[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=owroo-ZWR1A&feature=player_embedded[/youtube] L’organització armada basca ETA acaba d’anunciar que ‘ha decidit el cessament definitiu de la seva activitat armada’ (vídeo). A través d’un comunicat (català, anglès, éuscar) remès a 
Gara tres dies després de la Declaració de Sant Sebastià. Comunica que ha pres la decisió històrica com ‘un compromís clar, ferm i definitiu de superar la confrontació armada’. Amb aquest objectiu, fa ‘una crida als governs d’Espanya i França per obrir un procés de diàleg directe destinat a solucionar les conseqüències del conflicte’. ETA afirma que la Conferència Internacional de la Pau celebrada a Sant Sebastià ha estat ‘una iniciativa de gran transcendència política’ i que la resolució que s’hi ha acordat ‘reuneix els ingredients per una solució integral del conflicte i compta amb el suport d’amplis sectors de la societat basca i de la comunitat internacional’.
‘És temps de mirar el futur amb esperança’ i ‘d’actuar amb responsabilitat i valentia’, afirma ETA en el comunicat. D’aquesta manera, anuncia ‘el cessament definitiu de la seva activitat armada’ i fa una crida als ‘governs d’Espanya i França per obrir un procés de diàleg directe que tingui per objectiu la resolució de les conseqüències del conflicte i, així, la superació de la seva confrontació armada’.
En el comunicat, l’organització terrorista fa una crida ‘a la societat basca perquè s’impliqui en aquest procés de solucions fins aconseguir un escenari de pau i llibertat’.
ETA considera que s’està ‘obrin un nou temps polític’. Segons l’organització, una ‘oportunitat històrica per trobar una solució justa i democràtica al secular conflicte polític’. Afirma també que el ‘diàleg i l’acord’ han de caracteritzar aquest ‘nou cicle’ i no la ‘violència i la repressió’.
‘El reconeixement d’Euskal Herria i el respecte a la voluntat popular han de prevaler sobre la imposició’, afirma la banda en el text i afegeix que ‘aquest és el desig de la majoria de la ciutadania basca’.
‘La cruesa de lluita s’ha emportat moltes companyes i companys nostres i d’altres estan sofrint a la presó o al ‘exili’, afirma ETA en la declaració emesa aquest dijous. En aquest punt, els expressa el seu ‘reconeixement i més sentit homenatge’. L’organització terrorista pronostica que ‘d’ara endavant, el camí tampoc serà fàcil’. ‘Davant la imposició que encara perdura, cada passa, cada assoliment, serà fruit de l’esforç i de la lluita de la ciutadania basca’, afegeix.
‘Durant aquests anys, Euskal Herria ha acumulat l’experiència i força necessària per afrontar aquest camí i té també la determinació per fer-ho’, assevera ETA en el comunicat.
Declaració de Sant Sebastià
El comunicat d’ETA arriba tres dies després de la reunió internacional per la pau celebrada a Sant Sebastià que va marcar el camí de la pau basca amb una declaració de cinc punts amb els passos a fer per tots els agents del conflicte. Els representants internacionals van demanar a ETA l’anunci del cessament de la lluita armada, i als governs espanyol i francès, l’acceptació de l’obertura d’un diàleg sobre les conseqüències d’aquest anunci. L’ex-secretari general de l’ONU i Nobel de la pau, Kofi Anan, el president del Sinn Féin, Gerry Adams, l’ex-cap de gabinet de Tony Blair, Jonathan Powell, l’ex-primera ministra noruega, Gro Harlem Bruntland i l’ex-ministre d’Interior i Defensa francès, Pierre Joxe, van ser la prestigiosa taula presidencial del grup de mitjancers.
En el comunicat de conclusions llegit per Bertie Ahern dilluns, ex-president irlandès, també van demanar a França i Espanya que prenguin decisions sobre les conseqüències de la fi de la lluita armada, en una clara referència a la situació dels presoners. Els mediadors proposen establir una estratègia de reconciliació amb totes les víctimes del conflicte sense exlusions; així com l’inici d’un procés de debat polític entre els partits bascos sobre el futur del País Basc. Finalment, s’ofereixen a crear un comitè internacional de seguiment del procés de pau. Us oferim el vídeo de la declaració íntegra subtitulat en català
vídeo comunicat d'Euskadi Ta Askatasuna, organització socialista revolucionària basca d'alliberament nacional anunciant el cessament definitiu de l'activitat armada [VilaWeb]
20/10/2011 at 6:36 PMhttp://www.vilaweb.cat/noticia/3940823/20111020/video-comunicat-deta.html
ETA anuncia el cese definitivo de su actividad armada.Hace un llamamiento a los gobiernos español y francés para "abrir un proceso de diálogo directo" [GARA]
20/10/2011 at 8:26 PMhttp://www.gara.net/eta-anuncia-cese-definitivo-actividad-armada.php
COMUNICAT I RODA DE PREMSA D'ETA [Llibertat.cat]
20/10/2011 at 10:29 PM‘Euskadi Ta Askatasuna” (ETA), organització socialista revolucionària basca d’alliberament nacional, desitja mitjançant aquesta Declaració donar a conèixer la seva decisió:
ETA considera que la Conferència Internacional celebrada recentment al País Basc és una iniciativa de gran transcendència política. La resolució acordada reuneix els ingredients per a una solució integral del conflicte i compta amb el suport d’amplis sectors de la societat basca i de la comunitat internacional.
