El programa de l’aplec del Puig 2013

Parlaments:

– Guillem Agulló, pare del jove maulet assassinat el 1993
– Maria Antònia Font, del secretariat de l’STEI-I i d’Enllaçats per la Llengua
– Jaume Marfany, vicepresident de l’Assemble Nacional Catalana
– Núria Cadenes, presidenta de Solidaritat per la Independència
– Josep Guia, del Comitè Executiu del PSAN

Record de Xavier Romeu
Cadena humana a l’entorn de la Muntanyeta.
Parades, esplai infantil, dolçaines i tabals, entrepans, paella…
Actuació d’Andreu Valor

ARA, INDEPENDÈNCIA

Després de la històrica manifestació popular de la Diada de l’11 de setembre, amb una extraordinària Via Catalana per la Independència que ha recorregut tot el Principat, des de la Catalunya del Nord fins al País Valencià, el mes d’octubre d’aquest any 2013 planteja nous reptes als qui lluitem, de fa anys, per la independència, la reunificació i el socialisme de la nació catalana.

La vaga exemplar dels ensenyants a les Illes contra l’espanyolisme delirant del PP; la manifestació del 9 d’octubre a València per la dignitat del País Valencià; la concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, el 13 d’octubre, per exigir el referèndum sobre la independència el 2014; l’Aplec del Puig del darrer diumenge d’octubre per defensar la catalanitat nacional del País Valencià i la necessitat d’abandonar l’Estat espanyol… Tot això, només té ple sentit des d’una perspectiva independentista.

Una perspectiva independentista que no amagui ni ajorni la reivindicació (al País Valencià) ni la proclamació (al Principat) de la independència. El PSAN, com a partit iniciador i impulsor de l’independentisme català modern, lamenta l’actitud continuada d’organitzacions que es reclamen com a independentistes però que sempre tenen alguna altra reivindicació per avantposar a la independència.

Per això cridem el nostre poble, del nord i del sud de la Sénia i de les Illes, a dir clar i català “Ara, independència”. Al Principat, per proclamar-la el 2014, després de la convocatòria d’un referèndum amb la pregunta clau: “Vol vostè la independència de Catalunya?”; i al País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent, per fer palès que, a dintre de l’Estat espanyol, no hi ha cap futur i que, per tant, la independència (conjunta amb la resta de la nació catalana) és el que pertoca i el que convé.