Home // Page 525

>infoFUCAT

>
– En llibertat dos membres dels col·lectius contra la MAT que havien estat detinguts a Catalunya Nord [Llibertat.cat]

– Manifest per un nou model energètic davant el 9 de març [l’AVANÇ]

– Plataforma Kontra l’Alta Tensió [PKAT]

– Campanya signatures [NO A LA MAT]

– Manifestació contra la THT/MAT a Perpinyà l’1 de març [NON T.H.T.]

Valldigna en xarxaseguiment de premsa

>Ara, l’alqueria de Romaguera (Gandia)

>La Plataforma pels Pobles de la Safor ja ha manifestat en altres ocasions el seu rebuig a la destrucció d’elements singulars, tant culturals com naturals, de la nostra comarca. És obligació de les administracions tenir la capacitat de protegir el patrimoni, tot i que siga privat. Per això mateix, exigim que l’Alqueria Romaguera siga protegida i s’evite així una nova pèrdua com la del Xalet Gorrita, la clínica Pellicer, la finca d’Ausiàs, la casa del carrer Carmesina i tantes i tantes altres que durant els últims 20 anys ha patit la Safor, i en concret Gandia.

En passar vora el barranc de Beniopa, a l’altura de Sta Anna, no volem experimentar la mateixa sensació de buit que tenim quan travessem el passeig de les Germanies, a l’altura de l’institut Ausiàs March, o abans d’entrar al Prado.

En les ocasions anteriors es va esgrimir que el propietari no volia conservar el l’immoble. En aquest cas, però, els propietaris volen conservar i mantenir viva una finca que és un referent de la nostra història. Oficialment es diu que no té un alt valor patrimonial, però no tots compartim aquest punt de vista. Ben al contrari, les universitats, els professionals del patrimoni, les 30 associacions cíviques que la Plataforma pels Pobles de la Safor aglutina i molts ciutadans pensen que l’Alqueria Romaguera és un dels escassos exemples d’arquitectura popular que podem trobar dins de la ciutat. D’altra banda, l’Alqueria ens recorda la importància que el món rural ha tingut en la nostra història.

Demanem que no és tanque una porta al record, a l’educació dels més menuts, a un nou urbanisme més tranquil i sostenible i a un turisme alternatiu que oferisca una ciutat rica en patrimoni i no buida d’ell.

>COMUNICAT DE LES PLATAFORMES I MOVIMENTS CIUTADANS CONTRA ELS PROJECTES DE NOVES LINEAS DE MOLT ALTA TENSIÓ I PER UN NOU MODEL ENERGÈTIC

>

Madrid, dissabte, 16 de febrer de 2008
La Valldigna, dilluns, 18 de febrer de 2008

El 16 de febrer diferents associacions i plataformes ciutadanes de l’estat espanyol, en lluita contra els projectes de construcció de noves línies de molt alta tensió (MAT), ens hem reunit a Madrid per a iniciar una coordinació i fer arribar els nostres plantejaments a l’opinió pública, als responsables polítics i als mitjans de comunicació.

La Asociación de La Seca, ( Tordesillas-Segovia ); La Asociación Bodón, La Plataforma Alto Bernesga, La Asociación S.O.S alta tensión no de Cistierna, y La Asociación Pico de las Liebres (Sama-Velilla); Plataforma No a la MAT (interconnexió elèctrica amb França pels pirineus orientals), el FUCAT (línia Castelló de la Ribera-Gandia); ACAAT (Cantàbria)

COMUNIQUEM:

  • Que el pla energètic nacional és incoherent amb les necessitats de la societat espanyola, pel que exigim la seva revisió i la paralització cautelar i immediata de totes les línies d’alta tensió projectades.
  • Exigim la revisió del pla energètic nacional, amb la participació de tots els sectors implicats, a fi de que s’adeqüi a un model global de generació molt més distribuïda (centres de generació en els llocs de consum quan siguin necessaris i modulats en la seva grandària), evitant la mort i la destrucció innecessària de les zones travessades per les línies, ja que suposa:

– Greus danys a la salut humana.
– Destrucció irreversible del desenvolupament sostenible.
– Degradació ambiental.
– Incompliment flagrant de les directrius del compliment de Kyoto, i altres organismes internacionals.

S’exigeix en conseqüència, que els partits polítics, representants de la ciutadania, es pronuncien expressament i sense demora sobre aquestes qüestions, confiant que aquest pronunciament sigui coherent amb aquest comunicat.

>L’home que xiuxiuejava a les plantes

>(Article publicat al Levante-EMV)

Durante más de 20 años recorrió el territorio valenciano con una grabadora prehistórica para que los más ancianos de cada pueblo le contaran cómo se vivía cuando no había más medicinas que las plantas.

José Manuel AlcañizHe de donar-me molta pressa, perquè la gent que encara manté les tradicions del món vegetal està desapareguent a tota velocitat, me decía Joan Pellicer en la primera entrevista que le hice, en febrero de 1999. Hace un año, también en el mes de febrero, fue él mismo quien desapareció sin llegar a cumplir los 60, sin haberse retirado a Penyagolosa como quería ni haber podido viajar a la selva sudamericana, a la naturaleza de verdad. Y no lo decía porque la nuestra fuera de plástico, sino porque ha sido profundamente alterada por milenios de usos y abusos del territorio. On, digueu, digueu, a quin infern/ ha anat a parar, sense culpa ni pecat,/ l´olivera de la pujada de la mar,/ el seu fullatge de plata, la seua ombra fina com un vel;/ les llustroses moreres del camí de la Dula de l´Est/ i aquell om gegant als portals de Rodafam ?/ Però on són els estius d´abans?, se preguntaba en un largo poema inédito, que es un inventario de árboles y parajes desaparecidos bajo el cemento. A veces pienso que se fue porque ya no reconocía los paisajes de su niñez.

Pero no se marchó de vacío. Dejó a buen recaudo la memoria de los que se habían ido antes. Qué plantas se encienden con la chispa del pedernal y cuáles apagan el mal de amores. Qué se usaba como sucedáneo del tabaco y del café en los tiempos de penuria. Durante más de 20 años recorrió el territorio valenciano con una grabadora prehistórica para que los más ancianos de cada pueblo le contaran cómo se vivía cuando no había más medicinas que las plantas, cuando se comía todo aquello que no era venenoso y todas las materias primas para la industria salían de la naturaleza. Un mundo que, además, llevaba consigo su propio vocabulario, que ya nos resulta tan extraño como el del Siglo de Oro. ¿Quién sabe, hoy en día, qué es una barsa o un maruà?. A muchos nos han amenazado de niños con pegarnos una nyespla, pero ¿cuántos saben que se trata del duro fruto de un árbol muy cultivado en otra época y hoy desaparecido? Por cierto, una barsa es un recipiente hecho de palma o de esparto, más ancho de boca que de base, en el que los campesinos llevaban al campo la comida del día y las herramientas pequeñas. Una espuerta, vamos, que tampoco en castellano sabemos ya lo que es. Y un maruà es un alfombrilla de esparto, que si es grande sirve para apoyar los pies y si es pequeña para colocar las ollas calientes en la mesa. Si es para aventar el fuego se llama maruanet y en los dos casos viene del árabe maruah, que significa abanico. Así podía estar Joan horas y horas, vertiendo su sabiduría sin ostentación, olvidando que las horas pasaban, la luz huía y la faena estaba por acabar.

La faena era la grabación de Les Nostres Plantes, el espacio que él presentaba dentro del programa Medi Ambient. Fueron ocho años de salidas mensuales a la montaña, durante los cuales grabó la ficha de dos centenares de plantas, las más importantes en la historia del pueblo valenciano. Una ficha audiovisual que incluía todos los nombres populares de la planta, los usos de cualquier tipo que se le han dado a lo largo de los siglos, sus referencias mitológicas, la vinculación con festividades religiosas, refranes, canciones y poemas. Uno de los que más le gustaba era el que prescribe que la figa, per a ser bona/ ha de tindre tres senyals: /pansideta, clevillada/ i picada de pardal. Es un material que, de momento, sólo se puede encontrar en el archivo de RTVV o en manos de sus admiradores, que lo grababan semana a semana.Porque Joan era un maestro con una legión de discípulos que llenaba locales allá donde ofrecía una xarradeta (él nunca dio conferencias ni clases magistrales). Recuerdo una intervención en Puebla de San Miguel, pueblo castellanoparlante donde los haya, donde mantuvo la atención de un numeroso grupo de adolescentes de todo el Rincón de Ademuz durante más de una hora … hablándoles en valenciano. Baste decir que el monográfico que le dedicó Medi Ambient tras su muerte triplicó los índices de audiencia del programa. Internet, un medio que él no llegó a explorar porque la información que le interesaba está en las aldeas y no en la red, está ahora a rebosar de páginas que le recuerdan, reproducen sus enseñanzas y le echan de menos.

Posiblemente, desde su admirado Cavanilles no ha habido otro científico valenciano que se haya lanzado de esa manera a los caminos para obtener la información de primera mano. Y él lo hacía sin burro y sin el propio del que Cavanilles se hacía acompañar en cada pueblo que visitaba. Con Joan Pellicer se fue una época que, dentro de nada, ya sólo podremos conocer por sus libros.

UN SABIO DESPISTADO.
En el aprecio que tanta gente sentía por Joan Pellicer influía, sin duda, su aspecto de gurú, flaco hasta el extremo y dispuesto a soportar cualquier incomodidad con tal de no tener que vender su tiempo. De hecho, él siempre decía m´han llogat per fer tal cosa, porque él no estaba en venta. Como mucho, en alquiler. Nunca tuvo coche, ni móvil, y el ordenador se lo compró a regañadientes cuando los tecnificados amigos le hicimos ver que era una locura elaborar una tesis tan monumental como la suya a base de fichas de cartón. Su falta de sentido práctico lo hacía entrañable, pero también suponía una fuente inagotable de problemas a la hora de grabar sus espacios televisivos. Nunca pudimos hacerle entender, por ejemplo, que aunque estuviera lejos de la cámara no necesitaba alzar la voz porque llevaba el micrófono en la solapa. Tampoco se quedó jamás convencido que si le hacíamos repetir algún párrafo era para grabarle desde otro ángulo, no porque lo hubiera hecho mal.

Entre los muchos premios que recibió está el Bancaixa de Cultura Popular, el Cavanilles y ahora, como colaborador del programa Medi Ambient durante ocho años, el Jaume Primer de periodismo. Aunque si estuviera aquí diría, seguro, que a él no le tocaba nada en ese premio, ni siquiera en los otros.

>Boscos de Ferro

>

Plataforma NO A LA MAT

Valldigna en xarxaseguiment de premsa

>Remigi Palmero presenta el seu nou disc "Sense Comentaris"

>
El músic d’Alginet arriba el proper diumenge 17 de febrer a Tavernes de La Valldigna dins de la gira presentació del seu nou treball. El concert tindrà lloc a partir de les 20:00h. Els textos han sigut treballats amb molta cura, sense allunyar-se en cap moment, però, del llenguatge planer i proper, que sempre ha caracteritzat al músic de La Ribera.

La CasaCalba i el Pub Pub Màgik Natura han organitzat la presentació del nou disc del cantautor riberenc a La Valldigna dins la gira presentació del nou treball recentment estrenat.
Valldigna en xarxa-seguiment de premsa.

l’AVANÇ: Remigi Palmero presenta el seu nou disc “Sense Comentaris”

>sender PR-CV/grup muntanya valldigna

>
Valldigna en xarxaseguiment de premsa
AGENDA-La Veu de La Valldigna

senders de la valldigna
grup muntanya valldigna

Presentació dels traballs fets en la recuperació dels sender PR-CV 51, segons el projecte PLINTUR/2007. financiats per
l’Ajuntament de Simat de la Valldigna i la
Diputació de Valencia
Comença a les: 11:00:00
Finalitza a les: 13:00:00

>Signa contra la MAT

>

La Plataforma No a la MAT al Principat i el Collectif Non à la THT a laCatalunya Nord hem engegat la campanya ATUREM LA MAT per recollir signaturesper Internet contra el projecte de construcció de la línia de molt alta tensió(MAT) entre França i Catalunya. Aquesta línia causarà danys irreversibles aàmplies zones de gran valor ecològic i paisatgístic, i no ha estat justificadaen cap moment amb un estudi imparcial.Us convidem a participar-hi i a animar els vostres amics i companys asignar a l’enllaç següent, i a afegir-lo a la vostra web o al vostre bloc: signa contra la MAT.

LA VOSTRA SIGNATURA POT AJUDAR A ATURAR AQUEST PROJECTE! Moltes gràcies!

>Casal Jaume I Valldigna-Safor: Exposició pels 20 anys de Maulets

>
Valldigna en xarxaseguiment de premsa

Ara fa vint anys nasqué Maulets, el Jovent Independentista Revolucionari. Aquest nom remet a les classes populars valencianes que, ara fa 300 anys, lluitaren contra l’ocupació botiflera de Felip V de Borbó (avantpassat de l’actual monarca espanyol), defenent el nostre territori, en favor de la llibertat, que finalment fou arravatada, castigant i reprimint durament els habitants del nostre país. Una repressió que, ara per ara, continuem patint, el record de la qual pretenen amagar-nos i oblidar-lo, per interessos partidistes. Com diuen Al Tall en la seua cançó Lladres: “No s’ensenya a les escoles com van esclafar un país perquè d’aquella sembrada continuen collint fruits”.

Per això no oblidem el nostre passat, del qual agafem forces i aprenem per poder aconseguir gaudir de la llibertat i els drets que fa tants segles ens llevaren de les mans, fet que, com a poble, no hem oblidat.

Així, a Maulets (organització de joves de l’Esquerra Independentista) hem lluitat dia rere dia, arreu del país durant els últims vint anys i en motiu d’aquesta celebració l’assemblea de Maulets de la Safor hem decidit fer una exposició d’una mostra de cartells que Maulets, al llarg d’aquestes dues dècades, ha publicat per a fer publicitat d’actes, fer propaganda política o denunciar fets.

Tenim clar que aquesta lluita no ha fet més que començar i seguirem lluitant any rere any en totes les comarques dels Països Catalans fins aconseguir els nostres objectius legítims.

* L´exposició tindrà lloc al Casal Jaume I de Gandia, del dia 12 al 23 de Febrer a la sala d´exposicions.

>Primeres Jornades Estatals contra la LAT/MAT a Madrid

>
Valldigna en xarxaseguiment de premsa

El FUCAT, ha confimat la presència d’una comissió en aquestes jornades, el proper dissabte 16 de febrer als Salons de la Casa de Valladolid a Madrid.

El pròxim dia 16 de febrer dissabte ha estat convocada una jornada de treball a Madrid per a totes les associacions i plataformes que en aquests moments lluiten contra les línies d’alta tensió a l’Estat Espanyol. Es pretén consensuar un manifest que es farà arribar als partits polítics i als mitjans de comunicació sobre la nostra problemàtica per aquests projectes.

En el transcurs del matí d’aquest dia, hi haurà una roda de premsa perquè els mitjans interessats puguen conèixer tant el manifest com les conclusions a les quals podem arribar de cara a les pròximes eleccions generals. En un comunicat que es passarà en el transcurs de la setmana es comunicarà l’hora d’aquesta roda de premsa.

css.php
%d bloggers like this: