[youtube]http://youtu.be/dqbCZHa9Tpk[/youtube]
Avui, a les 9 i mitja de la nit, Arrap ha penjat en les xarxes socials una espècie d’spot, en agraiment pel suport que el grup ha rebut durant aquestos dos anys d’existència com a tal. L’inici d’aquesta celebració el trobem en l’edició del Feslloch en la que Antzoki,Cano i Olmos hi van actuar per primera vegada. Segons ells, el lloc era “un petit escenari i que enguany ens tornava a acollir, aquesta vegada per fer vibrar un públic entregat i nombrós”. I és que, Arrap cada dia que passa, va congregant més seguidors als seus concerts i també evolucionant: “dos anys després moltes coses han canviat per a la formació, sobretot arran de la publicació del nostre disc “Ara va de bo””, movent-nos arreu de la geografia dels Països Catalans, encara amb la nostra joventut latent”.
Cano, dj. d’Arrap Arrap ara mateix és una icona, un referent per a tot aquell que vulga fer rap en la nostra llengua. El grup, mitjançant les seues lletres ara esgarradores, ara esperançadores, hantrencat tòpics, han bastit resistències i han donat a conéixer eixa València combativa, eixa València que no renega de les seues arrels, eixa València que no amaga la seua llengua. En definitiva, la València que tots estimem i per la que tots lluitem. Pel que a mi es refereix, vaig començar a seguir Arrap tot just quan treien el seu primer treball, Ara va de bo (2012). Abans sols havia escoltat algunes cançons soltes, anteriors a aquest CD. 
Algunes em cridaven l’atenció de bones a primeres, d’altres, havies de forçar un poc l’oida perquè aconseguira pegar-te fort. Però, la experiència és un grau, i aquestos tres ho demostren. Una vegada en les meues mans el seu primer treball, vaig poder tastar el rap valentí que portava buscant des de feia anys. Era des de feia temps que jo escoltava rap, però no en la meua llengua. Solia escoltar Violadores del Verso, Los Chikos del Maiz, Nach, Sfdk…, ja que en la llengua de Cervantes el rap havia assolit molt més ressó. I, per ser sincer, sentia com una espècie de “por” cada vegada que intentava escoltar rap en la meua llengua. Sentia “por” d’escoltar per primera vegada un treball seriós d’algun rapper de per ací i eixir-me’n escaldat, i no voler tornar-ho a fer mai més.tota la societat valenciana el seu projecte i fou acollit de bon grat. I no precisament per la “tendresa” de moltes de les lletres que atresoren, sinó més ve perquè són un altaveu per al poble. És fàcil sentir-se identificat amb el grup si estimes la terra i la seua història, que ens ensenya com de gran fou el nostre país, si eres una pescadora del Cabanyal, si notes com ens asfixia el capital, si tens ganes de canviar el rumb del destí del nostre poble. En definitiva, Arrap són una mena de pancarta gegant amb la majoria de les meues inquietuds al front.Però res més lluny. Arrap va aplegar a l’escena, va mostrar a tota la societat valenciana el seu projecte i fou acollit de bon grat. I no precisament per la “tendresa” de moltes de les lletres que atresoren, sinó més ve perquè són un altaveu per al poble. És fàcil sentir-se identificat amb el grup si estimes la terra i la seua història, que ens ensenya com de gran fou el nostre país, si eres una pescadora del Cabanyal, si notes com ens asfixia el capital, si tens ganes de canviar el rumb del destí del nostre poble. En definitiva, Arrap són una mena de pancarta gegant amb la majoria de les meues inquietuds al front.Però res més lluny. Arrap va aplegar a l’escena, va mostrar a Algunes de les majors satisfaccions que he tingut des que sóc hooligan d’Arrap han sigut poder vore’ls damunt l’escenari. A més a més de poder conéixer-los en persona i comprovar que les seues lletres són fidels al seu modus vivendi. Arrap són exemple de lluita i dignitat valenciana, i és per això que em sent tan realitzat quan algun col·lega em diu: “ei, posa eixa cançó d’Arrap que parla del Tomás Roncero, que me mola” o “posa la de les ratlles i la cassalla, haha”. És un acte que careix d’importància que alhora t’enorgulleix perquè penses “estos tios em representen”. I fins ací, la meua xicoteta aportació a eixos dos anys d’esforç, treball i humiltat que vos han portat on esteu ara mateixa. Arrap se queda, per molts anys, companys. #SOMARRAP
Descarrega el seu disc ARA VA DE BO  |
