Aquest pretén ser —des de l’humil i forçosament modest punt de vista d’algú que com jo intenta parlar amb justícia dels que realment s’ho mereixen— un panegíric dedicat a uns dels més grans prohoms del que els valencians podem gaudir. Sortosos nosaltres que hem arribat a ser coetanis d’aquest ésser magnànim, incomparable i sempre, sempre admirable.
Estic parlant del gran i immens Sr. En Juan Gabriel Cotino (per què en escriure aquest cognom sempre se m’escapa una enjogassada i entremaliada X entre la T i la I?) Ferrer.
Però com es pot parlar —pregunte jo tot tafaner, encuriosit i quimerós—, d’allò indefinible? D’allò innominable? D’allò inexplicable?
No diríeu mai que darrere d’un home de poc més de seixanta anys, cabells blancs i ulls petits amb cara de llaurador valencià s’amaga un veritable prohom de la política i el bon govern. I tanmateix, així és.
Nosaltres, simples i vulgars persones de carn i ossos, no tenim més remei, ai las! que reconèixer l’existència d’éssers divins, d’entitats espirituals i intel•lectuals inabastables per a les nostres mediocres ments. Així doncs, abreujarem dient: ELL (aquest pronom personal singular és evidentment insuficient, àdhuc injust) existeix, i per tant hem de donar les gràcies, hem de retre-li merescut homenatge.
Vet aquí el gran i gloriós salvapàtries, sa graciosa majestat Sr. Don Juan Cotino.
Terror de la xusma roja i proletària.
Paor d’independentistes separatistes, traïdors a l’Espanya eterna.
Sabre justicier i infatigable perseguidor de feministes radicals avortistes, malalts crònics paràsits de la societat i ferits pidolaires i tocacollons d’accidents subterranis
Heroi i salvador de l’Europa que havia estat a una passa de puça de l’apostasia antiglobalitzadora i de la seua perdició absoluta.
Llaor a tu, líder indiscutible del món mundial! Moral exemplar d’honestedat sense cap taca de corrupció. Només els envejosos bolxevics i catalanistes de sempre poden posar en dubte aquesta indiscutible qüestió!
Llaor a ell, noble cavaller, desfaedor de greuges i serveis públics. Defensor de febles poncelles i gegantines multinacionals. Essència pregona dels més alts i espirituals valors morals ibèrics i cristians!
Lloa a Juan Cotino! Nosaltres et retem homenatge i gratitud eterna. Sacrifica… santificarem el teu nom bo i esperant el gloriós moment de la teua arribada al Cel, el paradís dels beats i els sants. Amén!


✍ DESTAQUEM
25/10/2013 at 10:22 PMhttps://www.facebook.com/sico.fons/media_set?set=a.10202453705487693.1073741826.1345904577&type=1