… si a Catalunya hi ha la CUP, per tant hi ha una alternativa a la degeneració política i la insensibilitat social dels partits convencionals, ¿quin sentit té l’acampada de Barcelona i tot el suport mimètic que rep arreu dels Països Catalans? Al meu entendre, l’acampada de la plaça de Catalunya és una extensió de la de la del Sol. Diríem que la de Barcelona no és un moviment «català», del contrari hauria parat atenció al «fenònem CUP». Tanmateix l’ha ignorat. I aquesta acampada de Barcelona clarifica encara més que és una extensió madrilenya quan demoren, després de molt de debatre, assumir com un punt bàsic de les seues reivindicacions l’autoderminació dels Països Catalans (del «poble català», diu el document). La CUP, com tothom sap, és independentista. I com demostra el debat, esdevingut bizantí, sobre el dret a l’autodeterminació, això no plau a una majoria del moviment acampat a Barcelona, que ho ha hagut d’acceptar a contracor nacionalista (d’espanyol pur o transvestit d’internacionalista) …
* llig tot l’article al bloc TONI CUCARELLA en roba de batalla
Josep Lluís Alberola
22/06/2011 at 11:16 AMMolt brillant i molt clar!!. La CUP és el futur i aquest any hem encés la flama a Benifairó i Barxeta. Una llum que pensem s’ha d’encendre ara, sense pors, oberts al poble, sense discriminacions, treballant per la justícia social, per la independència. És un camí molt dur, però la nostra petita experiència ha fet despertar a moltes persones que mai pensavem i s’han vist representades a elles mateixa dins del projecte novel i humil de la CUP.
Però, el problema que hem de guanyar és la representació política a les institucions i aixó costa molt a la gent estar a la llista obligada electoral.
Recordem que la CUP som tots i les assemblees , el debat i la democràcia participativa, són les eines de feina.
Endavant que tenim 4 anys d’esperança i canvi. De segur que si!!!