Durant els 6.400 milions de quilòmetres que ha recorregut, Rosetta ha fet cinc voltes al voltant del Sol i quatre maniobres d’assistència gravitatòria (tres amb la Terra i una amb Mart) per agafar velocitat i arribar a una òrbita similar a la del seu objectiu. Les primeres maniobres d’aproximació es van fer cada dues setmanes durant el maig i el juny. Després d’una breu avaluació, es van fer tres engegades de motors més. Amb més de set hores de durada, van ser les més llargues que un satèl·lit de l’ESA ha fet mai.
Aquestes operacions han reduït dràsticament la velocitat relativa de Rosetta, que ja ha frenat 668 dels 775 metres per segon que necessita abans del 6 d’agost, quan s’inserirà en l’òrbita programada al voltant del cometa. “Si un contratemps a terra o a l’espai endarrerís l’encesa final, només tindríem uns quants dies per solucionar el problema, planificar una nova maniobra i executar-la. Si no, les lleis de la mecànica orbital ens farien passar de llarg el cometa”, explica Trevor Morley, especialista de mecànica de vol al centre d’operacions espacials a Darmstadt (Alemanya).
Arriba l’emoció
Ara comença la part més emocionant del viatge, ja que s’intensificarà la investigació sobre les propietats del cometa i la navegació al seu voltant serà més complicada. A mesura que la sonda s’aproximi al seu objectiu, les propietats físiques del cometa tindran un paper cada cop més important a l’hora de determinar quina trajectòria seguirà Rosetta al seu voltant. “A més d’un bon model físic del nucli del cometa, necessitem un model de la seva cua, que descrigui la densitat i la velocitat de les partícules que està emetent”, explica Frank Budnik, un altre especialista del centre. “El satèl·lit es veurà afectat per l’atracció gravitatòria del cos del cometa i la seva coma [l’atmosfera de gas i pols que l’envolta], i per això cal valorar tots aquests factors per calcular l’òrbita de Rosetta i programar les maniobres necessàries per mantenir-la a prop del seu objectiu”, hi afegeix. A mida que s’acosti al Sol, s’escalfarà i es tornarà més activa, emetent més pols i gas. Les condicions variables i la baixa gravetat del cometa faran que les operacions per mantenir la nau orbitant a una distància segura però prou propera com per realitzar bones observacions científiques siguin tot un repte.
A mig juliol, tot i trobar-se a uns 5.000 quilòmetres del seu objectiu, Rosetta va donar als científics una de les primeres sorpreses, en detectar que la temperatura de la superfície era de nomes -70 graus centígrads, de manera que els científics creuen que és massa calent per estar totalment cobert de gel, com es pensava inicialment.
El proper pas per a Rosetta serà cartografiar amb la màxima precisió possible la superfície del cometa per determinar el lloc d’aterratge més idoni per a la sonda Philae, que està previst per al novembre i permetrà analitzar encara amb molta més precisió el pas del cometa al costat del Sol.
"POLS D'ESTELS" Rosetta ja orbita el cometa [VilaWeb]
09/08/2014 at 2:10 PMDesprés de deu anys de viatge la nau Rosetta ja ha arribat al seu objectiu, segons que ha informat l’Agència Espacial Europea: dimecres al matí, hora nostra, ha entrat en l’òrbita del cometa 67P/Chuyrumov-Gerasimenk, situat a 405 milions de quilòmetres de la Terra, a mig camí de les òrbites de Mart i Júpiter. El cometa viatja a una velocitat de 55.000 quilòmetres per hora cap al sistema solar intern. Avui, la Rosetta és a només 100 quilòmetres de la superfície del cometa, que té un diàmetre aproximat de tres quilòmetres i mig, semblant a la grandària de la ciutat de Barcelona.
Aquest és el vídeo de què farà la Rosetta des d’ara que ja orbita el cometa:
Al novembre hi haurà la fase d’aproximació més espectacular, quan la Rosetta deixarà anar una sonda que aterrarà a la superfície de roca i gel del cometa. Serà la primera vegada en la història que un artefacte construït per l’home solcarà la superfície d’un cometa.
En el seu bloc de +VilaWeb Pols d’estels, l’astrònom Enric Marco explica: ‘El viatge ha estat llarg. Han passat 10 anys, des que el 2 de març de 2004 la Rosetta va ser llançada des de la base europea de Kourou, a la Guaiana francesa. Recorde com, uns anys abans, m’ensenyaren l’electrònica de la càmera Osiris als laboratoris de l’Instituto de Astrofísica de Andalucia. En aquell moment la destinació de la nau era el cometa 46P/Wirtanen, molt més actiu, però diversos endarreriments van obligar a canviar l’objectiu, cap al més tranquil cometa 67P/Chuyrumov-Gerasimenko.’
Continua així: ‘Per a un viatge tan llarg, Rosetta ha necessitat quatre impulsos gravitatoris, un de Mart i tres de la Terra, per aconseguir la velocitat suficient per arribar on es troba el cometa. Ací es pot veure l’animació del seu llarg viatge:
Sobre la feina que farà des d’ara la Rosetta, Marco explica que ‘mitjantçant diversos sensors determinarà la composició de la superfície, la seua dinàmica, el desenvolupament dels dolls d’emissió de gas a mesura que el cometa s’aproxime més al Sol, la formació de la coma i de la cua. I ho anirà fent mentre acompanya el cometa en la seua òrbita al voltant del Sol. Això inclourà moments apassionants quan en aproximar-se al periheli, el punt més pròxim al Sol, els dolls de gas comencen a sortir per formar la coma i la cua. I ho faran trencant la fosca capa de pols que les primeres mesures de temperatura a distància semblen mostrar’.
Philae, a l’espera d’aterrar a la superfície del cometa
Recorda Marco que ‘el novembre d’enguany, Rosetta deixarà anar Philae, una nau que es posarà suaument sobre el cometa, s’hi anclarà fortament i farà anàlisi in situ, com ara sondatges acústics, estudis magnètics, dels gasos, de la superfície i interiors, etc. Serà aleshores que podrem “tocar” realment el cometa i, per tant, els nostres origens.’
I afegeix: ‘L’arribada de Rosetta a 67P/Chuyrumov-Gerasimenko ja ens ha reportat alguna sorpresa com ara l’estranya forma del cometa, formada per dos lòbuls, no mai observada abans en un objecte d’aquest tipus. Tot fa pensar que 67P/C-G s’ha format per agregació a baixa velocitat de dos cometes menors.’
Més informació, al bloc Pols d’estels
La nau Rosetta ja orbita el cometa