Tal dia com hui, fa exactament quaranta-cinc anys que es va produir l’inici de l’alliberament de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, als avalots de Stonewall, a Nova York, i ja trenta-cinc anys del primer Orgull a València.
Amb la mobilització ciutadana de hui, visibilitzem i denunciem la injusta situació en la qual es troba el nostre col·lectiu a molts indrets del món, on els Drets Humans són pura il·lusió o una declaració en paper mullat. A 77 països, ser lesbiana, gai, transsexual o bisexual es condemna amb la presó. A 7, fins i tot legalment amb la pena de mort.
A Rússia, l’aprovació de la llei contra la propaganda homosexual no sols ha significat la fi de la llibertat d’expressió per a la comunitat LGTB russa sinó que també ha propiciat un clima de violència física i verbal amb impunitat per part de les autoritats russes, com representants polítics o forces de seguretat, i de grupuscles d’extrema dreta violenta.
A la mateixa Unió Europea, països com Croàcia i Eslovàquia han prohibit constitucionalment la possibilitat que existisquen els matrimonis entre persones del mateix sexe i, a més, a estats com Eslovènia s’ha votat en referèndum no atorgar els mateixos drets a les parelles heterosexuals i homosexuals.
Al continent africà, com per exemple al Camerun, Gàmbia i Uganda, la situació empitjora cada vegada més, i les persones LGTB pateixen tot tipus de formes de violència i discriminació: empresonament, internament en camps de curació, maltractament, pallisses, insults, violacions correctives, i fins i tot assassinat, no sols amb impunitat, sinó amb el vist i plau de les autoritats governamentals, religioses i civils.
El món islàmic continua resultant l’indret del globus on ser LGTB comporta automàticament la mort o l’exclusió total. A la pena de mort de països com l’Iran, l’Aràbia Saudita o Mauritània caldrien afegir els atacs i abusos contra la comunitat LGTB també als estats musulmans més moderns, com Turquia, i l’empitjorament de la situació, que sempre és possible, a zones en guerra com Síria, Líbia o l’Iraq.
No tot, però, són notícies roïnes. La igualtat, almenys en el plànol legal, avança a Europa Occidental i al continent americà en general, havent de destacar sobre tot els progressos a països com Lituània, Colòmbia, Brasil o l’Uruguai. Malgrat açò, cap lloc del món escapa de la LGTBfòbia, sobre tot en el dia a dia.
Així, cal continuar lluitant pels nostres drets a una ciutadania completa. Al País Valencià, a Espanya, a Europa i a tot el món, cal continuar avançant en diversos fronts per tal d’aconseguir la llibertat efectiva i la igualtat real, amb independència de la nostra orientació sexual o identitat de gènere.
Hem de continuar combatent l’assetjament per raó d’orientació sexual o identitat de gènere, que tants problemes d’autoestima i desenvolupament dels i les joves LGTB provoca, fins i tot abocant-los al suïcidi. Per a això, cal que la diversitat sexual, de gènere i familiar entre a les escoles, instituts i universitats, públiques i privades, i siga una qüestió bàsica de la democràcia.
En aquest context de retallades i de pèrdua de drets, cal lluitar també contra els efectes que, especialment sobre les dones té aquest tipus de política il·legítima per a la ciutadania. Exigim el dret a disposar lliurement dels nostres cossos i la nostra sexualitat. Perquè nosaltres decidim si parim o no parim, seguim dient alt i clar: avortament lliure i gratuït!!
Demandem polítiques públiques que garantisquen el dret a una vida digna, amb la sanitat universal i els drets sexuals i reproductius assegurats a totes les dones, sense cap tipus de discriminació a dones lesbianes, bisexuals o solteres.
La sanitat pública, universal, gratuïta i de qualitat està en risc, tenint en compte les retallades i retrocessos en la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament del VIH per a col·lectius tan vulnerables com els joves gais, dones trans treballadores del sexe i persones migrants.
