Divendres s’acabà el judici i hui dilluns se’n sabrà el veredicte · Les proves confirmen la participació d’un dels dos acusats, almenys. Han passat gairebé dos anys i mig dels fets, en un nou retard judicial ‘aberrant’, segons la família d’Iborra, i amb els acusats en llibertat. El procés judicial es va tancar ahir i fins dilluns o dimarts no se’n sabrà el veredicte, que haurà de ser elaborat i aprovat per un jurat popular format per nou persones. En total el judici ha aportat vint-i-un testimonis i un grapat de proves pericials, que han confirmat la reconstrucció dels fets.
Des del balcó, una veïna veu fugir un dels agressors (i l’identifica posteriorment) mentre el poeta Salvador Iborra, greument ferit però encara viu, just al seu costat, estirat a terra, demana auxili. Li han clavat tres punyalades l’una li ha perforat el cor, l’altra li ha arribat al pulmó i li ha trencat una costella i la tercera, superficial, al costat de l’orella. Quan aquest mateix agressor és detingut, l’endemà, la policia científica analitza unes taques de sang que troba a les seves sabates. Les proves d’ADN són clares: és sang de la víctima.bLa identificació inequívoca de la veïna i la sang a les sabates són dues de les principals proves contra un dels acusats d’haver assassinat el poeta Salvador Iborra, el setembre del 2011. Són proves noves, que fins ara no eren públiques, i que s’han sabut aquesta setmana, durant el judici del cas,.
Han passat gairebé dos anys i mig dels fets, en un nou retard judicial ‘aberrant’, segons la família d’Iborra, i amb els acusats en llibertat. El procés judicial es va tancar ahir i fins dilluns o dimarts no se’n sabrà el veredicte, que haurà de ser elaborat i aprovat per un jurat popular format per nou persones. En total el judici ha aportat vint-i-un testimonis i un grapat de proves pericials, que han confirmat la reconstrucció dels fets que en féu VilaWeb fa més de dos anys. Però també ha aportat unes quantes dades noves, que assenyalen clarament un dels acusats. L’altre acusat era el company de pis del primer i, tot i que ha quedat provat que els agressors eren dos, només un ha pogut ser identificat pels testimonis. L’altre havia fugit abans. Abans que els veïns més propers es despertessin i sortissin als balcons.
Tres testimonis clau
Iborra fou assassinat de matinada al portal de casa seva quan es barallava amb dos individus per recuperar una bicicleta robada hores abans a un amic seu. Els dos acusats, detinguts hores després, el coneixien. Eren veïns: havien ocupat feia mesos el principal 2a del mateix bloc de pisos, el número 12 de la Palma de Sant Just de Barcelona, al barri gòtic. Segons un dels testimonis del judici, Omar C., que vivia al número 7 del mateix carrer, quan passaven pocs minuts de les sis del matí, els crits d’una baralla el van despertar. Va sortir al balcó i va veure com un dels agressors pujava al principal i tornava a baixar amb un objecte que no va poder identificar, però que segons ell mateix podia ser un ganivet. Tot seguit va poder veure com un dels agressors agafava Iborra pels braços mentre l’altre feia servir aquell objecte per atacar-lo. Iborra es va desplomar a l’instant. L’última cosa que va veure Omar C. fou un dels dos individus fugir mentre l’altre tornava a pujar al pis. Durant la declaració, aquesta setmana, Omar C. ha escrutat els acusats, asseguts a tres metres escassos. No ha pogut assegurar que ells fossin els mateixos individus que aquella nit. ‘Han passat més de dos anys’, va dir. I ha reconegut que aquella matinada, des del seu balcó, com ja havia dit a la policia aleshores, era massa lluny, i era massa fosc, per a poder-los identificar.
Una altra veïna, Ximena L., també es va despertar, en aquest cas pels crits d’auxili, uns instants després, quan presumptament la baralla ja s’havia acabat, i va sortir al balcó, molt més proper als fets que no el d’Omar C. Va veure Iborra a terra, malferit. I també va veure com algú es despenjava per una canonada des del balcó del principal, es mirava Iborra sense immutar-se, i fugia sense ajudar-lo. Ximena L. va baixar tot seguit amb un paquet de tovalloles per mirar d’aturar les hemorràgies. No van servir de res. Ella, però, sí que va ser capaç d’identificar el noi que havia vist despenjar-se del balcó. El va assenyalar hores després en una roda de reconeixement. Era Saodi M., un dels acusats, el mateix que més tard la policia científica confirmà que duia sang de la víctima a les sabates.
Qui va fer la primera trucada a l’ambulància, però, fou una treballadora del convent de les Dominiques de la Presentació, al carrer de la Bella Fila, que aparcava cada dia davant el portal on vivia Iborra. Al judici ha explicat com, mentre aparcava, va veure algú ferit a terra que demanava auxili i, just després, un individu baixava del balcó del principal amb un ganivet a les mans. De tanta por que va passar, no va gosar ni mirar-lo i, per tant, no el va poder reconèixer ni a les rodes de reconeixement ni l’ha pogut identificar al judici. En canvi, sí que es va poder fixar en la manera com anava vestit, com es movia i en la seva constitució alta i prima. I explica que li va semblar veure’l minuts després, darrere el cordó policíac, movent-se d’una banda a una altra, mig amagant-se, entre altres veïns curiosos. Tot apunta que no s’equivocava, perquè Saodi M., com ell mateix ha reconegut al judici, era efectivament darrere el cordó de la policia minuts després dels fets. Fins i tot un mosso d’esquadra, també present al judici com a testimoni, li havia demanat la documentació, estranyat per la seva actitud nerviosa. Probablement Saodi sabia que si la policia entrava al pis, massa pistes l’assenyalarien: hi havia documents a nom seu i el seu telèfon mòbil, a més de tota mena d’objectes robats i denunciats aquells darrers dies a diversos punts del barri.
Ferides a la cara
La policia va entrar al principal 2a dues hores després de l’acordonament, basant-se en les declaracions dels testimonis, que asseguraven que almenys un dels agressors s’havia despenjat d’aquell balcó. Les proves d’ADN i la documentació recollida dins el pis van demostrar que Saodi M. vivia efectivament al principal 2a del número 12 de la Palma de Sant Just. I també van provar que l’altre ocupant del pis era Zakaria Y., l’altre acusat, que fou detingut l’endemà a la tarda dins el mateix pis, on havia tornat a entrar violant el precinte policíac. Zakaria Y., en el moment de ser detingut, tenia lesions considerables a la cara, que segons que han explicat els metges forenses en el judici, podien derivar perfectament d’una baralla succeïda trenta-sis hores abans.
Els acusats neguen la implicació amb l’assassinat
Zakaria Y., igual que Saodi, s’ha negat a respondre les preguntes del fiscal i de l’acusació durant el judici (només han respost les dels seus advocats) i s’ha desvinculat de la baralla amb Iborra declarant que aquelles ferides tenien origen en una altra baralla, en aquest cas amb un porter de discoteca el dia abans. No ha especificat, però, de quina discoteca es tractava ni ha aportat cap més detall que permetés de fer-ne cap comprovació. El seu advocat ha recordat que cap testimoni no ha pogut verificar que Zakaria Y. fos el segon agressor i ha remarcat, també, que no li van trobar cap resta de sang o d’ADN d’Iborra, ni a la roba que duia ni al seu cos. Cal tenir, en compte, però, com ha fet notar l’acusació, que fou detingut més de trenta-sis hores després dels fets i que, per tant, hauria tingut temps de dutxar-se i canviar-se de roba.
Saodi M. ha assegurat, malgrat que fou vist despenjant-se del balcó, que aquella nit no havia dormit en aquell pis del Gòtic i que a primera hora del matí hi havia anat recollir el mòbil que havia deixat carregant-se. Aleshores, ha dit, no hi havia pogut accedir perquè s’havia trobat el carrer tallat i acordonat per la policia. El mòbil, efectivament, era dins el pis, amb fotos seves, i fou, de fet, una de les primeres pistes per a la policia.
Pel que fa a les taques de sang de la sabata, la seva defensa ha mirat de convèncer el jurat que podrien tenir origen en aquell mateix matí, quan Saodi M. havia arribat al lloc dels fets i s’havia trobat el carrer tallat. Els agents de policia que han declarat al judici, però, han deixat clar que l’acordonament ocupava tot el carrer, que ningú no va accedir a l’interior de la zona preservada tret dels tres veïns que ja hi eren i que ja van ser interrogats. Segons la policia, era impossible que s’hagués pogut tacar de sang de la víctima en aquell moment, sobretot tenint en compte que el cordó policíac era a quinze metres de distància del lloc dels fets, pel cap baix.
Penes de quinze anys a disset de presó
Després de saber-se el veredicte, que determinarà la culpabilitat o innocència dels dos acusats, la jutgessa dictarà sentència. En cas de ser declarats culpables, les penes sol·licitades per l’acusació i el fiscal oscil·len entre quinze anys i disset de presó.
La reconstrucció dels fets
Salvador Iborra: la mort gens casual d’un poeta
En Salvador va donar vint euros al taxista que havia de portar el seu amic, en Xavi, a casa, a Sants, i es van acomiadar. Era el 29 de setembre, a la plaça de Sant Jaume, cap a les sis del matí, i encara era fosc. Va ser un comiat trist, perquè no havien pogut recuperar la bicicleta d’en Xavi, robada uns quants minuts abans, i que ell necessitava per tornar a casa, com cada nit. Ja no s’havien de tornar a veure mai més. Abans de la sortida del sol, a les 6.15, en Salvador Iborra, poeta i mestre de trenta-tres anys, moria assassinat ben a prop d’allà, al portal de casa seva, al número 12 del carrer de la Palma de Sant Just, apunyalat per Saodi M. i Zakaria Y., els lladres de la bicicleta. La policia diu que l’assassinat no es podia ni preveure ni evitar, però els fets fan pensar altrament, fan pensar que alguna cosa, o tot, va fallar.
