A Sueca, la campanya “Nosaltres els fusterians” [Facebook | Twittter] faran una ofrena floral a la tomba de Joan Fuster al cementeri a les 18.30h, amb un parlament de Josep Guia. Una hora més tard, la Casa de Cultura la població al carrer de la Mare de Déu,2, aplegarà un nou acte de la campanya amb la participació Josep Guia, membre del comitè executiu del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN); Agustí Cerdà, president d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV); Antoni Infante, representant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), i Anna Oliver, coordinadora al País Valencià de Solidaritat Catalana per la Independència (SI). i presentat per Jaume Lloret.
A Barcelona, Òmnium Cultural farà un acte a la seva seu a les 19h amb l’objectiu de retre homenatge a un dels assagistes més influents de la literatura catalana del segle XX coinicidint també amb el 20è aniversari de la seva mort. En el transcurs de l’acte, els ponents revisaran l’obra de Fuster i la seva influència en el pensament polític català en l’actualitat. L’acte comptarà amb les intervencions de Vicent Sanchis, periodista i vicepresident d’Òmnium, i Enric Sòria, escriptor.
Homenatge popular a Joan Fuster
Recordem que Maulets i Llibertat.cat proposa una lectura pública de l’obra de Joan Fuster i molt especialment del llibre “Nosaltres, els valencians”, així com obrir debats a l’entorn del llibre. Es tractaria que les lectures es fessin entre el 21 de juny, data que coincideix amb el de la seva mort, enguany el seu 20è aniversari i el dia 24 de juny, Diada Nacional dels Països Catalans. I és que deia Fuster en uns dels seus aforismes [vídeo], “Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir”. Per coordinar aquestes accions, poseu-vos en contacte amb aquesta adreça: correu@llibertat.cat.
Seguint aquesta crida, es faran lectures públiques de “Nosaltres, els valencians” a Barcelona, Molins de Rei, Badalona i Banyoles entre altres (properament informarem en més detall.
L'esquerra nacionalista homenatja Joan Fuster a Sueca en el 20 aniversari de la seua mort [riberabaixa.info]
23/06/2012 at 11:54 PMMig centenar de persones assistiren dijous passat al Cementiri Municipal de Sueca per a retre homenatge a l’assagista suecà Joan Fuster (Sueca, 23 de novembre de 1922 – Sueca, 21 de juny de 1992) coincidint amb el vint anys de la mort. La convocatòria havia estat feta per diverses organitzacions de l’esquerra independentista.
A les 18:30 hores feren una ofrena de flors davant el nínxol del Pavelló de Fills Il·lustres de l’Ajuntament on fou soterrat l’autor de Nosaltres els valencians. Josep Guia feu un breu parlament sobre la figura de l’intel·lectual i anècdotes.
Una hora despés, a la Casa de la Cultura, es feu l’acte Nosaltres els fusterians que va ser presentat pel que va ser el primer alcalde de Sueca de la democràcia i metge personal de l’assagista, Jaume Lloret. Hi va haver un col·loqui en el qual van intervindre Agustí Cerdà (ERPV), Anna Oliver (SI), Toni Infante (MDT) i Gaspar Jordan (PSAN), un per cada força política convocant dels actes.
Dijous passat no es va fer cap acte oficial, atès que des de l’Ajuntamnent de Sueca preparen per a novembre una jornada, junt a la Universitat de València, coincidint amb l’aniversari del seu neixement.
Reproduïm a continuació el parlament fet per Jaume Lloret com a introducció al col·loqui.
——————————————————————————–
El nostre Manifest
Amics fusterians, coneguts ex-fusterians, – no seré jo qui desvetlle “quina mosca els ha picat” per convertir-se en “ex” – i públic curiós que encara no heu perdut la virginitat política, i per tant l’esperança, abans que res: moltes gràcies per haver vingut a escoltar i participar en aquest acte, necessari i oportú, de reivindicació de la persona i l’obra de l’intel·lectual valencià dels Països Catalans més agut, lúcid, àcid, antidogmàtic i honest que, per xamba genètica o no, visquè entre nosaltres – apassionadament, encara que ell, de manera irònica, “aforismaria” que ho feu de la mateixa manera que va morir: sense ganes – des del primer fins a l’últim terç del segle XX.
