La plaça de la Farola de Castelló de la Plana s’ha omplert de gom a gom de manifestants que recorren aquesta vesprada els carrers de la ciutat per a dir al president de la Generalitat: ‘#FabraVolemTV3‘. Ahir al vespre va fer un any exacte de la desaparició del senyal de TV3 al País Valencià, prohibida pel govern de la Generalitat Valenciana. La manifestació, que és encapçalada per representants de la cultura, el sindicalisme i la política, vol impulsar una solució de futur, posar fi a la situació actual i ‘recordar que la reivindicació encara és viva.

A primera fila hi ha Vicent Climent, rector de la Universitat Jaume I de Castelló; Eliseu Climent, president d’ACPV; Joan Francesc Mira, de la junta directiva d’ACPV; Teresa Parejo, de la plataforma Sense Senyal; Vicent Pitarch, de l’Institut d’Estudis Catalans; Lluís Meseguer, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana; Maria Nebot, de Castelló per la Llengua; Maribel Peris, del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló; Guillem Palomo, president del Centre Excursionista de Castelló, i l’escriptor Vicent Usó.

Rere una segona pancarta, amb el lema ‘Per la legalització de les emissions de TV3’, hi ha Encarna Barragán, de Comissions Obreres; Tino Calero, d’UGT; Àlvar Anyó, d’Intersindical Valenciana; Francesc Colomer, del PSPV; Josep Maria Panyella, president del Bloc; Joan Baldoví, diputat de Compromís; Marina Albiol, diputada d’EUPV; Núria Arnau, d’ERPV; Pura Peris, dels Verds; Josep Guia, del PSAN, i Alfons López Tena, diputat de Solidaritat Catalana per la Independència.

El coordinador d’ACPV, Toni Gisbert, també destaca la presència de Toni Mayor, president de l’Associació Empresarial Hostelera de Benidorm i la Costa Blanca: ‘Que la patronal hotelera done suport a la legalització de TV3 i fins i tot a una manifestació és molt significatiu del suport social que el tema té al País Valencià.’

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=w1GQRdrjsLw&feature=player_embedded#![/youtube]

Fa un any que Acció Cultural del País Valencià va cessar les emissions de TV3 al País Valencià, arran de l’entrada en vigor de la llei de l’audiovisual que imposava noves sancions, si continuava emetent. Tot amb tot, l’entitat ja havia de pagar tres multes imposades abans pel govern de Francisco Camps, que pujaven a més de 800.000 euros.  Un any després, gràcies a les aportacions de milers de persones, ACPV ha pagat més de la meitat de les multes i ha negociat amb l’Agència Tributària un ajornament de la quantitat pendent. ‘Sense el suport de la gent, l’entitat ara ja seria embargada’ ha dit a VilaWeb Toni Gisbert, coordinador d’ACPV.

La desconnexió dels repetidors d’ACPV, el 17 de febrer de 2011, va posar punt final a vint-i-sis anys d’emissions. L’apagada va tenir una resposta molt contundent des de la societat civil, en forma de concentracions i manifestacions espontànies a tot el País Valencià, i l’aprovació de nombroses mocions municipals. El punt culminant va ser la multitudinària manifestació que el 16 d’abril va omplir amb unes cent mil persones els carrers més cèntrics de València.

Gairebé mig milió d’euros amb aportacions populars

Concretament, el govern valencià va imposar una multa de 100.000 euros i dues de 300.000 cadascuna, que sumant-hi els interessos de demora i els recàrrecs, pujava a més de 800.000 euros. De moment, se n’han pagats 456.000: 126.000 de corresponents a la primera multa, i 330.000 de corresponents a la segona i a la tercera. I encara s’han de pagar els 373.000 euros restants, que amb els interessos, pugen a uns 400.000 euros.

