Compromís entra: Al País Valencià, la novetat amb el 85% escrutat és que Compromís entra al congrés amb un representant per València, Joan Baldoví. Per la seva banda, el PP n’aconsegueix 20, un més que fa tres anys, i el PSOE passaria de 14 a 10. EUPV n’aconsegueix un per València, i també obté un representant d’UPyD.
La participació, més baixa: Encara no hi ha les dades definitives de participació, pe`ro segons les dades fetes públiques a les sis, la participació ha baixat més de quatre punts al Principat i al País Valencià, i sis punts a les Illes. Al conjunt de l’estat, la davallada és de tres punts i mig (57,53% respecte a 60,95% el 2008). Al País Basc, en canvi, la participació continua en augment, dos punts i mig per damunt respecte a les últimes eleccions, evidentment per l’efecte del vot de l’esquerra abertzale.
Concretament, al Principat fa quatre anys havia votat a les sis el 57,45% del cens i avui la participació és del 53,16%. Al País Valencià les dades aleshores eren del 66,74% i ara del 62,74%, i a les Illes eren del 56,07% el 2008 i ara del 50,49%.
Per circumscripcions, una de les participacions més altes és a València, tot i que és quatre punts més baixa en comparació amb les dades de fa tres anys.
NACIÓdigital: Tot el lideratge català per a CiU
20/11/2011 at 9:46 PMLa llista que encapçala Josep Antoni Duran Lleida aconsegueix una victòria històrica en unes eleccions al Congrés mentre el PSOE s’enfonsa, el PP arriba a la majoria absoluta i ERC atura la davallada electoral
CiU ha multiplicat el seu lideratge gràcies a uns resultats millors del que els prometien les enquestes. Per primera vegada, la federació nacionalista ha guanyat unes eleccions estatals i ho ha fet a tres de les quatre demarcacions catalanes, amb 16 escons que deixen en segona posició al PSC, que es queda en 14. Carme Chacón, d’aquesta manera, no hauria aconseguit cap dels seus objectius, al contrari que Josep Antoni Duran Lleida, que els hauria obtingut tots.
El tsunami blau s’ha aturat a l’Ebre. Els 11 diputats catalans del PP s’han quedat un per sota dels que aquest partit va obtenir quan la majoria absoluta de José María Aznar l’any 2000. Dit d’una altra manera, els seguidors de Mariano Rajoy s’han quedat sense rècords ni grans titulars.
ERC ha aconseguit la proesa d’aturar la sagnia electoral que venia patint des de fa anys. Els republicans han conservat els tres diputats que tenien, tot i que amb bastanta dificultat en el cas de Girona. En qualsevol cas, la renovació Junqueras-Bosch ha estat un èxit indiscutible.
ICV és, proporcionalment, qui més ha guanyat en aquestes eleccions. Ha triplicat el seu diputat actual i Joan Coscubiela es presentarà a Madrid amb la força que li donaran els tres diputats que han aconseguit per la demarcació de Barcelona.
Marea blava
A nivell estatal, el PP ha materialitzat la majoria absoluta que li atorgaven tots els sondejos, amb 187 diputats que li permetran governar amb total comoditat, almenys en l’àmbit parlamentari. El PSOE ha obtingut un resultat desastrós, amb 110 diputats que rebaixen el sòl electoral històric dels socialistes espanyols. UPyD ha aconseguit col·locar un grup parlamentari nou al Congrés gràcies als 5 diputats que li atorga el milió de vots que ha obtingut.
Euskadi sobiranista
El mapa electoral basc no s’assembla gens a l’espanyol. La coalició independentista Amaiur ha guanyat les eleccions amb sis diputats, als quals cal sumar-ne un altre per la demarcació de Navarra. El PNB ha resistit, retenint el grup parlamentari amb 5 diputats. Al País Basc el retrocés ha vingut de la part de socialistes, que no ha estat compensat pel PP.
País Valencià, sí
I una altra dada històrica: Compromés pel País Valencià ha aconseguit col·locar un diputat valencianista al Congrés dels Diputats. Es tracta de Joan Baldoví, exalcalde de Sueca i primer representant del valencianisme polític des dels temps de la República.
DIRECTE.CAT: Amb més de la meitat del vot de Catalunya escrutat CiU aconsegueix trencar l'hegemonia del PSC
20/11/2011 at 9:53 PMAmb més del 50% escrutat, Convergència i Unió aconseguiria passar pel davant del Partit Socialista de Catalunya i passar dels 10 diputats actuals a 16. Així, el PSC cauria fins a 15 diputats i el PP sí que, tal com indicava el sondeig, arribaria fins a 11. En un altre dels punts en què el vot escrutat i l’enquesta no coincideixen són en els diputats d’ERC, ja que es perdira el de Girona i d’aquesta manera només n’aconseguiria dos. ICV-EUiA sí que mantindria els 3 pronosticats. En cas de confirmar-se els resultats, CiU aconseguiria trencar l’hegemonia del PSC que guanya a Catalunya des de les primeres eleccions democràtiques de l’any 1977, el PPC es consolidaria com a tercera força, ERC, a diferència de les enquestes de l’estiu en què no els donaven representació aconseguirien salvar els dos diputats de Barcelona i ICV triplicaria la seva representació al Congrés dels Diputats.
ACAIS: EL RESULTAT DE LES GENERALS CALCA LA TENDÈNCIA DE LES MUNICIPALS A SIMAT
21/11/2011 at 12:24 AMEl PP, amb 736 vots i un percentatge del 42’5%, ha tornat a guanyar unes eleccions a Simat, i li trau més de 12 punts al PSPV, que amb 521 s’ha quedat en el 28’67%, un resultat lleugerament millor que el de les darreres municipals.
La correlació és si fa i no fa idèntica a la de les eleccions del maig de l’any passat. El PP el més votat, seguit del PSPV, EU segueix sent la tercera força a Simat amb 201 vots i el 11’06, seguit de Compromís-Q (170 vots i 9’36%), i en darrer lloc Esquerra Republicana (100 vots i 5’7%). Amb eixos resultats extrapolats a unes locals el PP no tindria majoria absoluta.
La principal valoració que es pot fer és que el mapa polític de Simat roman gairebé inmòbil des de les eleccions locals de l’any passat. És evident que Seba Mahiques té més tiró que Rajoy, i el més probable és que en unes eleccions municipals l’actual alcalde conservara el recolzament que li ha donat majoria absoluta.
El PSPV millora sensiblement el resultat de les locals, tot i que s’esperava una recuperació més ostensible. L’onada conservadora també ha tingut efectes a Simat.
EU es manté com a tercera força i li trau vora dos punts a Compromís Q.
Pel que fa a Esquerra Republicana mereix una anàlisi a banda, atés que el cap de llista al Congrés per València era simater. Joan Serra ha perdut 5 vots a la circumscripció de València respecte de les generals de 2008, però guanya una centèssima en percentatge. I en clau local, els simaters li han dit a Joan Serra que no volen que se’n vaja al Congrés, i prefereixen que es quede per ací fent política local. D’altra manera no s’entén que, tot i ser el candidat, haja perdut 60 vots respecte de les eleccions locals.
Sorprén, per últim, els 45 vots que ha obtingut el partit de Rosa Díez a Simat, el que representa el 2’47%. A tenir en compte, doncs.
VilaWeb: El PP perd vot al País Valencià. La caiguda és especialment visible a la ciutat de València, on ja va perdre vot en les eleccions a les Corts i municipals
21/11/2011 at 10:54 AMContra el que ha estat la tendència en aquestes eleccions el PP perd prop de trenta mil vots al País Valencià. La majoria d’aquesta pèrdua, prop de vint mil vots, es concentra a la ciutat de València on els populars ja han perdut vot de forma repetida en les darreres tres eleccions. La caiguda del vot socialista ha fet, però, que el PP guanyara un diputat malgrat perdre vot.
Concretament els populars han passat de 1.415.793 el 2008 a 1.388.465 ara. Fora del País Valencià el PP només perd vot total a Madrid, amb una pèrdua semblant a la del País Valencià, i a Navarra.
ARA.CAT: Els mercats reben Rajoy amb pèrdues mentre la prima de risc segueix pujant
21/11/2011 at 11:02 AMMariano Rajoy va assegurar ahir, després de conèixer la seva victòria aclaparadora, que es posaria a treballar des d’avui mateix per millorar “la conjuntura més delicada dels últims 30 anys”.
Tot i aquesta declaració d’intencions, els mercats i la prima de risc no han rebut amb gaire eufòria la victòria de la dreta a tot l’Estat. Les borses europees han obert aquest dilluns a la baixa i la prima de risc espanyola segueix pujant i ja arriba als 453 punts bàsics, 10 més que divendres passat. Amb aquestes dades econòmiques poc positives, a Rajoy se l’espera amb ànsia aquest matí al Comitè Executiu Nacional del seu partit, on s’espera que valori els resultats de les eleccions d’ahir i comenci a treballar en el que ha dit que és el seu principal objectiu: millorar la situació econòmica espanyola.
Com que la conjuntura econòmica no deixa gaire espai per a l’eufòria electoral, Rajoy ja ha deixat ben clar que vol accelerar el traspàs de poders i fer-lo com més aviat millor, per començar a prendre mesures que relaxin els mercats i alleugereixin la pressió sobre l’Estat.