I gràcies, especialment, als amics que conformeu el col·lecitu Nosaltres els fusterians per haver dipositat en mi la vostra confiança atorgant-me l’honor de presentar, ací a Sueca, aquest acte d’homenatge a Joan Fuster i de compromís amb els plantejaments “històrico-polítics”, que el nostre homenot ens “regalà”, relacionats amb el present i futur del País Valencià.
Cada dia que passa es fa més evident què, com ell afirmava, el País Valencià “serà d’esquerres o no serà” i que els Països Catalans es salvaran tots plegats o tots plegats s’enfonsaran – ens enfonsaran –, i no cal que ens vinguen amb “monsergues” de denominació perquè ningú, encara, ha estat capaç de resoldre la “qüestió de noms” amb un altre més apropiat i útil.
Permeteu-me, amics, citar i comentar algunes reflexions fusterianes que podeu trobar a la col.lecció d’assajos Punts de meditació – dubtes sobre la transició.
A l’assaig La dificultad de ser polític escrivia el Fuster: Jo no sóc un “politic” nat. Ja m’ho deia el senyor Pla, de Palafrugell: “Vosté menja poc i és antipàtic; no podrà ser un bon polític”. Menge poc i sóc antipàtic: d’acord. Però quan els “polítics” mengen molt i són simpàtics, algú paga el comte. El “poble”.
El “poble” en general, i el seu “poble” en particular, és el que realment preocupava el nostre païsà: “No tinc altra autoritat que aquesta: la d’haver-me apassionat fins a l’obsessió per la vida i el destí del meu poble”, ens dirà a la introducció del Nosaltres els valencians, on unes línees abans, feia el següent comentari: “la veritat – els fets constatables i explícits –, un cop delatada, esdevé consciència, i una consciència desperta sempre revertirà en acció o, si més no, en remordiment. Per dir-ho abusant de la terminologia d’un il.lustre barbut: “explicar” serà una invitació a “transformar”. Es “transformar” el que ens interessa. Apareix, doncs, ja en la seua introducció al “Nosaltres” la referència a “l’il·lustre barbut”.
No cal, crec, especificar, ara i ací, a quin barbut es referia perquè no tinc cap dubte que vosaltres que m’scolteu ben bé que ho haureu endevinat. La seua reflexió em motivà aquest comentari: “Rellegint el “Nosaltres” a l’ombra d’una olivera, aïllat de ” la voz de su amo”– premsa/ràdio/telenoticies/:espanyoles/catalanes– em ratifique en la meua opinió què Fuster no hagués pogut parir una obra tant singular, encertada, impactant , i perdurable , sense haver ingerit i digerit prèviament una bona dosi d’El Manifest i haver-se apuntat al col.lectiu d’adictes al Materialisme Històric”.
Identifique l’objectiu del Nosaltres els valencians, pel que fa referència al conjunt del País Valencià, amb el d’ El Manifest respecte a l’alliberament dels “oprimits” , i per això m’he atrevit a qualificar “El nosaltres” com “El nostre manifest”. I en donaré unes justificacions tretes de la lectura d’alguns dels assajos del llibre ja esmentat “Punts de Meditació”.
A l’assaig Politica valenciana el Fuster escriu: “Perquè ¿ el PSOE és “esquerra”? ¿Ho és el PC?…Jo em pense a mi mateix com un “lliberal”, i me’ls trobe a la meua dreta. No vull entrar en la qüestió teòrica. Un lliberal avui ha de ser marxista. I resulta que el senyor González té por de Marx, i el senyor Carrillo té por de Lenin. Són burros”.
En un altre, Reflexions fora de temps, comenta: “He tornat a llegir, una mica a l’atzar, uns quants papers de Karl Marx i alguna cosa – ja més triada – de l’escolàstica marxista. Ho he fet per motius que no és del cas explicar, i, he de confessar-ho, amb una certa angúnia. La circumspecció, o potser aprensió, amb què quasi tothom avui es mira l’obra del fundador del “socialisme científic”, em fa realment pena, i més encara quan l’observe en gent que, per militància politica i social, hauria de dedicar-li almenys la fidelitat que solen acordar a un “clàssic”….I això que jo no sóc, ni ho he estat mai, un marxista de comunió diària. Ni tan sols un marxià, si val el matís…Els “dogmàtics” de fa uns quants anys se’ns han convertit en…Bé: ni ells mateixos ho saben” .
