* foto ENRIC MARCO (Tavernes) 04/02/12 Presentació del llibre “L’ús de l’energia nuclear“. Homo sapiens?” de Vicent Martínez Sancho (Bullent, 2011). Amb la presència de Facundo Ballester, catedràtic de Física Atòmica Molecular i Nuclear, Núria Sendra, editora del llibre, Vicent Martínez Sancho, autor del llibre. Presenta l’acte Hèctor Montaner, llicenciat en Química i patró de la Fundació
* notícia relacionada a ValldignaDigital: “L’ús de l’energia nuclear” Vicent Martínez
LA COTORRA DE LA VALL
05/02/2012 at 9:14 PMPassava mentre el ministre d’Indústria del PP, Jose Manuel Soria, ha començat el procés per a prorrogar la vida de la central nuclear de Garonya que arribarà a més del 2019, és a dir, més dels quaranta anys pels quals fou construïda. Passava mentre el mateix ministre dicta una moratòria per a les noves primes a les energies renovables al dictat del president d’Iberdrola Galan.
Mentre això passa, es reunia un grup nombrós i omplia la sala de conferències del Casal Jaume I Primer de Gandia per escoltar en una vesprada molt gèlida, i no precisament pels dictats o decrets del ministre, sinó pel fred polar, al professor de Física Vicent Martínez Sancho en la presentació del seu llibre: L’ús de l’energia nuclear. Homo sapiens?
Sentir perquè ha servit l’energia nuclear i escoltar-ho a un nivell comprensible per tothom és un fet impagable i ho fan eixes persones que tenen intenció de publicitar allò que altres ens fan tragar com si fóra bo en una constant mentida.
El llibre, des de la ciència, ve destinat a previndre allò que pot ser un autèntic desastre mundial. I com exemple explica al final el cas de l’atoló frances de Mururoa, al Pacífic, que ha rebut més de 95 bombes nuclears i que posseeix més de 5 kgs de plutoni, en tant que amb poca quantitat es pot posar en perill la vida de la Humanitat. Doncs bé, tota la campana coral·lina de baix de la mar esta partint-se i pot tenir eixe problema greu del plutoni tot el Pacífic.
El llibre, a banda de fer-nos conéixer, els errors de les nuclears, tenim uns gràfics que demostren com totes, i quan es diu totes són totes les centrals nuclears, han patit accidents. I ens recorda com en tenim una a menys de cent kms de la nostra població.
També alerta sobre els tan envejats, ja que donen feina, però excessiu perill com demostra el professor Martínez: cementeris dels residus nuclears, com el cas de Villacañas (Conca), que també el tenim a poca distància. Al llibre vorem les diferents formes de tractar aquests residus i el problema que comporten, així com la impossibilitat del seu tractament.
Esperem poder presentar prompte el llibre a Tavernes i poder escoltar una lliçò d’un insigne valldignenc que tant està fent per la nostra salut, perquè com diu, estima la nostra terra.
NP Casal Jaume I
06/02/2012 at 4:28 PML’energia nuclear sí contamina i els seus residus no es poden destruir, només amagar
Vicent Martínez Sancho, expresident d’Acció Cultural, i professor de Física de la Universitat de València, va presentar dissabte 4 de febrer el seu llibre sobre l’ús de l’energia nuclear, amb el qual vol fer públic que aquest tipus d’energia també contamina i els seus residus no desapareixen de la Terra durant milers d’anys.
Facundo Ballester, també professor de la UV; Núria Sendra, editora del llibre i Hèctor Montaner, presentador, van acompanyar Vicent Martínez en la presentació i xarrada del llibre.
L’autor del llibre va explicar que en els tres actes de l’energia nuclear es contamina. En primer lloc, en el procés d’enriquiment d’urani. En segon lloc, en la generació d’electricitat a la central nuclear. I en darrer lloc, en els residus i l’emmagatzematge.
“És fals que les energies nuclears no produeixen CO2, el principal gas que provoca l’efecte hivernacle”, va destacar Martínez Sancho. També va dir que el 16% de l’energia que produeixen els països industrials és d’origen nuclear.
Segons els professor Ballester, Martínez Sancho dibuixa una escenari apocalíptic per inquietar el lector si se continua vessants els residus nuclears. “Martínez rebat els tots punts del discurs moral de defensa de les energies nuclears”, va resumir Ballester.
Valldigna » Blog Archive » NUCLEARS: Vicent Martínez i Sancho
10/02/2012 at 2:50 AMcrònica d'Enric Marco
10/02/2012 at 12:17 PML’energia nuclear ha estat un mal negoci per a la humanitat. Tant si l’ús és civil (centrals nuclears) com militar (armes) els elements radioactius alliberats al medi ambient comprometen la vida en el nostre planeta. Serem els destructors de la nostra espècie?
De tot això ens parla Vicent Martínez Sancho a l’obra L’ús de l’energia nuclear (Homo sàpiens?) que ha estat publicada per Edicions del Bullent.
Vicent Martínez Sancho ha estat professor de Física a la Universitat de València durant quaranta anys. Però a banda d’ensenyar com funciona el món, s’ha preocupat també per la societat on viu. Per això ha estat un dels fundadors de Nacionalistes de la Valldigna. I també ha estat lligat des de sempre a Acció Cultural del País Valencià des del seu naixement i en fou president una pila d’anys. A banda de tot això, vaja per endavant, que ha estat un del meus millors professors de física a la facultat. En català ens ensenyà que el món físic pot entendre’s i com construir equacions que ens el determinen. Per tot això, li tinc molt de respecte i estima.
