Home // > Simat // Exposició del Greco al Monestir

Exposició del Greco al Monestir

Exposició el Greco i el Col·legi del Patriarca de Valencia. Refectori Monestir de Santa Mª de la Valldigna

Exposició el Greco i el Col·legi del Patriarca de Valencia. Refectori Monestir de Santa Mª de la Valldigna

2014.07.18.EXPOSICIÓ. REFECTORIO MONESTIR DE LA VALLDIGNA 

Exposició del Greco al Monestir de la Valldigna.

Exposició sobre el Greco i el Col·legi del Patriarca de Valencia

En EL GRECO ARCHITETO, MÉS QUE RETAULES (fotografies i videoinstal·lació),  Joaquín Bérchez indaga –des d’una personal estratègia fotogràfica i des de la possibilitat de simultaniejar les dites fotografies en moviment que facilita el vídeo– la dimensió creativa del ric i plural diàleg entre el marc i la pintura del Greco.  Estes fotografies i vídeo ens fan llegir i viure la concepció global amb què el Greco va meditar el marc de les seues pintures i el seu eco en l’arquitectura i en els ambients eclesiàstics que les acollien. Les seues imatges focalitzen el model de pala italiana, amb teles de grans mides, desconegudes a Espanya; l’inventiu consum del motiu palladià procedent de  la famosa basílica de Vicenza; la seua reelaboració del capitell jònic de volutes angulars (a la manera de Miquel Àngel); les matineres mirades al projecte de Miquel Àngel per a la basílica de Sant Pere; els insòlits perfils dels seus marcs sobrepujant capitells i frisos, o el vigor plàstic dels seus fustos columnaris soldats entre si, desfibrats en estries.   Les fotografies capten estos registres en un deliberat desig de prescindir de la paraula i d’adormidores ficcions acadèmiques. Busquen aprofundir en el misteri de la mirada davant de la vehement poètica de l’ombra, tan pròdiga en reculades violentes, que inunda els seus retaules, àvids de clarobscurs i, al mateix temps, provocadors de profunditat i fragmentació de les formes clàssiques.

Posted in > Simat, > Valldigna, Francisco Teodoro, Reial Monestir de Sta. Mª de La Valldigna and tagged as ,

2 Comments

  • Valencia, 18 jul (EFE).- El Monasterio de Santa María de la Valldigna acoge la exposición sobre la faceta arquitectónica de El Greco, en la que se confrontan los retablos del autor en Toledo con la obra arquitectónica de Bartolomé Matarana en el Colegio del Patriarca de Valencia.
    La exposición, denominada “El Greco Architeto y El Colegio del Patriarca de Valencia. Episodios del moderno clasicismo”, está formada por catorce fotografías de gran formato y una vídeo-instalación del artista Joaquín Bérchez, y se puede ver hasta el próximo 19 de octubre en el refectorio del monasterio.
    La exposición profundiza, a través de la fotografía y el vídeo, en la modernidad que introdujeron ambos precozmente en España, según un comunicado de la Generalitat.
    El autor busca confrontar, desde la estrategia fotográfica y la secuencia temporal del vídeo, las novedades del moderno clasicismo inspiradas por Miguel Ángel que emergen de manera casi paralela en las obras del Greco en Toledo y de Bartolomé Matarana en el Real Colegio del Corpus Christi, el Colegio del Patriarca, en Valencia.
    Con esta muestra, el autor complementa la que acaba de inaugurar en Centro del Carmen sobre la faceta arquitectónica del Greco, donde muestra una ampliación de los espacios toledanos habitados por sus retablos, y conmemora así el 400 aniversario de su muerte.
    Entre los indicativos de modernidad que Bérchez muestra sobre el Colegio del Patriarca está el retablo mayor de la capilla que introducía, al igual que una década antes lo había hecho el Greco en Toledo, el inusual modelo de pala italiana, acogiendo en su dimensionado nicho central y sobrepujando capiteles y arquitrabes.
    El director gerente del Consorcio de Museos de la Comunitat Valenciana, Felipe Garín, ha inaugurado la exposición junto a la administradora de la Fundación Jaume II el Just, Anabel Trujillo, y el artista, Joaquín Bérchez.
    La inauguración de ‘El Greco Architeto & El Colegio del Patriarca de Valencia’ coincide con la celebración del programa Juliol Musical al Monestir, que se inaugura esta noche.

  • Primera mostra sobre El Greco com a arquitecte

    Mostra ‘Joaquín Bérchez. El Greco architetto. Més que retaules’, que acull el Centre del Carme des del 3 de juliol fins al 31 d’agost en el marc del ‘Carme d’Estiu’.

    Ripoll ha explicat que es tracta de “la primera vegada en la història que es fa una exposició sobre la faceta arquitectònica d’El Greco com a arquitecte dissenyador de retaules. Esta mostra oferix a l’espectador, per mitjà de la fotografia i del vídeo, un recorregut visual per les fites més importants de la seua activitat artística a Espanya en l’àmbit de l’arquitectura i, en especial, de l’art del retaule”.

    Ripoll ha estat acompanyat pel director gerent del Consorci de Museus, Felipe Garín, i l’artista Joaquín Bérchez, a més de l’administradora de la Fundació Jaume II el Just, Anabel Trujillo. L’exposició, que es podrà veure del 3 de juliol al 31 d’agost, està organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, en col·laboració amb CulturArts IVACOR i l’Institut Cervantes, que la va presentar per primera vegada en la seua seu d’Atenes.

    Ripoll ha asseverat que “esta exposició és l’homenatge que li dedica la Generalitat a El Greco, sumant-se a la commemoració que des de distints àmbits a nivell internacional se li està dedicant en el IV Centenari de la seua mort”.

    La mostra té l’origen en les peces realitzades per Bérchez per a l’exposició central d’El Greco a Toledo, ‘El Greco, Architetto de Retaules. Fotografies de Joaquín Bérchez’, el catàleg de la qual va ser presentat a primers d’any en la Reial Acadèmia de Sant Carles de València. Amb la cooperació de l’Institut Cervantes, l’exposició es troba recorrent en gran manera el periple vital i geogràfic d’El Greco, abans d’arribar a Espanya, en un itinerari per les seues seus d’Atenes, Nàpols i Palerm. De la mateixa manera l’Ajuntament d’Heraklion (l’antiga Càndia, a Creta) lloc, de naixement d’El Greco, l’ha exposat durant el mes de març en la Basílica de Sant Marc.

    Ampliada en els seus continguts amb motiu de la presentació a València per part del Consorci de Museus, en col¿laboració amb CulturArts, és la primera vegada en la història expositiva de les obres de El Greco que s’escomet esta original faceta del seu quefer arquitectònic, una de les menys conegudes de la seua personalitat.

    Les 15 fotografies i el vídeo que mostra el Centre del Carme estan preses d’alguns dels més representatius treballs d’El Greco, com ara el retaule major de l’Església de Sant Doménec l’Antic de Toledo, o l’Església de l’Hospital de la Caritat d’Illescas (Toledo). A més, a través del tractament digital, Bérchez reproduïx l’obra original que El Greco va dur a terme per als seus retaules, moltes vegades modificats pel temps, com pot veure’s en el detall del retaule de la capella Oballe de Sant Vicent Màrtir (1607) a Toledo.

    Al costat de l’exposició que es presenta en la seu del Centre del Carme, a mitjan mes de juliol s’inaugurarà, al Monestir de Santa Maria de la Valldigna, en col·laboració amb la Fundació Jaume II el Just, una altra exposició, ‘El Greco architetto & el Col·legi del Patriarca de València. Episodis del modern classicisme. Videoinstal·lació i fotografies de Joaquín Bérchez’.

    Esta mostra, alhora que complementa la del Centre del Carme, posa en diàleg novetats arquitectòniques del modern classicisme que emergixen de manera quasi sincrònica en les obres realitzades pel Greco a Toledo i en la del Col·legi del Patriarca de València.

    En el seu conjunt, estes obres s’han produït a València, tant les fotografies com la videoinstal·lació de Joaquín Bérchez tenen un específic ADN valencià. Ha comptat en la seua realització amb Juan Peiró en l’edició del vídeo i amb Juan Castro Zuzuarregui en la composició original de la música, el mateix equip que ha elaborat els quatre vídeos sobre els ‘Espais Greco’ que s’han projectat recentment en l’exposició ‘El Greco de Toledo’, al Museu de la Santa Creu de Toledo.

    El Greco architetto

    El Greco, format primer a Creta, després a Venècia (1568-1570) i Roma (1570-1577), va arribar a Toledo en 1577. En l’ambient toledà, El Greco, al costat de la seua gran producció artística com a pintor, va desplegar la seua activitat com architetto, és a dir, com a dissenyador de retaules: intervenia, al costat del seu fill Jorge Manuel, en la seua traça, encaix i daurat.

    El Greco sorprendria amb el seu estil personal, pel seu peculiar gust amb les esplendors de l’or brunyit, però sobretot aflorarien també les lliçons apreses de l’arquitectura d’avantguarda que va conéixer durant l’estada a Venècia i Roma (d’Andrea Palladio, però molt en particular de Miquel Àngel) ara, revisitades des de la seua innovadora personalitat i des dels usos de l’arquitectura espanyola. En les seues obres de maduresa brollaria una renovada concepció moderna del llenguatge clàssic de l’arquitectura de l’Antiguitat, a la manera com Vasari (llegit i anotat per El Greco) va suggerir a partir de l’arquitectura desenrotllada per Miguel Ángel.

    En ‘El Greco architetto. Més que retaules’ (fotografies i videoinstal·lació), Joaquín Bérchez indaga ¿des d’una personal estratègia fotogràfica i des del vídeo¿ la dimensió creativa del ric i plural diàleg entre el marc i la pintura d’El Greco. A través d’estes imatges ens fan llegir i viure la concepció global amb què el Greco va meditar el marc de les seues pintures i el seu eco en l’arquitectura i els ambients eclesiàstics que les acollien.

    Les imatges focalitzen el model de pala italiana, amb llenços de grans mides, desconegut a Espanya; l’inventiu consum del motiu pal·ladià procedent de la famosa Basílica de Vicenza; la seua reelaboració del capitell jònic de volutes angulars (“alla michelangiolesca”); les matineres mirades al projecte de Miquel Àngel per a la basílica de Sant Pere; els insòlits perfils dels seus marcs sobrepujant capitells i frisos, o el vigor plàstic dels seus fustos columnaris soldats entre si, desfibrats en estries.

    Les fotografies capten estos registres en un deliberat desig de prescindir de la paraula i d’adormidores ficcions acadèmiques. Busquen aprofundir el misteri de la mirada davant de la vehement poètica de l’ombra que inunda els seus retaules, amb les seues violentes reculades i fragmentació de les formes clàssiques.

    Joaquín Bérchez

    Joaquín Bérchez és fotògraf i historiador de l’arquitectura. La seua obra fotogràfica ha sigut exposada en nombroses ciutats espanyoles i en diverses sales internacionals: Nova York, Mèxic, Vicenza, Palerm, Roma, Camerino, Lisboa, Atenes o Heraklion (Creta). Les seues fotografies s’arrepleguen en revistes internacionals com FMR (Franco Maria Ricci), AV Projecte, Arquitectura Viva, C-Architecture & Everything Else i, des de fa deu anys, il·lustra les portades d’Annali di architettura.

Deixa un comentari

css.php