Home // Page 536

>El creixement de Tavernes "ha de ser objecte d’un assossegat debat al municipi"

>L. B. B., Valencia
El Colegio de Arquitectos considera que un crecimiento del calibre que se proyecta en la localidad de la Safor «debe ser objeto de un sosegado debate en el municipio» . Sin embargo, el Ayuntamiento de Tavernes ha hurtado a los ciudadanos la posibilidad de debatir sobre el futuro de su territorio ya que, según advierten los arquitectos, el concierto previo carece de Plan de Participación Pública, un requisito necesario para iniciar la tramitación del concierto previo exigido por el artículo 45 del Reglamento del Paisaje, en vigor desde agosto de 2006, o de los exigencias establecidas en la Ley de Ordenación del Territorio y Protección del Paisaje (Lotpp) aprobada en 2004. Tavernes, a parte de reconocer que el concierto previo es un traje a medida para introducir los dos PAI en su plan general asegura que redacta el documento para adaptar el planeamiento municipal al Plan de Acción Territorial del Litoral (PATL) y a la nueva legislación urbanística. Sin embargo, los arquitectos no han encontrado «ni referencias ni justificación del cumplimiento del Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística (ROGTU), el Reglamento del Paisaje o la Ley del Golf» .

De hecho, «el documento carece de los planos con la delimitación y valor de las unidades paisajísticas, el inventario de recursos paisajísticos y su valor, la delimitación del sistema de espacios abiertos y la determinación provisional de los objetivos de calidad» , requisitos que también se exigen en el Reglamento del Paisaje.

De hecho, el mismo ayuntamiento de Tavernes anuncia que de forma anexa al concierto previo se ha de elaborar y exponer al público un Estudio de Paisaje que modificará el concierto previo, en información pública desde el 28 de diciembre. Ante estas carencias y modificaciones, el CTAV pide «una nueva exposición al público del documento de concierto completo» y que se adapte a la normativa que no recoge (del golf, del paisaje) «antes de continuar su tramitación ».

Por último, y aunque se reconoce «un esfuerzo admirable de adaptación al Plan del Litoral» los arquitectos detectan hasta 16 contradicciones o incumplimientos del concierto previo de Tavernes de Valldigna con el documento de ordenación de la franja costera que aún tiene pendiente de aprobar la Conselleria de Territorio. Y exigen que se profundice en cuestiones como la inundabilidad, el consumo de agua de las viviendas y los campos de golf o la regresión de la costa.
Font: Levante-EMV

>Un fleix, a Joan Pellicer…

>Des de la Plataforma pels Pobles de la Safor, volem expressar la nostra tristesa per la marxa del mestre i company Joan Pellicer, el gran muntanyenc, botànic i coneixedor de Diània. Després d’aquests dies carregats de sentiments i emocions per aquest fet, volem acomiadar-nos d’ell en l’entorn on el vam conèixer i on vam gaudir més les seues paraules, per tal motiu, la nostra Plataforma, convoca a totes les associacions, col·lectius i veïns de la Safor a participar de la plantació que farem el proper diumenge dia 11 de febrer a l’ombria del Massís del Mondúver. En l’acte plantarem uns fleixos en record de Joan i llegirem algunes de les seues paraules harmonioses.

La cita serà a la Passarel·la sobre el riu Serpís del Passeig de les Germanies de Gandia a les 11,00 hores del diumenge 11 de febrer, des d’on ens traslladarem en cotxes particulars a la Font Nova de les Foies. També es podrà acudir directament a les 11,30 hores a la Font Nova de les Foies. Des d’allí passejarem fins a la Font de les Maiadetes on plantarem i gaudirem tots junts de l’ombria que tantes vegades va recórrer i citar.

>Company d’estimes

>PLATAFORMA PELS POBLES DE LA SAFOR*

Quina sega, aquest hivern. Ens ha deixat Joan Pellicer, un home savi. Joan coneixia la terra de debò, i se l’estimava com ningú. Sabia observar i escoltar. I constantment n’aprenia. Dels pastors, en recopilava remeis ancestrals; dels ramaders i els caçadors, els senders de les muntanyes; de la gent gran, mots quasi oblidats.

