Rafael Chirbes deia que “les novel·les s’entenen durant el temps en què són publicades”, però les seves passaran a la història com una fotografia excepcional i descarnada de l’Espanya de la crisi econòmica i social, la de la bombolla immobiliària, la corrupció, la misèria i els somnis trencats. L’escriptor valencià, que va néixer a Tavernes de la Valldigna el 1949 i vivia abocat a literatura, reclòs amb els seus dos gossos al poble alacantí de Beniarbeig, va morir ahir als 66 anys, víctima d’un càncer fulminant. Avui se’n celebrarà el funeral a Dénia. LAURA SERRA Barcelona 16/08/2015
Els últims guardons que va rebre -el Premio de la Crítica i el Premio Nacional de narrativa el 2014, entre d’altres- demostren el consens inapel·lable sobre la qualitat literària i l’amarga precisió de la seva última obra, En la orilla (Anagrama, 2013), que alhora s’havia convertit en un èxit literari, amb deu edicions en marxa i traduccions a diversos idiomes. El gran públic l’havia acabat descobrint, en els últims anys. I això que l’escriptor considerava la seva novel·la de consagració “difícil de domesticar”. “És dura, poc agraïda i poc complaent. Vaig pensar que no agradaria. La culpa de l’èxit és dels temps que corren. Coincideix amb la desolació del país”, va dir en rebre el Premio Nacional. La idea d’un pantà, convertit en abocador de residus i carronya durant dècades, va ser el que va donar origen al llibre, juntament amb el poder corruptor del diner. Els protagonistes són cinc fusters que han perdut la feina i el seu patró.
En la orilla era la seqüela gairebé inevitable de la novel·la anterior,Crematorio (2007, també Premio Nacional de la crítica i adaptada en una sèrie de televisió protagonitzada per Pepe Sancho), en què disseccionava el pelotazo immobiliari de manera gairebé profètica. No es considerava pessimista sinó “realista”. Solia justificar que escrivia senzillament allò que veia; el que passa és que la resta d’autors miraven cap a una altra banda.
Rafael Chirbes havia estudiat història contemporània a Madrid i s’havia dedicat a l’articulisme abans de debutar literàriament ambMimoun (1988). Des de llavors havia combinat la novel·la i l’assaig. En la ficció, destaquen les obres en què va fer un relat crític de l’Espanya del segle XX, des de la postguerra fins a “aquella llarga traïció anomenada Transició”, havia dit. Va escriure La larga marcha(1996), La caída de Madrid (2000) i Los viejos amigos (2003) amb ànim testimonial, per immortalitzar la “nova Espanya”, en què les promeses es van convertir en decepcions. També va publicar diversos assajos sobre els gustos, els deures i les dificultats de l’ofici “d’escriptor no professional”, com Chirbes s’autoanomenava.
Valldigna
17/08/2015 at 11:00 AMLes banderes de l’Ajuntament de Tavernes onegen a mig pal per la mort de Rafael Chirbes
L’Ajuntament de Tavernes està de dol per la mort de l’escriptor, nascut a Tavernes en 1949, i nomenat fill predilecte per l’alcalde, Jordi Juan, en el Ple de març d’este any 2015.
L’Ajuntament de Tavernes en senyal de dol per la mort del seu fill predilecte, Rafael Chirbes, ha col.locat les banderes a mig pal durant dos dies.
Familiars i amics del món de la literatura i la cultura, en general, acomiadaren ahir en un ambient d’intimitat a l’escriptor, que ens va deixar dissabte als 66 anys després d’una greu enfermetat.
També els regidors, Josep Llàcer, Perfecto Benavent i Encar Mifsud van voler estar al costat de la família i van donar el seu condol en el dia de l’acomiadament del novel.lista.
La capella ardent es va instal.lar al tanatori de la Marina Alta de Dènia on foren traslladades les restes mortals. Allí es va fer un acte-homenatge amb la lectura de paràgrafs de la seua última novel.la “En la orilla”.
El regidor Josep Llàcer, com a alcalde en funcions, va voler dedicar unes paraules: “Volem transmetre a la família el condol en nom de tots els veïns de Tavernes. Per a la nostra ciutat és una pèrdua irreparable. Rafael era un dels ambaixadors més il.lustres de Tavernes, per això ens comprometem a mantindre viva la seua memòria, la seua obra i el seu llegat”.
El crític literari i novel.lista, nascut a Tavernes en 1949, vivia a Beniarbeig. Tot i que va tindre diverses residències al llarg de la seua vida, sempre recordava la seua infància al poble, i allà on anava es sentia orgullós de Tavernes, tal i com ho va fer al ple de març.
L’escriptor deixa obres com “Crematorio” i “En la orilla” que li han valgut el Premi Nacional de Narrativa i de la Crítica, i on denuncia els problemes de la nostra societat, la crisi econòmica i social.
—
AJUNTAMENT DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA
Gabinet de Comunicació