Al País Basc s’està obrint un nou temps polític. Estem davant d’una oportunitat històrica per donar una solució justa i democràtica al conflicte polític secular.
Enfront de la violència i la repressió, el diàleg i l’acord han de caracteritzar el nou cicle. El reconeixement del País Basc i el respecte a la voluntat popular han de prevaler sobre la imposició. Aquest és el desig de la majoria de la ciutadania basca.
La lluita de molts anys ha creat aquesta oportunitat. No ha estat un camí fàcil. La cruesa de la lluita s’ha dut moltes companyes i companys per sempre. Altres estan patint la presó o l’exili. Per a ells i elles, el nostre reconeixement i més sentit homenatge.
D’ara endavant, el camí tampoc no serà fàcil. Davant la imposició que encara perdura, cada pas, cada assoliment, serà fruit de l’esforç i de la lluita de la ciutadania basca. Al llarg d’aquests anys el País Basc ha acumulat l’experiència i força necessària per afrontar aquest camí i té també la determinació per fer-ho.
És temps de mirar el futur amb esperança. És temps també d’actuar amb responsabilitat i valentia.
Per tot això,
ETA ha decidit el cessament definitiu de la seva activitat armada. ETA fa una crida als governs d’Espanya i França per obrir un procés de diàleg directe que tingui per objectiu la resolució de les conseqüències del conflicte i, així, la superació de la confrontació armada. ETA amb aquesta declaració històrica mostra el seu compromís clar, ferm i definitiu.
ETA, per últim, fa una crida a la societat basca perquè s’impliqui en aquest procés de solucions fins a construir un escenari de pau i llibertat.’
“De Perpinyà a Aiete”, article de Josep-Lluís Carod-Rovira [AVUÍ/EL PUNT]
22/10/2011 at 2:49 AMEra un dia fred, però assolellat i lluminós. Ventejava. Dúiem la peça de roba i el diari convinguts, visibles. Havíem sortit de casa el dia abans. Charles i Jaume s’havien quedat telèfons mòbils i agendes electròniques per impedir la nostra localització i ens van deixar on havíem de començar el nostre recorregut. Sempre vam pensar que, potser, algú d’ETA ens seguia tota l’estona per assegurar-se que no érem vigilats per ningú i que, per tant, la trobada era segura i no calia anul·lar-la com ens havia passat no feia gaire. Els que esperàvem van ser puntuals al lloc indicat on el Xango i jo havíem arribat havent utilitzat diferents mitjans de transport. La contrasenya era la bona i vam pujar al cotxe. Vam posar-nos les ulleres de sol totalment ennegrides per no veure-hi gens i vam fer canvis de vehicle fins a arribar al lloc de la trobada. No era Perpinyà, però, tant se val, ara, ja… Just entrar a la casa vaig demanar d’anar al lavabo per intentar ubicar-me, però va ser inútil. La finestra que donava a l’exterior havia estat immobilitzada i no hi havia ni tovalloles, ni raspall de dents, ni cap objecte personal. El xalet, doncs, havia estat llogat per només una nit.
No va caler que es presentessin. Sí que van sorprendre’ns, però, els primers mots en començar la reunió: “Representem Euskadi Ta Askatasuna, organització política que practica la lluita armada.” Va cridar-nos l’atenció la insistència en el caràcter polític del grup. Es van asseure de cara a la porta i nosaltres davant d’ells, d’esquena a l’entrada. La reunió va ser en castellà. Entre ells parlaven en euskara i nosaltres, en català. Havíem acordat, amb en Xango, que empraríem una llengua al màxim de dialectal possible, amb arcaismes que ell i jo coneixíem i mots valencians i balears, per dificultar la comprensió de la conversa, davant d’ells, quan no volguéssim ser entesos. Després del cafè inicial, vam anar bevent aigua al llarg de tot el matí, mentre conversàvem. Abans de res vaig preguntar-los: “Què passa si la policia francesa ens localitza i entra aquí, què estem fent, qui som?”. La resposta va ser immediata:“Vosaltres sou aquí per parlar de pau i exposar-nos les vostres raons per optar, exclusivament, per la via política. Per això heu vingut, no? Nosaltres ja sabem qui som i què hem de dir.”