Just mitja hora abans de l’assassinat una parella de mossos d’esquadra havia estat al mateix punt on van matar en Salvador, avisada per ell mateix. En Xavi i en Salvador van discutir amb els agents pel robatori de la bicicleta i van assenyalar Saodi M. i Zakaria Y. com a responsables. Eren les 5.40. I era la quarta vegada, pel cap baix, en tres mesos i mig, que una parella de mossos d’esquadra visitava el número 12 del carrer de la Palma de Sant Just, per la telefonada dels veïns, alarmats per la inseguretat creixent en aquella escala.
Principal 2a, centre d’operacions de delinqüència
Al segon segona, s’hi estava en Salvador, autor de la primera trucada, i de l’última, a la policia. Saodi M. i Zakari Y., dos joves d’origen marroquí de divuit anys i vint-i-un, amb un cúmul d’antecedents diversos, havien entrat il·legalment, des del mes de juny, al principal segona, convertit des d’aleshores en un centre d’operacions de petits delictes i de tràfic de droga. La resposta de la policia, a cada visita, era sempre la mateixa: sense una ordre judicial no s’hi pot fer res. Una ordre judicial que, per una altra banda, el propietari de la finca havia demanat el 14 de juny, dos dies després de l’ocupació –i tres mesos i mig abans de l’assassinat.
Aquell 29 de setembre en Xavi i en Salvador havien tancat junts el bar Thales: en Xavi, com a últim treballador i responsable del local, i en Salvador, com últim client. Eren quarts de quatre de la matinada, però van continuar la conversa a casa d’en Salvador, a una setantena de metres del bar, encara una hora més, escoltant ‘La mort du Cygne’ de Maude Sabourin i parlant dels nous poemes d’en Salvador, que comptava publicar reunits en un llibre. Poc abans de les cinc es van acomiadar, però en baixant l’escala, estreta i dreta, en Xavi ja es va adonar que la bicicleta, que havia deixat a l’interior de la finca, al cancell, sense lligar, ja no hi era.
Llegiu el relat sencer i la cronologia dels fets, ací.
+ premsa
* relacionades a ValldignaDigital
10mai 201218nov 2011>”in memoriam” SALVADOR IBORRA”
✍ L' assassinat del mestre i poeta
03/03/2014 at 2:40 AMNascut a València (1978), Salvador Iborra es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat de València (UV) i després va estudiar un màster en literatura, art i pensament a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. El 13 de setembre de 2011, dues setmanes abans de ser assassinat, va defensar la tesina del màster, sobre la desconstrucció literària aplicada a Gabriel Ferrater.
Havia començat a escriure una novel·la negra i tenia fetes quinze narracions encara no publicades i una dotzena de poemes, que volia aplegar en un nou llibre. Era professor de l’IES Jaume Mimó de Cerdanyola, on feia substitucions. Havia publicat tres llibres de poemes: ‘Un llençol per embrutar’ (Viena, 2003, premi Betúlia); ‘Les entranyes del foc’ (Ajuntament d’Arenys de Munt, 2005, premi Domènec Perramon) i ‘Els cossos oblidats’ (Onada, 2010, premi Ciutat de Sagunt).
També col·laborava habitualment en el suplement de cultura del Diari de Balears i era un dels poetes signants del manifest en favor de la independència ‘Poetes per la llibertat’. El seu amic Sebastià Bennasar deia que era valent, exigent amb si mateix i perfeccionista. ‘Tenia un gran sentit de l’ètica i de la responsabilitat, i una cultura de l’esforç molt marcada; sempre triava el camí més difícil; era un poeta medieval del segle XXI.’
Declarat culpable un dels dos acusats de l'assassinat del poeta Salvador Iborra El segon acusat ha estat absolt · La jutgessa ha de fixar ara la pena de presó que tant el fiscal com l'acusació fixen en quinze anys de presó [VilaWeb]
04/03/2014 at 7:09 PMEl cas de l’assassinat del poeta Salvador Iborra ja s’ha tancat judicialment, al cap de dos anys i mig. Un dels acusats, Saodi M., ha estat declarat culpable pel jurat popular, després d’una sorprenentment llarga deliveració, d’un dia i mig. L’altre acusat, Zakaria Y., ha estat absolt per falta de proves. La jutgessa ha de fixar ara la sentència i la pena per Saodi M., que s’espera que sigui de quinze anys de presó, tal com han demanat tant el fiscal com l’acusació particular. Mentre no es dicti sentència, l’acusat romandrà en llibertat provisional. Així ho ha decidit la jutgessa a petició de la defensa, que ha remarcat que l’acusat ha acudit puntualment en cada sessió del procés i que no hi ha risc de fuga.
Al llarg del judici, fet la setmana passada, les proves van confirmar la participació en el crim de dos individus, però els testimonis només van poder identificar d’un dels acusats, Saodi M., declarat finalment culpable. Vegeu aquesta crònica del procés, amb les principals proves i testimonis.
Crònica del judici: dues proves decisives
Des del balcó, una veïna veu fugir un dels agressors (i l’identifica posteriorment) mentre el poeta Salvador Iborra, greument ferit però encara viu, just al seu costat, estirat a terra, demana auxili. Li han clavat tres punyalades l’una li ha perforat el cor, l’altra li ha arribat al pulmó i li ha trencat una costella i la tercera, superficial, al costat de l’orella. Quan aquest mateix agressor és detingut, l’endemà, la policia científica analitza unes taques de sang que troba a les seves sabates. Les proves d’ADN són clares: és sang de la víctima.
La identificació inequívoca de la veïna i la sang a les sabates són dues de les principals proves contra un dels acusats d’haver assassinat el poeta Salvador Iborra, el setembre del 2011. Són proves noves, que fins ara no eren públiques, i que s’han sabut aquesta setmana, durant el judici del cas,.
Han passat gairebé dos anys i mig dels fets, en un nou retard judicial ‘aberrant’, segons la família d’Iborra, i amb els acusats en llibertat. El procés judicial es va tancar ahir i fins dilluns o dimarts no se’n sabrà el veredicte, que haurà de ser elaborat i aprovat per un jurat popular format per nou persones. En total el judici ha aportat vint-i-un testimonis i un grapat de proves pericials, que han confirmat la reconstrucció dels fets que en féu VilaWeb fa més de dos anys. Però també ha aportat unes quantes dades noves, que assenyalen clarament un dels acusats. L’altre acusat era el company de pis del primer i, tot i que ha quedat provat que els agressors eren dos, només un ha pogut ser identificat pels testimonis. L’altre havia fugit abans. Abans que els veïns més propers es despertessin i sortissin als balcons.
Tres testimonis clau
Iborra fou assassinat de matinada al portal de casa seva quan es barallava amb dos individus per recuperar una bicicleta robada hores abans a un amic seu. Els dos acusats, detinguts hores després, el coneixien. Eren veïns: havien ocupat feia mesos el principal 2a del mateix bloc de pisos, el número 12 de la Palma de Sant Just de Barcelona, al barri gòtic. Segons un dels testimonis del judici, Omar C., que vivia al número 7 del mateix carrer, quan passaven pocs minuts de les sis del matí, els crits d’una baralla el van despertar. Va sortir al balcó i va veure com un dels agressors pujava al principal i tornava a baixar amb un objecte que no va poder identificar, però que segons ell mateix podia ser un ganivet. Tot seguit va poder veure com un dels agressors agafava Iborra pels braços mentre l’altre feia servir aquell objecte per atacar-lo. Iborra es va desplomar a l’instant. L’última cosa que va veure Omar C. fou un dels dos individus fugir mentre l’altre tornava a pujar al pis. Durant la declaració, aquesta setmana, Omar C. ha escrutat els acusats, asseguts a tres metres escassos. No ha pogut assegurar que ells fossin els mateixos individus que aquella nit. ‘Han passat més de dos anys’, va dir. I ha reconegut que aquella matinada, des del seu balcó, com ja havia dit a la policia aleshores, era massa lluny, i era massa fosc, per a poder-los identificar.
Una altra veïna, Ximena L., també es va despertar, en aquest cas pels crits d’auxili, uns instants després, quan presumptament la baralla ja s’havia acabat, i va sortir al balcó, molt més proper als fets que no el d’Omar C. Va veure Iborra a terra, malferit. I també va veure com algú es despenjava per una canonada des del balcó del principal, es mirava Iborra sense immutar-se, i fugia sense ajudar-lo. Ximena L. va baixar tot seguit amb un paquet de tovalloles per mirar d’aturar les hemorràgies. No van servir de res. Ella, però, sí que va ser capaç d’identificar el noi que havia vist despenjar-se del balcó. El va assenyalar hores després en una roda de reconeixement. Era Saodi M., un dels acusats, el mateix que més tard la policia científica confirmà que duia sang de la víctima a les sabates.
Qui va fer la primera trucada a l’ambulància, però, fou una treballadora del convent de les Dominiques de la Presentació, al carrer de la Bella Fila, que aparcava cada dia davant el portal on vivia Iborra. Al judici ha explicat com, mentre aparcava, va veure algú ferit a terra que demanava auxili i, just després, un individu baixava del balcó del principal amb un ganivet a les mans. De tanta por que va passar, no va gosar ni mirar-lo i, per tant, no el va poder reconèixer ni a les rodes de reconeixement ni l’ha pogut identificar al judici. En canvi, sí que es va poder fixar en la manera com anava vestit, com es movia i en la seva constitució alta i prima. I explica que li va semblar veure’l minuts després, darrere el cordó policíac, movent-se d’una banda a una altra, mig amagant-se, entre altres veïns curiosos. Tot apunta que no s’equivocava, perquè Saodi M., com ell mateix ha reconegut al judici, era efectivament darrere el cordó de la policia minuts després dels fets. Fins i tot un mosso d’esquadra, també present al judici com a testimoni, li havia demanat la documentació, estranyat per la seva actitud nerviosa. Probablement Saodi sabia que si la policia entrava al pis, massa pistes l’assenyalarien: hi havia documents a nom seu i el seu telèfon mòbil, a més de tota mena d’objectes robats i denunciats aquells darrers dies a diversos punts del barri.
