Mare Terra DENUNCIA MEDIAMBIENTAL

* El Centre Excursionista Tavernes de la Valldigna com institució muntanyenca, esportiva, cultural i compromesa amb el Medi Ambient, creguem que tenim l’obligació de denunciar les situacions que creguem injustes, o malicioses per als dèbils. En aquest cas, encara que no ho creguem, el dèbil es la nostra Mare Terra. Per això tractarem de difondre aquesta noticia/denúncia i tractarem que aplegue a la major quantitat de gent possible. Si tinguérem sort, si poguérem conscienciar a una persona, l’esforç haurà pagat la pena.

DENUNCIA MEDI AMBIENTAL

De vegades s’ens oblida el privilegi que suposa poder gaudir d’aquesta zona en la que vivim, lloc on la gran majoria de nosaltres podem sentir-nos part d’una bona terra de cultiu, de la finestreta que s’ens presenta al mediterrani i com no, dels benvolguts paratges muntanyencs que aquesta terreta ens proporciona. Per a nosaltres l’accés ens és molt senzill, ho tenim “a un tir de pedra” i suposa molt poques despeses econòmiques poder acudir a l’aire lliure amb la família o una bona colla d’amics per a passar-ho bé mentre fem servir el nostre temps de la manera que més ens agrada.

Pareix ser que cada dia que passa està més de moda la pràctica d’activitats al voltant de la natura, sent estrany el dia en que es fa qualsevol tipus d’eixida i no et trobes entre quatre o sis grups de persones més fent el mateix. Encara que és interessant i molt curiós, hui no anem a parlar dels factors que han fet augmentar el nombre de persones que utilitzen el seu temps d’oci fent servir aquestos paratges, sino sobre l’estat en que es troben, d’una manera un tant superficial, sense entrar en temàtiques més globals com el canvi climàtic o la contaminació del planeta. Volem centrar-nos en la nostra pràctica individual i en xicotets grups cada vegada que transitem per estes, les nostres estimades muntanyes.

Aquest temps d’oci del que parlàvem, en el que ens agrada tant recrear-nos, és molt fàcil que es veja afectat per una mala cura i imatge de l’estat actual en el que es troben les muntanyes a la Valldigna. Si donem un passetget per la mateixa Muntanya de les Creus , ens trobem a cada quatre passes que peguem, en tot tipus de restes i fems que han anat deixant pel camí les persones visitants; tant de menjars plastificats, llaunes, paper d’alumini i infinitats de deixalles que no estan al lloc que els correspon (o siga, les papereres, o en el seu defecte, borses de plàstic fins l’arribada als contenidors de fem).
Però si continuem avançant pel camí, observant la poca atenció que es té a la protecció del medi ambient en les Creus, no sòls trobem deixalles que hàgen pogut deixar les persones visitants, també ens podem trobar peçes d’un automòbil calcinades, restes d’invents, un enorme dipòsit d’aigua abandonat a la seua sort o un gran nombre de planters de pi que encara conserven el tub protector del moment en que es va repoblar. Aquesta repoblació, si els càlculs no erren, es va fer entre els anys 2006-2007 i encara que s’al•legue que estos tubs protectors són biodegradables (senyores i senyors, tot es degrada tard o prompte), ja porten més de cinc anys destrossant els nostres paratges, igual que la poca cautela que tenen els ramaders permetent que el seu ramat s’alimente d’esta repoblació que va suposar una quantia d’uns 6.700.000€ en el seu moment.

A hores d’ara, a la Valldigna no comptem amb cartells informatius a l’inici dels camins, sobre: la repercussió que té per a la fauna i la flora tirar les deixalles a la muntanya, així com les penalitzacions que poden haver per deixar restes i fems pels camins.
No hi ha campanyes que conciencien els pobles de la importància de preservar el medi ambient. Tampoc en tenim cap d’elles a La Valldigna, tenint en compte, la riquesa paisatgítisca i l’entorn tant privilegiat del que disfrutem a les nostres terres, amb gran quantitat d’espècies autòctones de flora i fauna, que necessiten de la cura de totes les persones que transitem entre elles.
Invertir en repoblar és important, però també ho és que eixa repoblació tinga el manteniment adequat i que s’impedisca que els terrenys repoblats, es convertisquen en abocadors d’ immundícia, fent que la inversió siga inútil i perda tota la seua essència.
Ens resulta fàcil pensar: ” bo, això té solució, es neteja, es manté i avant…” Però en realitat no es tant senzill en la pràctica qüotidiana, ni tampoc una actitud d’estima a la natura i a l’entorn més pròxim.
Qui s’encarrega de fer-ho? I Com? Què fem amb el que ja no té solució? I amb qui no respecta el medi ambient, què hi fem? Quina és la manera d’actuar per a que no torne a ocórrer i de preservar-ho? Són qüestions que ara mateix no tenen resposta i queden en l’aire mentre no es fa res al respecte i encara que estem assistint a una realitat molt canviant, en la que presenciem que pareix que no siga realment important la preservació del medi ambient, nosaltres creguem que no hem d’oblidar que aquesta xicoteta part del planeta que ens ha tocat per viure és “nostra casa” i, com a casa nostra que és, així l’hem de cuidar i vetlar per no quedar-nos ben prompte amb una muntanya inerta. Potser, des de dalt la muntanya de Les Creus, mirant el nostre meravellós paisatge i respirant aquest aire net que encara podem gaudir com el més preciat dels luxes, podem pensar “baix la nostra consciència queda allò que encara podem fer i allò que volem que disfruten també les generacions futures” – www.centreexcursionista.com