A la tasca intel·lectual sobre el patrimoni natural i la cultura popular, Joan n’afegia el compromís. Un compromís cap al “simulacre de medi natural” que ens resta a la Safor, com encertadament havia dit fa uns mesos a la televisió comarcal.

Joan treballava per la continuïtat d’espais com la marjal, la preservació de les planures no construïdes encara, i la muntanya, sotmesa a tantes agressions. També amb les seues diapositives ens va il·luminar a tots, va encendre una guspira, una drecera que de bon grat volem continuar.

Amb la mort de Joan, s’acaba una manera d’entendre el món. La munió de pastors, ramaders, llauradors, ferrers, observadors d’aus, etc. que li varen transmetre un patrimoni cultural traspassat de generació en generació.

Eixe llegat hi perviurà, però, a través de la seua obra, essencial, on l’erudició de la cultura clàssica i l’especialització etnobotànica es fonen amb la cultura popular, la tradició i la recuperació d’una toponímia i d’un llenguatge amb variants riquíssimes.

Se’n va un amic, un home savi i humil. Ens resta tanmateix el que ha fet, i és moltíssim. Que gran se’ns farà la teua absència, Joan, tu qui has estat el mestre i alhora el company, irreemplaçable, en aquest viatge.

Hui les dones i els homes de la natura i de la lluita diària per la supervivència del medi ambient estem ben tristos; tot i això, hi ha qui està content: les muntanyes, els barrancs, els serrells, l’oceà de pedra que forma la Diània, la pebrella i els mussols, deuen estar ben contents, perquè hui, per sempre, tindran a Joan eternament.

Des de la Plataforma pels Pobles de la Safor, volem retre un xicotet homenatge a Joan; per això el proper cap de setmana, ho farem de la millor forma que pensem: plantant un fleix a la seua comarca.

*Christelle Enguix, Roger Cremades, Sònia Fayos, Jordi Puig, Salva Sanchis, Jesús Vilaplana, Xavi Ródenas, Voro Juan, Toni Mascarell, José Mª Peiró, Gisela i Claudi Sendra, Paco Sastre…

>Dos reportatges sobre l’alta tensió

>La alta tensión llega a las altas instancias judiciales
El culebrón que se ha creado, a raíz del trazado de la línea de Alta Tensión entre Villanueva de Castellón y Gandia, parece que durante los próximos meses llegará, al fin, a su epílogo. Y es que, tras las múltiples batallas legales que Iberdrola lleva ganadas, ahora el sector contrario a la línea se ha visto forzado a acudir a las instancias europeas. La Comisión Europea, el tribunal Europeo de Luxemburgo, así como posiblemente, el Tribunal Superior de Justicia y el Tribunal Constitucional español tendrán, de nuevo, este asunto sobre su mesa. Mientras tanto las movilizaciones y protestas continuarán. La próxima, el 24 de febrero en Barxeta.
Juanjo Benítez 02/02/2007
(Llegiu-lo a Safor-Guia)

David contra Goliat
El Ayuntamiento de Barxeta quema los últimos cartuchos legales para borrar del mapa la línea de alta tensión entre Castelló de la Ribera y Gandia. En la batalla está respaldado por la mayoría de las localidades
afectadas. Mientras, la línea de Iberdrola está casi terminada y entrará
en servicio este verano.
Miquel Font
(Descarregueu-vos-ho de Gente de la Safor -PDF-)

>Els Alcaldes de Tavernes i Simat contesten al darrer comunicat del Fucat

>Segons comunica el FUCAT els Alcaldes de Tavernes i Simat de La Valldigna han respost a les crítiques del darrer comunicat de les Plataformes, que es va emetre després de la Reunió d’Alcaldes a Barxeta, en declaracions a la revista comarcal Safor Guia.

