Els simaters Francesc Ripoll i Mogort, Salvador Planxa i Solanes i Baldomer Oltra i Burguera entre els informats que participaren en el projecte incicial entre els anys 1964 i 1978.
L’Atles Lingüístic del Domini Català és un projecte de dialectologia que es desenvolupa a l’Institut d’Estudis Catalans. Comprèn tot l’àmbit geogràfic del català i té com a objectiu general posar a l’abast dels investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics, recollits entre els anys 1964 i 1978 segons els mètodes convencionals de la dialectologia. La paraula atles que dóna nom al projecte té relació amb el fet que aquests materials estan organitzats per a ser presentats principalment en forma de mapes.
L’etapa actual del projecte va precedida d’una fase prèvia, auspiciada per la Universitat de Barcelona i pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas, que va consistir en la recollida de dades. Es tracta de materials de llengua oral enregistrats en cinta magnètica o transcrits directament en caràcters fonètics; una part s’ajusta a l’estructura d’unqüestionari preguntat en forma d’enquesta i una altra part són narracions lliures.
L’any 1989 l’Institut d’Estudis Catalans va acollir el projecte i va començar una nova etapa de treball regular i sistemàtic; des de l’any 1998, i de manera continuada, es publiquen en diferents formats els materials que es preparen i s’interpreten en el marc del projecte.
Els materials del projecte ALDC
Els materials corresponen a enquestes fetes a informadors de 190 localitats, que representen totes les àrees dialectals del domini lingüístic i tota mena de localitats, des de capitals de província fins a llogarets força aïllats. Pel que fa a la selecció d’informadors, es va optar per la franja d’edat més avançada, pels que tenien una formació escolar elemental i es va procurar que tant ells com els seus pares fossin nadius de la població.
Al final de l’etapa prèvia, el projecte constava d’un dietari d’incidències en nou quaderns i d’un corpus de dades lingüístiques format per un arxiu sonor, un arxiu escrit en signes fonètics i un arxiu d’il·lustracions, amb gairebé 3.000 fotografies i dibuixos. Per la naturalesa del contingut i pels anys de realització de les enquestes, els materials són també un reflex etnològic de l’època.
El corpus pròpiament lingüístic està format per dos blocs, els materials obtinguts amb l’aplicació del qüestionari, i els textos orals lliures que, per les seves característiques, s’anomenen etnotextos.
El qüestionari comprèn gairebé 2.500 ítems, distribuïts en 21 capítols, que corresponen, aproximadament, un 83% a lèxic i un 17% a morfologia, a sintaxi i a fonosintaxi. La part de lèxic és molt variada i té en compte gairebé tots els aspectes de la vida i de la cultura rural de l’àmbit català de la meitat del segle XX: des de les parts del cos, la casa, el vestit o les relacions familiars, fins a les feines del camp, de la mar o de la vida pastoral, i passant pels jocs infantils, els oficis, la topografia, la meteorologia, els animals i els vegetals. Els etnotextos són narracions orals lliures enregistrades a l’acabament de l’enquesta o bé explicacions complementàries fetes per alguns informadors mentre responien una pregunta del qüestionari; són explicacions sobre la vida diària d’una gran riquesa temàtica.
Acollit el projecte per l’Institut d’Estudis Catalans, l’any 1989 es va començar a treballar en: a) la creació d’una base de dades informatitzada, que comprèn els materials obtinguts a partir del qüestionari; b) la selecció i transcripció dels textos enregistrats en forma de narració lliure.
Des de l’any 2010 s’ha començat a treballar en la posada en xarxa de tots els materials en dues direccions: a) l’accés per internet al portal que conté els materials publicats; b) l’accés per internet a l’aplicació de consulta de la base de dades.
La publicació de l’ALDC
Els materials del projecte es difonen en forma de llibre a través de tres tipus de publicacions fonamentals:
1. L’Atles Lingüístic del Domini Català. És un atles descriptiu, format per nou volums que corresponen als materials de la base de dades informatitzada; són els resultats obtinguts a les 190 localitats amb l’aplicació del qüestionari i es presenten fonamentalment en format cartogràfic. Els volums es publiquen de manera ordenada i agrupen les respostes que corresponen als 21 capítols inicials. De moment, han aparegut els volums següents: 1.Introducció. El cos humà. Malalties (2001), 2. El vestit. La casa i ocupacions domèstiques (2003), 3. Família. Món espiritual. Jocs. Temps. Topografia (2006), 4. El camp i els cultius (2008), 5. Indústries relacionades amb l’agricultura. Els vegetals (2010), 6. La vida pastoral. Els animals domèstics (2012).
En general, tots els volums tenen una estructura paral·lela: 1) Una introducció. En el volum primer aquesta part explica les característiques i la gestació del projecte i dóna la fitxa tècnica de les localitats i dels informadors, i en la resta de volums fa una presentació específica del volum. 2) L’apartat cartogràfic. És la part fonamental de cada volum i està formada per un conjunt de mapes físics, cada un amb un enunciat i on cada localitat té un número assignat. Les respostes de cada concepte se situen al costat del número de la localitat corresponent; quan en una localitat un concepte té diferents respostes o té observacions complementàries, només les dues primeres es col·loquen en el punt de la localitat, de manera que la resta i les observacions es posen en una franja lateral del mapa. 3) Unes llistes de material no cartografiat. Són respostes a alguns enunciats que, per la naturalesa dels resultats, no ha semblat adequat presentar en forma de mapa. 4) Un recull de fotografies i de dibuixos que il·lustren alguns dels enunciats del volum. 5) Un apartat amb diferents tipus d’índexs.
2. El Petit Atles Lingüístic del Domini Català. És un atles interpretatiu, format per nou volums que s’elaboren a partir d’una selecció dels mapes i de les llistes que es publiquen a l’Atles Lingüístic del Domini Català. Els materials es presenten comentats a partir d’una representació cartogràfica i cada mapa és el resultat d’estudiar i d’interpretar un fenomen lingüístic. De moment, han aparegut quatre volums: Volum 1, 2007; Volum 2, 2009; Volum 3, 2011; Volum 4 (2013).
Els volums tenen una estructura paral·lela: 1) Una breu presentació, amb indicacions pràctiques. 2) Un apartat cartogràfic, que és la part fonamental. Està format per un conjunt de mapes poligonitzats, cada un dels quals representa, a través de la combinació de colors, una interpretació sobre com un determinat fenomen lingüístic repercuteix sobre el domini lingüístic del català; en cada mapa la interpretació es complementa amb un comentari detallat sobre els factors històrics i sincrònics involucrats en el fenomen. 3) Una bibliografia. 4) Un glossari amb la terminologia lingüística usada. 5) Un índex alfabètic de tots els mots comentats.
3. Els etnotextos. Són tres volums que es preparen amb la selecció de textos orals lliures enregistrats a les localitats, i que es presenten en transcripció fonètica i en grafia convencional. Els volums estan dedicats, respectivament, al català oriental, al català nord-occidental i al valencià. De moment, s’ha publicat el volum primer,Etnotextos del català oriental (1998).
El volum publicat comprèn: 1) Una introducció. 2) 152 textos presentats en transcripció fonètica i en grafia convencional. 3) Un glossari de formes dialectals contextualitzades i amb indicació del text on apareixen. 4) Un recull d’il·lustracions. 5) Una reproducció en casset d’una selecció dels textos transcrits.
Els materials del projecte de recerca en dialectologia ALDC, consultables a partir d’ara per Internet [IEC]
01/07/2014 at 1:55 PMEn quins punts del domini lingüístic català el blat de moro es coneix per blat indi, panís o moresc? On anomenen boletes de picolat, les mandonguilles? Qui porta calcetins en comptes de mitjons? Les obres publicades en el marc del projecte Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), que donen resposta a qüestions com aquestes, a partir d’ara es poden consultar en línia al web http://aldc.espais.iec.cat. L’Atles és un projecte de dialectologia de l’IEC iniciat l’any 1964 que posa a l’abast dels investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics recollits amb els mètodes convencionals de la dialectologia, entre els anys 1964 i 1978. Fins ara, els materials del projecte s’han difós en forma de llibre per mitjà de tres tipus de publicacions fonamentals: l’Atles lingüístic del domini català, del qual han aparegut sis volums; el Petit atles lingüístic del domini català, del qual s’han publicat quatre volums i, finalment, els Etnotextos, dels quals s’ha publicat un volum corresponent al català oriental.
Tot i que el projecte no està finalitzat, per als directors, Joan Veny i Lídia Pons, «era fonamental posar a l’abast d’estudiosos i gent interessada tots els materials del projecte per mitjà de la Xarxa». Al web s’han bolcat tots els materials disponibles, que s’han classificat en diversos apartats ―equip, metodologia, localitats, volums, índexs, publicacions i il·lustracions―; els acompanyen una presentació del projecte i un cercador per paraules. A mesura que es vagin publicant, els materials restants s’afegiran a la pàgina, i està previst que s’hi inclogui una selecció d’enregistraments orals corresponents als etnotextos, documents de gran valor atès que, en els anys que es van fer ―entre 1964 i 1978―, «no era freqüent que es fessin enregistraments», afirma Joan Veny.
Una obra d’un gran valor lingüístic i etnogràfic
La idea del projecte va ser exposada per Antoni M. Badia i Margarit el 1952, però no va ser fins al 1964 que es va començar a treballar en la recollida de dades. Aquesta fase es va allargar fins al 1978, perquè els enquestadors ―entre els quals hi havia Joan Martí i Castell i Joaquim Rafel, actualment membres de la Secció Filològica, i els actuals directors del projecte, Lídia Pons i Joan Veny― combinaven aquesta tasca amb la de professors a la Universitat de Barcelona. El 1989, l’IEC va acollir el treball com a projecte de recerca i, des d’aleshores, l’ha patrocinat i s’ha encarregat d’implicar organismes i institucions externes en el finançament. El resultat de tots aquests anys de treball és una base de dades amb més de 475.000 registres, obtinguts a partir d’un qüestionari de prop de 2.500 preguntes realitzat en cent noranta poblacions del domini lingüístic català. Amb la finalitat de copsar la llengua oral, les enquestes sempre es feien in situ i els enquestats havien de ser naturals de cada població.
Quin interès té conèixer el lèxic del domini lingüístic català dels anys seixanta i setanta? Segons els directors del projecte, els qüestionaris es van fer en una època en què no hi havia escola en català i en què no havien irromput els mitjans de comunicació en llengua catalana; això va permetre recollir, amb criteris científics, la riquesa de variants de la llengua col•loquial i, alhora, explicar-ne la variació i la unitat. El resultat d’aquesta feina és una obra d’un gran valor etnogràfic, un referent de la llengua històrica que permet estudiar la variació lèxica, fonètica, morfològica i sintàctica del català del segle XX, que permet viatjar per la llengua a través de les variants i que ara, a més, serà accessible a tothom gràcies a Internet.