Reivindiquem també la visibilitat de les persones bisexuales, en tots els àmbits de la societat. Denunciem tot tipus de discriminació i violència cap a les persones trans i reivindiquem el seu dret a la salut, al treball i a un efectiu desenvolupament de la seua vida lluny de la marginació i l’exclusió social. Exigim una Llei Integral per a la no discriminació de les persones trans i sol·licitem al Govern que promoga la despatologització de les identitats trans, sense que els nostres drets sexuals i sanitaris es vegen perjudicats.
També ens fem especial ressò contra la discriminació que moltes famílies diverses, com són les LGTB, patim, així com dels problemes que moltes i molts de nosaltres encara afrontem als llocs de treball, per por a repressàlies.
I no podem oblidar-nos de totes aquelles persones LGTB que han hagut d’abandonar els seus territoris, cultures, famílies i amistats fugint de la violència i que, en un context d’aïllament social i de situació socioeconòmica i legal precària, pateixen múltiples discriminacions quan sol·liciten asil a estats com l’espanyol. Reivindiquem una política migratòria respectuosa amb els Drets Humans i plans d’integració i suport a les persones migrants LGTB perquè puguen viure lliures i iguals al marge de la seua sexualitat i gènere, nacionalitat, situació socioeconòmica o religió.
La manifestació de hui és una demostració de reconeixement, recolzament, germanor i d’esperança al coratge, l’esforç i el patiment de moltes persones que, al llarg de la història i en l’actualitat, han lluitat i continuen lluitant, que s’arrisquen a ser empresonades, a ser torturades o vexades pel reconeixement dels seus drets i llibertats.
Per tant, en aquest any internacional pels Drets Humans LGTB, lesbianes, gais, trans, bisexuals i heterosexuals, de totes les nacionalitats i estrats socials, exigim als governs valencià, espanyol i europeu, i instem la ciutadania, a aprofundir en la implantació d’una democràcia real i inclusiva, lluitant contra tot tipus de discriminació de les persones LGTB dins i fora de les nostres fronteres. Hem de lluitar, juntes i junts, per una societat més lliure, igualitària, justa i solidària, integrada per persones i comunitats diverses, i vertaderament democràtica.
VALLDIGNA SOM I SEREM s'adhereix al manifest "Els DRETS LGTB són DRETS HUMANS"
28/06/2014 at 3:22 PMTal dia com hui, fa exactament quaranta-cinc anys que es va produir l’inici de l’alliberament de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, als avalots de Stonewall, a Nova York, i ja trenta-cinc anys del primer Orgull a València.
Amb la mobilització ciutadana de hui, visibilitzem i denunciem la injusta situació en la qual es troba el nostre col·lectiu a molts indrets del món, on els Drets Humans són pura il·lusió o una declaració en paper mullat. A 77 països, ser lesbiana, gai, transsexual o bisexual es condemna amb la presó. A 7, fins i tot legalment amb la pena de mort.
A Rússia, l’aprovació de la llei contra la propaganda homosexual no sols ha significat la fi de la llibertat d’expressió per a la comunitat LGTB russa sinó que també ha propiciat un clima de violència física i verbal amb impunitat per part de les autoritats russes, com representants polítics o forces de seguretat, i de grupuscles d’extrema dreta violenta.
A la mateixa Unió Europea, països com Croàcia i Eslovàquia han prohibit constitucionalment la possibilitat que existisquen els matrimonis entre persones del mateix sexe i, a més, a estats com Eslovènia s’ha votat en referèndum no atorgar els mateixos drets a les parelles heterosexuals i homosexuals.
Al continent africà, com per exemple al Camerun, Gàmbia i Uganda, la situació empitjora cada vegada més, i les persones LGTB pateixen tot tipus de formes de violència i discriminació: empresonament, internament en camps de curació, maltractament, pallisses, insults, violacions correctives, i fins i tot assassinat, no sols amb impunitat, sinó amb el vist i plau de les autoritats governamentals, religioses i civils.
El món islàmic continua resultant l’indret del globus on ser LGTB comporta automàticament la mort o l’exclusió total. A la pena de mort de països com l’Iran, l’Aràbia Saudita o Mauritània caldrien afegir els atacs i abusos contra la comunitat LGTB també als estats musulmans més moderns, com Turquia, i l’empitjorament de la situació, que sempre és possible, a zones en guerra com Síria, Líbia o l’Iraq.