Vam començar amb mots molt durs per un comunicat seu relatiu a la campanya d’estiu a la costa tarragonina, encapçalat amb la frase “Atemptats d’ETA a la costa espanyola”. Tarragonins tots dos, vam demanar-los explicacions sobre qui eren ells per espanyolitzar el nostre territori. Van presentar excuses i reconèixer l’error. Fins al moment de dinar, durant hores, la conversa era de política i només de política. Els apassionava i es veia que no tenien gaires oportunitats de fer-ho. En tot moment vam defensar la inconveniència de la via militar, per motius ètics i polítics, i vam fer l’elogi de la via democràtica, l’única capaç d’articular una majoria per a la independència que fos respectada a nivell internacional i davant la qual Espanya no tindria més remei que negociar la partició de l’Estat i la secessió. Els resultats espectaculars d’ERC, unes setmanes abans, ens avalaven. El microestat de Malta ja era membre de la Unió Europea i, a poc a poc, hi anirien entrant els països bàltics i balcànics. L’IRA havia cessat les seves activitats i ja només quedaven ells. Van proposar-nos de signar un document, vàlid només per a ells, però legitimava totes les formes de lluita i, després d’un recés dels dos catalans, ens hi vam negar: via política, únicament via política. El dinar va ser senzill: una amanida i un arròs d’aquests ja preparats i formatge de postres. En el parèntesi de l’àpat vam parlar, sobretot, d’història i de llibres. I, havent dinat, vam tornar al que ens havia dut a la trobada: la nostra insistència en els procediments democràtics, els únics que reunirien simpaties internes i complicitats internacionals. Va fer-se mitja tarda… No havien parlat amb representants d’un estat sobirà, militars, policies o agents dels serveis d’informació, sinó amb independentistes d’un altre país. Cal no passar-ho per alt, perquè era una dada fonamental per entendre tot el que va anar venint després.
Tres setmanes més tard, el cap del CNI duia a J.M. Aznar l’enregistrament d’una conversa telefònica entre un membre d’ETA i un altre de Batasuna on s’esmentava la trobada. No tenien res més, ni fotos, ni vídeos, ni gravacions nostres, res. Publicada la notícia en un diari espanyol, va saltar l’escàndol. En el fons, allò que més molestava, allà i aquí, era que haguéssim tirat pel dret, com a catalans. “Aquestes coses tan delicades només les fan els estats i els seus governs”, vam sentir a dir un cop i un altre. En una conferència de premsa vam reconèixer la trobada i repetir que res ni ningú no modificaria les nostres conviccions. Ho vam pagar molt car i ho paguem encara ara. Jo vaig haver de deixar de ser conseller en cap i sortir del govern. El primer a demanar-ho va ser un altre conseller, llavors d’ERC. La criminalització m’ha acompanyat des d’aleshores. El Xango ja no va poder renovar el seu lloc al Consell Consultiu i també ha patit. Només nosaltres sabem el detall de què vam parlar. Però com evolucionà tot, de llavors ençà, ho sap tothom, per més que hi hagi qui no vulgui reconèixer-ho. Set anys després, el palau on Franco va nomenar els seus quaranta fidels vitalicis ha esdevingut la pista d’aterratge perquè ETA faci públic el final de la via armada. Mirem enrere i sabem que hi tornaríem. Va valer la pena.
La CUP considera que l'anunci d'ETA pot obrir les portes a un procés d'independència
22/10/2011 at 11:54 PMDavant el cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA, la CUP volem manifestar que la declaració de l’organització armada és una passa més que s’inscriu en el procés iniciat els darrers anys per l’esquerra abertzale, que deixa en mans dels estats espanyol i francès la responsabilitat de fer les passes següents per a la resolució del conflicte polític.
Aquesta nova declaració obre un nou escenari, producte d’anys de lluita de l’esquerra abertzale, que requereix respostes immediates per part dels estats, començant per aturar la política de il·legalitzacions contra l’esquerra abertzale, així com gestos clars amb la política penitenciària.
Però la passa principal que hauran de fer els estats, és reconèixer el dret de decidir del poble basc: si el poble basc no pot decidir lliurement el seu futur, no quedarà resolt el conflicte.
En aquest sentit, el protagonisme principal l’haurà d’assumir el poble basc, que a l’igual que el poble català, té en les seves mans el seu futur: només uns pobles organitzats i mobilitzats poden garantir un futur de justícia i llibertat per al poble basc i per al poble català. L’esquerra abertzale, amb les passes que ha dut a terme els darrers anys i que han culminat avui, ha obert aquest procés al País Basc