Home // Page 523

>Confirmada l’assitència

>
Taula Rodona
Xarxa de l’aigua a la Valldigna: projectes i realitats

Benifairó de la Valldigna, dijous 27 de desembre de 2007, 18:00h Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de Benifairó de la Valldigna, (Pça Església – Al costat del “llavador”)

Ruta de l’Aigua de Potries
“La Goleta”-XÈRACO
Grup Font Gran-Simat

EN PRIMERA FILA

Grup Pleïades IES “Valldigna
Roger Pons, president de XÚQUER VIU
Jordi Puig ´- Ecomusseu Vernissa Viu
Valldigna Foro Sostenible
Salva SanchisPLATAFORMA PELS POBLES DE LA SAFOR
PKAT´-Plataforma Kontra l’Alta Tensió i l’Especulació
FUCAT-Fórum Unitari Contra l’Alta Tensió



>Encarna Sant-Celoni i Verger

>Encarna Sant-Celoni i Verger (Tavernes de la Valldigna, 1959) va començar a escriure als anys setanta, poesia i prosa poètica, i es va estrenar en narrativa amb un conte, Afalaga de mar, el 1982. A banda d’escriure, des del 1992 es dedica a traduir i a corregir en una institució publica, l’Institut Valencià de la Joventut.

Ha publicat, fins ara, quatre llibres de poesia: Sénia de petits vicis (1989), arran de pantomima (1991), Dèria i fal·lera (1996) i Sediments d’albaïna i maregassa (2002), i ha cotraduït del danés la plaquete Sottovoce, d’Anne Marie Dinesen (1992), i DIGTE-POEMES, una antologia de la poeta Tove Ditlevsen (1995). Així mateix ha participat en nombrosos homenatges i llibres col·lectius de poesia, com ara l’Homenatge als trobadors, Les veus de la Medusa, Vida Contemplativa, Foc secret; Passat festes, textos cordials, Homenatge a Ausiàs Marc, En memòria de Maria-Mercè Marçal, Versos per a Marc, Vint-i cinc anys de poesia al País Valencià…

Pel que fa a la narrativa, ha guanyat diversos guardons, entre d’altres, el Vila d’Alaquàs, per La primera missiva, mais ce est pas la dernière (1983); el Ciutat de Cullera, per Dotze contes i una nota necrològica (1983); el Joanot Martorell de Gandia, per Siamangorina (1985); l’accèssit del IV Ciutat de Torrent, per Al cor, la quimereta (2002), i el Vila de Puçol, per Guarda’t dels jocs del destí (2004); és autora d’una versió en prosa del poema finlandés la Kalevala, d’Elias Lönnrot (1994); el 2004 rep una ajuda de la Institució de les Lletres Catalanes per a traduir Les mille et un quarts d’heure, de T. S. Gueullette, i el 25 d’octubre de 2007, va publicar en “El Quadern” de l’edició valenciana del diari El País el conte Sàpiens sàpiens?, dedicat «A tots els éssers que habiten La Valldigna, inclosos els humans», dins del cicle “Escriure el País”. A més a més, és coautora de dos llibres de llengua: Reciclatge (ed. 3 i 4, 1992) i Accent greu (ed. Tabarca, 2000).

Adreça electrònica: celoniverger@yahoo.es

Pàgina web: www.escriptors.cat/autors/santcelonie

POESIA DE PROXIMITAT
Benifairó de la Valldigna



>Teresa Pascual

>
Estudia Filosofia a la Universitat de València i és professora d’ensenyament secundari a Gandia. Es dóna a conèixer amb el seu primer poemari Flexo, guardonat amb el premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, que surt publicat el 1988; any en què guanya el premi Vicent Andrés Estellés amb Les hores. Més tard escriu Arena (1992), Curriculum Vitae (1996) i amb El temps en ordre publicat l’any 2002 obté el premi Crítica Serra d’Or de poesia 2003.

Ha traduït de l’alemany, amb Karin Shepers, L’enfonsament del Titànic, de Hans Magnus Enzensberger (València, 1993) i Poesia completa, d’Ingeborg Bachmann (València, 1995).

