“Garbí de Malfiar, de rodamón a joglar”, primera incursió en la narrativa juvenil de l’escriptor valler Sico Fons

Serà el proper 25 d’octubre quan, a les 19,00 h —i si el temps o les autoritats no ho impedeixen—, “Garbí de Malfiar, de rodamón a joglar”, primera novel•la juvenil de l’escriptor i col•laborador de La Veu de la Valldigna Sico Fons, veurà la llum.
La presentació del llibre es farà a la Casa de la Cultura de Tavernes, i serà conduïda pel novel•lista i poeta valencià Alfons Cervera. L’obra, publicada per l’editorial valldignenca La Xara Edicions que dirigeix el simater Eladi Mainar, ens retrotrau a un món fictici d’àmbit històric que pretén recrear, segons ens explica l’escriptor valler, la València pretèrita de les primeries del segle XVII.

Del pròleg que inicia la novel•la extraiem i remarquem les següents paraules:
El protagonista adolescent d’aquestes històries, Miquel, o Garbí de Malfiar de sobrenom, orfe i abandonat a la seua sort com tants d’altres a les portes del monestir valencià de Sant Miquel dels Reis, es proposa juntament al seu mestre i preceptor fra Jordi de Montpeller, “fer reviscolar el món medieval dels trobadors i els joglars a la València d’aquella època…”.
En la ment de Fons, un model a seguir i un, necessàriament humil homenatge, a… “el Quixot de Cervantes (…) i la novel•la barroca tan envitricollada com admirada. Però així com en la famosa i gran obra espanyola, els seus dos protagonistes, Don Quixot i Sancho Panza, s’hi dediquen a fer revifar el món dels cavallers i la lluita contra el mal (un món bèl•lic i agressiu, en definitiva), els meus dos herois, Garbinet i fra Jordi de Montpeller, el que fan és, com ja he donat a entendre més amunt, reviscolar el món dels joglars i els trobadors (un cant a la bellesa i la cultura, en definitiva)”.

“Tal volta ací, ja trobarem dues visions del món que, més que diferents, arriben a ser antagòniques. La visió dura, conquistadora i militar d’Espanya i la seua mare Castella, i la visió lírica, més burgesa, lúdica i potser més negociadora de l’antiga Corona d’Aragó i Occitània; totes dues —i no és casualitat— terres que acabaren sent conquistades pels seus veïns. Certes vel•leïtats es paguen durament en aquesta vida.”

“Però compte, perquè no s’acaben ací els models”, ens explica l’autor, “car aquesta obra que teniu entre mans, intenta ser, en menor o major mesura, un homenatge també a moltes més coses i persones. És un homenatge al Tirant lo Blanc d’En Joanot Martorell i el seu esperit aventurer. És un homenatge també a la ciutat de València i el seu regne amb tots els seus pobles i terres; al poble gitano, que ja per aquells temps recorreria les nostres terres; als moriscos valencians, acabats d’expulsar en aquella època; als roders o bandolers, empentats per la injustícia dels poderosos a esdevenir herois quasi revolucionaris o canalles sense escrúpols; a la Valldigna i el seu monestir; als repobladors catalans i mallorquins; als nostres poetes i escriptors, com Ausiàs March o Jordi de Sant Jordi; a la nostra llengua catalana parlada i perseguida ja sabem massa bé on i com; i sobretot, és clar, a joglars i trobadors catalans o del Llenguadoc, com ara, Bernat de Ventadorn, Raimbaut de Vaqueiras, Jaufre Rudel, Raimon de Miraval, Cerverí de Girona, Guillem de Berguedà, Ot de Montcada, Jofre de Foixà, Frederic III de Sicília, etc. No podem pas deixar que els seus noms siguen oblidats per a sempre”.

“Ara només em queda esperar”, finalitza aquest prolífic escriptor de Tavernes en l’explicació que ens facilita, “que aquesta meua primera incursió en la literatura jovenívola i històrica siga del gust i goig del lector; del jove i de l’adult. Jo —confesse—, bona cosa que m’he divertit escrivint-la. Toquem ferro, doncs”.

Tweet