El Parlament de Catalunya ha aprovat un document històric, la declaració de sobirania (PDF), que defineix el poble de Catalunya com un subjecte polític i jurídic sobirà. Una declaració que comença el procés per exercir el dret d’autodeterminació i que ha de menar a una consulta sobre el futur polític del principat el 2014, tal com s’hi van comprometre CiU i ERC en l’acord de governabilitat. Aquests dos partits i ICV-EUiA han subscrit el document, que també ha rebut el vot afirmatiu d’un dels tres diputats de la CUP; els altres dos s’han abstingut, per criticar ‘les renúncies’ amb què comença el procés.
El PSC finalment s’ha alineat en el bloc del no a l’autodeterminació, juntament amb el PP i Ciutadans, que han qualificat d’il·legal i inconstitucional la declaració de sobirania. Però cinc diputats socialistes han protestat contra aquesta decisió del PSC i no han votat. Són Àngel Ros, Rocío Martínez Sampere, Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura. Comptat i debatut, el no suma 41 diputat; el sí, 85, i hi ha dues abstencions.
La votació ha posat punt final a un debat que ha acaparat l’agenda política catalana des de fa gairebé dues setmanes, quan CiU i ERC van pactar la proposta inicial de resolució sobre la declaració de sobirania del poble de Catalunya. Durant els darrers dies, aquests dos partits han acordat una proposta final amb ICV-EUiA, que incloïa referències al paper del parlament com a impulsor del dret de decidir.
També es van acostar posicions amb la CUP, però com que no s’hi esmentaven explícitament els Països Catalans i s’hi mantenia la referència al marc europeu en l’exercici del dret de decidir, finalment només la diputada Georgina Rieradevall ha donat suport a la declaració. Els altres dos representants de la CUP, David Fernández i Quim Arrufat, han optat per l’abstenció.
CiU veu sorprenent el vot contrari del PSC
Pel que fa a les posicions defensades pels grups parlamentaris, CiU ha qualificat de sorprenent el vot contrari dels socialistes, anunciat ja des del matí. ‘És sorprenent que alguna força no hi sigui quan s’havia compromès amb el dret de decidir’, ha assenyalat el president parlamentari de la federació, Oriol Pujol, adreçant-se al primer secretari del PSC, Pere Navarro. ‘S’autoexclou o bé té unes altres servituds que no vol explicar’, ha reblat.
Segons Oriol Pujol, ‘tothom que és partidari del dret de decidir, hi té cabuda, en aquesta declaració’. Per ell, ‘si es vol el federalisme, prèviament s’ha de voler el dret de decidir’. En aquest sentit, també ha assegurat que el text aprovat ‘no és cap declaració a favor de l’estat propi, de la independència, del federalisme ni del pacte fiscal’.
Oriol Pujol ha justificat la declaració de sobirania i el procés de transició nacional en què CiU ho emmarca en el fet que el govern espanyol vol reformar ‘el mapa administratiu i polític’ de l’estat espanyol mitjançant ‘l’ofec econòmic’. ‘El poble de Catalunya, en lloc de caure en la resignació, reacciona d’una manera molt clara’, ha dit. I encara ha afegit que el poble ‘reclama poder parlar i poder ser consultat’.
Tot i els missatges adreçats al PSC, Pujol ha dir que no era moment de fer retrets, perquè aquest dimecres era ‘un dia històric’ que havia d’anar revestit de ‘solemnitat’. També ha volgut deixar clar que, tot i no acceptar esmenes a la proposta de declaració finalment aprovada, ‘la porta queda oberta a tots’ en el procés iniciat.
ERC:
‘El document que presentem avui es pot resumir amb una sola paraula: democràcia’. D’aquesta manera ha presentat el president d’ERC, Oriol Junqueras, la declaració de sobirania. Diu que només existeix un dret de decidir: el que permet als ciutadans de Catalunya de decidir el seu futur sense dependre de cap institució externa. ‘El dret de decidir consisteix a no haver de demanar permís per decidir’, ha definit. ‘Per sobre de la voluntat democràtica dels ciutadans no hi ha res’, ha insistit, per contradir els qui titllen el text de contravenir la legalitat espanyola.
Per a Junqueras, aquest 23 de gener serà en un dia ‘històric’ segons com acabi el procés, que necessitarà ‘grans consensos’ polítics, econòmics i socials.