Està antologada, entre d’altres, en els reculls Camp de mines. Poesia catalana del País València, 1980-1990 (València, 1991) i Trenta poetes catalanes del segle XX (Barcelona, 1999

www.escriptors.cat/autors/pascualt

POESIA DE PROXIMITAT
Benifairó de la Valldigna



>Maria Josep Escrivà

El currículum essencial de Maria Josep Escrivà (el Grau de Gandia, 1968) gira al voltant de dos eixos: primer, una família indispensable; segon, un grapat d’amistats d’aquelles que no s’acaben mai, passe el que passe.A banda d’aquests fets vitals, hi ha hagut algunes circumstàncies literàries que l’han anat conformat com a poeta. L’any 1992, haver guanyat el premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, la qual cosa, a banda d’haver-li permès de publicar el seu primer llibre, Remor alè (València, 1993), li va propiciar belles coneixences personals i literàries que encara duren. L’any 1998 va publicar A les palpentes del vidre, i el 2002, Tots els noms de la pena, en la meritòria i quasi miraculosa col·lecció valenciana “Edicions de la Guerra”.A Flors a casa (Barcelona, 2007; premi Jocs Florals de Barcelona 2007), l’autora, a partir de l’observació de la natura i del comportament de les flors, ha arribat a la conclusió que, així com per a elles la bellesa no és un simple adorn, sinó un recurs de supervivència, també la poesia és una manera de sobreviure enmig del desempar de la terra.Maria Josep Escrivà ha estat inclosa a antologies com ara Contemporànies (1999), 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans (2001), o Imparables. Una antologia (2004). S’ha dedicat, amb gran satisfacció, a divulgar el plaer de llegir i escriure poesia, a través de diversos tallers de creació, de l’organització de tertúlies poètiques, de la col·laboració en diversos mitjans de comunicació. Forma part del consell de redacció de la revista Caràcters. Alguns dels seus poemes han estat traduïts al castellà, a l’eslovè, a l’italià o a l’alemany.

POESIA DE PROXIMITAT
Benifairó de la Valldigna

>Christelle Enguix i Morant

>
Christelle Enguix i Morant (París, 1971). Filla de saforencs, viu i treballa en aquest comarca. Comença a escriure poesia els anys noranta, formant part de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià. Ha publicat alguns poemes en revistes especialitzades i fou antalogada a Lletra Valenciana, Antologia de Joves Escriptors amb el recull “Com l’aigua de la nit dins una rosa amarga”.
Recentment ha estat guardonada amb el premi Ciutat de Benicarló pel poemari L’arbre roig, llibre que es publicarà el proper gener.

POESIA DE PROXIMITAT
Benifairó de la Valldigna

>Elia Saneleuterio Temporal

>

Sóc filòloga i em dedique a investigar al voltant de la literatura espanyola moderna i contemporània. Tanmateix, la meua vocació cap a la poesia va nàixer molt abans, quan comptava 14 anys. Va ser per aqueixos anys que vaig guanyar, en Simat de la Valldigna, els meus primers certàmens (“Premi la Xara” de 1995 i 1996). Des d’aleshores he anat depurant el meu quefer literari, mitjançant la lectura atenta i el propi fet d’escriure. He publicat dos libres de poemes, fruit de premis rebuts: Encara sospire nits i De cómo ya no duermo sola. Aquest darrer, a més, va guanyar altre premi després de publicat, el de la Crítica Literaria Valenciana (CLAVE). Tinc també poemes solts publicats en revistes com Náyade, El Mono-gráfico o Lectora. Revista de dones i textualitat, i també relats curts en diversos reculls o en diaris com ABC. He participat en lectures de poemes en la Universitat de València, en el Círculo de Bellas Artes, en el programa “Ventanas” de l’Asociación de Escritores y Críticos Valencianos, i en algunes tertúlies literàries de cafeteries de la ciutat.

