Miquel Bezares i Josep Burgaya (foto: Prats i Camps).
La tradicional nit dels Premis Octubre, organitzada per l’Editorial Tres i Quatre, se celebrarà aquest pròxim dissabte a València amb un acte que enguany compta amb fort component balear. L’editorial reconeixerà les mobilitzacions dels docents de les Illes en contra de la reforma educativa i la seva ‘impagable tasca cívica’, segons que ha explicat l’editora Laia Climent. La nit dels Octubre comptarà amb l’actuació de Maria del Mar Bonet, que homenatjarà Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel a través d’alguns dels poemes musicats per la cantautora. La figura dels poetes es glossarà a través de les intervencions de Pérez Muntaner, Rosa Delor, Bru de Sala i Sebastià Alzamora. Al sopar hi serà present Maria Antònia Font, representant del Sindicat STEI i l’Assemblea de Mestres i Professors en Català, impulsors de les mobilitzacions s en contra del decret educatiu del govern balear. El 10% del preu de cada tiquet del sopar anirà a parar a la caixa de resistència que els docents balears varen obrir en previsió d’un llarg període de mobilitzacions. L’apartat dels reconeixements, a més a més, tindrà un dels seus moments més sentits amb l’homenatge al jove antifeixista i independentista de Burjassot Guillem Agulló, de qui s’ha complit enguany el vint aniversari de la seva mort en mans de l’ultradreta. 119 obres, dues més que l’edició anterior, optaran als guardons que es coneixeran durant el transcurs del tradicional sopar. Respecte de les obres a concurs, 54 originals optaran al Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia, dotat amb 3.000 euros de premi; 44 per a l’Andròmina de Narrativa, amb 10.000 euros de premi, i 20 per al Joan Fuster d’Assaig, premiat amb 6.000 euros.
.jpg)
Cent dinou obres opten als XLII Premis Octubre. Homenatje a Estellés, Espriu, Rosselló-Pòrcel, Guillem Agulló i els docents de les Illes [VilaWeb]
22/10/2013 at 7:02 PMEl centre Octubre de València torna a engalanar-se avui per a la Nit dels Premis Octubre. L’Editorial Tres i Quatre, que els convoca des de fa quaranta-dos anys, ha rebut enguany cent dinou obres, dues més que no l’any passat, i n’anunciarà els guanyadors en les diverses categories en una vetllada en què Maria del Mar Bonet cantarà poemes de Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La gala també homenatjarà el jove antifeixista Guillem Agulló, assassinat fa vint aniversari per la ultradreta, i el col·lectiu de docents de les Illes, amb la presència de Maria Antònia Font, representant del sindicat STEI.
De fet, el 10% del preu de cada tiquet del sopar anirà a parar a la caixa de resistència que els mestres van obrir en previsió de l’allargament de la mobilització.
En el terreny estrictament literari, la periodista Amàlia Garrigós i l’actor Francesc Anyó seran els encarregats de conduir el lliurament dels Premis Octubre, als quals enguany s’han presentat finalment 119 originals: 54 obres opten al Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia, dotat amb tres mil euros: 44 a l’Andròmina de Narrativa, amb deu mil euros, i 20 al Joan Fuster d’Assaig, amb sis mil euros de premi.
L’any passat es van endur el premi Josep-Lluís Carod-Rovira amb ‘La passió italiana’ en narrativa, Toni Cruanyes amb ‘Un antídot contra l’extrema dreta’ en assaig i Josep Anton Soldevila amb ‘El Mur de Plank’ en poesia.
✍ El professor Josep Burgaya Riera (Vic), amb 'Economia de l'absurd', i el poeta i escriptor mallorquí Miquel Bezares (Llucmajor), amb 'Origen', se'n duen els premis. El guardó Andròmina de narrativa ha quedat desert [VilaWeb]
26/10/2013 at 11:57 PMEl professor Josep Burgaya Riera (Vic, 1960), amb l’obra ‘Economia de l’absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina’, i el poeta i escriptor mallorquí Miquel Bezares (Llucmajor, 1968), amb l’obra ‘Origen’, han guanyat els LXII Premis Octubre en les modalitats Joan Fuster d’assaig i Vicent Andrés Estellés de poesia. L’Andròmina de narrativa ha estat declarat desert. La cerimònia de lliurament ha tingut lloc durant un sopar al centre Octubre de València, amb un protagonisme molt marcat enguany de les Illes.
I és que durant la vetllada Maria del Mar Bonet ha cantat poemes de Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel i s’han homenatjat tant el jove antifeixista Guillem Agulló, assassinat fa vint anys per la ultradreta, com el col·lectiu de docents de les Illes, amb la presència de Maria Antònia Font, representant del sindicat STEI. De fet, el 10% del preu de cada tiquet del sopar ha anat a parar a la caixa de resistència que els mestres van obrir en previsió de l’allargament de la mobilització.
En el terreny estricament literari, els premis han correspost a l’historiador vigatà Josep Burgaya i al filòleg de Llucmajor Miquel Bezares. Burgaya, doctor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i professor titular de la Universitat de Vic, ha obtingut el premi Joan Fuster d’assaig amb ‘Economia de l’absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina’, un ‘diagnòstic molt bo de la situació econòmica actual’ i d’alt nivell, com l’ha destacat el jurat format per Josep Maria Terricabras, Enric Sòria i Magda Oranich.
El mateix Burgaya ha explicat a VilaWeb que amb el llibre vol plantejar ‘la situació paradoxal de la manera d’entendre l’economia (liberal) tal com es coneix des del 1990 i el fenomen de la mundialització econòmica’. ‘La indústria’, diu, ‘s’ha traslladat ara als països emergents, on es cobren salaris indignes, per permetre que als països occidentals, amb consumidors més que no pas ciutadans, es pugui accedir a productes molt barats. Però alhora ens hem desindustrialitzat, hem perdut fàbriques i, també, serveis.’
Ras i curt: ‘Som en una cursa de mínims.’ I és que les grans corporacions i marques, considera, escanyen tant els nostres estats com el tercer món. ‘És una cursa absurda’, com indica el títol del llibre: ‘És un empobriment general: de pobresa al tercer món i a occident, on cada vegada hi ha població més exclosa i estats amb menys recursos perquè les grans corrporacions no hi tributen. Cada vegada hi ha més rics i més pobresa extrema, és el regne de les desigualtats.’
Burgaya explica que ha partit d’uns casos concrets, com el recent ensorrament d’un edifici de fàbriques tèxtils a Bangla Desh i l’estratègia de fabricació de productes d’Apple a la Xina, com també els casos de Zara i de WalMart.
Respecte al fet de rebre el premi, l’historiador ha mostrat una ‘satsifacció immensa’ tant per la categoria del jurat com també per la institució que l’hi ha atorgat, ‘prestigiosa i de gran trajectòria’. A més, tenir un premi en la categoria Joan Fuster és molt important per ell: ‘Sempre m’ha agradat la seva actitud intel·lectual, que cal que abundi més.’
Per la seva banda, el guanyador del premi Vicent Andrés Estellés de poesia, Miquel Bezares, és un poeta mallorquí, narrador i professor. Vice-president a les Illles de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), com a poeta té uns quants poemaris publicats, com ‘Carnaval’ (1989), ‘El convers’ (2003) i ‘L’espiga del buit’ (2011).
Sebastià Alzamora, membre del jurat juntament amb Carles Duarte i Cèlia Sànchez, ha destacat que ‘Origen’, l’obra guanyadora, és ‘un llibre de maduresa tot i la joventut de l’autor, un escriptor amb una trajectòria molt sòlida tant en poesia com en narrativa breu’: ‘Ens hem trobat un llibre d’una gran perfecció formal i d’una gran subtilesa, una obra important dins la literatura en català dels últims temps.’
L’autor ha explicat que ‘Origen’ ha estat un poemari ‘amb un llarg recorregut’, amb fins a tres versions, i amb una presència, quant al contingut, d’Eros i Tànatos, de l’amor i la mort: ‘Perquè no sé escriure d’una altra cosa.’ ‘Tal vegada el dolor apareix en aquesta ocasió d’una manera molt més marcada, per circumstàncies personals. Em costarà fugir d’aquell dolor i el premi m’ajudarà a portar-lo amb més alegria.’
Com Burgaya, rebre el premi ha estat ‘una felicitat molt gran’ per a Bezares: ‘Sobretot perquè el meu país i jo vivim unes quantes setmanes molt problemàtiques, amb molta tensió social. Sóc docent, un col·lectiu criminalitzat, i és un contrast molt gran vindre a parlar aquí d’un llibre de poemes.’
Finalment, el jurat del premi Andròmina de narrativa, format per Laia Climent, Margarida Aritzeta i Montserrat Palau, ha decidit de deixar desert el guardó. ‘L’any passat donàrem un ex aequo en aquest premi perquè hi havia dos originals extraordinàriament bons. Enguany hi havia bastants originals, però cap no ha acabat de reeixir sobre la resta de les obres i pensem que el premi ha de ser una obra que destaque molt. Hi havia qualitat, però faltava excel·lència. No ha estat una decisió ràpida ni fàcil, sinó adoptada amb dolor. És una notícia dolenta, però esperem que l’any vinent hi haja una empenta literària i estic segura que ens trobarem amb obres meravelloses’, argumentava Laia Climent, en la doble condició d’editora i jurat d’aquesta modalitat.
Enguany s’havien presentat 119 originals: 54 obres optaven al premi Vicent Andrés Estellés de poesia, dotat amb tres mil euros: 44 a l’Andròmina de narrativa, amb deu mil euros, i 20 al Joan Fuster d’assaig, amb sis mil euros de premi.
L’any passat es van endur el premi Josep-Lluís Carod-Rovira amb ‘La passió italiana’ i Tomàs Llopis amb ‘Hi ha morts que pesen cent anys’ en narrativa (ex aequo), Toni Cruanyes amb ‘Un antídot contra l’extrema dreta’ en assaig i Josep Anton Soldevila amb ‘El Mur de Plank’ en poesia.