Vicent Palomares, explicó a este medio, que “no entiende porqué unas plataformas cívicas están tan politizadas y porqué centran sus críticas en su persona cuando hemos sido uno de los ayuntamientos que más han apoyado en las protestas y han luchado contra la línea”. Palomares añadió que, respecto a las obras, “se está cumpliendo lo que expone el proyecto y si la plataforma ha encontrado algún detalle inseguro, debería haber informado al Ayuntamiento y no hay ningún problema en volver a comprobarlo in situ con los técnicos”.

Por su parte, el alcalde de Tavernes, Eugenio Pérez, contestó a las críticas de la Plataforma indicando que “ellos no se suman a ninguna protesta, sino que apoyan el recurso de Barxeta porque desean que se respete la legalidad en todos los tramos de la línea y si un ayuntamiento cree que la vulnera es nuestro deber apoyar esta iniciativa.”

Reportatge a Safor-Guia

>Sapena asegura que el PAI de Palma sigue adelante

>El alcalde de Palma de Gandia, Joan Sapena ha asegurado que el PAI que afecta a este término municipal, sigue adelante a falta de dos documentos, ya que en ningún momento se ha decretado su suspensión, tal y como anunciaron la semana pasada desde el Bloc.
El edil ha explicado que en estos momentos ya se ha redactado el informe de sostenibilidad “y se expondrá públicamente durante 45 días, tal y como marca la ley, pero en cualquier caso llegaremos en tiempo y manera al plazo de la conselleria”.

Respecto a la acusación del Bloc de no haber realizado un estudio del paisaje, Sapena ha aportado una documentación “de 44 hojas que ha sido presentada en conselleria y en la que únicamente falta el plan de participación pública que nosotros consideramos que no era requisito de acuerdo con la LUV”.

[Llegeix més: Notícia de Onda Naranja COPE]

>Mobilització o indiferència sobre el canvi climàtic

>El compromís amb el treball per fer front al canvi climàtic és un factor que resulta difícilment mesurable. No obstant, aquest dijous 1 de febrer, de 19:55 h. a 20:00 h. hom ho haurà pogut comprovar entre el veïnat.
Els darrers dies la convocatòria a l’apagada de hui a les 19:55 h. ha circulat per Internet com a principal mitjà de difusió. Els mitjans de comunicació electrònics i en paper també se’n feren ressò. A més, determinats noticiaris han cobert la intenció de protesta que s’havia convocat a nivell global.

Algunes associacions i grups polítics s’hi han adherit i unes poques administracions n’han anunciat accions tèbies, com la reducció de la intensitat lumínica en punts molt determinats. Com veiem a les imatges molts dels nostres ajuntaments que prediquen un consum responsable no s’han immutat. A les fotografies, els afores de Ròtova, l’avinguda Nou d’Octubre i el polígon industrial, 2 minuts abans de les 20:00 h. del dijous.
Enllaç sobre la notícia a Vilaweb A Safor-Guia
Font: Col·lectiu Vall de Vernissa.

>Després de la reunió de Barxeta, noves cites contra l’alta tensió.

>COMUNICAT A LA PREMSA
Des del FUCAT, “Fòrum Unitari Contra l’Alta Tensió” volem agrair l’assistència de tots i cadascun dels Alcaldes, que van assistir a la reunió d’ahir a l’Ajuntament de Barxeta (Castelló de la Ribera, Senyera, Rafelguaraf, l’Ènova, Manuel, Barxeta, Simat, Benifairó i Tavernes de la Valldigna, Xeraco), així com la nombrosa delegació enviada per l’Ajuntament de Gandia, i la presència del Sr. President de la Mancomunitat de la Safor.

Agraïm també la infraestructura prestada, l’interès i la il·lusió del consistori de Barxeta, i manifestem novament el nostre suport a la iniciativa judicial encetada i promoguda des de La Costera.

CONVOQUEM, ara i açi, la propera Manifestació Unitària Contra l’Alta Tensió pel proper dissabte 24 de febrer de 2007 a les 16:30h, que partirà de la porta de l’Ajuntament de Barxeta (La Costera).

