Aquest dilluns 14 de maig es fa un acte de presentació pública del disc a l’Aula Magna de la Universitat de València, amb les intervencions de Josep Albinyana pel Col·lectiu l’Olla, Rafa Xambó, Albert Ortega, Francesc de Paula Burguera i Paco Muñoz.
Diumenge 6 de maig, al Centre Cultural d’Almussafes es van aplegar mols dels artistes que han participat en aquell treball discogràfic i altres que s’hi van voler sumar per fer una presentació musical del CD, convertit en homenatge als dos homenots.
El 3 d’abril de 1993, Ovidi Montllor va participar en el darrer dels actes en homenatge a Joan Fuster que el Col·lectiu l’Olla va organitzar durant quatre caps de setmana a l’Olleria. Ovidi va fer un recital de poesia de Fuster, en una de les seues darreres aparicions en públic. En aquell acte també hi va ser protagonista Paco Muñoz, qui va interpretar ‘Campanades a Morts’ de Lluís Llach, acompanyat de la banda de música de l’Olleria.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=5l878l-2CDU[/youtube]

Pep Albinyana
14/05/2012 at 9:13 PMTinc ací al costat ja físicament el CD dedicat a l’Ovidi i a Fuster. ‘A dos de val’ es diu el disc on hi ha el recital que l’Ovidi va fer a l’Olleria, musicat per Albert Ortega i amb la participació de moltes veus reconegudes del món de la cançó.
En tant que manifesser de l’acte original que ha donat peu a tot açò, hi he fet un escritet, que diu:
“Joan Fuster, mesura de totes les coses”. Amb aquest nom vam comboiar, entre febrer i març de 1993, un homenatge a l’escriptor de Sueca que va durar quatre caps de setmana, una part del darrer dia del qual és la base d’aquest disc. Feia poc que aquell home de cara de pomes agres i d’adjectius eloqüents s’havia mort, i ens vam conjurar per perpetrar dignament un seguit d’actes que abastaren tant com ens fóra possible la seua obra i el seu pensament. La mampresa era potent, però possible amb imaginació, esforç i complicitats.
Fuster havia fet (també) de poeta. Havia fabricat versos i n’havíem de parlar. O no: els podíem escoltar, i hauria estat impossible que no pensàrem en el to precís de la veu d’Ovidi Montllor, un dels còmplices de tot plegat. La generositat que a l’hora de començar el recital l’alcoià posa en boca de Fuster, o més ben dit en la seua actitud de militància civil, la va traslladar intacta, profunda, agraïda des de dalt de l’escenari; la va compartir amb tot el públic que omplia el cine del nostre poble, des de l’alçada d’una modèstia personal que lligava perfectament amb l’escepticisme de les ulleres del de Sueca.
Han passat els anys. Poc després d’aquella conjunció d’astres terrenals, l’Ovidi va pegar a fugir. I m’agrada imaginar-me’ls ara tots dos estomacats, amb el got a la mà i els ulls fixos en un present que ells van fer possible i ple d’artistes, tan ple com aquest disc.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/221832