2 Comments

• 

  OPINIÓ-QUERALT SOLÉ: El fracassat 18 de juliol [75È ANIVERSARI DE L’AIXECAMENT MILITAR CONTRA LA REPÚBLICA]

  18/07/2011 at 10:06 AM

  Els generals que es van sublevar no van aconseguir el cop d’Estat ràpid i contundent que havien planejat

  Avui, 18 de juliol, és el Dia Internacional Nelson Mandela. Així va ser proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el novembre del 2009, dia en què va néixer el líder antiapartheid sud-africà el 1918; un home que durant 67 anys (ara en té 93) va dedicar la seva vida al servei de la humanitat, sent advocat defensor dels drets humans, estant privat de llibertat durant 27 anys i convertint-se en el primer president democràtic de Sud-àfrica el 1994. A més, va rebre el premi Nobel de la pau el 1993. Un dia com avui de 1610 moria el gran pintor del barroc italià Caravaggio, i el mateix dia de 1924 moria el dramaturg català Àngel Guimerà. Entremig, el 1873, un 18 de juliol, Nicolás Salmerón es convertia en el segon president de la Primera República espanyola. Però, en canvi, avui no rememorem cap d’aquests fets. Des del 1936 recordem, any rere any, que aquell 18 de juliol fou el principi de la guerra. I quan es parla de guerra, per a la societat catalana i espanyola actual, només pot ser una: la guerra civil.

  El 17 de juliol de 1936 part de les unitats militars espanyoles del protectorat marroquí van sollevar-se contra el Govern republicà i van aconseguir el domini de tot el territori espanyol del nord de l’Àfrica. Però fou un error: el 18 era el dia assenyalat per perpetrar el cop d’Estat que s’havia estat preparant contra el Govern republicà per tal d’enderrocar-lo de forma ràpida i contundent i imposar una dictadura. Va ser entre aquell dissabte 18 i el diumenge 19 quan els militars que estaven resolts a aconseguir el control de les grans ciutats de l’Estat van mobilitzar-se i van atacar els diversos pilars del poder democràticament constituït. Les diverses guarnicions militars de l’Estat van intentar aconseguir

  Entra per respondre
• 

  EL PERIODICO.CAT: Diari del cop

  18/07/2011 at 10:13 AM

  AIXÍ VA COMENÇAR LA GUERRA CIVIL
  Quan es compleixen 75 anys de l’inici de la guerra civil, els arguments dels historiadors franquistes han estat desempaquetats una altra vegada: el conflicte va començar el 34, l’Aixecament va impedir una revolució socialcomunista, l’assassinat de Calvo Sotelo el va desencadenar… Mirem enrere per redescobrir el que és evident: una conspiració militar, encoratjada per la dreta, decidida des del mateix moment en què no es va acceptar la derrota electoral i es va optar per les armes.

  ERNEST ALÓS

  El 17 a les 17. El 17 de juliol de 1936, a les cinc de la tarda, havia de començar la rebel·lió militar al Marroc, per estendre’s a Espanya de mica en mica entre el 18 i el 21 de juliol. Aquest és un diari d’una conspiració militar que des del primer dia va projectar una carnisseria.

  Soldats que han abandonat les files rebels desfilen amb el puny aixecat per la plaça de Sant Jaume de Barcelona, el 20 de juliol.
  Foto d’arxiu, feta a Tenerife a principis de juliol del 1936, d’un dinar celebrat pels caps i oficials de les Guarnicions de les Canàries, sota la presidència del comandant general de les Canàries, el general Francisco Franco, en què es van ultimar alguns detalls relacionats amb l’aixecament.
  Un grup de guàrdies d’assalt, cos que es va mantenir fidel a la República, al carrer de la Diputació el 19 de juliol.
  Més informacióTot menys un passeig 19-J: la batalla de Barcelona Un atles que explica tota la guerra civil a Catalunya Tags: Societat Diumenge 16 de febrer
  CONTRA LES URNES
  El Front Popular venç de forma justa a les eleccions a les Corts, amb 4,6 milions de vots, 151.000 més que la unió de les dretes. El programa frontpopulista propugna reprendre les reformes socials promeses amb l’adveniment de la República. El general Francisco Franco, cap d’Estat Major, i el líder dretà José María Gil-Robles proposen anul·lar les eleccions i una acció militar immediata, que el director de la Guàrdia Civil i el ministre de la Guerra rebutgen. El menyspreu a la via democràtica no serà conseqüència de la gestió del Govern d’esquerres, sinó la reacció que militars i dretes es plantegen d’entrada davant la derrota electoral.

  Divendres 21 de febrer
  MESURES PREVENTIVES
  El nou Govern d’Azaña, un gabinet republicà moderat, sense ministres socialistes, destina a comandaments perifèrics els militars més perillosos: Franco a les Canàries, Goded a les Balears i Mola a Pamplona. Irònicament, aquesta decisió dibuixa quin serà el mapa de l’aixecament militar.

  Diumenge 8 de març
  LA PRIMERA REUNIÓ
  Primera reunió a Madrid «per acordar un aixecament que restablís l’ordre», hores abans de la marxa de Franco. Hi assisteixen Mola, Franco, Rodríguez del Barrio, Fanjul, Varela, Orgaz, Saliquet i Kindelán. Es reconeix l’exiliat Sanjurjo com a cap. Franco insisteix a esperar que la situació s’agreugi.

  Divendres 14 de març
  BRAVATES FALANGISTES
  José Antonio Primo de Rivera, detingut després que pistolers falangistes tirotegessin el dirigent socialista Luis Jiménez de Asúa. Des de la presó cridarà a una «gran tasca de reconstrucció nacional» que arribarà després d’una «santa croada de violència».

  Dimecres 25 de març
  LA PRESSIÓ DEL CAMP
  Pressió camperola perquè el Govern vagi més enllà de la reforma agrària del 1932. A Badajoz, 60.000 pagesos mobilitzats pels socialistes ocupen 3.000 finques. Durant aquests mesos es distribueixen 555.000 hectàrees, posant en peu de guerra els terratinents. L’ambaixada britànica alarma el seu Govern informant que les condicions «són molt similars a aquelles de la Rússia anterior a la revolució bolxevic».

  Dimecres 15 d’abril
  LA DRETA PARLA
  Les Corts destitueixen Niceto Alcalá Zamora com a president. Gil-Robles respon amenaçant a les Corts, una setmana després: «La meitat de la nació no es resigna implacablement a morir. Si no pot defensar-se per un camí, es defensarà per un altre (…) quan la guerra civil esclati a Espanya, que se sàpiga que les armes les ha carregat la incúria d’un Govern».

  Dijous 23 d’abril
  RETÒRICA REVOLUCIONÀRIA
  Durant la primavera es porten a terme concentracions públiques de les milícies socialistes i comunistes. El 23 d’abril desfilen 35.000 persones per la plaça de toros de la Maestranza de Sevilla.

  Dissabte 25 d’abril
  LA VIOLÈNCIA DE MOLA
  Primera instrucció reservada de Mola. Que la repressió serà acarnissada, amb execucions sumàries dels militars que no se sumin al cop, de les autoritats republicanes i dels militants d’esquerres és una decisió clara des del primer moment: «Es tindrà en compte que l’acció ha de ser en extrem violenta per reduir com més aviat millor l’enemic».

  Dilluns 11 de maig
  LARGO, IRRESPONSABLE
  Azaña accedeix a la presidència de la República. El sector radical del PSOE, dirigit per Largo Caballero, impedeix que els socialistes entrin al Govern amb Prieto, cap de la secció moderada. El republicà Casares Quiroga, que demostrarà la seva incapacitat per aturar la conspiració malgrat les nombroses evidències, quedarà al capdavant del Govern, mentre l’ala esquerra del PSOE continua desestabilitzant-lo. Mentrestant, la CNT descarta a Saragossa la via insurreccional.

  Dilluns 18 de maig
  LA INICIATIVA MILITAR
  Mola estableix que es formin juntes militars en cada divisió orgànica i província a càrrec d’oficials de la Unió Militar Espanyola, dels quals dependran els sectors civils implicats. El 18 de maig queda constituïda la Junta Militar de Defensa Militar de Catalunya, presidida pel tinent coronel Francisco Isarre.

  Dimarts 19 de maig
  DISCURS TREMENDISTA
  Calvo Sotelo insinua que l’Exèrcit ha d’actuar. La dreta descriu un panorama de desordre generalitzat. La violència política durant el període causa 444 morts, més d’esquerres que no de dretes, i cap sacerdot o religiós. Casares Quiroga presenta un programa en què es declara bel·ligerant davant el «feixisme que vol una guerra civil» però adverteix a les esquerres que tampoc tolerarà «actes de violència». Tots el desbordaran.

  Dilluns 25 de maig
  PRIMER PLA DE REBEL·LIÓ
  Primera instrucció de Mola en què fixa plans militars. Han de caure sobre la capital columnes de tres divisions orgàniques: la 7a (Valladolid), la 5a (Saragossa) i la 6a (Burgos). La 8a (la Corunya) i la 4a (Barcelona) s’han de limitar a «mantenir a ratlla les masses proletàries». La 3a (València) ha d’amenaçar Madrid o recolzar Barcelona si aquesta perilla. Mola no compta a guanyar Madrid i Sevilla, i ordena que el Marroc, les Canàries i les Balears quedin «en actitud passiva» com a reserva.

  Divendres 5 de juny
  L’OBJECTIU
  Mola estableix els objectius polítics inicials dels sublevats. S’haurà de constituir un Directori Militar que crearà un «Estat fort i disciplinat» i que durant el seu període de gestió es comprometrà a «no canviar el règim republicà». El restabliment d’Alfons XIII (que rebutjarien falangistes, carlistes i part dels generals), no està en l’ordre del dia.

  Divendres 12 de juny
  UN GOVERN CÀNDID
  Casares Quiroga proposa al sospitós Yagüe deixar el seu comandament a Ceuta. El coronel, al capdavant dels preparatius al Marroc, s’hi nega. Casares creu en la seva «paraula d’honor» de no rebel·lar-se i el manté en aquest destí clau.

  Dimecres 17 de juny
  UN PÍCNIC A LES CANÀRIES
  Franco es reuneix amb caps i oficials de Tenerife a les pinedes de l’Esperanza. «Ens juramentem a seguir cegament i amb fe inviolable, donant-li així la confiança plena en aquestes guarnicions», explica un dels presents.

  Dissabte 20 de juny
  L’ÀFRICA ENTRA EN JOC
  Cinquena instrucció reservada de Mola, que modifica el pla militar del cop. Incorpora a la marxa sobre Madrid dues columnes de l’Exèrcit del Marroc que han de travessar l’Estret i marxar cap a la Meseta per Despeñaperros. Franco i Yagüe deixen de tenir un paper secundari en el dispositiu militar. «Ha d’advertir-se als tímids i vacil·lants que aquell que no estigui amb nosaltres està contra nosaltres», anuncia Mola. En totes les guarnicions, els sublevats ajusten els seus torns de vacances per estar als seus llocs a finals de juliol

  Dimarts 23 de juny
  EL SIBIL·LÍ FRANCO
  Carta de Franco a Casares Quiroga. Li suggereix que l’Exèrcit serà lleial si se’l tracta amb propietat. ¿Encara dubta de sumar-se al cop, temorós d’un fracàs (una actitud que irritava la resta de sublevats, que arriben a posar-li el nom de Miss Canarias 1936) o es tracta d’un engany? «Franco no farà res que el comprometi: estarà sempre en l’ombra, perquè és un cuco», comenta Sanjurjo.

  Dissabte 27 de juny
  UN SECRET SABUT
  L’Estat Major Central alerta d’un «immediat moviment militar» que «començarà a províncies o potser a l’Àfrica» i argumentarà que vol prevenir un cop «violent d’esquerres» del qual «no hi ha cap mena de notícia que permeti creure que s’hagi de produir».

  Diumenge 5 de juliol
  UN AVIÓ PER A FRANCO
  Juan Ignacio Luca de Tena, propietari de l’ABC, encarrega al seu corresponsal a Londres, Luis A. Bolín, que llogui un avió per traslladar Franco de les Canàries a Ceuta, per posar-se al capdavant de l’Exèrcit del Marroc.

  Dissabte 11 de juliol
  QUEIPO ES PREPARA
  Queipo de Llano, responsable dels carrabiners, arriba a Sevilla per assegurar l’èxit del cop davant la resistència dels oficials de màxima graduació de la capital andalusa. Sovint s’oblida que només 5 dels 11 comandants de les divisions orgàniques i comandàncies i 4 dels 21 generals de divisió es rebel·laran.

  Diumenge 12 de juliol
  FRANCO, ESPECULANT
  Franco envia un missatge en clau que irrita Mola («geografia poc extensa»), en què indica que encara no està disposat a pronunciar-se. En canvi Yagüe, després de les maniobres de l’Exèrcit d’Àfrica al Llano Amarillo, escriu a Mola per assegurar-li que totes les forces seran a les seves bases, esperant ordres, el 16 de juliol. «Ho tinc tot preparat; els bans de guerra fets. No dubto ni un moment del triomf». Mola es planteja seguir sense Franco i demanar a Sanjurjo que s’ocupi del Marroc.

  Dilluns 13 de juliol
  EN EL PITJOR MOMENT
  Membres de la Guàrdia d’Assalt vengen l’assassinat del tinent Castillo per un grup de falangistes, la nit anterior, matant el diputat monàrquic José Calvo Sotelo. El mecanisme del cop ja estava en marxa abans, però l’assassinat acaba de decidir algun indecisos. És el cas, si es creu en les seves paraules, de Franco.

  Dimecres 15 de juliol
  TOTS AL SEU LLOC
  Els carlistes se sumen al moviment. Fins aquell moment, el seu dirigent, Fal Conde, havia posat com a condició que es liquidés la República de manera immediata per proclamar regent el pretendent Xavier de Borbó. Entre el 15 i el 17 de juliol arriben als líders sublevats missatges en clau que indiquen que el cop començarà a Melilla, «el 17 a les 17». A partir d’aquell moment, s’ha de produir una sèrie d’aixecaments en cadena. Mola renuncia a una acció simultània per evitar una sortida en fals si es llança una contraordre i aquesta no arriba a tothom. Aquesta opció, en canvi, oferirà possibilitats de reacció al Govern. Es constitueix el Comitè Nacional de Defensa Confederal de la CNT-FAI-AIT davant un cop que «no pot ni ha de ser una sorpresa».

  Dijous 16 de juliol
  UNA MORT OPORTUNA
  El comandant de Las Palmas, Amadeo Balmes, mor d’un tret al provar una pistola. Això li permetrà a Franco abandonar Tenerife per assistir a l’enterrament a Gran Canària, on sospitosament ja l’estava esperant el Dragon Rapide. «Sense cap mena de dubte, fa la impressió de ser un assassinat ben planejat», opina l’historiador Ángel Viñas.

  Divendres 17 de juliol
  INICI DE LA CARNISSERIA
  El general Batet s’entrevista a Iratxe al matí amb el general Mola per dissuadir-lo. Aquest li dóna la seva paraula d’honor que no se sublevarà. A les 5 de la tarda els rebels surten al carrer a Melilla. Al capvespre sonen les cornetes i tambors i es llegeix un ban firmat per Franco: «Faig saber: una vegada més, l’Exèrcit, unit a les altres forces de la nació, s’ha vist obligat a recollir l’anhel de la gran majoria d’espanyols (…) es tracta de restablir l’imperi de l’ordre dins de la República, no només en les seves aparences o signes exteriors sinó en la seva mateixa essència». A tot el protectorat s’apliquen les normes d’execució previstes per Mola, que es repetiran a tot Espanya: destitució dels caps militars fidels, declaració de l’estat de guerra, ocupació dels centres de poder civil i serveis públics, detenció dels militants d’esquerres i execucions sumàries. La nit del 17 al 18 de juliol hi ha només al Marroc 225 afusellats.

  Dissabte 18 de juliol
  EL DIA DE FRANCO
  A les 5.15 hores, Radio Las Palmas difon el ban de Franco que acaba amb una proclama: «fraternitat, igualtat i llibertat». A les 8.30 hores, el Govern de la República radia un comunicat. «S’ha frustrat un nou intent criminal contra la República. (…) el Govern declara que el moviment està circumscrit a determinades ciutats del Protectorat i que ningú, absolutament ningú, s’hi ha sumat a la Península». El pitjor no és que les autoritats republicanes s’enganyin, sinó que amb prou feines prenen mesures preventives. A les 10 hores d’aquell mateix dia, el coronel Sáez de Buruaga envia un telegrama a Franco comunicant que són «propietaris absoluts de totes les places del Marroc» i que pot aterrar a Tetuan o Larraix perquè forces del Marroc es posin «a les seves ordres». A les 14.00 hores s’enlaira el Dragon Rapide de Gando. Fa escala a Casablanca, amb Franco de civil i amb el bigoti afaitat, i no arribarà a Tetuan fins l’endemà. Malgrat que el 18 de juliol serà la data que passa a la història (malgrat que Franco en aquell moment només aspirava a obtenir l’Alt Comissariat del Marroc), aquell dia només surt al carrer l’Exèrcit a les Canàries, Sevilla, Còrdova i (sense èxit) a Màlaga.

  Diumenge 19 de juliol
  EL DIA DE LA VERITAT
  El 19 de juliol, a les hores prèviament fixades, es desenvolupa el gruix de la revolta. Es produeixen alçaments exitosos a Àvila, Burgos, Cáceres, Cadis, Osca, Logronyo, Oviedo, Palència, Mallorca, Pamplona, Salamanca, Segòvia, Sòria, Terol, Valladolid, Vitòria, Zamora i Saragossa, i finalment derrotats a Ciudad Real, Barcelona, Girona, Madrid, Lleida i Albacete. Resistència desigual de milícies obreres i forces de seguretat.

  Dilluns 20 de juliol
  EL CAP S’ESTAVELLA
  S’estavella l’avioneta que havia de traslladar Sanjurjo a Burgos per prendre el comandament. A Madrid, assalt a la caserna de la Montaña, on s’havien tancat els insurrectes. Goded es rendeix a Barcelona. Segueixen els pronunciaments a la Corunya, Granada, Lleó, Lugo, Ourense i Pontevedra,

  Dimarts 21 de juliol
  L’ÚLTIM DIA DEL COP
  Últims moviments, tots ells frustrats, a Toledo, Sant Sebastià, Guadalajara i Almeria. El cop és derrotat allà on les forces de seguretat i els militants d’esquerra resisteixen conjuntament (Barcelona, Madrid, Màlaga, Gijón, Sant Sebastià) i ni tan sols s’arriba a produir en llocs on els rebels són febles o han estat desactivats (Alacant, València, Badajoz, Bilbao, Castelló, Conca, Huelva, Jaén, Múrcia, Santander i Tarragona). Als bastions obrers en què els sindicats no tenen al seu costat la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt (Sevilla, Saragossa) el cop militar dels revels triomfa. I no troba resistència on compta amb una base social àmplia i armada (Navarra i part de Castella la Vella).

  Dijous 23 de juliol
  VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL
  Queipo de Llano: «Els nostres valents legionaris i regulars han demostrat als rojos covards el que significa ser home de debò. I, a la vegada, a les seves dones. Això és totalment justificat perquè aquestes comunistes i anarquistes prediquen l’amor lliure. Ara almenys sabran què són homes de debò i no milicians maricons. No s’alliberaran per més que bramin i s’hi resisteixin». La repressió bat rècords de salvatgisme a Andalusia: 47.400 executats.

  Divendres 24 de juliol
  ENCARA SÓN QUATRE
  Es forma la Junta de Defensa Nacional, presidida pel general Miguel Cabanellas, el general amb més antiguitat. Mola, Queipo de Llano i Franco reben el comandament dels exèrcits del Nord, del Sud i d’Àfrica. Franco encara haurà de maniobrar pel comandament suprem.

  Dissabte 25 de juliol
  EL CONFLICTE
  Dos empresaris alemanys enviats per Franco s’entrevisten amb Hitler, que decideix oferir suport aeri als rebels per traslladar les seves tropes a la Península. El 28 de juliol comença a arribar material ofert per Mussolini.

  Dimarts 28 de juliol
  COMENÇA LA GUERRA
  El Foreign Office qualifica per primera vegada en un informe la revolta com a «Spanish Civil War». Aquell mateix dia el Govern de la República autoritza el Ministeri de la Guerra a declarar «zona de guerra» les àrees en què es desenvolupin operacions militars i la Junta de Defensa Nacional de l’Exèrcit rebel emet un ban que estén l’estat de guerra a tot el territori. Han fracassat tant el cop d’Estat tal com havia estat planificat en els últims mesos com els intents de la República de sufocar la sublevació. Comencen tres anys de contesa fratricida.

  Entra per respondre