Home // Page 524

>Marxa Intercomarcal PPCC

>

+INFO: WWW.VIARANY.ORG

>Barx abandona la Mancomunitat de La Valldigna

>
L’Ajuntament de Barx, va decidir el passat dijous en Ple Ordinari, abandonar la Mancomunitat pel cost que suposa per l’hisenda municipal, al voltant d’uns 40.000 €.

L’Alcalde de Barx, el socialista Miguel Miñana i el regidor del BLOC, Evarist Donet, tots dos membres fins avui de la Mancomunitat, han comunicat oficilament que el municipi deixava l’ens per raons púrament econòmiques.

El Ple s’ha celebrat aquest mig dia a Benifairó de la Valdligna, seu de la Mancomunitat, amb l’absència de diferents regidors per l’horari de la convocatòria.

S’aprova amb els vots a favor del PP i PSOE, la negativa del BLOC i l’absència d’EU, el sou de la Presidència de la Mancomunitat que es fixa en el 40% de la retribució i dedicació contemplada per la Federació de Municipis, al voltant de 17.000 €, a més de les dietes i les despeses que se’n deriven de la Seguretat Social. També s’aprova en ple les despeses del personal de cofiança i diferents Reconeixements Extrajudicials de Crèdit (una figura administrativa per tal de pagar despeses no incloses en partides presupuestaries i que implica el reconeixement de deute per part de la institució).

La Mancomunitat ha fet public els actes programats per la Diada de la Valldigna, 15 de març, que aquest any ha estat traslladada a la pasqüa de Sant Vicent, el proper 30 de març. En el transcurs d’un sopar que oferirà la Mancomunitat de la Valldigna dins dels actes programats per la propera diada s’atorgaran els X Premis Valldigna. La programació està exposada entre altres llocs en l’Oficina de Turisme de Simat, situada als jardins de la Font Gran.

L’ Acord de Ple de l’Ajuntament de Barx, data del passat dijous 6 de març, i va estar aprovat amb els vots de PSOE, AIdBD * i Bloc, i la absència dels 4 regidors del PP.

Els arguments presentats pels regidors de Barx han estat purament econòmics. El municipi ha heretat tot un seguit de deutes de la gestió de l’anterior Alcaldessa, la popular Maria Hernàndis, 290.000€ de depeses d’obres i activitats d’aquest periòde impagats o no reconeguts en els presupostos (obres del teatre al aire lliure, Festes del 2005 i 2006 i d’altres).

A més, a més, des de l’Equip de Govern de l’Ajuntament barxer argumenten, que encara que han pujat els impostos i les taxes, les necessitats de la població van en augment, i a hores d’ara ja han tingut que sol.licitar un crèdit al Banc de Crèdit Local, per fer front als pagaments de les obres de l’edifici polivalent, ara en construcció, amb un presupost inicial de 600.000€, dels que la Generalitat Valenciana aportarà 450.000€ en diferents pagaments.

Per últim des d’aquest Ajuntament s’esmenta que el municipi pertany a dues mancomunitats, la Mancomunitat de La Valldigna, amb unes despeses que sumen al voltant de 40.000 € i la Mancomunitat de La Safor amb una aportació 27.000€ anuals. Des de Barx, es considerà una despesa excesiva pel municipi l’aportació a La Valldigna, quan els serveis es reben directament de la Mancomunitat de La Safor.

* AIdBD: Associació Independents de Barx i La Drova

Valldigna en xarxaseguiment de premsa

>LA PLATAFORMA PELS POBLES LAMENTA QUE “PER LA VALL DEL MAR” NOMÉS MIRE PEL SEU BENEFICI EN L’ASSUMPTE DEL PAI DE BANCAIXA I NO PEL BÉ DE TAVERNES

>La Plataforma dels Pobles de la Safor lamenta les darreres declaracions dels responsables de l’associació “Per la Vall del Mar” de Tavernes en les que tornen a defensar a ultrança el projecte urbanístic que pretén construir 4.000 adossats, una marina per a mil amarres, un parc tecnològic i dos camps de golf al municipi de la Valldigna, urbanitzant una superfície de 2 milions de metres quadrats.

En este sentit, lamentem que l’associació Per la Vall del Mar només mire pels interessos econòmics dels seus membres, propietaris de terrenys en la zona que es vol urbanitzar, i no per l’interés general del municipi.

