Víctor Mansanet Boïgues, regidor d’EUPV a l’Ajuntament de Simat de la Valldigna: Diumenge, dia 10 d’agost de 2014, 75 aniversari dels assassinats, al cementeri d’Alzira, de tres veïns del Pla de Corrals: Federico Llàcer Benavent, jornaler de 33 anys d’edat; Federico Benevent Canet, assalariat de 29 anys i cunyat de Filiberto Mahiques Montagut, pastor, de 44 anys d’edat. Unes setmanes abans havien sigut abatuts per les bales criminals del franquisme al mateix lloc Jaime Cucarella Palomares, de 43 anys, jornarler; i Salvador Climent Donet, llaurador de 41 anys,afusellat a Paterna. Des d’aquestes dates fins al 1943 van haver-hi 31 assassinats més. Una cruel venjança que ha estat massa temps silenciada.  Amb aquests assassinats s’iniciava un període de terror instaurat per la dictadura franquista, moltes víctimes de la qual han quedat en l’oblit, a pesar que la Llei de la Memòria Històrica intenta pal·liar aquesta injustícia. L’esmentada llei, però, té greus deficiències, la qual cosa impedeix tancar definitivament algunes ferides obertes quan l’agressió del feixisme va entrebancar el normal i legal desenvolupament de tot allò que significava la II República, és a dir, democràcia, cultura, laïcisme, progrés i justícia social. La nostra obligació moral, científica i política és recordar el paper dels demòcrates, del moviment obrer, de l’esquerra, del republicanisme i de les víctimes del franquisme, i ajudar a reparar la injustícia que es va cometre sobre elles, així com recuperar la seua memòria. No ens mou cap esperit de revenja, sinó de reivindicar els valors pels quals van lluitar i morir aquelles persones que van ser assassinades, perseguides i oblidades per defensarprecisament aquests valors. Volem que aquestes persones siguen rememorades, recordades i incorporades a la memòria històrica del nostre poble. És clar que en aquella època,hi hagué excessos i també morts injustes en l’altre bàndol durant la guerra, però la repressió franquista, ja després de la conflicte armat, va ser brutal, calculada i beneïda cruelment per l’església catòlica, que la qualificà de “cruzada”. Aquesta repressió significà, com diu el prestigiós historiador britànic Paul Preston, “un autèntic holocaust, un extermini que va portar a execucions extrajudicials de vora 200.000 persones”. Què defensaven, amb més o menys convicció, els assassinats simaters republicans (majoritàriament, comunistes llibertaris). Molts dels ideals d’aquests veïns tenien a veure amb les preocupacions de la ciutadania d’avui: la llibertat i la laïcitat, la igualtat entre dones i homes, els serveis públics (escola, sanitat, serveis socials), el federalisme, la pau i el respecte als drets humans, el compromís amb els treballadors i les treballadores més humils, els drets socials i el bé comú, és a dir, el compromís amb una democràcia avançada. Durant aquest període històric es van consagrar mesures tan decisives com la implantació del sufragi universal amb el reconeixement al vot de les dones. La Constitució de 1931 va ser també la primera que va reconéixer els drets socials i econòmics i va assentar les bases del que avui coneixem com l’Estat de Benestar, malparat per les polítiques regressives del Partit Popular. Així mateix, va tractar de resoldre la qüestió de l’articulació de l’Estat mitjançant els estatuts d’autonomia, elaborats per iniciativa dels territoris que aspiraven al seu autogovern, i s’avança a proclamar la renúncia a la guerra com a instrument de política internacional.  Molts veïns i veïnes de Simat van combatre en la guerra civil. Els que van poder lliurar-se de l’escamot d’afusellament o de la cruel repressió, van patir quaranta anys de duríssima postguerra privats de les més bàsiques llibertats. Una vegada reinstaurada la democràcia, ha faltat un mínim reconeixement als lluitadors i les lluitadores que van donar la seua vida per les llibertats i per un govern legítim que representava la voluntat majoritària de la ciutadania de l’Estat espanyol. Per això, Esquerra Unida del País Valencià considera essencial donar a conéixer a les noves generacions aquell important període de la història i, al mateix temps, retre homenatge a totes aquelles persones del nostre municipi que van lluitar per la defensa de la legalitat republicana, i de manera especial, les víctimes de la dictadura, a fi de fer justícia i completar amb això la reconciliació. El grup municipal d’EU a l’Ajuntament de Simat va presentar, fa quatre anys, una moció perquè s’incloga en el nomenclàtor del municipi una via pública dedicada a la República i proposà eregir un monument o memorial als veïns i veïnes del nostre poble que van lluitar per la llibertat i la legalitat, de manera especial, a les víctimes del franquisme. En aquella moció, exigíem al govern central la nul·litat radical de tots els processaments per motius ideològics i polítics perpetrats durant el període franquista (de 1936 a 1977). Per desgràcia, no es va aprovar la moció. També van exigir aleshores, i exigim ara, als governs central i autonòmic la intervenció pública i institucional en les labors de localització, exhumació, identificació i divulgació dels fossars o enterraments de víctimes del franquisme, així l’anàlisi dels arxius policials i/o militars respecte a la guerrilla antifranquista i el reconeixement del caràcter militar dels seus membres, proporcionant els mitjans pressupostaris adequats perquè els supervivents o els seus familiars directes perceben les pensions que els corresponen. Exigim a les autoritats corresponents el reconeixement i dotació de pensions a totes les persones privades de llibertat per motius polítics durant el franquisme i el reconeixement i la rehabilitació de tots els membres dels cossos de defensa i seguretat professionals que van mantindre’s lleials al govern legalment constituït i a la República des del 18 de juliol de 1936.

Nota del Regidor al perfil FACEBOOK d’Eupv Simat de la Valldigna