‘En cinc mesos vam recollir prop de 400.000 euros, gràcies a la campanya de recollida de donacions. Aquests diners, tal com els recollíem els ingressàvem a l’Agència Tributària, i han permès de pagar la meitat de les multes’, explica Gisbert. I per haver demostrat voluntat de pagar han pogut negociar un ajornament que permet a l’entitat de satisfer la resta de la multa d’ací a uns quants anys, amb pagues quadrimestrals. ‘Hem passat uns quants mesos molt delicats, i ens ha salvat la reacció i el suport ciutadà’, insisteix a dir, perquè més dels 400.000 euros pagats són d’aportacions populars de milers de persones. ‘Si no arriba a ser  pel suport de tanta gent, l’entitat ara seria embargada. La resposta ciutadana ha estat extraordinària. Gràcies a aquest suport, no ens han embargat i hem pogut negociar amb l’Agència Tributària’. A més, l’entitat no ha patit econòmicament: la quantitat pagada fins ara prové de les donacions particulars, i la quantitat pendent es pagarà amb el producte de la venda de les obres d’art.

L’altra part del suport popular ha estat el centenar d’artistes dels Països Catalans que han col·laborat amb l’entitat donant-li obres. Els diners de la venda serviran per pagar la multa i l’obra servirà, a més, de garantia.

Vies de solució: projecte de llei i la judicial

Gisbert explica que en la situació actual solament hi ha dues vies possibles per a recuperar TV3: la política i la judicial; és a dir, si el projecte de llei de la ILP sense fronteres tira endavant al congrés espanyol i si el Suprem dóna la raó a ACPV en els recursos contra els expedients administratius del govern valencià.

Respecte del projecte de llei, pendent de continuar a la comissió parlamentària, la diputació de Castelló ha aprovat fa poc una moció demanant per unanimitat al govern espanyol que aprovi el projecte de llei, que permetria l’intercanvi legal d’emissions dels mitjans de comunicació entre territoris de llengua catalana, èuscara i gallega. Però no hi ha cap termini establert per a tramitar un projecte de llei, de manera que tant poden passar setmanes com anys.

‘L’esforç des del 2007 ha pagat la pena’

‘Hi ha gent que ens demana: ha pagat la pena l’esforç fet des del 2007 (quan hi hagué el primer expedient sancionador)? Nosaltres pensem que sí –diu Gisbert–. Al País Valencià hi ha una agressió contínua de la dreta espanyola contra la llengua, la cultura i els símbols d’identitat, i sovint l’esquerra i el nacionalisme hi han reaccionat retrocedint i cedint. En algun moment ens havíem de plantar i traçar una línia vermella. En aquest cas no era tan solament per una qüestió de llengua i de cultura, sinó també de drets democràtics i de llibertat d’expressió. Per això vam decidir que no retrocediríem.’

Gisbert també destaca que s’ha vist ben clarament que hi ha una majoria social que defensa TV3 al País Valencià, i en aquesta majoria hi ha responsables i institucions del PP. ‘Hi ha hagut un canvi social en favor de la normalitat de les transmissions. En canvi, el senyor Camps, que semblava intocable, ha caigut, i el govern valencià ha començat a parlar d’una altra manera i d’entendre’s amb Catalunya’. Pel coordinador d’ACPV, ‘s’ha demostrat que la societat pot plantar cara a un govern que aprofita la majoria absoluta per imposar-se, que pot ser frenat i que hi ha maneres de defensar la dignitat’.

‘La posició del govern de Fabra és de no bel·ligerància’

Fa un any que els repetidors van deixar d’emetre, però funcionen: ‘Demà mateix es podria reprendre l’emissió, depèn exclusivament de la Generalitat Valenciana, que retire els expedients administratius’, diu Gisbert, que recorda que, en les condicions actuals, reprendre les emissions seria arriscar-se ‘a unes multes que enfonsarien l’entitat’.

El canvi de govern valencià feia preveure també un canvi en l’ofensiva contra ACPV. ‘De moment, hem vist gestos’, aclareix Gisbert, i posa com a exemple que, en la votació de la ILP al congrés espanyol, el PP es va abstenir, empès per Fabra. Sobre si res fa pensar que la Generalitat retirarà els expedients, respon que ara com ara la posició de Fabra és ‘de no-bel·ligerància’. I prossegueix: ‘Però arribats en aquest punt, no solament mirem de de recuperar les emissions, sinó de recuperar-les d’una manera consolidada. Fer un pas endavant i donar-hi cobertura legal, de manera que no calgués dependre de la posició del govern en cada moment. Hem d’intentar la legalització de les emissions de TV3 i, de retruc, la cobertura legal d’un espai de comunicació en català. Aspirem al màxim.