El Consell adjudica la reconstrucció del claustre de l’Abat de la Valldigna. La Fundació Jaume II “El Just” de la Generalitat ha adjudicat les obres que permetran reconstruir una part de l’antic palau de l’abat del monestir de Valldigna, situat en Simat i referència històrica de la Comunitat Valenciana, segons consta en l’ Estatut d’Autonomia. Els treballs, valorats en 384.241 euros, consisteixen en la restauració dels capitells retornats en 2007 del Palau del “Canto del Pico”, a Madrid, on van ser portats a principis del segle XX després de la seua compra i desmuntatge. Paral·lelament es col·locaran els forjats del claustre que envolten el pati on se situa el pou, i es reconstruirà l’escala gòtica d’accés a la primera planta. Tots aquests elements són del segle XIV. Salvador Vila, arquitecte director del monestir de Valldigna, va explicar ahir a Levante-EMV que totes aquestes obres es faran en part amb la pedra que s’ha pogut rescatar de les excavacions arqueològiques realitzades en el monestir i amb l’aportació de nous materials.
En la seua opinió, amb aquest projecte ja adjudicat els futurs visitants podran reconèixer un dels elements fonamentals del palau de l’abat que, al seu torn, constituïa una petita joia arquitectònica en el tota la trama del que va ser un dels monestirs més importants de la Comunitat Valenciana. El cobriment de la zona de pas al voltant del pati del pou i la reconstrucció de l’escala gòtica que permetrà accedir als antics capitells de la primera planta permetrà que el visitant “tinga una sensació de l’espai antic, en opinió de l’arquitecte Vila. La Unió Temporal d’empreses que durà a terme els treballs, formada per Actuacions Públiques i Civils SL i *Imesapi *SA, va presentar una oferta econòmica molt avantatjosa per a la Generalitat, atès que el pressupost base de licitació de l’obra ascendia a més de 460.000 euros. El termini d’execució dels treballs és de només cinc mesos, per aquest motiu si les obres comencen en unes setmanes, és possible que hagen finalitzat per a després de l’estiu. L’antic monestir de Santa Maria de Valldigna, adquirit per la Generalitat en 1991, ha anat complint un lent programa de recuperació de les seues estades, arrasades per 150 anys d’abandó, robatori i espoliació. Després de l’església, el claustre principal, el refetor o la sala capitular, ara la Fundació Jaume II, creada expressament per a potenciar l’antic cenobi cistercenc, s’ha centrat en l’antic palau de l’abat, en els voltants del qual recentment es van produir noves troballes arqueològiques que no van deixar de sorprendre. LEVANTE-EMV
RTVV 12/01/12
12/01/2012 at 11:59 PMEl palau de l’Abat del monestir de Valldigna es podrà visitar en a penes uns mesos. Acaba d’adjudicar-se l’obra per tal de consolidar i restaurar estes restes arquitectòniques de gran valor.
ComparteixEntrarImprimeix Afegeix a favorits Augmentar grandària de textDisminuir grandària de text Situat just darrere de l’església del monestir, el palau de l’Abat era en el segle XIV una de les edificacions més grandioses de l’orde del Cister. Tenia 2.000 metres per planta, capella i un claustre interior que es va dur el 2007 des de Torrelodones. Ara, gràcies a les excavacions arqueològiques, es té la informació necessària per a recuperar part de la seua estructura.
En un mes començaran les obres i en cinc es podrà visitar. S’han de consolidar els murs i tornar a dibuixar els arcs, entre altres coses. La intervenció té un pressupost de 460.000 euros. VÍDEO
NP GENERALITAT VALENCIANA [09/10/2012]
09/10/2012 at 11:23 PMEl Real Monasterio de Santa María de la Valldigna avanza en la recuperación de su estructura original gracias al trabajo de la Generalitat [09/10/2012]
La Generalitat, a través de la Fundació de la C.V. Jaume II el Just, continúa trabajando en la visitabilidad del Palacio del Abad del Real Monasterio de Santa María de la Valldigna, considerado como el templo espiritual de los valencianos y exponente de la autonomía política de la Comunitat Valenciana.
El Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en su artículo 57, establece literalmente que «el Real Monasterio de Santa María de la Valldigna es templo espiritual, histórico y cultural del antiguo Reino de Valencia, y es, igualmente, símbolo de la grandeza del Pueblo Valenciano reconocido como Nacionalidad Histórica. La Generalitat recuperará, restaurará y conservará el monasterio, y protegerá su entorno paisajístico.
Una Ley de Les Corts determinará el destino y utilización del Real Monasterio de Santa María de la Valldigna como punto de encuentro de todos los valencianos, y como centro de investigación y estudio para recuperar la historia de la Comunitat Valenciana.
Esta restauración forma parte de los trabajos de rehabilitación que la conselleria de Turismo, Cultura y deporte está llevando a cabo para devolver el esplendor original y promocionar el uso de este magnífico monasterio fundado por Jaume II el Just hace más de 700 años, y considerado como el templo espiritual de los valencianos.
El Monasterio de Santa María de la Valldigna es uno de los conjuntos monacales más importantes de la Comunitat. La Fundació de la C.V. Jaume II el Just está desarrollando la obra “Visitabilidad del Palacio del Abad, Fase I” .
Se recupera la primera planta del Palacio a base de reconstruir buena parte de los forjados que rodean el claustrillo. La razón fundamental de esta reconstrucción es conseguir de este modo sentir verdaderamente la sensación espacial que supone el espacio vacío del patio del Claustrillo, cosa que ahora no sucede, por cuanto todas las galerías y estancias que lo rodean se encuentran sin cerramientos horizontales. También la recuperación de los antiguos forjados permitirá, al circular por la primera planta, contemplar de cerca y a su nivel la belleza de la arquitectura del claustrillo alto.
El propio Claustrillo verá recrecido su perímetro superior en un par de hiladas, consiguiéndose alturas similares a los muros con los que se enfrenta, con la finalidad de poder disponer las ménsulas necesarias para colocar viguetas en parte de su entorno y aumentar así la sensación de espacio cerrado de la primera planta.
Todos los forjados se reintegran tomando la información de su sistema constructivo original en cuanto a sus elementos portantes, dado que los encontramos “in situ”, con la excepción de las decoraciones que posiblemente pudieron tener en sus tableros de techo. Se trata de unos forjados de madera que se apoyaban en durmientes sobre ménsulas de piedra que permanecen repartidas por todo el entorno.