Ferides a la cara
La policia va entrar al principal 2a dues hores després de l’acordonament, basant-se en les declaracions dels testimonis, que asseguraven que almenys un dels agressors s’havia despenjat d’aquell balcó. Les proves d’ADN i la documentació recollida dins el pis van demostrar que Saodi M. vivia efectivament al principal 2a del número 12 de la Palma de Sant Just. I també van provar que l’altre ocupant del pis era Zakaria Y., l’altre acusat, que fou detingut l’endemà a la tarda dins el mateix pis, on havia tornat a entrar violant el precinte policíac. Zakaria Y., en el moment de ser detingut, tenia lesions considerables a la cara, que segons que han explicat els metges forenses en el judici, podien derivar perfectament d’una baralla succeïda trenta-sis hores abans.
Els acusats neguen la implicació amb l’assassinat
Zakaria Y., igual que Saodi, s’ha negat a respondre les preguntes del fiscal i de l’acusació durant el judici (només han respost les dels seus advocats) i s’ha desvinculat de la baralla amb Iborra declarant que aquelles ferides tenien origen en una altra baralla, en aquest cas amb un porter de discoteca el dia abans. No ha especificat, però, de quina discoteca es tractava ni ha aportat cap més detall que permetés de fer-ne cap comprovació. El seu advocat ha recordat que cap testimoni no ha pogut verificar que Zakaria Y. fos el segon agressor i ha remarcat, també, que no li van trobar cap resta de sang o d’ADN d’Iborra, ni a la roba que duia ni al seu cos. Cal tenir, en compte, però, com ha fet notar l’acusació, que fou detingut més de trenta-sis hores després dels fets i que, per tant, hauria tingut temps de dutxar-se i canviar-se de roba.
Saodi M. ha assegurat, malgrat que fou vist despenjant-se del balcó, que aquella nit no havia dormit en aquell pis del Gòtic i que a primera hora del matí hi havia anat recollir el mòbil que havia deixat carregant-se. Aleshores, ha dit, no hi havia pogut accedir perquè s’havia trobat el carrer tallat i acordonat per la policia. El mòbil, efectivament, era dins el pis, amb fotos seves, i fou, de fet, una de les primeres pistes per a la policia.
Pel que fa a les taques de sang de la sabata, la seva defensa ha mirat de convèncer el jurat que podrien tenir origen en aquell mateix matí, quan Saodi M. havia arribat al lloc dels fets i s’havia trobat el carrer tallat. Els agents de policia que han declarat al judici, però, han deixat clar que l’acordonament ocupava tot el carrer, que ningú no va accedir a l’interior de la zona preservada tret dels tres veïns que ja hi eren i que ja van ser interrogats. Segons la policia, era impossible que s’hagués pogut tacar de sang de la víctima en aquell moment, sobretot tenint en compte que el cordó policíac era a quinze metres de distància del lloc dels fets, pel cap baix.
DECLARACIONS de ROSA IBORRA (germana del finat)
04/03/2014 at 11:03 PMRosa Iborra (germana del finat): “Mentre un el subjectava, l’altre l’apunyalava… a vorer si demà hi ha algú que m’explique que a un dels dos l’hagen deixat lliure, fet que no van dir quin dels dos era el que feia cada cosa. Hòstia puta, són exactament igual de culpables, és que no ho entenc, no ho puc entendre. Estem bojos!”
Dotze anys i mig de presó per a un dels dos acusats de l'assassinat del poeta Salvador Iborra · El segon ha estat absolt [VilaWeb] ★★★
19/03/2014 at 9:11 AMEl cas de l’assassinat del poeta Salvador Iborra es va tancar judicialment fa deu dies, al cap de dos anys i mig dels fets, i avui, finalment, la jutgessa ha dictat sentència, a la qual ha tingut accés VilaWeb: un dels acusats, Saodi M., declarat culpable pel jurat popular, ha estat condemnat a dotze anys i set mesos de presó. L’altre acusat, Zakaria Y., que havia estat declarant innocent pel jurat popular –per cinc vots a quatre–, ha estat absolt. Malgrat la sentència, però, de moment no s’ha dictat ordre de presó, que s’espera que es faci efectiva els pròxims dies.
Durant judici, fet a principi de mes, les proves van confirmar la participació en el crim de dos individus, però els testimonis només van poder identificar un dels acusats, Saodi M., que és qui ha estat condemnat. Vegeu aquesta crònica del judici, amb les principals proves i testimonis.
Crònica del judici: dues proves decisives
Des del balcó, una veïna veu fugir un dels agressors (i l’identifica posteriorment) mentre el poeta Salvador Iborra, greument ferit però encara viu, just al seu costat, estirat a terra, demana auxili. Li han clavat tres punyalades: l’una li ha perforat el cor, l’altra li ha arribat al pulmó i li ha trencat una costella i la tercera, superficial, és al costat de l’orella. Quan aquest mateix agressor és detingut, l’endemà, la policia científica analitza unes taques de sang que troba a les seves sabates. Les proves d’ADN són clares: és sang de la víctima.
La identificació inequívoca de la veïna i la sang a les sabates són dues de les principals proves contra un dels acusats d’haver assassinat el poeta Salvador Iborra, el setembre del 2011. Són proves noves, que fins ara no eren públiques, i que s’han conegut durant el judici del cas.
Han passat gairebé dos anys i mig dels fets, per culpa d’un nou retard judicial ‘aberrant’, segons la família d’Iborra, i amb els acusats en llibertat. En total, el judici ha aportat vint-i-un testimonis i un grapat de proves pericials, que han confirmat la reconstrucció dels fets que en féu VilaWeb fa més de dos anys. Però també ha aportat unes quantes dades noves, que assenyalen clarament un dels acusats. L’altre acusat era el company de pis del primer i, tot i que ha quedat provat que els agressors eren dos, només un ha pogut ser identificat pels testimonis. L’altre havia fugit abans. Abans que els veïns més propers es despertessin i sortissin als balcons.
Tres testimonis clau
Iborra fou assassinat de matinada al portal de casa seva quan es barallava amb dos individus per recuperar una bicicleta robada hores abans a un amic seu. Els dos acusats, detinguts hores després, el coneixien. Eren veïns: havien ocupat feia mesos el principal 2a del mateix bloc de pisos, el número 12 de la Palma de Sant Just de Barcelona, al Barri Gòtic. Segons un dels testimonis del judici, Omar C., que vivia al número 7 del mateix carrer, quan passaven pocs minuts de les sis del matí, els crits d’una baralla el van despertar. Va sortir al balcó i va veure com un dels agressors pujava al principal i tornava a baixar amb un objecte que no va poder identificar, però que segons ell mateix podia ser un ganivet. Tot seguit va poder veure com un dels agressors agafava Iborra pels braços mentre l’altre feia servir aquell objecte per atacar-lo. Iborra es va desplomar a l’instant. L’última cosa que va veure Omar C. fou un dels dos individus fugir mentre l’altre tornava a pujar al pis. Durant la declaració, la setmana passada, Omar C. va escrutar els acusats, asseguts a tres metres escassos. No va poder assegurar que ells fossin els mateixos individus que aquella nit. ‘Han passat més de dos anys’, va dir. I ha reconegut que aquella matinada, des del seu balcó, com ja havia dit a la policia aleshores, era massa lluny, i era massa fosc, per a poder-los identificar.
Una altra veïna, Ximena L., també es va despertar, en aquest cas pels crits d’auxili, uns instants després, quan presumptament la baralla ja s’havia acabat, i va sortir al balcó, molt més proper als fets que no el d’Omar C. Va veure Iborra a terra, malferit. I també va veure com algú es despenjava per una canonada des del balcó del principal, es mirava Iborra sense immutar-se, i fugia sense ajudar-lo. Ximena L. va baixar tot seguit amb un paquet de tovalloles per mirar d’aturar les hemorràgies. No van servir de res. Ella, però, sí que va ser capaç d’identificar el noi que havia vist despenjar-se del balcó. El va assenyalar hores després en una roda de reconeixement. Era Saodi M., un dels acusats, el mateix que més tard la policia científica confirmà que duia sang de la víctima a les sabates.
Qui va fer la primera trucada a l’ambulància, però, fou una treballadora del convent de les Dominiques de la Presentació, al carrer de la Bella Fila, que aparcava cada dia davant el portal on vivia Iborra. Al judici va explicar com, mentre aparcava, va veure algú ferit a terra que demanava auxili i, just després, un individu baixava del balcó del principal amb un ganivet a les mans. De tanta por que va passar, no va gosar ni mirar-lo i, per tant, no el va poder reconèixer ni a les rodes de reconeixement ni al judici. En canvi, sí que es va poder fixar en la manera com anava vestit, com es movia i en la seva constitució alta i prima. I explica que li va semblar veure’l minuts després, darrere el cordó policíac, movent-se d’una banda a una altra, mig amagant-se, entre veïns curiosos. Tot apunta que no s’equivocava, perquè Saodi M., com ell mateix va reconèixer al judici, era efectivament darrere el cordó de la policia minuts després dels fets. Fins i tot un mosso d’esquadra, també present al judici com a testimoni, li havia demanat la documentació, estranyat per la seva actitud nerviosa. Probablement Saodi sabia que si la policia entrava al pis, massa pistes l’assenyalarien: hi havia documents a nom seu i el seu telèfon mòbil, a més de tota mena d’objectes robats i denunciats aquells darrers dies a diversos punts del barri.
Ferides a la cara
La policia va entrar al principal 2a dues hores després de l’acordonament, basant-se en les declaracions dels testimonis, que asseguraven que almenys un dels agressors s’havia despenjat d’aquell balcó. Les proves d’ADN i la documentació recollida dins el pis van demostrar que Saodi M. vivia efectivament al principal 2a del número 12 de la Palma de Sant Just. I també van provar que l’altre ocupant del pis era Zakaria Y., l’altre acusat, que fou detingut l’endemà a la tarda dins el mateix pis, on havia tornat a entrar violant el precinte policíac. Zakaria Y., en el moment de ser detingut, tenia lesions considerables a la cara, que segons que van explicar els metges forenses en el judici, podien derivar perfectament d’una baralla succeïda trenta-sis hores abans.
Els acusats neguen la implicació amb l’assassinat
Zakaria Y., igual que Saodi, es va negar a respondre les preguntes del fiscal i de l’acusació durant el judici (només van respondre les dels seus advocats) i es va desvincular de la baralla amb Iborra declarant que aquelles ferides tenien origen en una altra baralla, en aquest cas amb un porter de discoteca el dia abans. No va especificar, però, de quina discoteca es tractava ni va aportar cap més detall que permetés de fer-ne cap comprovació. El seu advocat va recordar que cap testimoni no havia pogut verificar que Zakaria Y. fos el segon agressor i va remarcar, també, que no li havien trobat cap resta de sang ni d’ADN d’Iborra, ni a la roba que duia ni al cos. Cal tenir, en compte, però, com va fer notar l’acusació, que fou detingut més de trenta-sis hores després dels fets i que, per tant, hauria tingut temps de dutxar-se i canviar-se de roba.
Saodi M. va assegurar, malgrat que fou vist despenjant-se del balcó, que aquella nit no havia dormit en aquell pis del Gòtic i que a primera hora del matí hi havia anat recollir el mòbil que havia deixat carregant-se. Aleshores, va dir, no hi havia pogut accedir perquè s’havia trobat el carrer tallat i acordonat per la policia. El mòbil, efectivament, era dins el pis, amb fotos seves, i fou, de fet, una de les primeres pistes per a la policia.
Pel que fa a les taques de sang de la sabata, la defensa va mirar de convèncer el jurat que podrien tenir origen en aquell mateix matí, quan Saodi M. havia arribat al lloc dels fets i s’havia trobat el carrer tallat. Els agents de policia que van declarar al judici, però, van deixar clar que l’acordonament ocupava tot el carrer, que ningú no va accedir a l’interior de la zona preservada tret dels tres veïns que ja hi eren i que ja van ser interrogats. Segons la policia, era impossible que s’hagués pogut tacar de sang de la víctima en aquell moment, sobretot tenint en compte que el cordó policíac era, pel cap baix, a quinze metres de distància del lloc dels fets.
Dotze anys i mig de presó per a un dels dos acusats de l’assassinat del poeta Salvador Iborra
QUANT VAL MATAR UN POETA AL PAÍS DE LA MULTICULTURALITAT?
19/03/2014 at 9:14 AMLa justícia absol un dels assassins de Salvador Iborra i en condemna un altre tan sols a dotze anys
Només dotze anys i mig de presó per a un dels acusats de la mort del poeta Salvador Iborra el 29 de setembre del 2011 al carrer Palma de Sant Just de Barcelona. Absolució per a l’altre. Dos assassins caminen lliures per la ciutat perquè l’ordre d’empresonament no s’ha fet encara efectiva. Un hi entrarà. Per quant de temps? Es complirà íntegra la condemna? Hem de suposar que no. Un altre, que va subjectar el poeta, campa lliure, llest per tornar a matar quan vulgui.
He esperat fins a conéixer la sentència del judici per escriure aquest article. Fos quin fos el resultat hi ha una conclusió òbvia: cap condemna ens tornarà el poeta. El meu amic. Però possiblement aquest sentència és una burla, una gran estafa, i la porta que confirma que la justícia només existeix en les novel·les, quan els herois solitaris la prenen pel seu compte.
Som en un país on diputades amb excés de verborrea i candidats de formacions infectes demanen fins a sis anys de presó per expressar idees, però on els assassins de poetes poden campar lliures pel carrer.
Sé que amb aquest text no faré amics. No ho pretenc. Potser en perdré, però ja vaig perdre el meu amic i aquest no me’l tornaran els qui no estiguin d’acord amb el text. La informació recollida pel Roger Cassany a Vilaweb (que ha estat, de llarg, el mitjà de comunicació que millor ha cobert aquesta notícia) és per provocar una exaltació d’ànim. El que ha degut viure la família en el decurs del judici ha d’haver estat terrible.