bloc de l’autora

www.eliasane.blogspot

>Bibliografia

>

– ASSOCIABibliografia:
– ASSOCIACIÓ CULTURAL LA GOLETA I NACIONALISTES DE LA VALLDIGNA. Serpentejant la Valldigna. Xeraco: XeraPrint, SL, 2003.
– CAVANILLES, Antonio José. Observaciones sobre el Reyno de Valencia. 1795-1797.
– CÍSCAR PALLARÉS, Eugenio. Vida cotidiana en la Valldigna. Simat de la Valldigna: Edicions la Xara, 1998.
– FERRAIRÓ SALVADOR, J. M.; ROMAGUERA PERALTA, F.; VILLAPLANA FERRER, J. ON el verd acarona el blau. El medi natural de la Valldigna. Simat de la Valldigna: Edicions La Xara, 2002.
– GRUPO DE ESPELEOLOGÍA COMANDO (G.E.C). “Exploración del Avenc de la Doncella de Barx (Valencia). Análisis del curso de sus aguas mediante la coloración con Fluoresceína”. 3r premi Cavanilles. 1994.
– PERIS ALBENTOSA, Tomàs. “El regadiu de la Valldigna (segles XVI-XVIII)”, L’avenc. Simat de la Valldigna. Edicions La Xara, núm. 5 (abril 2000).
– TOLEDO GIRAU, José. Las Aguas de riego en la historia de la Valldigna. Castellón de la Plana: Sociedad Castellonense de Cultura, 1948.
– TRIVALL EDICIONS ME. Trivall, Coneixent la Valldigna. Tavernes de la Valldigna: TRIVALL Edicions ME, 2003.

Enllaços d’interés:
www.valldignaturisme.org
www.saforguia.com

Agraïments:
Aureli Mansanet Mansanet
Vicent Company Sancho
Juan Company Mansanet
José Langa Sifres
Gregorio Català Mansanet
CIÓ CULTURAL LA GOLETA I NACIONALISTES DE LA VALLDIGNA. Serpentejant la Valldigna. Xeraco: XeraPrint, SL, 2003.
– CAVANILLES, Antonio José. Observaciones sobre el Reyno de Valencia. 1795-1797.
– CÍSCAR PALLARÉS, Eugenio. Vida cotidiana en la Valldigna. Simat de la Valldigna: Edicions la Xara, 1998.
– FERRAIRÓ SALVADOR, J. M.; ROMAGUERA PERALTA, F.; VILLAPLANA FERRER, J. ON el verd acarona el blau. El medi natural de la Valldigna. Simat de la Valldigna: Edicions La Xara, 2002.
– GRUPO DE ESPELEOLOGÍA COMANDO (G.E.C). “Exploración del Avenc de la Doncella de Barx (Valencia). Análisis del curso de sus aguas mediante la coloración con Fluoresceína”. 3r premi Cavanilles. 1994.
– PERIS ALBENTOSA, Tomàs. “El regadiu de la Valldigna (segles XVI-XVIII)”, L’avenc. Simat de la Valldigna. Edicions La Xara, núm. 5 (abril 2000).
– TOLEDO GIRAU, José. Las Aguas de riego en la historia de la Valldigna. Castellón de la Plana: Sociedad Castellonense de Cultura, 1948.
– TRIVALL EDICIONS ME. Trivall, Coneixent la Valldigna. Tavernes de la Valldigna: TRIVALL Edicions ME, 2003.

Enllaços d’interés:
www.valldignaturisme.org
www.saforguia.com

Agraïments:
Aureli Mansanet Mansanet
Vicent Company Sancho
Juan Company Mansanet
José Langa Sifres
Gregorio Català Mansanet