Ampliar horitzons
És per això que, des de la Plataforma pels Pobles de la Safor, animem als integrants d’aquesta associació a demostrar que no només estan preocupats per la viabilitat del projecte urbanístic que pretén reclassificar els seus terrenys. Així, els convidem a ampliar horitzons i denunciar altres qüestions que sí afecten a la qualitat de vida dels veïns de Tavernes, com els problemes en l’aplicació de la llei de dependència, els retards en la construcció de l’hospital de la Safor, o l’estat d’abandó de molts instituts i col·legis públics de Tavernes. Qüestions, totes estes, que sí afecten directament a la qualitat de vida de la immensa majoria de veïns.

Considerem que preocupar-se només per la viabilitat del projecte urbanístic de Bancaixa, demostra que esta associació, en realitat, no està preocupada pel futur de la Valldigna com ells afirmen, sinó únicament per les expectatives de reclassificació dels seus bancals i el consegüent increment de valor. Les apel·lacions al futur de la Valldigna són, al nostre parer, excuses per tal d’amagar una realitat incontestable: l’avidesa d’enriquiment ràpid que, tot i ser legítima i constituir un dels valors que predominen a la societat actual, no és ni pot ser mai el camí que oriente als responsables públics en la presa de decisions en matèria d’urbanisme i ordenació territorial.

Des de la Plataforma pels Pobles reiterem que el creixement urbanístic ha d’estar al servei dels interessos generals dels nostres pobles i no de l’especulació i l’enriquiment fàcil. Les decisions en matèria d’urbanisme no han de descansar en l’interés econòmic d’uns pocs, ja siguen propietaris de terrenys o promotores, sinó dels interessos generals de la ciutadania i del be comú.

Es per això que fem una crida a l’Ajuntament de Tavernes a fi que no sucumbisca davant les pressions interessades, i aposte per un urbanisme de consens que servisca vertaderament als interessos generals del seu poble, i que ens permeta seguir reconeixent el nostre paisatge i els nostres pobles.

>Presentació de l’antologia ERÒTIQUES I DESPENTINADES

>

Divendres 7 de març
16 h Xarrada del Fons Valencià per la Solidaritat sobre “El Sud”, a càrrec de Guadalupe Hernàndez Dimas, defensora dels pobles i comunitats indigenes de Michoacán (Mèxic)
20 h Inauguració de l’exposició de gravats Camins d’aigua de Maria Belda (Cocentaina)

Dissabte 8 de març
20 h Presentació i lectura poètica de l’antologia Eròtiques i despentinades.
Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona
L’acte comptarà amb la presència de l’escriptora i autora de l’antologia Encarna Sant-Celoni i Verger, de la historiadora Isabel Canet, i de les poetes Maria Fullana i Montserrat Anfruns
.

>8 de març

>Bruixa i nutrícia, verge i luxuriosa,
fada i matrona, submisa i valquíria
frígida i lasciva, beata i pecadora,
serp i virtuosa, mare i harpia…
tant se val…

“Heu vingut al món per a patir!”,
criden bisbes i botxins.

I, per això, no és estrany,
que ens apallissen i ens maltracten,
que ens humilien i ens lapiden,
que ens silencien i ens esgarren,
que ens cosifiquen i ens mutilen…

Quan les dones deixarem de ser culpables?

Encarna Sant-Celoni i Verger

>Els aqüífers i el Pla Hidro-il•lògic

>Xavi Ródenas. Levante-EMV.

Novament el que nosaltres hem anomenat Pla Hidro-il·lògic Nacional està fent soroll mediàtic. Un problema de fàcil solució, que qualsevol persona en un espai no polititzat entendria a la perfecció, de fet, s’estudia a l’antiga EGB ara Primària i Secundària…”els rius van a morir al mar on han d’abocar necessàriament la seua aigua per donar continuïtat al seu cicle tancat, sense aquesta aportació d’aigua dolça al mar, s’altera tot el règim de pluges propi de cada país…”. Imagineu doncs la greu i escandalosa afirmació que el sr. Rajoy (que sembla va fer fins i tot el batxillerat!), els va dir als valencians…”no podem consentir que els rius tiren la seua aigua al mar”…o el PP valencià amb les seues campanyes de contaminació mediàtica on ens ensenyaven tota l’aigua que l’Ebre “tira inútilment al mar”…certament de bojos.