Avui, a la reunió del Comitè Executiu del PP hi haurà present la direcció del partit, els presidents autonòmics i els parlamentaris i està previst que Rajoy expliqui quins són els passos a seguir. Ell mateix va avançar ahir que es vol reunir, després, amb els presidents de totes les comunitats autònomes, per coordinar actuacions contra la crisi.
Primers contactes amb els líders europeus
Una altra cita clau que ja es coneix és a principis de desembre, quan Rajoy es trobarà a la convenció del PP europeu a Marsella amb dos dels socis que tenen més pes en la gestió de la crisi econòmica: el president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel. Els dos mandataris van trucar ahir a Rajoy per felicitar-lo, tot i que Merkel no hi va poder parlar personalment. El president francès li va oferir tota la seva col·laboració per poder treballar junts a favor de l’estabilitat i el creixement de la zona euro en aquesta etapa “particularment difícil”.
El premier britànic, David Cameron, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, i el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, també li van trucar per felicitar-lo per la victòria
GARA.NET: Amaiur logra 333.600 votos y 7 escaños para impulsar también en Madrid el nuevo tiempo político [EUSKAL HERRIA]
21/11/2011 at 9:40 PMPP y PSOE pierden seis diputados vascos respecto a 2008 y tienen menos votos que los abertzales. Hitos en Nafarroa, con dos electos abertzales en Madrid por primera vez, y en Araba, con uno de Amaiur. Amaiur insta a Rajoy a “mojarse” para una solución que ha salido reforzada de las urnas vascas.
Editorial: España afronta un momento crítico y Euskal Herria uno histórico; la clave es la soberanía
Una noche de muchos titulares, por Iñaki Altuna
Independentismo triunfante en un mapa que exige un acuerdo democrático, por Iñaki Iriondo
Proyección a las autonómicas: segundo torpedo que toca a López
Araba: Los independentistas logran su primer diputado
Bizkaia: Amaiur se afianza en el único feudo que mantiene el PNV
Gipuzkoa: Amaiur consolida su liderazgo y se lleva la mitad de los escaños
Nafarroa envía por primera vez dos diputados abertzales a Madrid
21/11/2011 8:45:00
DONOSTIA-. Las elecciones estatales del 20N han dejado una fotografía en blanco y negro en el conjunto del Estado español, con un PP al que le ha bastado mantener su voto para relevar a un PSOE agotado (pierde más de cuatro millones de sufragios sin que ninguna otra fuerza emerja). Pero esa imagen, la de una lógica alternancia en La Moncloa en un contexto de grave crisis, no tiene nada que ver con la producida en Euskal Herria. Aquí los movimientos políticos producidos desde la anterior convocatoria electoral -el último de ellos la decisión de ETA de dejar la lucha armada definitivamente- han provocado un auténtico vuelco en el mapa de estos comicios estatales, en que las dos formaciones españolistas pierden seis de sus dieciséis actas de diputado y los abertzales saltan de siete hasta trece.
Este resultado no tendrá tantos efectos en el Congreso -donde la representación vasca se diluye ineludiblemente entre los 350 elegidos- como en la relación de fuerzas en la escena vasca. El escrutinio confirma que las demandas soberanistas e independentistas ganan mucho espacio en el nuevo escenario, incluso en una convocatoria electoral tan extraña a los vascos como ésta, mientras PSOE y PP pierden peso.
Especialmente significativo resulta que el PP no haya conseguido despegar tampoco en esta ocasión: se queda en cinco escaños sobre 23. Dicho de otro modo, la ola sobre la que cabalgaba Mariano Rajoy no ha llegado para nada a las costas vascas. Un dato demoledor es que la lista de Nafarroa, en coalición con UPN, haya perdido votos respecto a 2008, cuando Rajoy fue superado por Zapatero. Los tres partidos -no sólo PP y PSOE, sino también UPN- quedan abocados en Euskal Herria a una reflexión sobre cómo están afrontando -o mejor dicho, cómo no están afrontando- este nuevo tiempo.
Ese trece a diez supone un resultado histórico en estos comicios, que también tiene reflejo en el número de votos. Hace cuatro años, PSOE y PP estuvieron a punto de hacer realidad un viejo sueño compartido por españolistas y abertzales: llegar al millón de votos en los cuatro herrialdes. Su suma alcanzó los 900.000. Tres años y medio después y en un panorama muy distinto, bajan hasta 660.000. La suma de Amaiur, PNV y Geroa Bai les supera en unos 35.000 apoyos ciudadanos.
Amaiur: sumar suma
Diseccionando el avance de las formaciones abertzales, Amaiur despega sin freno. Sus siete diputados «clavan» el sondeo realizado por GARA y publicado el sábado 12, en un momento en que el resto de estudios le otorgaban cuatro o cinco y el CIS lo reducía hasta tres. Pero el resultado no sólo constituye un éxito por su dimensión global, sino también por su extensión geográfica, ya que ha alcanzado a los cuatro herrialdes. Amaiur logra representación en todos, con tres diputados sobre seis en Gipuzkoa, dos sobre ocho en Bizkaia, uno de cinco en Nafarroa y otro de cuatro en Araba -un hito nunca conseguido allí por los abertzales de izquierda-.