>Glossari

>Afluent: Riu secundari que desemboca en un altre de més important.
Àlep: Cada una de les paletes còncaves situades al voltant de la roda del molí d’aigua.
Arbre de transmissió: Òrgan a la manera d’eix, generalment en forma de barra, que en un mecanisme transmet a una altra peça el moviment que li és aplicat.
Assut: Resclosa de poca alçària que es fa en rius i en rierols per detindre les aigües i fer-ne pujar el nivell. Embassament de l’aigua d’un corrent, gorg.
Avenc: Cavitat natural constituïda essencialment per un pou o diversos pous de parets verticals o subverticals.
Barranc: Excavació profunda que fa l’aigua de la pluja en la terra, especialment en materials fàcils d’erosionar. Torrent entre roques i precipicis.
Bassa: Qualsevol excavació o clot, gran o xicotet, que s’ompli d’aigua, especialment el destinat a arreplegar l’aigua de pluja, que serveix d’abeurador, de llavador, etc. Depòsit a l’aire lliure amb murs d’obra on es fa anar aigua, generalment la destinada a regar.
Broll: Raig d’aigua o d’un altre líquid que ix amb força.
Cabal: Magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual circula.
Calcari: Que conté carbonat de calci.
Canal: Plana llarga i estreta entre dos serralades. Fissura de grans dimensions oberta de dalt a baix d’una cinglera. Conducte estret i allargat, amb la concavitat descoberta, fet de terrissa, zenc, plàstic, etc., destinat a conduir o a donar pas a algun líquid.
Càrstic: Fenòmen consistent en la filtració de les aigües dels massissos de roques calcàries clivellades i solubles, que porta a la formació d’un relleu de depressions tancades i d’avencs, de cavernes i de galeries subterrànies.
Cascada: Caiguda d’un corrent d’aigua per un precipici, saltant.
Cegar: Obstruir, tapar o tancar una obertura amb terra, pedres, etc.
Cim: Punt més elevat d’una muntanya.
Corrent d’aigua: Massa fluida que es mou contínuament en una determinada direcció.
Clot: Lloc baix voltat d’elevacions.
Comporta: Element d’obturació, generalment metàl•lic, utilitzat en els aprofitaments hidràulics per a impedir o regular el pas de l’aigua per un conducte.
Cova: Cavitat subterrània poc o molt profunda de forma i de dimensions molt variables.
Curs: Camí que fan les aigües en l’anada cap a la mar.
Desaiguar: Traure l’aigua (d’un lloc on està empantanada).
Doll: Raig d’aigua que brolla amb força d’un orifici o obertura. Massa d’un fluid (líquid o gas) que brolla amb força, impetuosament, del lloc on és contingut, generalment a través d’una obertura reduïda.
Dolomites: Carbonat de calci i magnesi, mineral d’estructura igual a la de la calcita, substituint la mitat dels àtoms de calci pels de magnesi, que ocorre en cristalls normalment romboèdrics o en masses compactes o granulars.
Engranatge: Conjunt de les peces que engranen.
Estany: Massa d’aigua d’extensió reduïda, acumulada en una depressió del terreny.
Font: Lloc on l’aigua subterrània brolla o ix a la superfície de la terra.
Gorg: Clot profund en el llit d’un corrent d’aigua, on esta s’entolla o alenteix el seu curs.
Llanterna: Llanternó. Roda formada per dos discs paral•lels, units per les seues circumferències amb barrons cilíndrics amb els quals engranen les dents d’una roda dentada.
Llit: Espai del riu per on s’escorren les aigües.
Marge : Vora d’un terreny que forma escaló o desnivell.
Marjal: Terreny d’aiguamolls vora la mar.
Massís: Conjunt muntanyós caracteritzat per les seues formes pesades i per una altitud moderada.
Mirador: Element arquitectònic emplaçat de manera que, d’allí estant, es pot mirar al lluny, contemplar una vista interessant, etc.
Mola: Cada una de les dos pedres de forma circular que componen el molí ordinari.
Molí: Màquina desintegradora utilitzada en la mòlta de grans i, en general, de materials sòlids. Edifici on hi ha un molí.
Molí d’aigua: Molí que funciona per l’acció de l’aigua damunt d’una roda armada de pales.
Muntanya: Elevació natural del terreny.
Naixement: Lloc d’on ix un curs natural d’aigua, font.
Peixera: Rec que pren l’aigua d’un riu o d’un estany per al regadiu, per a moure un molí, etc.
Portitxol (Portijol): Port menut.
Pou: Excavació, generalment vertical i profunda, practicada en el sòl amb una finalitat diferent de la de trobar aigua.
Ramal: Camí, sèquia, serra, etc., que arranca d’un altre de principal.
Ratlla: Línia que assenyala un límit, un terme. Límit o terme d’una cosa.
Ribera: Terrenys pròxims al riu o al mar.
Riu: Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals.
Rodet: Roda de molí que, impel•lida per l’aigua, fa rodar la mola.
Séquia: Canal de regatge.
Séquia Mare: Canal principal, en un sistema de regatge.
Serra: Alineació muntanyosa de dimensions inferiors a les d’una serralada.
Sobreeixidor: Font, conducte,etc., per on ix el líquid d’un recipient, d’un depòsit, etc., quan n’hi ha en excés i que altrament es vessaria per les vores.
Surgència: Eixida a l’exterior de l’aigua infiltrada en qualsevol sistema hidrogeològic, o de l’aigua absorbida en un carst, per qualsevol conducte subterrani.
Terme: Porció de territori que forma la jurisdicció d’un municipi.
Torrent: Curs d’aigua temporal, de règim irregular, característic dels pendissos pronunciats i dels vessants de muntanya, pels quals davalla segons les precipitacions estacionals o ocasionals. Barranc, pendís, etc., de muntanya que constitueixx el llit, quasi sempre sec, d’un curs d’aigua ocasional.
Tossal: Elevació del terreny no massa alta ni de pendent molt rost, en una plana o aïllada d’altres muntanyes.
Treball: Efecte d’una força en tant que venç una resistència i, per tant, es produeix un desplaçament del seu punt d’aplicació.
Turbina: Màquina rotativa que transforma l’energia cinètica, potencial, interna o de pressió d’un fluid en energia mecànica.
Ullal: Sot on naix un riu, cavitat d’on brolla l’aigua d’una font.
Vall: Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent fluvial. Conca.
Volta: Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exercixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.

