Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure,desvetllada i feliç! I quina vergonya que, malgrat tot els que ens han fet i a pesar de tot el que no han fet, una majoria de valencians han tornat a votar a eixa colla d’impresentables, miserables, corruptes, estafadors, delinqüents, incultes, bròfecs, ridículs, coents, vanitosos, antivalencians, castellanòfils, botiflers, traïdors, venuts. desvergonyits, “beatos”, més papistes que el Papa, presumptuosos, salva-pàtries, perdonavides, prepotents, venedors de fum, compradors de deutes, demagogs, populistes sense estil, patètics, cínics, mentiders, tramposos, genocides culturals, intolerants, repressors, opressors, antidemòcrates, falangistes de guant blanc, feixistes de la hipocresia, néts de Franco, dèspotes, sàtrapes, destructors del medi ambient, constructors de rajoles i ciment sobre la natura, adoradors del vedell d’or, idòlatres dels diners fàcils i apòstates dels progrés sostenible, assassins de la cultura, homicides de l’economia i enemics principals de la vida, la bonhomia i l’honestedat. I quin goig que malgrat tot, una gran minoria de valencians continuen sense votar els hereus del general Franco i, per tant, segueixen tenint esperances i conviccions fermes per a lluitar pel bé comú i deixar a banda els interessos econòmics individuals, pensant així en el progrés, la cultura, la democràcia, la tolerància, la igualtat, la fraternitat, l’honestedat, la generositat, la bondat, la pluralitat, el progrés sostenible, el medi ambient, la natura, el nostre planeta, el nostre futur, la nostra llengua, els nostres costums, la nostra terra, la nostra història, la justícia social, la joia de viure i millorar aquesta pobra, bruta, trista i dissortada terra. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria (amb permís del mestre i poeta Salvador Espriu). Sico Fons .

Tweet