La coalición había sido presentada intencionadamente por partidos y medios como «la izquierda abertzale». Quizás muchos se arrepientan ya, y es que este sector político no ha logrado ni de lejos tal representación en estas tres décadas. HB sumó cinco diputados en 1986 y cuatro en 1989, pero habitualmente sumó en dos. En votos, sus mejores dígitos fueron los 231.000 de 1986; ayer, Amaiur sumó hasta 100.000 más, logrando en su primera comparecencia electoral superar a todo un PSOE en el total del país.
Junto a ello, la coalición ha dado un nuevo paso adelante respecto a Bildu, al sumar 17.000 sufragios más que los de mayo. Lo ha hecho con un socio nuevo, Aralar, pero también en una convocatoria ajena para gran parte de su electorado, al que ha tenido que dirigir insistentes mensajes para poner en valor este voto y evitar la tentación de la abstención.
El resultado y su distribución confirman que la suma de fuerzas es un valor premiado por el electorado, como ya se apuntó el 22-M. Y, sobre todo, que la demanda ciudadana del derecho a decidir se ve catapultada en los nuevos tiempos abiertos en Euskal Herria.
El resultado debe ponerse en relación con el del PNV para comprobarlo. Los jelkides han hecho campaña con la reivindicación de un nuevo estatus para 2015, plazo temporal de la legislatura que se abre en el Estado. Y las dos líneas (derecho a decidir y nuevo estatus) aparecen como complementarias en el escrutinio, ya que el salto adelante de Amaiur no se traduce en un retroceso del PNV. Al contrario, éste ha logrado 15.000 votos más que en 2008 en la CAV.
El hecho de que retroceda un escaño es sólo consecuencia de la aparición de un nuevo invitado en el reparto: Amaiur. Y los jelkides evitan además el riesgo de perder su grupo parlamentario, que habría supuesto un auténtico trauma interno.
En cuanto a la la lista hermana de Geroa Bai en Nafarroa, se convierte en una de las grandes sorpresas de la jornada al retener 42.300 votos, cimentados sobre todo en la fortaleza de Uxue Barkos en Iruñea. Esto ha hecho que arranque un diputado a UPN que parecía un objetivo imposible hace muy pocas horas, y también que no quede muy lejos de Amaiur, que aparecía como un duro competidor.
La suma de ambos provoca el segundo resultado espectacular para los abertzales en Nafarroa en unos pocos meses. Si ya en mayo los 92.000 votos acumulados por Nafarroa Bai y Bildu al Parlamento de Nafarroa supusieron una marca histórica, aún más lo es que hayan repetido prácticamente esa cifra en unos comicios estatales. Durante la práctica totalidad de estas tres décadas posfranquistas, los cinco diputados navarros se los han repartido entre la candidatura de la derecha (UPN y sus diferentes aliados) y la del PSN. Por vez primera, se quedan ahora sólo en tres frente a dos de los abertzales, que en un contexto en que UPN y PSN han conformado gobierno de coalición se consolidan además como una oposición pujante.
El PSOE dilapida su capital
La cuarta pata que soporta el tablero político vasco es el PSOE. Su resultado da pie a todo tipo de valoraciones. Muchos apuntarán quizás que en Euskal Herria ha evitado la sangría sufrida en otros puntos del Estado y que ha peleado con el PP. Sin embargo, la comparación lógica con 2008 lleva a concluir que ha dilapidado el enorme capital de voto acumulado entonces (ha pasado de 548.000 a 327.000 votos), y lo ha hecho además en un momento en que la posición privilegiada de Patxi López le posibilitaba adoptar un liderazgo en el nuevo tiempo (sin obviar que el PSN de Roberto Jiménez también está en el Gobierno navarro).
El bajón sufrido en mayo hizo que el presidente del PSE, Jesús Eguiguren, pusiera el dedo en la llaga. Sin embargo, el partido ha mantenido su inercia de inacción y sigue perdiendo respaldo ciudadano. La herencia de Zapatero ha hecho el resto.
_________________________________________
Amaiur es la segunda más votada, por delante del PSOE, y el PNV se sitúa en cuarto lugar. La coalición abertzale lograría siete escaños, UPN-PP, PSOE y el PNV, cinco cada uno, y Geroa Bai obtendría un representante en el Congreso, en detrimento de UPN
http://www.gara.net/azkenak/11/304754/es/UPN-PP-es-fuerza-mas-votada-conjunto-Hego-Euskal-Herria-96-escrutado-Amaiur-lograria-siete-escanos