Afluent: Riu secundari que desemboca en un altre de més important.
Àlep: Cada una de les paletes còncaves situades al voltant de la roda del molí d’aigua.
Arbre de transmissió: Òrgan a la manera d’eix, generalment en forma de barra, que en un mecanisme transmet a una altra peça el moviment que li és aplicat.
Assut: Resclosa de poca alçària que es fa en rius i en rierols per detindre les aigües i fer-ne pujar el nivell. Embassament de l’aigua d’un corrent, gorg.
Avenc: Cavitat natural constituïda essencialment per un pou o diversos pous de parets verticals o subverticals.
Barranc: Excavació profunda que fa l’aigua de la pluja en la terra, especialment en materials fàcils d’erosionar. Torrent entre roques i precipicis.
Bassa: Qualsevol excavació o clot, gran o xicotet, que s’ompli d’aigua, especialment el destinat a arreplegar l’aigua de pluja, que serveix d’abeurador, de llavador, etc. Depòsit a l’aire lliure amb murs d’obra on es fa anar aigua, generalment la destinada a regar.
Broll: Raig d’aigua o d’un altre líquid que ix amb força.
Cabal: Magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual circula.
Calcari: Que conté carbonat de calci.
Canal: Plana llarga i estreta entre dos serralades. Fissura de grans dimensions oberta de dalt a baix d’una cinglera. Conducte estret i allargat, amb la concavitat descoberta, fet de terrissa, zenc, plàstic, etc., destinat a conduir o a donar pas a algun líquid.
Càrstic: Fenòmen consistent en la filtració de les aigües dels massissos de roques calcàries clivellades i solubles, que porta a la formació d’un relleu de depressions tancades i d’avencs, de cavernes i de galeries subterrànies.
Cascada: Caiguda d’un corrent d’aigua per un precipici, saltant.
Cegar: Obstruir, tapar o tancar una obertura amb terra, pedres, etc.
Cim: Punt més elevat d’una muntanya.
Corrent d’aigua: Massa fluida que es mou contínuament en una determinada direcció.
Clot: Lloc baix voltat d’elevacions.
Comporta: Element d’obturació, generalment metàl•lic, utilitzat en els aprofitaments hidràulics per a impedir o regular el pas de l’aigua per un conducte.
Cova: Cavitat subterrània poc o molt profunda de forma i de dimensions molt variables.
Curs: Camí que fan les aigües en l’anada cap a la mar.
Desaiguar: Traure l’aigua (d’un lloc on està empantanada).
Doll: Raig d’aigua que brolla amb força d’un orifici o obertura. Massa d’un fluid (líquid o gas) que brolla amb força, impetuosament, del lloc on és contingut, generalment a través d’una obertura reduïda.
Dolomites: Carbonat de calci i magnesi, mineral d’estructura igual a la de la calcita, substituint la mitat dels àtoms de calci pels de magnesi, que ocorre en cristalls normalment romboèdrics o en masses compactes o granulars.
Engranatge: Conjunt de les peces que engranen.
Estany: Massa d’aigua d’extensió reduïda, acumulada en una depressió del terreny.
Font: Lloc on l’aigua subterrània brolla o ix a la superfície de la terra.
Gorg: Clot profund en el llit d’un corrent d’aigua, on esta s’entolla o alenteix el seu curs.
Llanterna: Llanternó. Roda formada per dos discs paral•lels, units per les seues circumferències amb barrons cilíndrics amb els quals engranen les dents d’una roda dentada.
Llit: Espai del riu per on s’escorren les aigües.
Marge : Vora d’un terreny que forma escaló o desnivell.
Marjal: Terreny d’aiguamolls vora la mar.
Massís: Conjunt muntanyós caracteritzat per les seues formes pesades i per una altitud moderada.
