es va fer el passi del documental Ser Joan Fuster a la localitat de Jesús (Tortosa), que comptà amb un col·loqui posterior. I el cinc de maig el Casal Panxampla de Tortosa acollirà un sopar literari en què es lliuraran els guardons del Certamen de Literatura Social Homenatge a Joan Fuster, en el qual ha participat una vintena de persones, i que també ha estat una iniciativa de l’organització juvenil.
A Girona, en el marc del cicle d’activitats “Som Països Catalans” (CUP, Maulets, SEPC i El Forn), el passat dia 24 T. Rico (qui ja havia parlat també sobre Fuster en febrer a Vilassar de Mar) féu una xerrada a la Universitat sobre aquest 50 aniversari. I a Falset, el nucli promotor de la CUP també va muntar unes Jornades (12 i 13 d’abril) amb la projecció de Ser Joan Fuster i la xarrada Joan Fuster, la mesura de totes les coses, a càrrec del professor de català Jordi Martí i Font. L’Agenda encara no està tancada i al llarg de l’any continuaran succeint-se els homenatges a aquest català de Sueca, com es va autodefinir ell mateix.