No tot, però, són notícies roïnes. La igualtat, almenys en el plànol legal, avança a Europa Occidental i al continent americà en general, havent de destacar sobre tot els progressos a països com Lituània, Colòmbia, Brasil o l’Uruguai. Malgrat açò, cap lloc del món escapa de la LGTBfòbia, sobre tot en el dia a dia.
Així, cal continuar lluitant pels nostres drets a una ciutadania completa. Al País Valencià, a Espanya, a Europa i a tot el món, cal continuar avançant en diversos fronts per tal d’aconseguir la llibertat efectiva i la igualtat real, amb independència de la nostra orientació sexual o identitat de gènere.
Hem de continuar combatent l’assetjament per raó d’orientació sexual o identitat de gènere, que tants problemes d’autoestima i desenvolupament dels i les joves LGTB provoca, fins i tot abocant-los al suïcidi. Per a això, cal que la diversitat sexual, de gènere i familiar entre a les escoles, instituts i universitats, públiques i privades, i siga una qüestió bàsica de la democràcia.
En aquest context de retallades i de pèrdua de drets, cal lluitar també contra els efectes que, especialment sobre les dones té aquest tipus de política il·legítima per a la ciutadania. Exigim el dret a disposar lliurement dels nostres cossos i la nostra sexualitat. Perquè nosaltres decidim si parim o no parim, seguim dient alt i clar: avortament lliure i gratuït!!
Demandem polítiques públiques que garantisquen el dret a una vida digna, amb la sanitat universal i els drets sexuals i reproductius assegurats a totes les dones, sense cap tipus de discriminació a dones lesbianes, bisexuals o solteres.
La sanitat pública, universal, gratuïta i de qualitat està en risc, tenint en compte les retallades i retrocessos en la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament del VIH per a col·lectius tan vulnerables com els joves gais, dones trans treballadores del sexe i persones migrants.
Reivindiquem també la visibilitat de les persones bisexuales, en tots els àmbits de la societat. Denunciem tot tipus de discriminació i violència cap a les persones trans i reivindiquem el seu dret a la salut, al treball i a un efectiu desenvolupament de la seua vida lluny de la marginació i l’exclusió social. Exigim una Llei Integral per a la no discriminació de les persones trans i sol·licitem al Govern que promoga la despatologització de les identitats trans, sense que els nostres drets sexuals i sanitaris es vegen perjudicats.
També ens fem especial ressò contra la discriminació que moltes famílies diverses, com són les LGTB, patim, així com dels problemes que moltes i molts de nosaltres encara afrontem als llocs de treball, per por a repressàlies.
I no podem oblidar-nos de totes aquelles persones LGTB que han hagut d’abandonar els seus territoris, cultures, famílies i amistats fugint de la violència i que, en un context d’aïllament social i de situació socioeconòmica i legal precària, pateixen múltiples discriminacions quan sol·liciten asil a estats com l’espanyol. Reivindiquem una política migratòria respectuosa amb els Drets Humans i plans d’integració i suport a les persones migrants LGTB perquè puguen viure lliures i iguals al marge de la seua sexualitat i gènere, nacionalitat, situació socioeconòmica o religió.
La manifestació de hui és una demostració de reconeixement, recolzament, germanor i d’esperança al coratge, l’esforç i el patiment de moltes persones que, al llarg de la història i en l’actualitat, han lluitat i continuen lluitant, que s’arrisquen a ser empresonades, a ser torturades o vexades pel reconeixement dels seus drets i llibertats.
Per tant, en aquest any internacional pels Drets Humans LGTB, lesbianes, gais, trans, bisexuals i heterosexuals, de totes les nacionalitats i estrats socials, exigim als governs valencià, espanyol i europeu, i instem la ciutadania, a aprofundir en la implantació d’una democràcia real i inclusiva, lluitant contra tot tipus de discriminació de les persones LGTB dins i fora de les nostres fronteres. Hem de lluitar, juntes i junts, per una societat més lliure, igualitària, justa i solidària, integrada per persones i comunitats diverses, i vertaderament democràtica.
Els DRETS LGTB són DRETS HUMANS
Adhesió al manifest Orgull LGTB 2014