Fem una crida als Artistes de les comarques centrals perquè participen, enviant els seus treballs, en la Campanya del FUCAT “ARTISTES EN CONTRA DE L’ALTA TENSIÓ”. Aquests treballs seran exposats en una exposició col·lectiva que recorrerà els pobles afectats, i que serviran per a futures campanyes de les diferents plataformes que conformen el FUCAT.

Tot i això voldríem puntualitzar:

*Lamentem la no assistència del Sr. President de la Mancomunitat de la Valldigna que, a pesar d’haver confirmat la seva presència, ens ha donat el seu silenci com a resposta, i recordem la seua presència en actes convocats pel PP de Tavernes, per justificar el pas de la Línia d’Alta Tensió per la Valldigna.

*Demanem a la ciutadania una reflexió sobre l’actual postura del Govern del PP a Tavernes de la Valldigna, que actualment sembla possicionar-se a favor d’aquests nous recursos, quan en debats públics han justificat el pas de la línia, en la pràxis política han aprovat diferents PAI’s devastadors, i per tant el grafiat d’aquesta línia. Recordem que abans han utilitzat electoralment els arguments d’oposició a la línia, i encapçalat manifestacions en contra, signant finalment un lamentable conveni amb IBERDROLA.

*En el cas de Simat, voldríem recordar que el passat 27 de juliol amb els vots del PP i el PSOE, també va estar aprovat un PAI, que destruirà per sempre més, l’estructura de Simat com a poble, i que també inclou el grafiat de la línia.

*Estudiem la possibilitat de denunciar davant els jutjats IBERDROLA, per incompliment de les normes de seguretat en el pas de la línia d’Alta Tensió, en el seu tram soterrat, al pas pel terme; i l’Ajuntament de Simat de la Valldigna, per no vetllar per la seguretat dels seus ciutadans.

*Lamentem la posició de l’Ajuntament de Benifairó de la Valldigna, que amb l’unanimitat dels seus 9 regidors, van possibilitar en el seu dia el pas soterrat de la línia en el seu terme.

*També esmentem el silenci de tots aquests anys dels consitoris de Xeresa i Xeraco, que han permés l’actual entramat de fils, que esta a la vista tothom.

Finalment, desitgem i esperem que la bona voluntat i les declaracions dels Srs. Alcaldes no siguen fruit de la proximitat de les properes eleccions de maig, sinó un veritable posicionament per fer-se sentir davant Europa i l’Estat Espanyol, i garantir així que sesenta ben forta i recolzada la veu dels pobles de La Safor-Valldigna i la Ribera, tantes voltes manifestada i silenciada.

Barxeta, 27 de gener de 2007.

>El alcalde de Ador (PP) da tres horas a la oposición para estudiar y aprobar un PAI

> El pleno se convocó por la tarde y tres concejales ni siquiera llegaron a enterarse

>"BASES PER A UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL"

>COMPROMÍS PEL TERRITORI

1 -“Delimitar les línies mestres d’UN NOU MODEL TERRITORIAL, SOCIAL, ECONÒMIC I ENERGÈTIC, mitjançant l’obertura d’un ampli debat social. Un model que responga a les necessitats reals de la població, racionalitze els sectors productius, fomente una nova “cultura del sòl” com a recurs natural limitat i com a patrimoni comú de difícil recuperació una vegada s’ha destruït, al temps que rebutge l’ús del sòl com una mercaderia i un medi de fer negocis especulatius i per tant es limite l’activitat urbanística, impedesca l’especulació, protegesca i respecte de forma efectiva el medi natural i el patrimoni cultural, fomente l’ús racional dels recursos naturals i energètics i aposte de manera clara pel model de ciutat mediterrània: compacta, multifuncional, amb creixements integrats, harmònics i sostenibles, front a les “ciutats temàtiques” i les aglomeracions extensives.