Deixant al marge si l’aigua és per a la construcció desmesurada del litoral mediterrani o si és per als regadius extensius i malbaratadors d’un país on els productes agrícoles clàssics no generen pràcticament beneficis (exemple són els tarongers), si la dessalinització és un mètode apte o si no s’ha de trencar mai la regla bàsica i vital que diu que les conques hidrogràfiques han de ser sostenibles i resoldre tots els seus usos abans de transvasar una sola gota d’aigua. O deixant al marge si reialment hi ha gent i industries necessitades d’aigua a l’estat espanyol estil Somàlia com ens mostra cada dia canal 9 i si es lògic gastar-se milionades d’euros en una infraestructura que destrueix milers d’hectàrees de paisatge i per tant milions d’euros en turisme i possiblement en sanitat i serveis, desastres ecològics i noves infraestructures en sèrie necessàries per creuar els viaductes d’una immensa infraestructura que possiblement en pocs anys serà novament inútil o quedarà en desús. Doncs deixant al marge tot això, que ja es dir, generalment tots han obviat que vivim a un País Valencià càrstic, i això vol dir subterrani, vol dir que la principal font d’abastiment d’aigua no són generalment els rius i els pantans, si no més bé, els aqüífers. Increïble, però ben poc haureu sentit parlar d’ells. Ells són tot, són els aqüífers els que ens donen principalment de beure, de regar, de rentar i de dutxar-nos. Són els pous i les fonts, les surgències i els ullals els que al nostre agraciat País Valencià ens permet viure i conrear de la forma que ho hem fet fins a ara. Són les immenses coves plenes d’aigua, el gran invent natural que permet que aquesta aigua es mantinga fresca, i sense evaporar-se durant tot l’any, de pluja en pluja sota el terra. Immenses coves on l’aigua filtra pel mant terrícola fins arribar a elles… I ningú en aquest estúpid debat sobre el Pla Hidroil·lògic Nacional les ha citat, perquè? Perquè aquests aqüífers sovint estan esgotats per la seua mala gestió: excessius pous a totes les zones agrícoles, inútils transformacions de secans a regadius, contaminació amb nitrats derivats dels adobs agraris, salinització marina dels aqüífers costaners motivats per una planificació fonamentada en l’especulació que esgota el recurs…així durant els últims 30 anys cada vegada el període sec dels nostres rius s’ha anat allargant, els pous s’han anat fent més profunds i s’han tingut que engegar més vegades els motors, cada vegada més i tot motivat pel model de creixement exponencial que pocs han qüestionat i que sovint s’ha camuflat com una falsa sequera. Evidentment quan els aqüífers no funcionen s’exigeix un aigua superficial que mai hem tingut amb excés, demanen transvasaments que reialment són parxes per amagar el veritable problema, la nostra gestió del territori. Les fotografies que Joan Pellícer ensenyava a les seues classes mostraven paisatges molt més àrids, més secs, eren fotos dels anys 70’ i primers dels 80’, aquest any han plogut 1200 l/m2 aproximadament…això és més del que plou a Galícia, i ningú negarà que ha plogut bé i per a tots. Falla el model exponencial de creixement, res més que l’ús indegut que fem de l’aigua, la seua mala gestió i les mentides que alguns dels nostres polítics ens colen cada dia, dia rere dia i tot això no té res a veure amb el progrés econòmic sinó amb el seny i l’ètica.

>Actes a Benifairó el 8 de març

>DIA DE LA DONA A LA VALLDIGNA
Benifairó de la Valldigna 2008

Divendres 7 de març16 h Xarrada del Fons Valencià per la Solidaritat sobre “El Sud”,
a càrrec de Guadalupe Hernàndez Dimas, defensora dels pobles i comunitats indigenes de Michoacán (Mèxic)
20 h Inauguració de l’exposició de gravats Camins d’aigua de Maria Belda (Cocentaina)

Dissabte 8 de març20 h Presentació i lectura poètica de l’antologia
Eròtiques i despentinades.
Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona
L’acte comptarà amb la presència de l’escriptora i autora de l’antologia Encarna Sant-Celoni i Verger, de la historiadora Isabel Canet, i de les poetes Maria Fullana i Montserrat Anfruns.

Divendres 18 de abril
20 h Presentació llibre Or i vellut de la historiadora Isabel Canet. Presenta Tere Rodríguez, presidenta de Nacionalistes de la Valldigna

Lloc: Sala d’exposicions de l’Ajuntament de Benifairó de la Valldigna (al costat del llavador)

col.laboren:
NACIONALISTES DE LA VALLDIGNA
VALLDIGNA SOM I SEREM – www.valldigna.cat
FUDACIÓ CASAL JAUME I VALLDIGNA-SAFORwww.fundaciocasal.blogspot.com

>Fomento proposa reduir a Xeraco la zona d’extracció de terra per a la N-332

>Ecologistes en Acció y Plataforma pels Pobles rechazan la cantera y el vertedero por su impacto ambiental.

La presión de los partidos políticos, los grupos ecologistas, los vecinos y los agricultores ha podido influir en que el Ministerio de Fomento haya mostrado la intención de reducir la Zona de ocupación temporal para préstamos y vertederos prevista en el huerto de Xeraco, la cual cuenta con alrededor de 275.000 metros cuadrados.

La Demarcación de Carreteras tiene previsto extraer un millón de toneladas de este lugar, plagado de naranjos, para conseguir material de relleno para realizar las obras de duplicación de calzada de la N-332 de Almería a Valencia, concretamente, en el tramo de Xeresa a Favara.

El alcalde de Xeraco, Ferran Bofí, manifestó ayer a LAS PROVINCIAS que el jefe de Demarcación de Carreteras del Ministerio de Fomento, José Vicente Pedrola, le aseguró durante una entrevista que hará lo posible para disminuir esta área logística, que también servirá de base para los camiones y las palas excavadoras que estén ejecutando la infraestructura viaria.Pedrola, pese a que se mostró predispuesto a atender las reivindicaciones de Xeraco para evitar cualquier perjuicio al municipio, explicó a Bofí que antes de comunicar oficialmente una decisión tenía que estudiar cada una de las alegaciones presentadas.

La máxima autoridad municipal expresó ayer su optimismo, ya que confía en que Pedrola reflexione y no emprenda un proyecto de esta envergadura. De hecho, estaba previsto que ayer se aprobaran en el pleno las alegaciones contrarias a esta zona.Sin embargo, los afectados no quieren que merme este espacio de ocupación temporal sino que se retire esta iniciativa del proyecto y que se busque otra alternativa menos dañina para el medio ambiente.

Los ecologistas son muy críticos, tanto con la extracción de tierra como con la infraestructura viaria.La portavoz de Samaruc-Ecologistes en Acció, Elena Rodeja, no quiere que la Safor se convierta en “una pista de asfalto” y mucho menos que aparezcan canteras y vertederos en una zona de alto valor agrícola, como es la contemplada en el proyecto del Ministerio de Fomento para ubicar el punto logístico. Este está en una zona de naranjos entre la autopista A-7 y los montes.

“Pensamos que el proyecto de la infraestructura viaria empobrece a la comarca porque cada vez se reducen más las zonas fértiles agrícolas y destrozan el paisaje”, argumentó ayer Rodeja.Asimismo, la secretaria de la agrupación ecologista manifestó que obras de este tipo son muy perjudiciales para el turismo, ya que los visitantes “ya no quieren asfalto sino naturaleza”. Al final, según Rodeja, la comarca de la Safor “será un lugar de paso de vehículos donde no parará ninguno porque quedará muy poco paisaje”.

Alegaciones de ecologistas

Samaruc-Ecologistes en Acció está preparando alegaciones en contra del proyecto de duplicación de calzada de la N-332. “Crear cuatro carriles es una auténtica aberración. No tiene sentido que hablen de la reducción del dióxido de carbono cuando con proyectos como este lo están promoviendo”, subrayó. Sin duda, a juicio de Rodeja, la carretera supondrá el impacto ambiental más grande de la comarca.
La Plataforma Pels Pobles de la Safor también tiene previsto presentar alegaciones contra la carretera y contra la zona logística, pero antes sus miembros prefieren estudiar “bien” la documentación existente, según expresó Jordi Puig. “Una infraestructura sin la suficiente participación ciudadana y sin el apoyo de los afectados demuestra que se está actuando con prepotencia”.

Puig agregó que el lugar de Xeraco en donde se ha proyectado la extracción de tierra y el vertedero se trata de una zona “muy rica” a nivel ambiental, por lo que el impacto en el entorno será considerable, ya que la agricultura es uno de los pilares más fuertes de esta localidad de la Safor. Además, el ecologista advirtió de que este espacio protegido está cerca de un área forestal, con lo cual el daño hacia el medio ambiente se agrava.

(Las Provincias)

>"in memoriam" [Toni Álvarez i Ten]

>
Windows Live Spaces

>Concert in memoriam de Joan Pellicer

>
Ara fa un any

css.php
%d bloggers like this: