La marjal de Gandia forma part d’una unitat ambiental major coneguda com Marjal de la Safor, que amb una extensió total de 1.225,34 Ha engloba els termes de Tavernes de la Valldigna, Xeraco, Xeresa i Gandia.

En concret, la marjal de Gandia ocupa un total de 450 Ha, és a dir, un 37% de la superfície total de la Marjal de la Safor. Geomorfològicament, es tracta d’una zona humida desenvolupada en un pla costaner. Presenta poca fondària degut a la colmatació tant natural com antròpica de les làmines d’aigua.

L’aport hídric d’aquest ecosistema prové de les aigües subterrànies, que afloren a la superfície a través d’Ullals, fonts naturals que posen en contacte els aqüifers amb la superfície. També cal indicar, que les aigües superficials col•laboren en l’aport hídric present a la marjal, però en menor percentatge.

Aquesta masa d’aigua dolça està separada de la Mar Mediterrània per un cordó litoral que forma una barrera arenosa, construït a base dels aports d’al.luvions dels rius, que després les corrents marines de deriva s’encarreguen de distribuir en la zona infralitoral i costanera en sentit N-S.

VEGETACIÓ

La vegetació present en aquest ecosistema ve determinada per les condicions bioclimàtiques així com biogeogràfiques de la zona. Cal indicar, que es tracta d’una zona molt afectada per la influència de l’home, i això es veu reflexat tant en la fauna com en la flora present en la mateixa.

La major part de la superfície de la Marjal de Gandia està ocupada per cultius de cítrics, acompanyats en menor nombre per hortícoles, que presenten un escàs valor ambiental, però en canvi, si un valor socio-econòmic important.

Existeix una vegetació aquàtica amb gran diversitat d’espècies, entre les quals destaquem diferents grups taxonòmics. Trobem algues la majoria microscòpiques, responsables de la formació del borró. Macroscòpiques com les caràcies o borletes, altres del génere Chara i Tolipella.

Trobem fanerògames aquàtiques flotants com les llentilles d’aigua (Lemna gibba i Lemna minor), els nenúfars (Nymphaea alba), Utricularia australism, Potamogeton fluitans coneguda també com a llengua d’oca. Hi ha també representacions de fanerògames submergides com l’asprella borda (Myriophyllum, Ceratophyllum).

Les restants fanerògames aquàtiques presents són escassíssimes i apareixen només puntualment.

En quant a la vegetació terrestre, la més extensa i nombrosa és el canyar on predomina el canyís (Phragmites australis, Phragmites chrysantus), la bova (Thypha domingensis ) i el joncs (Scirpus litoralis i Scirpus nigricans).

Hi ha herbassars de crèixens (Nasturtium officinale) i de creixens bords (Apium nodiflorum) a les voreres de cursos de poca fondària. Cal destacar la coloració groga que ofereix en certs rodals el lliri groc (Iris pseudacorus) i en certs punts comunitats de mansega (Cladium mariscus), entre d’altres.

Imatge d’una comunitat de lliri groc

FAUNA

La marjal alberga importants comunitats biològiques estables d’alta biodiversitat. Es desenvolupen espècies animals endèmiques, espècies aquàtiques que únicament troben en aquestes aigües aliment, llocs de reproducció i cria, tant les migratòries com les nidificants.

Espècies d’ictiofauna com el llopet comú (Cobitis maroccana), la anguila (Anguilla anguilla), el peix agulla (Syngnathus abaster), entre d’altres. El gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita) o la granota (Rana perezi) com a representants dels amfibis.

Rèptils com la tortuga d’estany (Emys orbicularis) que ha sofert una forta regressió per la introducció de la tortuga americana. El dragó comú (Tarentola mauritanica), sargantana comuna (Podarcis hispanica), o l’escurçó d’aigua (Natrix maura) entre d’altres.

En quant a l’avifauna trobem el cabusset (Tachybaptus ruficollis), l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), el coriguer (Falco tinnunculus), la fotja (Fulica atra), la polla d’aigua (Gallinula chloropus) entre altre nombre abundant d’aus.

Entre els mamífers, en nombre menys important es troba l’eriçó comú (Erinaceus europaeus), Musaranya comuna (Crocidura russula), la ratapenada comuna (Pipistrellus pipistrellus) o el conill de camp (Orictolagus cuniculus) són exemples representatius en la zona entre d’altres.

IMPORTÀNCIA DE LA MARJAL

La marjal de Gandia presenta un alt valor ambiental a pesar de l’important grau d’alteració i transformació dels hàbitats naturals per part de l’home. No obstant això, cal destacar els seus valors ecològics i ambientals així com també les funcions que realitza:

• Punt de descàrrega dels aqüífers
• Punt de descàrrega dels aqüífers
• Realitza processos de contenció de contaminants absorbint i fixant substàncies, a més de realitzar processos naturals de fito-depuració
• Hàbitat que alberga importants comunitats biològiques d’alta biodiversitat
• Control d’inundacions
• Regulació de la qualitat de les aigües
• Aprofitament dels recursos hídrics per part de la població per a diferents usos
• Important valor paisatgístic
• Important valor científic, pedagògic, recreatiu i cultural.