Antonio Cañizares nou Arquebisbe de València

[youtube]http://youtu.be/b0KLfGZ_yW8[/youtube]

5 cardenals, 15 arquebisbes i 40 bisbes en la presa de possessió del Cardenal Arquebisbe de València, Antonio Cañizares 04/10/14 [LAS PROVINCIAS] 04/10/14 El Papa Francesc ha nomenat a l’Eminentíssim i Reverendíssim Senyor Antonio Cañizares i Llovera, nou arquebisbe de València 28/08/14 [europapress]

Cañizares va ser ordenat sacerdot en 1970 a Sinarques (València) per l’arquebisbe José María García Lahiguera. Va cursar estudis eclesiàstics al seminari Diocesà de València i a la Universitat Pontifícia de Salamanca, on va obtenir el doctorat en Teologia. És també perit en Pastoral Catequètica per l’Institut Superior de Pastoral de Madrid. Ha dedicat la major part de la seua vida a la docència, havent sigut professor de la Facultat de Teologia de Salamanca, del Seminari de Madrid i de l’Institut Superior de Ciències Religioses.

És fundador i expresident de l’Associació Espanyola de Catequistes (l’actual president és Emilio Alberich Sotomayor), membre de l’Equip Europeu de Catequesi, coadjutor de la Parròquia de Sant Gerard de Madrid i director de la revista ‘Teología y Catequesis’. Va ser després nomenat bisbe d’Àvila el 6 de març de 1992; arquebisbe de Granada el 10 de desembre de 1996, on va prendre possessió l’1 de febrer de 1997; i arquebisbe de Toledo, primat d’Espanya, el 24 d’octubre de 2002 pel papa Joan Pau II, prenent possessió de la seu toledana el 15 de desembre de 2002, on exercix fins al seu nomenament el 2008 com nou prefecte de la Congregació Vaticana per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments per Benet XVI, ja que desenvolupa actualment. El 24 de març del 2006, és creat cardenal pel Papa Benet XVI. El 9 de desembre del 2008, Benet XVI nomena el cardenal arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, doctor Antonio Cañizares, com a nou prefecte de la Sagrada Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, nou càrrec que compagina amb el d’arquebisbe administrador apostòlic de l’Arxidiòcesi de Toledo, i del qual va prendre possessió l’11 de desembre del 2008, en un acte privat, dos dies després d’anunciar-se el seu nomenament. El 16 de desembre de 2013 és confirmat com a membre de la Congregació per als Bisbes, mentre que el 15 de gener de 2014 és confirmat com a conseller de Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina. [europapress]

Llegiu també

Bisbes valencians a les Seus dels Països Catalans [LEVANTE-EMV]

Precedit per: Felipe Fernández García	Bisbe d’Àvila 6 de març de 1992 – 10 de desembre de 1996	Succeït per: Adolfo González Montes
Precedit per: José Méndez Asensio	Arquebisbe de Granada 10 de desembre de 1996 – 24 d’octubre de 2002	Succeït per: Francisco Javier Martínez Fernández
Precedit per: Francisco Álvarez Martínez	Arquebisbe de Toledo 24 d’octubre de 2002 – 9 de desembre de 2008	Succeït per: Braulio Rodríguez Plaza
Precedit per: Francisco Álvarez Martínez	Primat d’Espanya 24 d’octubre de 2002 – 9 de desembre de 2008	Succeït per: Braulio Rodríguez Plaza
Precedit per: Fernando Sebastián Aguilar	Vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola 2005 – 2008	Succeït per: Ricardo Blázquez Pérez
Precedit per: José Alí Lebrún Moratinos	Cardenal prevere de San Pancrazio fuori le mura des del 24 de març de 2006	Succeït per: al càrrec
Precedit per: Antonio Rumeu de Armas	Membre de la Real Academia de la Historia des de l’1 de desembre de 2006	Succeït per: al càrrec
Precedit per: Francis Arinze	Prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments 9 de desembre de 2008 – 28 d’agost de 2014	Succeït per: vacant
Precedit per: Carlos Osoro Sierra	Arquebisbe de València des del 28 d’agost de 2014	Succeït per: al càrrec

1 Comment

» OPINIÓ [carta] Al bisbe Antonio, nou pastor de València

29/08/2014 at 4:46 AM

Com a nou responsable de la diòcesi de València, faça seua la llengua de Sant Vicent Ferrer

Benvolgut Bisbe Antonio: els cristians valencians, de la Ribera, la Safor i el Camp de Morvedre, de la Foia de Bunyol, Els Serrans i la Costera i la Marina, l’Horta, el Camp Túria, l’Alcoià, la Plana d’Utiel, El Racó d’Ademús, la Canal de Navarrés, la Vall d’Albaida i la de Cofrents, l’acollirem com el nou pastor d’aquestes comunitats cristianes.

La diòcesi de València és una terra que va de la mar a la muntanya, amb hòmens i dones de fe profunda i arrelada, i amb una estimació especial per Santa Maria, venerada a l’Alcúdia amb l’advocació de la Mare de Déu de l‘Oreto, a Utiel amb la del Remei, a València amb la dels Desemparats, a la Font de la Figuera amb la Mare de Déu del Roser dels Xiquets, a Picassent amb la de Montserrat, a Villar de l’Arquebisbe amb la de la Pau, a Xàtiva amb la de la Seu, a Picassent amb la de Vallivana o la Immaculada a Benissa, Llíria i Alcoi.

Aquest bisbat de València té la riquesa d’una llengua pròpia, la llengua d’Ausiàs March, de Jordi de Sant Jordi, de Sor Isabel de Villena i de Vicent Andrés. Una llengua que parlen els cristians de Beniarjó i de Manuel, de Vallada, Potries i Albaida, d’Estivella, Murla, Benaguassil i Banyeres.

Els capellans i els bisbes sempre ens han explicat que Pentecostès és la festa de la universalitat de la fe i manifestació de la diversitat de llengües i de cultures que, des de el Vaticà II sobretot, l’Església assumeix i defensa.

Com a nou bisbe de València, faça seua la llengua de Sant Vicent Ferrer (que predicà pels carrers de Llíria, de València i de Teulada) per afavorir així la presència del valencià a les parròquies, a la catequesi i a totes les celebracions litúrgiques.

En les visites pastorals als pobles valencianoparlants del bisbat, expresse’s amb naturalitat en la llengua que parlen els cristians de Benicolet, d’Alfara del Patriarca, d’Ador i de Moixent, de Beneixida, de Beniarbeig i de Tavernes Blanques, per fer possible així la inculturació de l’Evangeli, en la terra que l’acull com a pastor.

Li desitge bisbe Antonio, que siga capaç d’afavorir el treball dels laics i d’una manera especial, el de les dones, que són les qui porten el dia a dia en les parròquies. Des de la humilitat i el diàleg ajude, com ens ho demana el papa Francesc, a fer nàixer una nova primavera en l’Església; una Església senzilla, alegre, pobra i allunyada dels poderosos. No siga mai dèbil amb els poderosos i fort amb els dèbils, sinó al contrari. Denuncie amb valentia la corrupció, la mentida i el frau d’aquells que xafen els més dèbils de la nostra societat. Mantinga la independència de l’Església respecte al poder, com ens va ensenyar l’enyorat cardenal Tarancon, respectant totes les opcions democràtiques, així com les propostes, que des de la llibertat puguen fer els partits polítics. Fins i tot pel que respecta al model d’Estat, ja que cap d’ells, necessàriament, és millor que un altre. Perquè no hi ha un model d’Estat que siga moralment bo, i un altre que no ho siga.

No tinga por de les reformes ni del pluralisme, que és sempre una manifestació de l’Esperit. Que el seu servei episcopal com a pare i germà, estiga fonamentat en la senzillesa, en la proximitat i en l’afecte, sobretot amb els qui més sofreixen: els pobres, els ancians, els desnonats, els immigrants, els qui no tenen treball, els malalts, els joves que han perdut la il·lusió i que han hagut d’emigrar.

Que el seu ministeri episcopal siga un servei a l’Evangeli i als cristians i cristianes d’aquest bisbat, ja que com ens ha dit el papa Francesc, “Jesús vol que els bisbes no siguen prínceps sinó servidors”. I per això aconsellava als capellans i als bisbes que en revestir-se de la casulla per celebrar l’Eucaristia, “pot fer-nos bé sentir sobre els muscles i en el cor, el pes i el rostre del poble fidel”. El pes i el rostre dels cristians i les cristianes d’aquest bisbat de València.

Li desitge, bisbe Antonio, una bona estada a la diòcesi de València. Una terra i un Poble acollidor i bo de veritat, que estima aquells que, són missatgers de l’Evangeli.

Josep Miquel Bausset és monjo de Montserrat

» OPINIÓ [carta] Al bisbe Antonio, nou pastor de València
29/08/2014 at 4:46 AM

Com a nou responsable de la diòcesi de València, faça seua la llengua de Sant Vicent Ferrer

Benvolgut Bisbe Antonio: els cristians valencians, de la Ribera, la Safor i el Camp de Morvedre, de la Foia de Bunyol, Els Serrans i la Costera i la Marina, l’Horta, el Camp Túria, l’Alcoià, la Plana d’Utiel, El Racó d’Ademús, la Canal de Navarrés, la Vall d’Albaida i la de Cofrents, l’acollirem com el nou pastor d’aquestes comunitats cristianes.

La diòcesi de València és una terra que va de la mar a la muntanya, amb hòmens i dones de fe profunda i arrelada, i amb una estimació especial per Santa Maria, venerada a l’Alcúdia amb l’advocació de la Mare de Déu de l‘Oreto, a Utiel amb la del Remei, a València amb la dels Desemparats, a la Font de la Figuera amb la Mare de Déu del Roser dels Xiquets, a Picassent amb la de Montserrat, a Villar de l’Arquebisbe amb la de la Pau, a Xàtiva amb la de la Seu, a Picassent amb la de Vallivana o la Immaculada a Benissa, Llíria i Alcoi.

Aquest bisbat de València té la riquesa d’una llengua pròpia, la llengua d’Ausiàs March, de Jordi de Sant Jordi, de Sor Isabel de Villena i de Vicent Andrés. Una llengua que parlen els cristians de Beniarjó i de Manuel, de Vallada, Potries i Albaida, d’Estivella, Murla, Benaguassil i Banyeres.

Els capellans i els bisbes sempre ens han explicat que Pentecostès és la festa de la universalitat de la fe i manifestació de la diversitat de llengües i de cultures que, des de el Vaticà II sobretot, l’Església assumeix i defensa.

Com a nou bisbe de València, faça seua la llengua de Sant Vicent Ferrer (que predicà pels carrers de Llíria, de València i de Teulada) per afavorir així la presència del valencià a les parròquies, a la catequesi i a totes les celebracions litúrgiques.

En les visites pastorals als pobles valencianoparlants del bisbat, expresse’s amb naturalitat en la llengua que parlen els cristians de Benicolet, d’Alfara del Patriarca, d’Ador i de Moixent, de Beneixida, de Beniarbeig i de Tavernes Blanques, per fer possible així la inculturació de l’Evangeli, en la terra que l’acull com a pastor.

Li desitge bisbe Antonio, que siga capaç d’afavorir el treball dels laics i d’una manera especial, el de les dones, que són les qui porten el dia a dia en les parròquies. Des de la humilitat i el diàleg ajude, com ens ho demana el papa Francesc, a fer nàixer una nova primavera en l’Església; una Església senzilla, alegre, pobra i allunyada dels poderosos. No siga mai dèbil amb els poderosos i fort amb els dèbils, sinó al contrari. Denuncie amb valentia la corrupció, la mentida i el frau d’aquells que xafen els més dèbils de la nostra societat. Mantinga la independència de l’Església respecte al poder, com ens va ensenyar l’enyorat cardenal Tarancon, respectant totes les opcions democràtiques, així com les propostes, que des de la llibertat puguen fer els partits polítics. Fins i tot pel que respecta al model d’Estat, ja que cap d’ells, necessàriament, és millor que un altre. Perquè no hi ha un model d’Estat que siga moralment bo, i un altre que no ho siga.

No tinga por de les reformes ni del pluralisme, que és sempre una manifestació de l’Esperit. Que el seu servei episcopal com a pare i germà, estiga fonamentat en la senzillesa, en la proximitat i en l’afecte, sobretot amb els qui més sofreixen: els pobres, els ancians, els desnonats, els immigrants, els qui no tenen treball, els malalts, els joves que han perdut la il·lusió i que han hagut d’emigrar.

Que el seu ministeri episcopal siga un servei a l’Evangeli i als cristians i cristianes d’aquest bisbat, ja que com ens ha dit el papa Francesc, “Jesús vol que els bisbes no siguen prínceps sinó servidors”. I per això aconsellava als capellans i als bisbes que en revestir-se de la casulla per celebrar l’Eucaristia, “pot fer-nos bé sentir sobre els muscles i en el cor, el pes i el rostre del poble fidel”. El pes i el rostre dels cristians i les cristianes d’aquest bisbat de València.

Li desitge, bisbe Antonio, una bona estada a la diòcesi de València. Una terra i un Poble acollidor i bo de veritat, que estima aquells que, són missatgers de l’Evangeli.

Josep Miquel Bausset és monjo de Montserrat

Entra per respondre