ICV-EUiA creu que és una qüestió de democràcia
El president del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Joan Herrera, no creu que el debat de la sobirania i el dret de decidir sigui entre ‘sobiranistes i no sobiranistes’, sinó entre ‘aquells qui volen l’expressió democràtica de la ciutadania i els qui no’. Per ell, acceptar el dret dels catalans de decidir el seu futur és una qüestió de democràcia, i lamenta que alguns partits utilitzin la legalitat com a mur infranquejable per a la voluntat popular.
Tot i que el procés va començar ‘malament’, ha dit Herrera, amb un acord de govern entre CiU i ERC en què es definien les bases perquè el poble de Catalunya exercís el dret de decidir, ‘gràcies a l’esforç de tots’ el text que s’ha presentat aquest dimecres ha pogut comptar amb el suport d’una àmplia majoria. Qüestions com el lideratge del parlament, el foment de la participació social en el procés, o la garantia de la cohesió social i territorial han estat afegides a la declaració a instàncies d’ICV-EUiA.
Tot i l’àmplia majoria assolida, Herrera ha assegurat que no deixarà de cercar un suport més ampli, tant al Parlament, i especialment dirigint-se a CUP i PSC, com a la societat catalana. ‘Que no s’equivoqui ningú, això no s’acaba avui’, ha apuntat.
La suma dels ecosocialistes al procés cap a la consulta és clara, perquè han signat la declaració de sobirania, però Herrera ha posat tres condicions perquè ICV-EUiA s’hi mantingui fins al final: el procés s’hauria d’emmarcar en la defensa del dret de decidir i no en la defensa de la independència; s’hauria de liderar des del Parlament i la societat civil i no pas des d’un partit o dos que donin suport al govern; i s’haurien d’esgotar totes les etapes de negociació i diàleg.
‘Depenent de la resposta a aquestes tres qüestions, ICV-EUiA serà en el procés o no hi serà’, ha assegurat Joan Herrera. Alhora, ha anunciat que el seu grup també s’enfrontarà a la construcció d’un nou país que mantingui els privilegis d’unes poques elits o que no lluiti decididament contra la corrupció.
La CUP fa un ‘sí crític’
La CUP ha emès un ‘sí crític’ a la declaració de sobirania. Només un dels seus diputats, Georgina Rieradevall, hi ha votat a favor per demostrar el compromís del partit amb la sobirania de Catalunya, però els altres dos s’han abstingut, com a mostra de discrepància envers l’estratègia amb què s’ha iniciat aquest procés, ‘perillosament vinculada a un acte de govern, a un acord a dues bandes exclusiu entre CiU i ERC’.
‘L’esquerra independentista està compromesa amb la lluita per l’alliberament nacional, perquè creu que la independència és l’instrument més poderós per retornar el poder polític i econòmic al poble’, ha dit el diputat Quim Arrufat. Segons ell, per assegurar que aquest procés respon estrictament a la voluntat del poble, el primer pas hauria de ser convocar un referèndum. I després, si el resultat és sí, començar a negociar amb la comunitat internacional. Amb tot, la CUP accepta que la consulta sigui l’últim punt del procés de sobirania, tal com ha acordat la majoria parlamentària.
Les dues principals reserves de la formació d’esquerres eren que el text no recollia tan explícitament com voldrien el concepte de Països Catalans i la voluntat perquè tots els seus territoris compartissin un mateix projecte. Tampoc no comparteixen que es vinculi una hipotètica independència de Catalunya amb la pertinença a la UE i demanen que es doni llibertat als ciutadans per decidir quin model de país prefereixen.
Una declaració il·legal, segons el PSC
Al costat del no a la declaració, Pere Navarro ha insistit que el PSC s’hauria adherit a un text que defensés el dret de decidir amb les condicions jurídiques i legals necessàries i de manera acordada amb l’estat. Això no ho inclou la declaració presentada per CiU, ERC i ICV-EUiA, segons el líder dels socialistes, que, en la seva intervenció al ple, ha acusat els tres partits de pressuposar el final del procés quan parlen de sobirania i, d’aquesta manera, condicionar-lo.
Navarro, citant l’estatut i la constitució espanyola, ha volgut argumentar que la declaració conjunta no respecta la legalitat. Si es vol un canvi, ha defensat, s’hauria de començar impulsant modificacions en aquestes dues lleis. La proposta de resolució del PSC demana que es modifiqui la constitució espanyola i insta el parlament i el govern a impulsar-la.
El primer secretari del PSC ha volgut marcar distàncies amb allò que ha qualificat d’immobilisme del PP. Ha reconegut que els socialistes catalans no es van trobar còmodes amb la sentència del Constitucional sobre l’Estatut, no estan d’acord amb l’actual model de finançament i, encara menys, amb la centralització que, segons ell, emprèn el govern del PP. Tanmateix, ha afegit, són partidaris de recuperar allò que es va perdre amb la sentència o millorar el finançament a través d’una reforma constitucional que converteixi l’espanyol en un estat clarament federal. El federalisme, ha dit, seria la millor solució per a Catalunya.
‘No volem trencar, no volem marxar, volem continuar junts, però no d’aquesta manera’, ha dit. Segons ell, la declaració porta Catalunya a un ‘carreró sense sortida’, perquè divideix la societat, trenca vincles amb l’estat espanyol, perjudica l’economia catalana i posa en risc l’ancoratge a la UE. I, adreçant-se al president Mas, ha dit que l’adhesió de CiU a les posicions d’ERC impediria que Catalunya exercís el dret de decidir. L’incompliment de la legalitat dificulta la consulta, segons Navarro. I ha acabat dient: ‘Tornem a la casella de sortida, al conflicte, allà on vostè potser està més còmode, però on Catalunya sempre perd.’
Camacho afirma que és ‘un dia trist’
La presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, ha començat la intervenció dient, en espanyol, que era un dia trist per a Catalunya. Els catalans viuen moments molt greus tant per la situació econòmica general, i per la crisi institucional i política afegida, segons ella. Ha recordat que abans de les eleccions del novembre, els diputats dels grups favorables al dret de decidir eren 86 i ara són 87. I ha lamentat el cost econòmic, polític, social i institucional que, segons ella, va tenir la convocatòria de comicis avançats. ‘Tot per un diputat més’, ha dit. La seva conclusió és que la declaració que es votava s’aprovaria amb menys suport que la reforma de l’Estatut.
A la llista de greuges de la declaració, la líder dels populars catalans ha afegit que és al marge del marc legal, és inconstitucional i, a Europa, només hi trobarà la complicitat dels euroescèptics. Amb l’aprovació del text, ha dit Sánchez-Camacho, alguns volen iniciar un camí cap a la independència i desafiar el govern espanyol.
Sánchez-Camacho, que ha celebrat que el PSC se situï ‘en el costat de la legalitat i la democràcia’, ha avançat que la gran majoria dels catalans no volen la independència de Catalunya. Voldrien, segons ella, que el govern es preocupés per allò que ara mateix és el seu problema: la crisi econòmica.
Sánchez, que ha passat al català a mitja intervenció, ha admès que s’han de millorar aspectes de l’estat autonòmic. Però això, ha afegit, no es pot fer des de la ‘trencadissa’, la divisió i la ruptura. Considera que Mas ha començat un camí cap al no-res que fins i tot motiva esquerdes dins de CiU. Furgant en la polèmica entre Convergència i Unió, Sánchez-Camacho ha demanat als diputats d’Unió que no votessin a favor de la declaració.
‘És possible d’encarar els problemes sense trencadisses ni divisions i amb un finançament millor ‘, ha dit. Però l’aprovació de la declaració és ‘un engany’. ‘No volen el dret a decidir, volen que els catalans diguin sí a la independència.’ Ha acabat remarcant que el PPC lideraria el ‘no’ a la independència, i que no participaria de ‘l’engany’ per garantir la convivència i la pluralitat.
C’s també creu que la declaració passa ‘per sobre’ la llei
En una intervenció íntegrament en espanyol, el president de C’s, Albert Rivera, ha acusat CiU, ERC i ICV-EUiA de ‘passar per sobre’ de la legalitat, la democràcia, el consens constitucional, l’estat de dret i l’Estatut. En un estat de dret, ha dit, es respecten les lleis i qui les desafia va contra la democràcia, ha afegit.
Rivera ha qualificat la declaració de ‘deliri’ portat a terme en una seu democràtica. El debat d’aquest dimecres, segons el líder de C’s, era una manera de ‘fer teatre, fent servir una institució de l’estat’. Per això, Rivera ha instat Mas a començar a treballar en aquesta legislatura per resoldre els problemes que preocupen realment als catalans, que són, segons ell, la crisi econòmica i la desocupació.
El vot de C’s contra la declaració sobiranista és, segons Rivera, un vot afirmatiu a l’estat de dret, a la democràcia, a l’estatut, a la constitució espanyola, a la convivència i a la unitat de l’estat espanyol. I ha acabat dient que construiria una alternativa als partits sobiranistes que sigui capaç de fer possible un executiu català que defensi la unitat.
La premsa internacional remarca que Catalunya 'és una entitat sobirana' [VilaWeb]
23/01/2013 at 11:39 PMCNN: Catalan parliament declaration pushes self-determination
Associated Press (la principal agència de notícies del món): Catalonia declares itself a sovereign entity
Foreign Policy (publicació diplomàtica especialitzada): Catalonia moves closer to independence referendum
The Guardian: Catalan parliament paves way for referendum on independence
The Washington Post: Spain’s Catalonia Parliament passes symbolic declaration of sovereignty, referendum expected
L’Express: Catalogne: renaissance d’une nation
RTBF.be (televisió belga en francès): Le Parlement catalan fait un pas de plus vers l’indépendance
La Nación (un dels principals diaris argentins): El Parlamento de Cataluña aprueba iniciar un proceso de autodeterminación
Excelsior (diari de Mèxic): Aprueba Cataluña declaración de soberanía; abre vía a independencia
ANSA (agència nacional de notícies italiana): Spagna: Catalogna prepara ‘nuovo stato nell’UE’
Der Spiegel: Kataloniens Parlament will Abspaltung vorantreiben
N-TV (televisió alemanya): Katalanen unternehmen ersten Schritt zu Unabhängigkeitsreferendum
Tiscal (principal servei online a Itàlia): Catalogna, Parlamento adotta dichiarazione autodeterminazione
Le Devoir (diari sobiranista del Quebec): Indépendance – La Catalogne fait un pas de plus vers un référendum
Diario de Noticias (principal diari de Lisboa): Parlamento da Catalunha aprova declaração de soberania
Publico (diari portuguès d’esquerra): Parlamento da Catalunha aprova uma declaração sobre a soberania
Berria: Kataluniako Legebiltzarrak burujabetzaren aldeko adierazpena onartu du
The Star (Malàisia): Catalan lawmakers pass resolution on sovereignty
Europe Magazine: Catalan parliament approves referendum on independence
Global Post: Catalan lawmakers pass resolution on sovereignty
El Mundo: El Parlament aprueba la declaración que impulsa el ‘derecho a decidir’ de Cataluña
El País: El Parlament aprueba por amplia mayoría la declaración soberanista
B92 (ràdio progressista sèrbia) Catalan parliament declares ‘sovereign entity’
Independenza (diari sard): CATALOGNA: APPROVATA LA DICHIARAZIONE DI SOVRANITA’
En Son Haber (diari turc): Katalanlar’dan bağımsızlığa bir adım daha
Agencia Venezolana de Noticias: Parlamento de Cataluña aprueba proclama de soberanía de su región
Agencia Prensa Latina (Cuba): Región española de Cataluña aprueba declaración de soberanía
http://www.vilaweb.cat/noticia/4076837/20130123/premsa-internacional-remarca-catalunya-entitat-sobirana.html
85 vots de CiU, ERC, ICV i la CUP diuen 'sí' a decidir, i un PSC trencat opta pel 'no' [ARA.CAT]
24/01/2013 at 2:50 AMCANVI DE CICLE DECLARACIÓ DE SOBIRANIA 85 vots de CiU, ERC, ICV i la CUP diuen ‘sí’ a decidir, i un PSC trencat opta pel ‘no’
Comença el camí cap a l’estat propi
FERRAN CASAS BARCELONA | Actualitzada el 24/01/2013 00:00
LA PRIMERA VOTACIÓ El Parlament va posar ahir les bases per fer la consulta per l’estat propi. Comença per afirmar que la sobirania és del poble català. PERE VIRGILI
La consulta per l’estat propi que s’hauria de celebrar l’any 2014 va començar ahir a caminar formalment en seu parlamentària. Ho va fer amb una declaració de sobirania solemne i que aferma Catalunya com a subjecte polític que, com a tal, té dret a decidir el seu futur. Si convé imposant la legitimitat democràtica, la de les urnes, a la legislació estatal. La Constitució espanyola rebutja el dret a decidir d’una part, a diferència del que fan altres estats com ara el Canadà i el Regne Unit, que afronten o han afrontat processos similars al català. CiU, ERC i ICV-EUiA van manifestar en el debat i en el seu text conjunt -que va rebre un “sí crític” de la CUP- la voluntat de saltar la paret, segurs com estan que darrere seu tenen una majoria sòlida a favor del dret a decidir.
I és que ja saben que Madrid no s’hi posarà bé. Ni el PP ni el PSOE accepten el dret a decidir. No passen d’oferir tèbies reformes de l’actual model de finançament o una via federal cada cop més remota. Ahir mateix el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, erigit en flagell de les aspiracions catalanes, ja es va afanyar a dir que Mariano Rajoy mai permetrà una consulta.
Més del doble de sís que de nos
El debat i la votació van evidenciar que la majoria per la sobirania i el dret a decidir és sòlida (85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions entre els 128 diputats sobre 135 que van exercir el dret de sufragi), però també fins a quin punt serà complex de gestionar un procés que ja fa trontollar els fonaments dels partits fins ara majoritaris. Era el primer ple ordinari de la legislatura, la primera votació important de moltes que vindran, i el clima dins i fora de l’hemicicle era tens. La foguera que el dia abans havien encès els dirigents de CDC i d’Unió, a qui separa la meta final del procés, encara fumejava, i la crisi al PSC seguia pujant de to i ja sembla no tenir límits. Cinc diputats crítics -i significatius, com Àngel Ros i Rocío Martínez-Sampere- van plantar cara a Pere Navarro i van evitar votar no a la declaració. No van prémer el botó com a forma de protesta: el seu partit va acabar fent pinya amb el PP i C’s en el front del no. Hores després de la votació una setantena de crítics i catalanistes, entre ells Maria Badia, Raimon Obiols, Quim Nadal, Pia Bosch, Montserrat Tura i la federació de Lleida en ple, els van donar suport.
CiU i ERC van presentar fa quinze dies una declaració de sobirania sense haver-ne parlat abans amb la resta d’aliats potencials, el PSC, la CUP i, sobretot, ICV-EUiA, que en l’últim ple de l’anterior legislatura després de la manifestació de la Diada va redactar i aprovar amb nacionalistes i republicans una declaració que comprometia una consulta. Arran del rebuig inicial, Artur Mas i Oriol Junqueras van rectificar i es van autoesmenar, fins al punt que el nou text el va signar el grup de Joan Herrera i va rebre suport parcial de la CUP, que també ha afrontat tensions internes pel sentit final d’un vot fraccionat difícil d’explicar.
Tots es mouen menys el PSC
Tots els implicats en el procés s’han mogut de veritat menys el PSC. Els socialistes havien acceptat no fer bandera de l’estat federal, però Navarro exigia que calia treballar per l’acord amb l’Estat i la reforma de la Constitució per donar cabuda al dret a decidir que figurava al programa del PSC. De sobirania (i, per tant, de contravenir la Constitució i fer la guitza al PSOE) ni parlar-ne. El qüestionat líder socialista va afirmar en el seu discurs que la prioritat havia de ser la lluita contra la crisi i no un dret a decidir que Mas fa servir per “tapar” els temes incòmodes.
Un discurs calcat al dels seus nous companys de viatge, el PP i C’s. De fet, Alícia Sánchez-Camacho li va donar, amb un fervor que el va ruboritzar, la benvinguda al front del no, “el de la legalitat i la democràcia”, que fins aleshores ella liderava. Ho feia sense que Albert Rivera li fes gaire ombra, malgrat que ahir ho va intentar amb un discurs fatxenda que menyspreava la legitimitat històrica de Mas i de la institució que presideix i que va esmenar a la totalitat el seu “deliri” sobiranista.
Camacho i Navarro volen fer créixer la família del no. Per això van apel·lar als diputats d’Unió i van posar com a exemple del que ha de ser un nacionalista assenyat Josep A. Duran i Lleida. La líder del PP advertia que contra la llei suprema, la Constitució, només hi ha el desastre. Fins al punt que va recomanar a Junqueras que atengués menys pensadors i filòsofs i llegís més la carta magna. Va prometre que n’hi regalarà un exemplar per Sant Jordi abans de marxar abruptament del ple just després de votar no a la declaració.
Però ahir ni Junqueras ni Oriol Pujol, de CiU, ni Herrera, d’ICV-EUiA, volien guerra. Parlaven d’una declaració que no era sobiranista sinó de sobirania en el cas del republicà, i d’un projecte obert per integrar més forces polítiques i socials i d’esgotar totes les etapes i vies de diàleg abans de posar la directa en el de l’ecosocialista. Uns i altres es conjuraven per fer-ho bé. Bé i amb tota la delicadesa. Però també parlant clar i deixant enrere les ambigüitats, en paraules de Pujol. El procés cap a l’estat propi comença amb sotracs interns però també amb suport ampli, pas ferm i complint acords.
http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Comenca-cami-cap-lestat-propi_0_853114784.html
"Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya [PARLAMENT de CATALUNYA]
24/01/2013 at 3:00 AM“Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya”
D’acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d’acord amb els principis següents:
“- Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.
“- Legitimitat democràtica. El procés de l’exercici del dret a decidir serà escrupolosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d’opcions i el respecte a totes elles, a través de la deliberació i diàleg en el si de la societat catalana, amb l’objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat popular, que en serà el garant fonamental del dret a decidir.
“- Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixement precís per a l’exercici del dret a decidir i es promogui la seva participació en el procés.
“- Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l’Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.
“- Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.
“- Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.
“- Legalitat. S’utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l’enfortiment democràtic i l’exercici del dret a decidir.
“- Paper principal del Parlament. El Parlament, en tant que la institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés, i per tant s’hauran d’acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.
“- Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local i el màxim de forces polítiques, agents econòmics i socials i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.
“El Parlament de Catalunya encoratja el conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d’aquest procés democràtic de l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya.”
La resolució és precedida d’un preàmbul en què es fa un repàs històric del procés de la construcció política i institucional de Catalunya.
“Preàmbul
“El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.
“L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l’Edat Mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.
“Al segle XIV es crea la Diputació del General o Generalitat, que va adquirint més autonomia fins actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la Guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d’autogovern.
“Aquest itinerari històric ha estat compartit amb altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i promoure’l des del reconeixement mutu.
“Durant tot el segle XX la voluntat d’autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 suposà un primer pas en la recuperació de l’autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República espanyola es constituí un govern català el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d’un Estatut d’Autonomia.
“La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins al 1975. La dictadura va comptar amb una resistència activa del poble i el Govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l’Assemblea de Catalunya l’any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn el 1977 del seu president a l’exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la Constitució espanyola de 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant referèndum l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.
“En els darrers anys, en la via de l’aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent, concretada en el procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya iniciat pel Parlament l’any 2005. Les dificultats i negatives per part de les institucions de l’Estat Espanyol, entre les quals cal destacar la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l’evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins de l’Estat Espanyol i crea les bases per una involució en l’autogovern, que avui s’expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.
“De diverses formes, el poble de Catalunya ha expressat la voluntat de superar l’actual situació de bloqueig en el si de l’Estat Espanyol. Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 sota el lema «Som una Nació, nosaltres decidim» i la de l’11de setembre de 2012 sota el lema «Catalunya nou Estat d’Europa» són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.
“Amb data 27 de setembre de 2012, mitjançant la resolució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurament i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de forma clara i inequívoca.
“Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legislatura, i en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament a les darreres eleccions, formula la següent: Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya.”
El debat
En el debat hi han intervingut els presidents dels grups parlamentaris de CiU, Oriol Pujol, ERC, Oriol Junqueras, el PSC, Pere Navarro, el PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ICV-EUiA, Joan Herrera, i C’s, Albert Rivera, i en representació del grup mixt (CUP) ha parlat Quim Arrufat.
La vicepresidenta primera, Anna Simó, ha llegit la resolució abans que hagi estat votada. Els diputats del PPC, just després de votar-hi en contra, han abandonat el saló de sessions. La votació ha acabat amb gran part dels diputats presents i del públic aplaudint dempeus.
Entre d’altres, han seguit el debat des de les llotges i la tribuna de públic parlamentaris de les corts espanyoles, exconsellers i representants de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.
Mas demana “consensos amplis”
Al matí, el president de la Generalitat ha comparegut per explicar l’estructura i la composició del nou govern. Artur Masha fet una nova crida al consens per aprovar la resolució pel dret de decidir, però també els pressupostos del 2013 i el 2014. Mas ha advertit que “la política clàssica no serveix per afrontar els temps actuals”, que “hi ha d’haver voluntat de renunciar en nom del consens”, que el govern “treballarà per aconseguir-lo” i que neix amb voluntat de “poder ser ampliat” a altres forces polítiques.
El president ha justificat que una part del govern sigui de “continuïtat” per “rodatge” i “experiència”, i ha apuntat tres reptes de futur: aconseguir la recuperació econòmica i la creació d’ocupació; mantenir la cohesió social i l’estat del benestar, i exercir el dret de decidir, “el gran repte de la legislatura”, que, ha asseverat, “està íntimament lligat” als altres dos objectius.
El cap de l’oposició, Oriol Junqueras (ERC), ha demanat a la resta de grups que donin suport al govern en els grans temes de país, mentre que Pere Navarro (PSC), Alícia Sánchez-Camacho (PPC) i Albert Rivera (C’s) han lamentat que el primer ple de l’any se centri en la declaració de sobirania i el dret de decidir i no en la sortida de la crisi. També han estat crítics amb el discurs de Mas Joan Herrera (ICV-EUiA), que ha demanat un nou tarannà del govern, i David Fernàndez (grup mixt, CUP), que ha defensat un gir social i ha criticat la submissió del govern als mercats financers.
Designació de senadors
El ple també ha designat, en votació secreta i per 112 vots a favor i 9 en contra, els vuit senadors que aquesta legislatura representaran la Generalitat al Senat: Josep Lluís Cleries, Josep Maldonado, Eva Parera i Coralí Cunyat, per CiU; Ester Capella, per ERC; José Montilla, pel PSC; Alícia Sánchez-Camacho, pel PPC, i Joan Saura, per ICV-EUiA.
Al començament de cada legislatura, el Parlament ha de designar vuit senadors en representació de la Generalitat. Respecte a l’anterior, tots els grups mantenen el nombre de senadors que tenien, tret del PSC i ERC, que en perden i n’obtenen un respectivament. Llevat de Cleries i Capella, la resta ja van ser senadors per designació parlamentària la legislatura anterior.
Validació de dos decrets llei
El ple també ha validat avui dos dels quatre decrets llei previstos a l’ordre del dia. Al matí, la cambra ha donat via lliure al decret 6/2012, que modifica la llei de simplificació normativa per prorrogar fins al 2015 la suspensió del règim sancionador a determinades infraccions administratives en l’àmbit de l’esport. El text s’ha convalidat per 127 vots a favor i 3 abstencions (grup mixt, CUP).
A la tarda, el ple ha convalidat el decret llei 5/2012, de creació de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit. Aquest decret ha prosperat per 105 vots a favor (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP) i 26 en contra (PPC i C’s), i la cambra ha acordat per unanimitat tramitar-lo com a projecte de llei.
Creació de les comissions parlamentàries
La sessió plenària ha començat amb l’aprovació per unanimitat de la creació de les onze comissions legislatives i les quatre de seguiment. Les legislatives són les mateixes de la legislatura anterior: afers institucionals; economia, finances i pressupost; empresa i ocupació; justícia; interior; agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural; ensenyament i universitats; territori i sostenibilitat; benestar, família i immigració; cultura i llengua, i salut.
Les quatre de seguiment són: igualtat de les persones; polítiques de joventut; infància, i acció exterior, Unió Europea i cooperació. Aquesta última comissió unificarà els àmbits de dues de la IX legislatura: acció exterior i Unió Europea, i cooperació i solidaritat.
A més d’aquestes comissions, hi haurà les creades per reglament -la de l’estatut dels diputats, que ja es va constituir dijous, la de peticions, la de matèries secretes o reservades i la del reglament- i les creades per llei -la de control de l’actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la de la Sindicatura de Comptes i la del Síndic de Greuges.
Gairebé totes les comissions estaran formades per 21 diputats: 8 de CiU, 3 d’ERC, 3 del PSC, 3 del PPC, 2 d’ICV-EUiA, 1 de C’s i 1 del grup mixt, CUP. Totes es constituiran els pròxims dies. A la sessió constitutiva de cadascuna, que presidirà de Gispert, els seus membres hauran d’elegir la mesa respectiva.
http://www.parlament.cat/web/actualitat/noticies?p_id=129656021