Valldigna

2 Responses to ““La màquina i els somnis” LOURDES BOÏGUES”

1. 28/01/12 Simat Says:
   gener 28th, 2012 at 10:52 AM    Entra per respondre

   Presentació del llibre “La màquina i els somnis” de Lourdes Boïgues i Chorro

   http://simat.cat/ciutadania/agenda/presentacio-del-llibre-la-maquina-i-els-somnis-de-lourdes-boigues-i-chorro

2. ENTREVISTA [LA VEU DE LA VALLDIGNA] Says:
   gener 28th, 2012 at 12:42 PM    Entra per respondre

   ENTREVISTA.- Lourdes Boïgues és una escriptora de Simat de la Valldigna que conrea, sobretot, la narrativa dirigida al lector infantil i juvenil. Actualment compagina la seua professió vocacional d’escriptora amb un lloc de treball en l’Administració de la Generalitat. Ha guanyat també un bon grapat de premis que avalen la validesa de la seua obra.

   Deixem, però, que ens ho conte tot ella mateixa.

   • Lourdes, ens agradaria que explicasses als nostres lectors valldignencs com va ser que vas començar a interessar-te per la literatura. I per descomptat com vas començar a escriure’n.

   — El meu interés per la literatura va nàixer pràcticament quan vaig aprendre a llegir, cap als sis o set anys. Recorde que em passava hores llegint a la biblioteca de Simat. I de gaudir de les històries dels demés, vaig passar a escriure les meues pròpies. Vaig començar amb contes curts i obres de teatre que plasmava als quaderns escolars. O siga, que la meua vocació fou molt precoç.

   • Parla’ns ara, si vols, de la teua obra; del que has publicat i dels premis que has guanyat.

   — De moment he publicat vuit obres: Estel estel·lar (Edicions del Bullent, 2005); La taverna del bandoler amb la qual vaig guanyar el premi Carmesina (Edicions del Bullent, 2006); Una iguana al monestir (Edicions Brosquil, 2008); El secret de Caterina Cremec amb què vaig guanyar el premi Enric Valor 2007 (Edicions Bullent, 2008); La mascota que no existia, que fou guardonada amb el premi Vicent Silvestre 2008 (Editorial Bromera, 2009); El desenllaç amb què vaig aconseguir el premi Benvingut Oliver 2009 (Perifèric Edicions, 2010); Estel i els àngels (Bullent, 2011) i La màquina i els somnis (Editorial Baula-Edelvives, 2011).

   • Per a publicar, per cert, has d’haver guanyat necessàriament un premi?

   — Ara com ara, els premis són la millor manera de donar-te a conèixer al públic, perquè el mercat és molt gran, hi ha molts autors i autores i, als editors, els costa arriscar-se amb els escriptors novells. De tota manera, si has escrit una bona obra, no és precís guanyar un premi per a publicar-la.

   • Conten les males llengües que, actualment, és impossible viure de la literatura; sobretot, si és en la nostra malmesa llengua. Això és veritat?

   — Jo no conec cap escriptor ni escriptora valenciana que visca exclusivament de la literatura. Però crec que és millor no viure del que escrius, així et sents menys forçat. Jo escric el que m’abelleix i quan em ve de gust; si fora d’altra manera, no faria bona literatura.

   • I per cert, parlant de llengües, com veus la situació actual de la nostra llengua i de la seua literatura? (no cal ser melodramàtics en la resposta)

   Si parlem de quantitat i qualitat, la literatura valenciana passa per un moment excel·lent. Poques etapes històriques ens han ofert tanta varietat d’obres i autors valencians, sols has de visitar les llibreries per a comprovar-ho. En canvi si parlem de vendes i guanys, la cosa canvia. Però jo no sóc melodramàtica i menys en temes culturals. Passe el que passe, sempre ens quedarà la cultura.

   • Quins autors o llibres trobes que t’han influït més?

   — A mi m’influeix tot allò que llegisc, observe i visc. He llegit tants llibres i de tants autors, que no sabria dir-te quins m’han influït més. Imagine que cadascun, en diferent mesura, deixa la seua empremta al meu interior. Podria parlar-te d’Ende, Tolkien, Verne… però també de Miguel Delibes, Ruiz Zafón o de Baltasar Porcel. En fi, sempre em quedaria curta, el llistat seria interminable.

   • Ja sabem que t’ho hauran demanat un munt de vegades, però nosaltres ens veiem obligats a fer-te la inevitable pregunteta: penses escriure narrativa per adults?

   — Sí, de fet ja m’hi he posat. Ara bé, això no significa que abandone el meu públic juvenil. Mai no deixaré d’escriure per als xiquets i joves. És una promesa.

   • I ara que estem en això, quines diferències hi ha realment entre narrativa juvenil, infantil i d’adults?

   — No hi ha tanta diferència, podem trobar bona literatura en qualsevol dels tres gèneres. Astrid Lindgren, l’autora de Pippi Calcesllargues, deia que si vols escriure per a xiquets has de dir coses intel·ligents amb un llenguatge senzill. Jo pense que açò pot estendre’s a qualsevol gènere.

   • I ja per acabar, una altra prengunteta inevitable: quins projectes prepares ara mateix per al futur?

   — Tinc molts projectes per al present immediat i el futur. Ara mateix estic treballant en una obra sobre la postguerra espanyola i l’any que ve publicaré dos obres adreçades al públic juvenil. Tinc mil idees. Com deia Montserrat Abelló: “El meu cos és un pou de paraules que malden per eixir-ne”. Si deixara d’escriure el cap m’explotaria com una olla a pressió, o em tornaria boja, per tant continuaren sentint parlar de mi.

   • Per Sico Fons