Arrel d’aquest comentari fusterià jo m’atreviria a afegir: “els dogmàtics fusterians de fa uns quants anys se’ns han convertit en…Bé : però ells i nosaltres sí que ho sabem en què!!”
A les pàgines d’Ara m’agradaria escriure, podem llegir: “El problema és ¿què és una nació? ¿Només la “consciència de nació”? Una “classe, ¿és només una “consciència de classe”?. Jo no diré que sí ni que no. No sóc especialista en la matèria. Si el proletariat dels EEUU, pose per cas, no té “consciencia de classe” (i no en té) ¿per això deixa de ser “proletariat”? Ës clar que jo sóc una mica tossut en les meues lectures, i pense encara en el “Manifest”. El “Manifest”és un paper gloriosament perfecte…”
Aquestes reflexions del nostre intel.lectual, i moltes més que en podriem trobar i analitzar, ens adverteixen què la “renúncia” al marxisme, al Manifest en concret, aboca les “esquerres” a la desorientació, al desgavell, i deixa absoluta i definitivament en mans de la dreta l’hegemonia politico-econòmica. De la mateixa manera , el rebuig o renúncia al “Nostre manifest”, al fusterianisme, als arguments i propostes del Nosaltres els valencians ensorra de manera definitiva la possiblitat de construcció del País Valencià i de retruc la dels Països Catalans, perquè deixa el nostre futur com a poble també en mans de la dreta.
Per si ens queda algún dubte a L’anècdota d’enguany” escrivia: “ Felipe González ha deixat de ser marxista, i ja no entén res. Quan el PSOE ha abandonat la noció i la praxi de la “lluita de classes”¿quina diferència presenta enfront d’UCD? Són tots iguals.
Aleshores cal preguntar-nos : si s’abandona el fusterianisme ¿ què ens queda sinó el “regionalismo bien entendido” ? Perquè, es vulga o no, per molt que ho disfressen els ex i els anti, acabaran mostrant les vergonyes perquè “la mona aunque se vista de seda mona se queda”.
Finalment, i en açò acabe, en la nota inicial que apareix al Diari fusterià, datat l’any 1957. Divendres, 22 Febrer, Sueca. Fuster ens recorda, en francés, el que l’Ignazio Silone li digué un bon dia al Palmiro Togliatti: Tradueixc: “La lluita final, li he dit al Togliatti, serà entre els comunistes i els ex comunistes”.
Pel que respecta al País Valencià, i més en concret als Països Catalans, a la marxa que anem, podriem pensa , parodiant Silone, que la lluita final serà entre “fusterians” i “ex-fusterians”.
Quan tots els mals d’aquest País li’ls estaven carregant al Fuster , al que donaven definitivament per equivocat i obsolet, mort, la crisi politco-econòmica actual, junt al desencís de la “Transició” i el “chupa-chup” o “pirulí” de democràcia (paraules del Fuster) que ens han venut, ha fet reviscolar els seus arguments i la seua exemplar actitud insubornable.
Estem en condicions d’assegurar què avui, el pensament fusterià està ben vigent i té més força que mai perque de fet, al igual que, “ells”, s’havien apressurat a desterrar definitivament el marxisme mentre es treien de la màniga allò de la fi de la història (i ara el marxisme torna novament a impregnar amb força la societat), s’havia posat també punt i final al pensament fusterià sense cap alternativa històricament raonable i raonada.
Per tot això el seu pensament, el fusterià, ha tornat amb força progressiva i ja imparable perque cada dia que passa em som més qui estem convençuts que les seus tesis obrin l’únic camí possible perque pugam reeixir com a poble construïnt un País Valencià lliure i socialista que per necessitat s’ha de realitzar dintre del marc polític dels Països Catalans.
Moltes gràcies, i bona nit. Tenen la paraula…
Sueca, 21 de Juny, 20 anys de la desaparició del Fuster, 50 de la publicació del Nosaltres els valencians
Jaume Lloret i Solves va ser el primer alcalde de Suecade la democràcia i metge personal de Joan Fuster