[foto FRANCISCO TEODORO] Presentació del llibre de Sico Fons “Genocidi (in)visible”, un recull d’articles ja publicats que parlen de nacionalisme, llengua i política. El llibre va estar presentat per Jaume Talens a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna. Abunden molt els articles escrits en clau irònica i, fins i tot, sarcàstica. Però també n’hi ha de més, diguem-ne, “seriosos”.
NP PRESENTACIÓ NOU LLIBRE SICO FONS
23/02/2012 at 2:42 PMhttp://groups.google.com/group/valldigna/browse_thread/thread/c95097becfab162c
[Comunicacio Ajuntament Tavernes]
DAVID VILA i ROS [DGS]
25/02/2012 at 12:07 PMEn una època de predomini de les idees liberals, tant en el terreny econòmic com en el social, les polítiques de normalització lingüística són sovint titllades d’intervencionisme nacionalista, d’imposició legal i de vulneració dels drets individuals. Cadascú que parli com vulgui, se sol dir. Només faltaria. Però és que, justament, perquè existeixi el dret de parlar lliurement en una llengua, cal que aquesta llengua gaudeixi d’una mínima normalitat. I quan aquesta llengua, posem per cas la catalana, ha estat perseguida políticament i militarment durant segles, només una intervenció decidida de l’administració pot retornar-la a una situació de normalitat. No fer-ho, és a dir, deixar-la sense una protecció específica, és empènyer-la a la desaparició. És, dit d’una altra manera, esdevenir còmplice d’un genocidi cultural.
Genocidi (in)visible és el títol d’un recull dels articles publicats per l’escriptor valencià Sico Fons a diversos mitjans de comunicació en els quals denuncia la responsabilitat directa de la Generalitat valenciana en la situació límit de la llengua i la identitat pròpies del País Valencià. Com un flagell, l’autor despulla les estratègies d’aquells que defineix com a antidemòcrates, falangistes de guant blanc, feixistes de la hipocresia, néts de Franco, unes estratègies que, sota l’empara de certa liberalitat, de no intervencionisme lingüístic, estan servint per arraconar el català a un reducte folklòric, recuperant les paraules d’un Joan Fuster a qui Fons reivindica constantment. Minoració, espanyolisme, secessionisme o autoodi són realitats que l’autor vol ajudar a transformar en normalització, catalanitat, unitat o autoestima. Un altre País Valencià.
Llegir-lo és, doncs, una manera interessant de copsar un País Valencià molt diferent d’aquell que es percep a simple vista, sobretot per aquelles persones que, des de Catalunya o qualsevol altre indret dels Països Catalans, poden pensar que tots els valencians són, per dir-ho en poques paraules, com Camps o Barberà. Ni de bon tros. El sud encara és el sud.
Recuperant una vegada més Joan Fuster, podem concloure que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. No hi ha punt mig. Si volem saber què passaria amb el català a Catalunya si no s’apliquessin les polítiques de normalització, només ens cal mirar el País Valencià. Un genocidi ben visible d’una llengua i una identitat i la substitució per una altra llengua i una altra identitat, les dels altres. Les d’Espanya.
Els altres genocidis
Genocidi (in)visible. Escrits des de la Valldigna
Sico Fons
Voliana Edicions, gener de 2012
crònica [LA COTORRA DE LA VALL]
26/02/2012 at 10:56 PML’escriptor de Tavernes, Sico Fons, ha presentat el seu darrer llibre “Genocidi (in)visible” a la Casa de la Cultura. El professor Jaume Talens va ser l’encarregat de parlar als assistents d’un llibre que, en el mateix nom, ja dóna les pistes que cal per saber per on van els “trets” de l’afilada ploma literària del Sico: els problemes valencians.
Doncs, bé, després de les paraules d’introducció del regidor Josep Llàcer sobre el significat del Sico dins del panorama literari local i valencià, primer Jaume Talens i després Sico, encara que ho feu de manera més breu (jo escric millor que parle, ens venia a dir), posaven música, i no celestial, als problemes.
I ho feien des de la profunda convicció de saber que, els valencians en tenim molts: en la llengua, la cultura, l’economia fins arribar als problemes de pèrdua d’identitat i de personalitat com a poble.
I com no, sense oblidar també el gran problema, que seria la mare de tots els problemes valencians: la política feta des de Madrid per als valencians (Ai, aquell 143 i 151!!!), encara que, com s’hi indicava, més bé caldria parlar dels polítics que ens han governat (des del Sr. Abril con su Comunidad, passant pel PSOE amb el Canal 9 en castellà i fins arribar al govern actual del PP, que com es reconeixia s’emporta més pals, i no només perquè el Sico siga nacionalista, ecologista i d’esquerres (o siga, un dimoni), sinó perquè el recull per això de l’interés del lector i perquè siguen actuals, són els escrits en els darrers temps.
El llibre és un recull dels articles publicats pel Sico en mitjans com “Levante-EMV”, la Turia, “El Punt” o en premsa local, cas de “La Veu de la Valldigna” i fins i tot en blogs com aquest de “la Cotorra de la Vall” ( Precisament fa uns dies, ens enviava el seu darrer articles i que podeu trobar ja publicat). Articles que des del títol ( San Francisco Camps de la Valldigna, Castelló de la Fabra, Fer País o fer el moniato: Heus ací la qüestió, Terror al Cabanyal….) i amb ironia, amb sorna, amb crítica dissimulada i no tan… o siga, amb socarroneria des de la seriositat i que es lligen amb un somriure de complicitat amb l’autor.
http://lacotorradelavall.blogspot.com
crónica [LA VEU DE LA VALLDIGNA]
27/02/2012 at 11:00 AMDivendres, 24 de febrer, es va presentar per primera vegada el recull d’articles de Sico Fons “Genocidi (in)visible” (Voliana Edicions) a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna.
L’acte fou presentat pel professor logopeda i també articulista Jaume Talens; el qual volgué remarcar el caràcter crític, combatiu i irònic de la majoria dels escrits d’aquest escriptor valler que també hi era present.
Segons Talens, en la nostra societat –en qualsevol societat– sempre fan falta veus punyents que parlen d’allò que tothom sap i que quasi ningú diu publicament. Com ara el setge constant a la cultura valenciana i la llengua pròpia que no és cap altra que la catalana. Això o la denúncia sense complexes d’un Govern valencià que sembla haver-se convertit en el principi enemic d’un País Valencià –que si més no en part– es nega a tirar la tovallola.
Després de les paraules de Sico Fons, s’inicià un debat on es parlà, entre altres coses, de temes tan actuals com la corrupció, el nacionalisme o l’anomenada Primavera Valenciana
presentació Casa de la Cultura de Simat 02/03/12/19:30h.
02/03/2012 at 8:18 PMEl llibre, publicat per Voliana Edicions, es diu “Genocidi (in)visible“, i aplega molts dels articles publicats en diferents mitjans i que parlen sobre el “problema” de la nostra llengua minoritzada i assetjada, sobre nacionalisme i política en general. L’acte anirà a càrrec d’Imma Cunyat.