– En el marc d’una moratòria urbanística i de grans infraestructures així com en el desenvolupament d’una nova legislació en matèria mediambiental, urbanística, d’infraestructures i transport es promourà un debat social amb l’objectiu de delimitar les línies mestres d’un nou model territorial, social, econòmic i energètic. Es crearan els mecanismes de participació necessaris per tal d’articular aquest debat que haurà de fer-se amb criteris de pluralitat, transparència, publicitat i difusió. Les conclusions i propostes finals es plasmaran en un Pla d’Ordenació del Territori i en una Plans d’Ordenació Comarcals que tinguen en compte la capacitat d’acollida per a complir els objectius ací enunciats.

– Participació en dit debat dels distints sectors i agents socials que composen la societat valenciana: partits polítics, sindicats i organitzacions empresarials, grups ecologistes, moviments socials, professionals i tècnics, universitat…

2- UNA NOVA LEGISLACIÓ, elaborada amb la participació ciutadana, que tinga com a objectius clars frenar l’especulació i primar la protecció del medi, del paisatge i del patrimoni cultural sobre els objectius concrets dels projectes, i que, a més, procure vies efectives de participació ciutadana. Fins l’aprovació d’eixa legislació ha de quedar en suspens la tramitació, aprovació o execució de qualsevol projecte que afecte de forma important el territori.

– Revisió de la legislació valenciana en matèria mediambiental, urbanística, de transport i infraestructures. Aquesta revisió afectarà a les següents lleis i projectes, així com als reglaments i normatives que les desenvolupen: Llei Urbanística Valenciana, Llei de Qualitat Ambiental, Pla d’Infraestructures Estratègiques, Llei de Residus…

– Elaboració d’un Pla d’Ordenació del Territori Valencià i dels Plans d’Ordenació Territorials, amb criteris de participació, transparència, publicitat i difusió.

– Elaboració d’una Llei de Participació Ciutadana que articule i normativitze la participació ciutadana en els distints projectes d’àmbit local, comarcal o de País. Dita participació, que ha de ser preceptiva, haurà de fer-se amb criteris de transparència, publicitat i difusió, i haurà de contemplar-se en les diferents fases del projecte, en especial en l’elaboració, aprovació i seguiment posterior. Haurà d’acreditar-se aquesta participació per a la validesa dels projectes. Hauran d’establir-se mecanismes de participació real i dotació pressupostària suficient per a dotar de mitjans personals i materials dita participació. Els informes elaborats pels distints òrgans de participació tindran un pes fonamental a l’hora de prendre les decisions definitives respecte als projectes estudiats.

– Fer vinculants per llei els informes sobre disponibilitat de recursos hídrics que en aquest moment són preceptius però no vinculants. Igualment es protegiran de manera efectiva els recursos hídrics superficials i subterranis.

– D’acord amb els sentit fonamentalment social de l’urbanisme la iniciativa per a desenvolupar projectes urbanístics ha de ser pública, pel que sols les adminstracions públiques podran plantejar, dins dels límits supramunicipals del Plans d’Ordenació Territorial, aquests projectes, desapareixent la figura de l’agent urbanitzador. Les empreses promotores i constructores hauran de supeditar-se per tant a les línies marcades per l’administració.

– Promulgació d’una llei antiespeculació amb l’objectiu de que la titularitat d’una vivenda no siga objecte de negoci, dirigida a garantir que la major part de les plusvàlues generades en els processos d’urbanització passen al sector públic que haurà de invertir-les en reducció del preu de la vivenda, en la reducció dels impostos als compradors de la 1ª vivenda, en la reducció de l’Impost de Bens Inmoblesper als propietaris d’una única vivenda que siga la vivenda habitual, per a la construcció de VPO o vivendes socials, adquisició de patrimoni públic o altres finalitats de caràcter social. S’aplicaran mesures fiscals (gravant especialment les segones residències, els habitatges buits, les transmissions successives…), del control oficial dels preus, etc. de forma que el titular d’una vivenda desocupada tinga un cost que anul·le o reduisca significativament el benefici de la simple possessió del bé inmoble. El càlcul d’aquest impost haurà de tindre en compte el nombre de propietats desocupades en mans un mateix titular de forma que l’import de l’impost cresca de forma proporcional al nombre de propietats desocupades en propietat.

3- En el procés d’establiment d’un nou model urbanístic i territorial amb l’avaluació i revisió del present es decretarà una MORATÒRIA que comporte la no aprovació, la suspensió o la paralització de projectes, urbanístics o de grans infrastructures, que no acrediten o no hagen acreditat la seua sostenibilitat i la suficient transparència informativa, així com el requisit d’acord previ amb els ciutadans afectats, entenent com a afectats el conjunt de la ciutadania, a l’igual que una àmplia acceptació social, tant en els objectius concrets del projecte com en el seu impacte ambiental i cultural.

-Moratòria: És un instrument conjuntural davant l’actual situació de desordre i destrucció del territori. Ssignifica un compàs d’espera en la realització de projectes que afecten al territori, de tal manera que la ciutadania, i els seus representants amb ella, puguen disposar d’un temps per pensar el País que volem, i elaborar durant eixe temps un model territorial i urbanístic, i una legislació que responguen a les necessitats reals de la població. Les característiques concretes d’aquesta moratòria serien les següents:

– Moratòria dels projectes urbanístics que estiguen fora d’ordenació fins la seua tramitació d’acord amb la nova legislació. La moratòria urbanística tindrà una duració màxima de 2 anys, el temps necessari per a elaborar una nova legislació (punt 3) després de l’obertura d’un ample debat sobre el model territorial amb participació dels diversos sectors que composen la societat valenciana (punt 2)

– Revisió dels projectes que dins d’ordenació tinguen característiques d’insostenibilitat similars als que s’efectuen fora d’ordenació. A títol orientatiu podria afectar a aquells projectes que suposen l’increment de més del 10% de la població total del municipi o del número total de vivendes censades, o estant contemplats dins d’ordenació suposen increments absoluts de més de 2.000 persones o 800 vivendes. Igualment a aquells projectes que suposen un impacte ambiental important.

– Revisió generalitzada de tots els PGOU per una comissió especial que haurà de finalitzar en un termini de 2 anys els seus treballs i recomanacions de modificacions.

– Revisió de les grans infraestructures projectades per al País Valencià per tal de adequar-les a una nova situació on primen els objectius de resposta a les necessitats reals, moderació, racionalitat, principi de precaució, protecció i respecte al medi natural, al paisatge i al patrimoni cultural, ús racional dels recursos naturals i energètics i participació ciutadana. En aquest sentit es decretarà una moratòria màxima de dos anys respecte a línies exclusives d’alta velocitat, aeroports, ports i carreteres d’alta capacitat com autovies i autopistes. Els criteris respecte a noves vies de comunicació estaran continguts en un Pla Integral d’Infraestructures i en un Pla Director de Ferrocarrils. Es prioritzaran els desplaçaments en transport públic, potenciant especialment el ferrocarril i els desplaçaments a peu i en bicicleta. Els Plans d’Ordenació Comarcals determinaran els paràmetres de transport de cada territori.

– No aprovació de cap projecte que no haja acreditat la realització d’Estudi Arqueològic previ del Béns Culturals (BIC i altres) que estiguen afectats per eixe projecte o que afecte Bens Culturals que hagen de tindre obligatòriament Pla Especial de Protecció i aquest no estiga aprovat. Tot això, d’acord a la vigent Llei de Patrimoni Valenciana. Catalogació i declaració com a BIC o com a Béns de Rellevància Local dels diversos elements del patrimoni cultural de cada municipi, si s’escau. Elaboració i aprovació dels corresponents Plans Especials de Protecció entre cada Ajuntament i Conselleries implicades.

PARÀMETRES PER A UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I URBANÍSTICA

La futura Política Territorial al País Valencià parteix del seu caràcter eminentment social, la qual cosa implica impedir efectivament l’especulació, revertir les plusvàlues en benefici social, protegir realment el medi i el patrimoni cultural, i garantir la promoció i el control efectiu dels projectes des de les Administracions locals coordinades a nivell supramunicipal, i des de l’Administració autonòmica, així com amb la participació ciutadana present en el procés de tal manera que tot projecte compte amb el màxim consens com a requisit per a poder ser aprovat.

– No aprovar cap projecte que no compte amb consens social o tinga un fort impacte ambiental o cultural. Especial atenció es prestarà a l’Estudi d’Impacte Ambiental. Tot això, d’acord amb la legislació urbanística, ambiental i territorial. El mateix criteri s’aplicarà en les modificacions que es realitzen als Plans Generals aprovats.

– Diferenciació entre els projectes urbanístics que tinguen com a finalitat la residència estable i permanent com a habitatge principal dels projectes destinats a l’oci, segones residències, turisme…, amb la finalitat d’establir un àmbit de protecció i recolzament als primers, mentre sobre els segons hauria de repercutir els costos no sols d’urbanització i construcció, sinó dels posteriors serveis necessaris per al seu manteniment.

– Donat que l’habitatge protegit hauria de ser l’ordinari en el nostre model social, la majoria de les residències haurien de tindre aquesta consideració, pel que el 50 % com a mínim de les noves vivendes, de cada municipi contemplades en el PGOU es dedicaran a V.P.O o vivendes socials. Aquest número de vivendes es distribuirà de manera homogènia entre els diversos sectors del Pla General.

– Aposta clara pel model de ciutat mediterrània: compacta, multifuncional, amb creixements integrats, harmònics i sostenibles – també en quant l’escala edificatòria-, dotada dels serveis, espais de sociabilitat, infraestructures i transport públic necessaris, front a les “ciutats temàtiques” i les aglomeracions extensives.

– A través del Pla d’Ordenació del Territori Valencià i dels Plans d’Ordenació Territorials es determinaran els paràmetres màxims, de zones urbanes, industrials o comercials, que les distintes zones, comarques i poblacions han d’assumir en el seu desenvolupament per a que prime els objectius de resposta a les necessitats reals, moderació, racionalitat, principi de precaució, protecció i respecte al medi natural i als espais agraris, al paisatge i al patrimoni cultural, ús racional dels recursos naturals (com l’aigua i el sòl fertil) i energètics i participació ciutadana. No es podrà urbanitzar en zones que gaudeixen de protecció natural com els Llocs d’Interés Comunitari ni en les zones d’amortiment d’impactes dels espais naturals protegits, igualment s’hauran d’establir mesures efectives per a evitar l’aïllament dels espais protegits i garantir la seua connectivitat ecològica.

– Realització d’estudis comarcals respecte a les zones industrials i comercials, dins els Plans d’Ordenació Territorials, per a determinar el grau d’oferta o de demanda de cada zona i comarca amb la intenció d’arribar a models homogenis racionals i no a una competició entre les poblacions que suposen un increment irracional i innecessari.

– Aquelles poblacions, zones o comarques on s’hagen realitzat projectes insostenibles que superen els límits anteriors hauran de realitzar propostes de reversió i recuperació del territori afectat bé de manera directa per mig de reclassificacions o indirecta (en cas de que no puga realitzar-se de manera directa).

– S’hauran de preservar els espais agraris atès les seues funcions mediambientals , socials i econòmiques. En particular s’establiran plans específics de protecció i viabilitat de l’agricultura periurbana per constituir un element fonamental d’ordenació territorial que impedeixen el creixement il·limitat del les ciutats, generen paisatge i humanitzen els entorns urbans.

– Prioritzar la consolidació i ocupació dels centre urbans.

– Pla de rehabilitació de vivendes antigues i dels centres urbans. Promoció de vivendes de lloguer. Pla d’ocupació de vivendes buides.
Font: Compromís pel territori.

css.php
%d bloggers like this: