Bevem de l’herència necessària d’una actitud. Bevem de l’herència que va ser capaç de combatre l’immobilisme polític, que va renegar dels pactes amb el franquisme, i que mai no va encaixar les mans amb el silenci. Bevem de l’herència de la Nova Cançó. I som aquells i aquelles que li cantem a l’Ovidi, a Guillem d’Efak, i a Pi de la Serra, i recitem els versos de Maria Mercè Marçal, i d’Estellés, per celebrar la seva coherència, i per reconvertir-la en fonaments sòlids per a la nostra conseqüència. La proximitat històrica, geogràfica i ideològica ens ha portat un dels moviments culturals més importants que hi han hagut mai en aquesta terra, un moviment que va esdevenir un front de lluita essencial per combatre la dictadura feixista. L’hem analitzat, entès, interpretat i adaptat. Som la seva essència, i som els mateixos motius.
Posem les cançons al servei d’un poble que lluita per la seva dignitat. Deixem les cançons a les mans i a les boques de totes les persones que entenen que no n’hi ha prou, que la cultura ha de ser molt més que un mirall dels nostres dies. Que ha de ser molt més que una simple contemplació. Cridem i ajuntem les nostres veus per explicar que volem ser actors i participar de la presa de decisions. Que les cançons són el martell per transformar aquesta realitat. I les cantem perquè ens segueixen calent cançons d’ara. La Cançó Necessària som nosaltres i sou tots. És la veu que s’alça en contra de tota opressió, en contra d’un sistema econòmic que genera desigualtat i pobresa. És la veu que lluita i treballa per a la nostra plena independència. La veu dels Països Catalans i de la justícia social. Al servei d’aquest poble i de la seva gent.
La Cançó Necessària és dir que la cultura no és cap luxe! Que hi ha cançons que han de ser necessàriament crítiques amb les elits polítiques i econòmiques. Que hi ha cançons que es canten amb el català parlat de cadascú de nosaltres, i que n’hi ha que neixen indignades, i que vénen de la primavera valenciana, i que arriben de la dissidència de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. La Cançó Necessària és la nostra memòria i el nostre present. La voluntat d’omplir amb contingut, valors i compromís la cultura d’aquesta terra. Som el puny que ja és cançó. Som la cançó que ha de ser de tots.
Per la cultura popular.
Per la cançó compromesa.
La Cançó Necessària
* concerts
28/01/2013 at 2:43 PMhttp://lacanconecessaria.blogspot.com/p/concerts.html
els setze jutges moderns [3/10]
03/02/2013 at 7:24 PMEls cantautors Josep Romeu, Andreu Valor, Cesk Freixas, Pau Alabajos, Jordi Montañez i Meritxell Gené arran d’una actuació conjunta passen a formar un col·lectiu que com afirmen ells al manifest fundacional: “Bevem de l’herència necessària d’una actitud. Bevem de l’herència que va ser capaç de combatre l’immobilisme polític, que va renegar dels pactes amb el franquisme, i que mai no va encaixar les mans amb el silenci. Bevem de l’herència de la Nova Cançó. I som aquells i aquelles que li cantem a l’Ovidi, a Guillem d’Efak, i a Pi de la Serra, i recitem els versos de Maria Mercè Marçal, i d’Estellés, per celebrar la seva coherència, i per reconvertir-la en fonaments sòlids per a la nostra conseqüència”.
Trobem una grata coincidència amb Els Setze Jutges, un grup català format també per cantautors de la Nova Cançó a finals del franquisme on va arreplegar artistes tan destacats com Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Raimón, Lluís Llach o Fracesc Pi de la Serra. Formats per promoure la cultura i llengua catalanes es van desfer per seguir les seues carreres en solitari, molts dels quals amb molt d’èxit.
En el cas de La Cançó Necessària trobem en el manifest de la seua fundació una vessant més ideològica i social, sense deixar de banda el català o la unitat dels Països Catalans, com ells diuen: “La Cançó Necessària és dir que la cultura no és cap luxe! Que hi ha cançons que han de ser necessàriament crítiques amb les elits polítiques i econòmiques. Que hi ha cançons que es canten amb el català parlat de cadascú de nosaltres, i que n’hi ha que neixen indignades, i que vénen de la primavera valenciana, i que arriben de la dissidència de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. La Cançó Necessària és la nostra memòria i el nostre present. La voluntat d’omplir amb contingut, valors i compromís la cultura d’aquesta terra. Som el puny que ja és cançó. Som la cançó que ha de ser de tots”.
Hi seran a la campanya Som Països Catalans a Mallorca i a Abril a Lleida. Esperem, doncs, que els cantautors valencians Andreu Valor i Pau Alabajos, components tiren cap a casa i els puguem veure a tots junts al País Valencià.