El govern valencià ha aprovat un avantprojecte de desgavell de senyes d’identitat per mitjà del qual es pretenen consagrar eucarísticament les característiques ètniques i racials que defineixen clarament el “l’ADN del valencianisme més valencianista dels autèntics valencians”,  segons ha declarat el conseller de la Desgovernació, Luis de Santamaria la Mayor. És a dir, que a partir del pròxim any, la Generalitat expedirà el certificat de puresa valenciana o “valencià de pura raça”, en les varietats de “qualitat superior” o “espècie única”.

Amb aquesta norma alegal, el Pepé blinda el “valencià” dels atacs catalanistes i de les agressions comunistes. “El valensiano es la màxima expresión de nuestra Comunidat y, como es nuestro, hasemos con él lo que queremos. Por ejemplo, no hablarlo”, ha manifestat el president del Consell, Alberto Fabra Cadabra. A partir d’ara, no es podrà parlar el valencià amb accent català, ni dir català, ni anomenar Catalunya, ni tampoc tocar la xirimita, a fi d’evitar el perill del contagi de l’ebola catalanista-traïdor. “Promosionaremos el valensiano de Requena y Utiel, para entendernos todos y no caer en la tentación de pensar en catalán, amén”, ha dit Santamaría la Mayor. Paraules com “cul”, “florí”, “fusta”, “queixal”, “democràcia”, “independència”, “xarxa”, “cultura” o “TV3″, seran proscrites i inscrites en l’Index librorum prohibitorum, de la Irreal Acadèmia de la Llengua Viperina.

Denominació d’origen valencià

L’avantprojecte de llei preveu la creació d’un Consell Observador d’Adoradors Nocturns de l’Origen Valencià, un organisme que vetlarà perquè les senyes d’identitat valenciana no puguen ser afectades per elements incontrolats del catalanisme ulterior i circumfús, com ara la Moixaranga d’Algemesí, la música en valencià, el trinquet Pelayo o els Corporals de Llutxent. Per contra, es donarà suport amb diners i flors naturals a la Irreial Aséquia de Cultura Valenciana, entitat que nega la unitat de la llengua, l’avortament lliure, el càlcul en el renyó i el sentit comú.

El Consell Observador vol registrar amb el nom de Denominació d’Origen Pur Valencià el bou embolat, les taronges de repom, el “sagrado manto de la Virgen de los Desamparados”, lo Rat Prenyat, la paella valenciana, l’arròs caldós amb fesols i naps, el blau de la senyera, el coet borratxo, la música de l’empastre, la  Casa de los Caramelos, el braç incorrupte de sant Vicent, el Valle de los Caídos (encara que siga a Madrid), les falles folles fetes foc, Paquito el Xocolatero, les bragues de Rita Barberà, el bagul de la Piquer, els collons del Montgó i la Figa de sa Tia.

El text d’aquesta norma preveu nomenar president del Consell Valencià de Benestar Social, Juan Cotxino, per la seua imputada experiència en la gestió de les residències de la tercera edat; condecorar Esteban González Pont amb el moniato d’Or per la seua burrera, i designar Alfonso Grau, vicealcalde de València, president de l’Acadèmia de la Coentor, per haver popularitzat l’expressió castellana  de xulo de barriada “porque me da la gana”. Cal dir, però, que s’ha suprimit un testicle del capítol quart, per mitjà del qual es distingia l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps de Golf, com a cap de sequier del Tribunal de les Aigües Fecals, però l’excap del Consell ha rebutjat l’honor perquè assegurà que  “el tratge em ve gran”.

Joc de trons

Amb l’entrada en furor (uterí o veneri, tant se val) d’aquest Consell Observador, s’enceta un joc de trons que permetrà coronar com a bellea perpètua del bloc de ciment armat l’alcaldessa d’Alacant, Xònia Castedo, mussa de  Brugal, després d’un duel en el camp de l’horror, davant notari suís, entre dos cavallers de l’Orde de la Rajola; així com batejar l’inno requional amb el nom més adient d’Ací pague jo. També contempla l’esborrany del projecte de llei la creació dels “Premis Gürtel” al millor xoriço del País Valencià, i declarar ninot indultat el cacic de Castelló, Carlos Fabra, més conegut com el Pelegrí de les Ulleres

L’esmentat text té 5 títols de preferents (classe bussiness o targeta black and berry) de la banca rescatada, set títols innobiliaris, entre els quals hi ha el de marqués de Carabàs, Sota de Bastos i el Tio de la Porra; vora un miliar de faltes d’ortografia, 36 versicles, dos gin-tònics addicionals i una deposició derogatòria. El títol primer reconeix les senyals de trànsit, la gepa impoluta de la Verge dels Desmamparats, el Corte Inglés, “las carmelitas descalzas”, el Nou d’Octubre (“y el 7 de julio, San Fermín”) i la batalla de flors; el títol segon se centra en els enviaments “a fer la mà” del poble subterràniament valencià, el substrat mongol de la llengua valenciana, la marca hispànica de levante feliz; la fórmula científica per a la clonació de la cabra de la Legión, d’ascendència russafina; i en la processó del Corpus; el títol tercer, reivindica la figura de Sant Antoni de Gavarda, la pesca del llobarro, les partides de truc, la cassalla, el bigot del mestre Serrano i la cotorra del mercat. I els altres tres, cataloguen el grau de valencianisme castellanollevantí (exaltat, bufat i pansit).

Tweet