Si, a més a més, lliguem el seu compromís cívic i la seua passió per la ciència podrem entendre la seua preocupació per les conseqüències de l’ús de l’energia nuclear, tant en la seua vessant civil (centrals nuclears) com militar (armes de destrucció massiva).
Fruit d’aquest interés ha estat la seua darrera obra L’ús de l’energia nuclear (Homo sàpiens?) que ha estat publicada per Edicions del Bullent.
Contava el professor Vicent Martinez Sancho, en la seua presentació al Casal Jaume I de Gandia, que el problema del canvi climàtic és ben real i ben greu segons l’informe del 2007 del Pannell Internacional (IPCC). L’excés de diòxid de carboni és d’origen antròpic (humà) i, si no s’atura aquesta tendència, el 80% de les espècies pot desaparéixer. L’única solució al canvi global, diu l’informe, és substituir les fonts d’energia fòssil per fonts no contaminants com ara les renovables, la nuclear o fer aparells de captació de CO2.
En aquest informe s’han basat els membres del lobby espanyol de nuclears (Foro Nuclear) per publicitar la bondat de les centrals nuclears argumentant que no emeten diòxid de carboni a l’atmosfera. Són industries netes, diuen. Tanmateix Martinez Sancho ens féu veure que aquesta innocuïtat és una fal·làcia, ja que el procés d’extracció del combustible nuclear, des de la mina de pechblenda a l’Àfrica, fins a l’obtenció de l’isòtop d’urani 235, útil per a la central nuclear, és llarg i costós i emet grans quantitat de gasos d’efecte hivernacle. Només cal pensar en el moviment d’enormes quantitats de roques, en la utilització de maquinària pesant que funciona amb combustible fòssil, el seu transport, el seu enriquiment, etc…
El professor ens parlà de l’ús de l’energia nuclear com un drama en tres actes:
1.L’enriquiment, o concentració de l’isòtop d’ 235U, útil per a les centrals.
2.La generació d’energia elèctrica a la central nuclear.
3.El problema dels residus.
Ens detallà cadascun d’aquests punts que podeu llegir en el llibre. Ací us parlaré una mica del tercer problema: què fem dels residus?
En el nucli del reactor l’energia s’aconsegueix bombardejant amb neutrons l’urani (235U) tal com ja vaig explicar a l’apunt dedicat a l’accident nuclear de Fukushima. Aquest urani s’anirà trencant (o fissionant) pel xoc dels neutrons en trossos, elements químics més petits que són, al seu torn, radioactius. És a dir, són emissors de partícules energètiques enormement perilloses per a la vida.
En general aquests elements resultants no són vàlids per a la producció d’energia i s’han de retirar de la pila de combustible nuclear. Són els residus nuclears. Alguns es desintegren en poques hores o dies transformant-se en elements estables no radioactius. D’altres, però, triguen anys, o fins i tot milers d’anys, en deixar de ser perillosos. El seu emmagatzematge és, per tant, problemàtic ja que s’han de guardar en un lloc tancat, estanc, a prova de terratrèmols, tsunamis o d’atacs terroristes durant milers d’anys. I qui ens assegura que això és possible? Deixem una herència als nostres fills que no es pot desactivar, i als fills del nostres fills i molt més enllà.
L’elecció de Villar de Cañas com a seu del magatzem de residus nuclears (ATC) només és una ubicació per a 60 anys. Dos problemes se’ns plantegen. Primerament deixem el problema per a les generacions futures ja que els que han pres la decisió ja no hi seran en passar aquests anys i després, què farem passat el temps establert amb els residus?
Una cosa està clara, va dir Martinez Sancho, el canvi climàtic pot ser un desastre però la vida no desapareixerà. Tanmateix la radioactivitat afecta l’ADN de les cèl·lules, causa mutacions i la mort. La vida al nostre planeta està, doncs, clarament compromesa amb l’ús de l’energia nuclear.
El professor detallà els accidents més importants de les centrals nuclears, com el de Three Mile Island, el de Txernòbil o el de Fukushima. Tots han deixat una zona inhabitable al seu voltant, contaminada durant anys per elements radioactius. Isòtops radioactius com l’estronci (90Sr) que pot substituir el calci del nostres ossos, el iode (129I) que pot substituir el iode de la nostra tiroide, o el cesi (137Cs) que substitueix el potasi. Tots aquests són productes normals de la fissió nuclear de l’urani a les centrals i un accident greu allibera al medi ambient aquest productes.
Per a la humanitat l’ús de l’energia nuclear ha estat un mal negoci. Si ja vam començar amb l’alliberament explosiu d’energia en les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, l’ús pacífic de l’energia nuclear ha resultat ser una bona enganyifa, ja que ni les centrals han resultat segures ni s’ha sabut solucionar el problema dels residus, ajornant-lo per a les generacions futures.
La presentació del llibre acabà amb una referència a les proves atòmiques a Moruroa (Polinèsia francesa) que han deixat un depòsit de 5 quilògrams de plutoni al vas coral·lí. I amb un gram, ben repartit, n’hi ha prou per fer desaparéixer la població de la Terra.
Som conscients del desastre nuclear que hem causat i que hem deixat per als nostres fills? Vertaderament som Homo Sàpiens?
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=InSOG6o-r9M