Bona part dels membres del Llevant Ensemble som valldignencs. Voldríem fer uns breus comentaris respecte a la música programada per a la festivitat d’aquest cap de setmana. Però també del tractament de la música clàssica al llarg de l’any.  Com és usual per al dia de la Valldigna la música clàssica queda en mans d’agrupacions amateurs. Aquestes han d’ésser a la programació, i és just el tractament privilegiat que reben per part de les diferents administracions. Tot això queda clar. Els nostres comentaris no van per eixe camí, sinó sobre que la música clàssica feta per agrupacions professional des de fa temps ha quedat exclosa. Podem assenyalar que està descartada de les programacions culturals anuals, malgrat alguna actuació esporàdica, si és que hi és. Més encara, en alguna ocasió allò que rebem de l’administració és el silenci… reiteradament el silenci… ni tant sols mereixem atenció administrativa?

Vivim en un entorn on l’àmbit amateur és molt potent, on les associacions tenen un pes específic dins la societat. Ací s’assoleix un nivell artístic, dins l’àmbit amateur, gens menyspreable. N’estem ben orgullosos. Però no pot funcionar com a coartada. Formem part d’un col·lectiu professional altament qualificat -no anem anar amb falses modèsties ni tampoc amb arrogància- que no entén el desdeny amb què sovint som tractats directament per l’administració. Els responsables de la programació poden pensar que el que ofereix el Llevant Ensemble no els interessa. D’acord. Però que no els interessa res del ventall de l’oferta de música clàssica professional que hi ha al País Valencià… puff! ens costa de creure. Què el problema són els catxets? un concert de música clàssica, en aquests moments, és molt més barat que contractar una orquestra de ball per a una revetla.
És un tema on es combinen manca de cultura musical amb dosis de populisme, pocs recursos, desinformació, entre altres.
Podem afirmar, sense cap mena de dubte per la nostra part, que a la Valldigna no existeix una programació de música professional (clàssica o d’altre gènere) al marge dels festivals d’estius (que per les característiques del model de festival és d’oferta limitada i dirigida a dinamitzar el turisme). I el que ens dol com a valldignencs és que sembla que açò no va a canviar.Adjuntem un article relacionat de l’il·licità Vicente Verdú. Ens interessa principalment el primer paràgraf, malgrat que alguns dels comentaris són problemàtics ens sembla interessant.http://www.elboomeran.com/blog-post/11/7848/vicente-verdu/el-triunfo-del-amateur/