I el funcionament de la justícia en aquest país és escandalós. Sembla que hi ha una condescendència brutal amb els immigrants, amb els vinguts de fora. Sembla que encara estam pagant les conseqüències d’un fals progressisme d’arrel burgesa capaç d’adoptar nens que envien cartes però incapaços d’anar a ajudar al pobre català que es poden trobar amb total normalitat furgant al fems cada dia. Hem abocat tots els esforços en aconseguir una Catalunya multicultural on totes les cultures són benvingudes menys la nostra. Hem deixat que es construïssin mesquites i temples d’altres religions enlloc de promoure una veritable laïcitat de l’estat i de l’administració. Hem preferit que es facin esglésies que biblioteques, i sobretot hem mal entès la integració, que no es tracta de respectar les cultures dels altres, sinó de fer que adoptin la de casa nostra. Cal dir-ho clar i català: ens hem abaixat els pantalons per un fals progressisme o per por del que diran, i per aquest motiu hem concedit una quantitat ingent de drets polítics, civils i culturals a gent que no els mereixen: reagrupaments familiars sense contractes de treball, pisos pasteres, facilitats per obrir negocis, manca de regulació…
Pot semblar que aquest sigui un article d’extrema dreta, però no ho és pas. És un article d’esquerres, d’una autèntica esquerra de veritat: catalana i laica. Ho sento, no crec en el multiculturalisme mal entès, no crec en un barri del Raval, per exemple, on el català no sigui la primera llengua de comunicació, no crec en uns pobles on existeixen ghettos de població d’altres indrets que hi malviuen però que cada any obtenen recursos per viatjar als seus països d’origen per practicar l’ablació a les seves filles.
La Catalunya del futur, aquella que vol la independència i que sovint oblida i margina la resta dels Països Catalans, haurà de decidir moltes coses i entre elles quin sistema migratori i quin sistema judicial vol mantenir. Volem una justícia on es poden robar impunement milions d’euros i no anar a la presó, on es pot enganyar gent desvalguda i robar-li tots els estalvis i no anar a la presó, on es pot assassinar un poeta entre dues persones i on només una anirà a la presó, només durant dotze anys i mig i possiblement amb reduccions de pena? Haurem de continuar llegint novel·les on la justícia és quelcom que queda en mans d’herois solitaris? Haurem de continuar vivint en un país on les decisions de la justícia, sí, però també les politiques migratòries, la crisi i la marginació de la nostra pròpia cultura ens aboquen a la discriminació racial i a la xenofòbia?
Ja ho he dit, no crec que aquest article serveixi per fer amics, potser per perdre’n, però la Catalunya d’esquerres i laica que espero per al futur no es pot permetre tenir assassins al carrer amb més drets que els ciutadans als quals els furten la vida. La justícia ara és això, un gran circ mediàtic on els jurats populars absolen presidents amb vestits corruptes i absolen assassins de poetes mentre condemna els herois que lluiten per aconseguir un nou estat on tot sigui millor, on es comenci de zero i on es pugui parlar, clarament, de qui és o no, benvingut en aquest pais.
QUANT VAL MATAR UN POETA AL PAÍS DE LA MULTICULTURALITA
Saodi M. l'assassí condemnat del poeta Salvador Iborra s'ha fugat
10/04/2014 at 1:04 AMSaodi M. era en llibertat, pendent d’entrar a la presó · No es presentà a la primera cita al jutjat després de la sentència i ara és en cerca i captura
El cas de l’assassinat del poeta Salvador Iborra ha tornat a fer un gir inesperat. L’únic condemnat pel crim, Saodi M., s’ha fugat i ara és en cerca i captura. Fou delcarat culpable el 4 de març passat per un jurat popular (l’altre acusat fou absolt) i deu dies després es dictà sentència: dotze anys i mig de presó. Malgrat la sentència, però, aleshores no es dictà ordre de presó, ni tan sols preventiva, cosa que va sorprendre la defensa, i tan sols s’ordenà al condemnat d’anar cada dia 15 de mes al jutjat a signar per assegurar que no hi havia risc de fuga.
El següent dia 15, però, el 15 de març, era dissabte, i els jutjats són tancats. Segons que ha pogut saber VilaWeb, Saodi M. va anar a signar el dia 10 i al jutjat li van dir que hi tornés dilluns 17, el primer dia laborable després del 15, seguint el procés habitual. Però ja no hi va anar. I el dia 18, tampoc. L’acusació particular i el fiscal van presentar el dia 20 un escrit a la jutgessa demanant una vista urgent per a decretar l’ingrés a presó. I el jutjat va contactar amb l’advocat del condemnat perquè cités el seu client. Però tampoc no el va trobar. Finalment, el dia 26 la jutgessa va decretar l’ingrés a presó i la cerca i captura de Saodi M., situació en què es troba actualment. De moment, però, ningú no sap on és. Ni tan sols si és encara a Barcelona.
Durant judici, fet al mes de febrer, les proves van confirmar la participació en el crim de dos individus, però els testimonis només van poder identificar un dels acusats, Saodi M., que és qui fou condemnat. Vegeu aquesta crònica del judici, amb les principals proves i testimonis.
Crònica del judici: la veïna i la sang a les sabates, dues proves decisives