1 Comment

• 

  CORPUS #Tavernes 2013

  02/06/2013 at 10:22 PM

  Tavernes va celebrar ahir la festivat del Corpus Christi (en llatí «el cos de Crist»), festa de l’església catòlica de veneració de l’Eucaristia. No se celebra sempre el mateix dia , car canvia dins del calendari, i tradicionalment se celebrava el dijous següent a l’octava de Pentecosta, però les reformes del calendari laboral van fer fa anys que la celebració s’haja traslladat a diumenge.

  La processó va eixir de l’església Sant Pere per continuar un trajecte que la duria pel Carrer i Plaça Major, Carme, Sant Agustí i Sant Josep, fins arribar a l’església de Sant Josep. Un any més, va comptar amb la presència de l’alcalde, Jordi Joan, i membres del govern municipal i de la corporació.

  Es una festa religiosa instituïda pel papa Urbà IV l’any 1264, per tal que tota l’Església fera veneració pública del sagrament de l’Eucaristia i exaltar la doctrina del cos de Crist, negada aleshores per molts fidels. Pot ser siga per això que aquesta celebració ha gaudit sempre d’una ostentació i uns acompanyaments més propi de festes paganes.

  Com a festa va arrelar en la societat medieval a través dels segles fins els nostres dies. Les primeres processons que es tenen noticies van ser celebrades a Barcelona i Girona l’any 1320 i podem considerar-les com l’antecedent de les cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats.

  A més dels elements litúrgics, moltes de les celebracions del Corpus han recuperat bona part dels elements que al llarg del temps introduïren les classes populars a la festivitat religiosa, com ara “la poala”, les enramades o les “roques”, a València.

  Els cabuts al Carrer Sant Josep
  A la nostra ciutat ha tingut de sempre caràcter religiós, i a més ha comptat sempre amb la presència dels xiquets i xiquetes de la primera comunió. Des de fa uns anys, el Grup de Balls Populars de la Vall de Tavernes ha introduït en la processó alguns dels balls populars valencians, a semblança com es fa en altres ciutats (València, Gandia, Xàtiva….) i on destaca sobre tot “la Moma”.

  La Magrana. Els balladors vestits de calabresos representen els jueus, que en acabar la dansa i s’obre la magrana, reten acatament a l’Eucaristia. La dansa és una versió dels balls de cintes, prou escampats per les terres valencianes.

  Els Arquets. Els participants usen els arcs adornat amb flor per a executar coreogràfies i en conjunt simbolitza la joia de vore participar els llauradors en la festa del Corpus.

  La Moma. És una dansa popular valenciana, amb música senzilla. Una dolçaina toca la melodia i un tabalet li acompanya en un ritme ternari. La dansa representa la lluita de la Virtut (Moma), i els Set Pecats Capitals (orgull, avarícia, luxúria, enveja, gola, ira i peresa (Momos), i al final el triomf de la virtut.

  La Moma és el personatge central de la dansa representada per una dona vestida de blanc i amb rostre tapat per un vel i un antifaç, al cap una corona daurada amb flors blanques. Com a complement, guants blancs i un ventall a la mà dreta i a l’esquerra un ceptre daurat.

  Els Momos porten una brusa de vellut roig i negre, pantalons grocs i negres, mitges blanques, espardenyes d’espart i es tapen el cap un barret que vol representar a un drac. Porten un antifaç negre i uns bastons.

  La Moma és una dansa amb caràcter didàctic religiós i de gran simbolisme, i potser siga el ball que més s’adiu a la religiositat de la Festivitat del Corpus Christi. La Moma,sempre representada per un home, és una de les figures emblemàtiques de les danses del Corpus a tot arreu de les terres valencianes.

  Entra per respondre