Mirador: Element arquitectònic emplaçat de manera que, d’allí estant, es pot mirar al lluny, contemplar una vista interessant, etc.
Mola: Cada una de les dos pedres de forma circular que componen el molí ordinari.
Molí: Màquina desintegradora utilitzada en la mòlta de grans i, en general, de materials sòlids. Edifici on hi ha un molí.
Molí d’aigua: Molí que funciona per l’acció de l’aigua damunt d’una roda armada de pales.
Muntanya: Elevació natural del terreny.
Naixement: Lloc d’on ix un curs natural d’aigua, font.
Peixera: Rec que pren l’aigua d’un riu o d’un estany per al regadiu, per a moure un molí, etc.
Portitxol (Portijol): Port menut.
Pou: Excavació, generalment vertical i profunda, practicada en el sòl amb una finalitat diferent de la de trobar aigua.
Ramal: Camí, sèquia, serra, etc., que arranca d’un altre de principal.
Ratlla: Línia que assenyala un límit, un terme. Límit o terme d’una cosa.
Ribera: Terrenys pròxims al riu o al mar.
Riu: Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals.
Rodet: Roda de molí que, impel•lida per l’aigua, fa rodar la mola.
Séquia: Canal de regatge.
Séquia Mare: Canal principal, en un sistema de regatge.
Serra: Alineació muntanyosa de dimensions inferiors a les d’una serralada.
Sobreeixidor: Font, conducte,etc., per on ix el líquid d’un recipient, d’un depòsit, etc., quan n’hi ha en excés i que altrament es vessaria per les vores.
Surgència: Eixida a l’exterior de l’aigua infiltrada en qualsevol sistema hidrogeològic, o de l’aigua absorbida en un carst, per qualsevol conducte subterrani.
Terme: Porció de territori que forma la jurisdicció d’un municipi.
Torrent: Curs d’aigua temporal, de règim irregular, característic dels pendissos pronunciats i dels vessants de muntanya, pels quals davalla segons les precipitacions estacionals o ocasionals. Barranc, pendís, etc., de muntanya que constitueixx el llit, quasi sempre sec, d’un curs d’aigua ocasional.
Tossal: Elevació del terreny no massa alta ni de pendent molt rost, en una plana o aïllada d’altres muntanyes.
Treball: Efecte d’una força en tant que venç una resistència i, per tant, es produeix un desplaçament del seu punt d’aplicació.
Turbina: Màquina rotativa que transforma l’energia cinètica, potencial, interna o de pressió d’un fluid en energia mecànica.
Ullal: Sot on naix un riu, cavitat d’on brolla l’aigua d’una font.
Vall: Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent fluvial. Conca.
Volta: Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exercixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.

>El olor de la pebrella-fitxa tècnica

>

FITXA TÈCNICA

Títol original- El olor de la pebrella Any de producció- 2003
Durada- 17’ Idioma- Català
Format original- DVCAM Sistema de so- Stèreo
Sistema de color- Pal

Director- Rafael Puerto Ajudant de direcció- Gregorio Muelas
Script- Francisco Ferrando Guió- Rafael Puerto
Producció- Laura González Producció executiva- Rafael Puerto
Ajudant de producció- Nuria Roselló Fotografia- Hugo Louis
Il.luminació- Raúl González Càmera- Álvaro del Hierro
So- Óscar Bernácer Ajudant de so- Laura Cuello
Muntatge- Álvaro del Hierro Direcció artística- Sara de la Torre

Intérprets- Francisco Such, Enrique Such, Marcos Fita, Rafael Puerto

Festivals- XX Concurso de video amateur de Quart de Poblet
Concurso Autor en corto de SGAE Valencia
VI Premis Tirant. Quinzena de l’audiovisual valencià

>Valldigna-Safor

>

css.php
%d bloggers like this: